La història dels glucòmetres, en exposició

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 600.000 persones amb diabetis. Moltes d’elles, ho desconeixen. Hi ha de tipus 1 (una malaltia autoimmune) i de tipus 2 (associada a l’edat i a l’estil de vida). La majoria, necessiten mesurar els nivells de glucosa en sang amb uns aparells que s’anomenen glucòmetres.

La delegació terrassenca de l’Associació de Diabetis de Catalunya (Adc) exposa aquests dies una mostra de com aquests dispositius han evolucionat des dels anys 80 fins a l’actualitat. L’objectiu és donar a conèixer i mostrar a la població com ha avançat la tecnologia en aquest temps.

Moltes persones que tenen diabetis porten ara uns mesuradors de glucosa com aquests inserits a la pell del braç. Calcula el nivell de sucre que hi ha entre els teixits (líquid intersticial) de forma constant i a través d’un receptor (un aparell específic o el mateix telèfon mòbil) es poden veure les lectures. Fins i tot, hi ha un sistema d’alarma quan són baixes o altes. Això sí, els valors no són tan fiables com els de la sang. Els experts diuen que s’eviten algunes punxades però que els glucòmetres encara són insubstituïbles.

La mostra és itinerant i ja ha passat per Barcelona, Girona i Lleida. A Terrassa es podrà veure fins al 6 d’octubre a la seu d’associació (al carrer Martín Díez, 7 1r, els dijous, de 3 a 6 de la tarda. Després continuarà el seu viatge per altres delegacions catalanes.