El TSJC condemna en costes a l’ajuntament pel cas del cartell d’ERC a la façana del consistori

Ciutadans ha informat que la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament de Terrassa contra el contenciós presentat pel grup municipal de Ciutadans Terrassa per a la defensa de la neutralitat institucional i ha imposat al consistori el pagament de les costes causades, amb el límit de la quantitat de 1.000 euros.

Segons el portaveu del partit, Javier González, aquesta sentència és fruit d’una demanda incoada per la formació taronja al setembre de 2020 en la que la formació demanava que “l’Ajuntament compleixi amb la legislació vigent i defensi una institució neutral i al servei de tots els ciutadans, independentment de la seva ideologia”. El polític afegeix que “la simbologia partidista a l’ajuntament atemptava contra el principi de neutralitat política de les institucions públiques”.

En comunicat Cs recorda que al novembre de 2019, González ja va exigir a ERC i a l’alcalde que retiressin la pancarta «de caràcter separatista» de la façana del consistori a favor dels polítics que estaven a la presó en aquell moment pels fets succeïts a l’octubre de 2017. El portaveu va anunciar que la formació taronja acudiria al contenciós si no es feia. Davant d’aquests fets, el polític ha declarat que “avui la justícia torna a donar-nos la raó, en contra del criteri de l’alcalde, del seu soci independentista i dels serveis jurídics municipals”.

La desestimació del recurs d’apel·lació i la consegüent condemna en costes es produeix després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Barcelona requerís personalment a Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, a retirar de la façana de l’Ajuntament la simbologia partidista en un termini de 48 hores.

En el text que Ciutadans ha fet arribar als mitjans de comunicació, s’argumenta que “la jurisprudència en aquest sentit és molt clara i que les al·legacions realitzades pels serveis jurídics municipals mancaven de base jurídica sòlida en afirmar que la reivindicació política respon al dret de llibertat d’expressió quan la sentència del Tribunal Constitucional 244/2007 exposa que les institucions públiques no gaudeixen d’aquest dret fonamental”.