Un pare amb dos fills amb discapacitat lamenta la poca ajuda per conciliar feina i situació familiar

L’Antoni Biosca té tres fills, dos d’ells amb problemes de salut. El petit, en Marc, té 9 anys i pateix diabetis, epilèpsia i dificultat en la parla i en l’aprenentatge. El mitjà, en Gerard de 12 anys, és sord, mut, cec, també epilèptic i pateix del cor. Des de fa tres mesos està ingressat en una residencia perquè era molt difícil atendre’l a casa. El fill gran té 17 anys, fa segon de batxillerat.

L’Antoni lamenta que no té ajudes més enllà de les que estipula la llei de dependència. Té serioses dificultats per conciliar la vida laboral amb la custòdia dels fills, i més tenint en compte que està separat. És enginyer industrial però ara no té feina.

«La situació (amb el fill mitjà) era insostenible per a ell mateix, perquè s’autolesionava, i pels pares no és fàcil continuar amb aquesta situació»

«L’única manera d’afrontar les coses es atendre-les i tirar endavant. L’única forma de sortir-se’n és moure’s i buscar solucions»

«El meu pare va morir fa quatre anys i la meva mare, que té 75 anys, viu a 70 quilòmetres de casa. La vida laboral es molt complicada perquè s’han de buscar cangurs»

«La meva situació et fa viure la vida d’una altra manera. Tenir aquest fills és un regal perquè el meu fill petit és amor pur i amor incondicional. I el Gerard, tot i les seves dificultats, és un tresor que et fa veure coses que en principi no valores»