Josep Rull qualifica de «salvatjada» l’ingrés a Estremera i veu un Tribunal Suprem «venjatiu»

Més enllà de la política, la seva és una història plena d’humanitat. Des de fa gairebé tres mesos, Josep Rull es troba tancat de manera preventiva al centre penitenciari d’Estremera. A l’espera de ser jutjat, l’exconseller terrassenc va ser empresonat el passat 23 de març, acusat de fer allò pel qual va ser votat: un referèndum reclamat per una part de la societat catalana, però rebutjat frontalment pel govern i la justícia espanyola.

Després de molt de temps rebent principalment visites de familiars, el polític terrassenc ha decidit convocar aquest dissabte als principals mitjans de comunicació de la seva ciutat per mantenir-hi una breu entrevista. La trobada, però, haurà de complir les normes dictades pel centre penitenciari: la conversa serà d’uns 40 minuts i es realitzarà en una de les cabines de la sala de visites, amb l’entrevistat darrere d’una paret de vidre i sense l’opció d’enregistrar les seves paraules ni amb una càmera, ni amb una gravadora de veu ni, amb prou feines, amb el format tradicional de paper i llapis.

Sota aquesta premissa, el grup de periodistes afrontem l’experiència amb incertesa. Acostumats a tractar notícies d’àmbit local, a tots ens imposa el fet d’haver de recórrer 1.500 quilòmetres per entrevistar a un polític de la nostra ciutat que viu la major part del seu temps en una cel·la de 12 metres quadrats. Certament, ens envaeix una estranya i incòmoda sensació de no saber ben bé el que ens trobarem.

A mesura que ens acostem a Estremera ens adonem també del tràngol pel qual han de passar els familiars que visiten periòdicament els ex consellers i dirigents sobiranistes empresonats a la capital espanyola. D’aquest tema òbviament ens en parlarà (i molt) Josep Rull, qui assegura que, per damunt de tot, la família i els amics és el que més troba a faltar des de la distància.

Després d’un trajecte d’unes 5 hores, amb més de 750 quilòmetres recorreguts, arribem a les portes de la presó d’Estremera. Aquí dins ens hi espera Josep Rull, amb la voluntat d’atendre els mitjans de comunicació de Terrassa i donar a conèixer entre la ciutadania el seu punt de vista i el seu estat d’ànim des de la privació d’un valor tan essencial com la llibertat.

Abans d’entrar al centre penitenciari ens trobem inesperadament amb un nou acte de suport als polítics catalans empresonats. La Colla Vella dels Xiquets de Valls s’ha desplaçat fins les tres presons madrilenyes per plantar-hi els seus castells a mode reivindicatiu. Alguns membres de la colla aprofiten també la seva visita per anar a veure els cinc exconsellers a Estremera. És el cas de l’advocat Eduard Fermín, qui ens explica la seva experiència minuts abans de trobar-nos amb Josep Rull.

Arriba el moment i ens trobem amb Josep Rull. El diputat electe no perd mai el somriure i es mostra serè mentre ens explica alguns detalls del seu dia a dia a la presó. Ens parla de les intenses converses telefòniques que manté cada matí amb la seva parella, Meritxell Lluís, així com de la bona relació que hi ha amb els altres interns, els quals -diu- no entenen com persones com Josep Rull han arribat a la presó.

Rull defineix aquesta situació com una salvatjada. Segons ell, el Tribunal Suprem treballa amb criteris polítics i venjatius i la justícia ha fet un ús abusiu de la presó preventiva. El polític terrassenc també creu que la presència de Puigdemont i els altres ex consellers a l’estranger, ha acabat jugant a favor dels presos i la causa catalana.

En clau local, Josep Rull lamenta que cap polític terrassenc, a part dels seus companys del PDeCAT, l’hagi anat a veure a la presó ni tant sols li hagi enviat cap carta. D’altra banda, el també ex regidor municipal aplaudeix els gestos de l’ex alcalde Jordi Ballart, de qui diu que ha pres decisions polítiques molt dignes.

Poc abans de que els funcionaris tallin la connexió de l’intèrfon amb el qual ens comuniquem, Rull anima a la ciutadania a continuar enviant cartes de recolzament. En aquest sentit, l’exconseller expressa l’orgullós que està de la seva ciutat, afirmant que cada dia els arriben centenars de cartes i bona part provenen de Terrassa.

Després de 117 dies tancat a Estremera, en dos períodes diferents, Josep Rull troba molt a faltar la seva ciutat, la seva gent i, particularment els seus dos fills, de 3 i 8 anys, als qui pot veure un cop al mes. Supera el dia a dia vivint el present i es manté convençut que la solució no passa per l’acostament dels presos, sinó per la llibertat.

És el preu que han de pagar uns polítics que van desafiar l’estat, complint amb la seva paraula i fent allò que els seus votants els havien demanat: un referèndum. Un delicte que, a ulls de la justícia espanyola, pot merèixer condemnes de fins a 25 anys de presó. Els dies avancen i el paisatge sembla cada cop més tèrbol, però Josep Rull és optimista i mai perd l’esperança de veure la llum al final del túnel.

Ramon Vilajosana, periodista de Canal Terrassa, ha visitat Estremera i ha pogut entrevistar Josep Rull

Castells de la Vella dels Xiquets de Valls davant d’Estremera
La Colla Vella dels Xiquets de Valls es desplaçava també aquest dissabte fins les tres presons madrilenyes per plantar-hi els seus castells a mode reivindicatiu. Durant l’expedició, impulsada per l’entitat, es va alçar un pilar de reconeixement davant de cadascuna de les presons madrilenyes on estan tancats els polítics i dirigenst d’Òmnium i ANC: Alcalá-Meco, Soto del Real i Estremera. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha volgut fer coincidir aquest esdeveniment amb el 16 de juny, la data en què feia 8 mesos que els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, van entrar a presó. Alguns membres de la colla van aprofitar també la visita per anar a veure els cinc exconsellers a Estremera.