Terrassa s’encomana a la fe en el sorteig de la Grossa de Nadal

Que et toqui la loteria de Nadal és una qüestió de sort. Però un bon matemàtic diria que la sort no existeix, que el que existeix són les probabilitats. I, certament, les probabilitats de ser agraciats amb la grossa són poques. I menys a Terrassa, on els premis passen de llarg any sí i any també.

Si es juga a la loteria, gairebé segur que s’acaba perdent. Així ho diuen les estadístiques: si ens ho juguéssim tot a un número, només hi ha un 14% de probabilitats de que toqui alguna cosa el 22 de desembre. Si aspirem a recuperar alguna cosa més del que hem invertit, la xifra baixa al 5%. En canvi, només hi ha un 0,019% de probabilitats que toqui alguna cosa més que la menudalla. Finalment, la grossa, és per a un 0,001% dels números. És a dir, un de cada 100.000, que és el total de boles que hi ha als bombos del Teatre Real de Madrid.

A ulls d’un matemàtic, a més, tots els números són iguals i tenen les mateixes possibilitats de triomfar, però per alguna raó de vegades els veiem més macos o més lletjos.

A l’Administració de loteria número 5 del Raval de Montserrat diuen que aquest any s’ha venut més que l’any passat. Cada terrasenc es gastarà uns 50 euros en loteria. La superstició i la fe no hi entenen, de matemàtiques.