El 95% dels delictes per Internet són estafes

Entre febrer de 2020 i gener de 2021 s’han denunciat a Terrassa 1.740 ciberestafes. Són el 95% dels delictes per Internet i, després dels furts, són la categoria més nombrosa. El Cap de l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa, Jesús Requena, alerta que creixen al mateix ritme que s’incrementa l’ús de les tecnologies en la vida quotidiana. Així, en els 4 primers mesos d’aquest 2021 ja s’han denunciat 588, 120 més que durant el mateix període de l’any anterior.

Probablement paraules com phishing o smishing no estiguin al vocabulari de moltes persones però això no implica que no hagin estat víctimes o hagin patit algun intent. La tècnica més emprada és el phishing i consisteix en rebre un correu electrònic d’una suposada empresa que demana dades personals o bancàries. El smishing és pràcticament el mateix però a través del mòbil.

Els experts recomanen desconfiar de qualsevol missatge que demani dades confidencials, fer les transaccions pels canals habituals i a través de pàgines segures.

D’altres tipologies d’estafes a particulars són les compres per Internet de productes molt econòmics però que resulten ser d’una qualitat inferior a la desitjada. El cost de la reclamació és superior al preu de l’article i el consumidor acaba desistint. A través de pàgines de contactes  es poden demanar diners perquè la persona pugui viatjar des del seu país al nostre i de manera similar poden actuar les web  per comprar animals de companyia. Tots aquests pagaments per avançat són, o acostumen a ser, fraus.

Les empreses i, fins i tot les administracions, també en poden ser víctimes. Els hackers que roben dades o bloquegen el sistema informàtic de grans companyies són els més coneguts. Però també hi ha accions més quotidianes i petites. Durant l’època més dura del confinament suposats proveïdors de material sanitari demanaven pagaments d’urgència per rebre una comanda. Tot allò que se surti del protocol habitual de pagament  s’ha d’evitar, recomana Requena.

Les estafes tradicionals, les que requereixen el contacte amb la persona, continuen i s’han sofisticat. Als caixers automàtics es practiquen dues: cash trapping (simular que els diners han quedat atrapat a dins, sobretot quan les oficines estan tancades durant els caps de setmana, perquè la màquina s’ha alterat. Després es desbloqueja i es recuperen els bitllets) o el scalping (vigilar la persona, normalment gent gran, quan treu diners, fer veure que encara estan sortint i quan torna a posar la targeta mirar el número secret. Després només cal robar la targeta per buidar el compte). Els falsos revisors o proveïdors de serveis que truquen a la porta sense haver-los sol·licitat també acostumen a ser estafadors.

Els Mossos d’Esquadra estan preocupats per l’augment exponencial d’aquestes pràctiques. Realitzen accions per prevenir-les: pengen a Twitter alertes i consells per esquivar-les i imparteixen confèrencies o xerrades per a la població en general o per  a col·lectius específics. Cal denunciar sempre, diu Requena perquè d’aquesta manera la policia és coneixedora dels fets i pot