Xero Gasol: «Davant d’aquest confinament, la prevenció psicològica és clau per a la nostra salut mental»

Ja hem passat la primera setmana de confinament, però falten tres més, després de l’última mesura presa pel Govern Central dins el marc d’actuació de l’Estat d’Alarma. Fins l’11 d’abril tots els ciutadans hauran de seguir tancats a casa, a no ser que hagin de sortir, certificat en mà, per alguns dels supòsits que autoritzen.

Hem volgut parlar sobre con ens pot afectar aquest confinament i les conseqüències que se’n poden derivar amb els experts en psicologia clínica. El terrassenc Xero Gasol assenyala que, davant d’una situació incerta, excepcional i també global, es necessita un procés d’adaptació i, temporalment, és recomanable aïllar-se de la sobreinformació.

A més un confinament d’aquestes característiques fa aflorar les emocions. D’una manera o altra, tots els col·lectius són vulnerables emocionalment. Per això s’han de saber gestionar-les per apropar-nos al benestar psicològic.

Vessant esportiva

Gasol és també psicòleg esportiu i entrenador de l’equip de Divisió d’Honor Masculí de l’Atlètic Terrassa. Molts jugadors de la plantilla aspiren a disputar uns Jocs Olímpics que ara per ara estan més a prop de suspendre’s. Per això aquest confinament afecta també de ple l’esportista d’alt rendiment.

Més enllà del físic, el que està clar és que la ment també s’ha de cuidar donant-li les eines per estar ben protegida. Davant d’aquesta situació i en una societat molt individual i egocèntrica,  l’escala de valors canvia i també la visió que tenim de la vida.

Xero Gasol és entrenador de l’Atlètic Terrassa

Entrevista Xero Gasol

Després de passar la primera setmana de confinament, com ha respost la ciutadania a una situació que no ha viscut mai?

Estem parlant d’una situació incerta i excepcional. Primer perquè no ha passat mai i segona perquè és global. Qualsevol situació nova necessita un procés d’adaptació. I adaptar-nos implica temps i seguir unes pautes. No és el mateix que s’adaptin poques persones a tota la societat. Això farà que en moments no tothom actuï com s’ha establert. El confinament, més enllà de casos puntuals, crec que aquí a Terrassa la ciutadania ha respost de forma correcte i civilitzada. No podem valorar tota una societat en funció de casos puntuals i amb això cal vigilar, perquè sinó traiem conclusions poc objectives.

Es parlava de 15 dies, però el Govern ha anunciat que prorroga el confinament 15 dies més. L’ésser humà està preparat per viure tancat?

Per suposat. És una de les nostres virtuts. El que avui és nou demà ja és una rutina. Charles Darwin (1859) deia…”Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó les que s’adapten millor al canvi. És per això que cal acceptar aquesta situació i adaptar-nos. L’altra cosa seran les conseqüències psicològiques que això comportarà. Per això és molt important treballar en la prevenció. A mesura que passin els dies l’aspecte mental guanyarà terreny per adaptar-nos millor.

Quines mesures s’han de prendre per adaptar-se a aquesta nova realitat?

Evitar sobreinformació, buscar la informació contrastada, controlar allò que és controlable, anar cap a les rutines conegudes i fer-ne de noves, estimular cognitivament amb jocs, dedicar-se temps a un mateix, dedicar temps a jugar amb la família, acompanyar-se virtualment i tenir contacte amb familiars i amics, trobar sentit a tot això i comportar-se amb els valors socials.

Quin col·lectiu està més preparat, si és que algú n’està?

Al ser una situació nova tots partim de zero. Si que és veritat que els infants tenen menys consciència de tot això. Però és important, en la mesura que es pugui, explicar el que està passant. Pera  ells també és difícil no sortir, no veure els companys i no saber què passa. La gent gran està més en rísc i pot sentir-se més sola i preocupada. Però normalment la gent gran té experiència i això també ajuda. Els adolescents poden distreure’s molt més i tenen informació sobre el perill que hi ha,  però per altra banda són molt actius i això pot generar estrès i angoixa per no poder sortir. Per últim, les persones amb problemes de salut mental estan en perill. Si per una persona sana és estressant, imagineu per a una persona vulnerable emocionalment. És important que el govern busqui formes de poder-les ajudar i donar suport. Són persones vulnerables i que en situacions així encara estan més predisposades a patir més. Tenir grups o visites de forma virtual, grups d’acompanyament, tenir suport professional o un cert control poden ser claus per prevenir futures descompensacions psicopatològiques. És un tema que se’n parla poc i Espanya és un dels països amb més consum de medicació psiquiàtrica i més diagnòstic.

Com t’aïlles de la negativitat de les notícies que ens envaeixen en un món tan globalitzat i interconnectat com el que vivim? 

Quan no volem menjar coses que no ens convenen el que fem és no comprar-les oi? Quan no volem relacionar-nos amb persones tòxiques el que fem és no anar a llocs on estiguin elles. Doncs amb això igual. Intentar controlar el temps i l’espai que dediques a connectar-te. Tenir un contacte amb la realitat és molt sa i necessari. Estar hiperconnectat pot generar una desvirtuació i un augment de l’estrès. Una simple norma familiar com deixar el mòbil i la tele apagats en moments ens pot ajudar molt.

Quan tot acabi, quines conseqüències se’n poden derivar? I de quina manera hem de tornar a la nostra quotidianitat?

Conseqüències, n’hi hauran… econòmiques, sanitàries, socials… però una de les conseqüències més importants és entendre que estarem en una altra situació nova i caldrà adaptar-nos una altra vegada. A nivell psicològic hi haurà un augment de trastorns d’angoixa, depressió, comportaments obsessius i fòbics i persones amb estrès posttraumàtics. Una forma sana de tornar al dia a dia és recuperant els hàbits. Anar als bàsics. No voler fer-ho tot de cop i acceptar que ens costarà un temps. Això no és com passar pàgina d’un llibre.

Quin missatge donaria com a conclusió final?

La ment s’ha de cuidar. De la mateixa manera que ens cuidem físicament, mengem bé o intentem mantenir les nostres feines o estudis a lloc, cal treballar la ment. Donar-li eines perquè estigui protegida. A nivell social espero que tot això ens ajudi a créixer com a persones i a entendre que en moments difícils ens necessitem els uns als altres. Independentment de les nostres economies, idees polítiques o formes de pensar ens necessitem. Així que espero que els valors socials tornin agafar més protagonisme en una societat molt individual i egocèntrica. Coses així ens canvien l’escala de valors i la visió que tenim de la vida.