MútuaTerrassa, compromesa en la lluita contra la violència obstètrica

La violència obstètrica és qualsevol pràctica que, per acció o per omissió, dificulta la presa de decisions lliure i autònoma de la dona sobre el seu propi cos durant l’embaràs, el part i el postpart. És a dir, tractar la dona com a un objecte i no com a un subjecte en un moment íntim i transcendent de la seva vida.

La reforma de la llei catalana de violència masclista de desembre de 2020 la inclou entre les noves formes de violència i el Ministeri d’Igualtat vol introduir-la també en la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de l’avortament que ara s’està debatent.

Els diferents professionals de la salut implicats en aquests processos han manifestat les seves opinions. Alguns han reaccionat a la defensiva perquè escriure el concepte «violència obstètrica» en una llei «implica una intencionalitat de fer mal» que no correspon a la realitat, diuen. També veuen amb preocupació que es pugui judicialitzar una qüestió que no hauria de sortir dels canals sancionadors i reguladors que la bona praxi mèdica ja té, afirmen.

A partir d’aquí, altres col·lectius creuen que s’ha d’anar més enllà i centrar-se en el fons de la qüestió: reflexionar, fer autocrítica i millorar. La base per fer les coses d’una altra manera és, diuen, considerar que la dona i el professional sanitari estan al mateix nivell.

Així ho pensen Oriol Porta, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’HUMT i president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i Gràcia Coll, Llevadora, supervisora de sala de parts de l’HUMT, cocoordinadora del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) i vicepresidenta de la Societat Catalana de Llevadores

L’HUMT ha estat un dels primers centres sanitaris que ha tractat aquest tema en una jornada que unia seguretat i tracte respectuós durant el part. Olga Monistrol, presidenta del comitè de seguretat del pacient de l’HUMT, va ser la promotora de la sessió.

Aquestes societats de metges i llevadores creuen que cal informació fiable (dades reals), formació i recerca (per conèixer l’impacte que aquests pràctiques comporten en la salut de la dona i eradicar-les.