El Balletto del Sud interpreta una peça d’aires mediterranis sobre la immigració a LaFACT Cultural

La companyia italiana el Balletto del Sud balla de nou a LaFACT Cultural i s’endinsa ara a l’obra del poeta Vittorio Bodini, La pianure di rame. Serà aquest diumenge, 8 de maig, a les 18 hores. La coreografia posa en escena un amor impossible i dolorós per una terra que és mare i amant però que ara s’ha convertit en ventre estèril que cal abandonar per tornar a viure. La plana de coure és un territori vermellós on els habitants comparteixen amb els ocells les sortides, les migracions cícliques amb retorns o les estades a llocs llunyans.

Entre l’elenc hi trobem la ballarina catalana Núria Salado, primera solista de la companyia des del 2014.

Fredy Franzutti, un dels coreògrafs italians més apreciats de l’escena internacional, utilitza un llenguatge personal que s’aproxima al teatre contemporani i utilitza la rellevància territorial amb el Sud com a eix d’inspiració i recerca, entès com a pertanyent a la Magna Grècia, la relació amb els pobles de el mar, l’ús de la matriu popular i l’argumentació del text poètic per crear la nova narrativa coreogràfica.

A LaFACT Cultural es va estrenar la temporada passada amb dues coreografies de Stravinski que van arrencar grans aplaudiments del públic: La consagració de la primavera i L’ocell de foc.

Vittorio Bodini és l’home de lletres hispàniques més important d’Itàlia i és també traductor dels grans clàssics de la literatura espanyola a l’italià, creant un autèntic pont cultural entre els dos països. El sud d’Europa és per a Bodini -i per a l’espectacle- una ‘reinvenció’ que parteix d’una realitat històrica i geogràfica precisa, amb tots els problemes de caràcter social i econòmic que li ha tocat viure i enfrontar-se.

El lloc imaginat per Bodini està format per ambients, costums, hàbits d’una realitat concreta. La peça parteix d’aquesta realitat dramàtica i després la transfigura en un projecte metafísic. La situació és onírica i relaxada com el record d’una festa patronal a la plaça del barri, on encara estaven tots junts, tots vius.