Digitalitzats els documents que resumeixen 300 anys d’història de l’Antic Poble de Sant Pere

L’Ajuntament de Terrassa posa a disposició de la ciutadania el fons de documentació de l’Antic Poble de Sant Pere i del seu ens antecedent, la Universitat Forana de Terrassa, entre 1562 i 1904. L’ Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental ha digitalitzat bona part dels 27 metres lineals de documentació de què es disposa.

La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Ona Martínez, celebra la digitalització d’aquest fons, llargament demandat pels veïns i veïnes de l’Antic Poble de Sant Pere: «És un exemple de com la tecnologia es posa al servei d’altres àmbits, com el documental, per ajudar-nos a comprendre amb profunditat una part de la història de Terrassa poc treballada. La documentació digitalitzada destaca, sobretot, per la seva dilatada continuïtat, fet que permetrà conèixer exhaustivament el més de 300 anys d’aquest ens municipal».

El fons incorpora actes del consell de la universitat (1562-1800), concòrdies econòmiques (1636-1763), llibres de comptes , talles, cadastres i impostos, actes del ple l’ajuntament un cop ja independent, expedients de secretaria, correspondència i padrons, entre altres coses.

Al fons documental s’hi troben digitalitzades, de moment, les actes del consell de la universitat i els padrons d’habitants. Aquest any, s’ha previst la digitalització de les actes del ple del municipi independent i, en campanyes posteriors, altres documents.  Tot plegat, ja es pot consultar al portal «Arxius en Línia», el portal d’arxius de Catalunya.

La Universitat Forana de Terrassa fou un ens jurídic creat el 1562 en contraposició a la Universitat de la Vila de Terrassa. Els propietaris i les famílies pageses de l’entorn de la vila de Terrassa van aconseguir poder gestionar les seves necessitats socioeconòmiques sense haver-ho d’acordar tot amb la vila.

La seva independència, però, durà només fins el 1904, quan el municipi fou agregat a la ciutat de Terrassa de manera definitiva.

 

III Jornada Territorial de Nefrologia al CST

L’Hospital de Terrassa ha acollit aquest divendres la III Jornada Territorial de Nefrologia. Reptes i abordatges terapèutics actuals: construint la casa del pacient renal.

La jornada ha tingut com a objectiu donar a conèixer els nous tractaments i recomanacions del pacient renal crònic.

La jornada ha analitzat les novetats terapèutiques de la malaltia renal crònica, la incidència de la malaltia renal diabètica, la qualitat assistencial en nefrologia i què signifiquen les xarxes socials a la nefrologia moderna. S’ha estructurat en taules rodones amb ponents del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, de la Fundació Puigvert, d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa, de la Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i de l’Hospital Universitari Bellvitge.

 Jaume Boadas, director Assistencial del CST ha remarcat el fet que el servei de Nefrologia atén uns dos cents malalts en tractament renal substitutiu. També ha afirmat que és un servei molt preocupat per la qualitat. Prova d’això n’és el certificat de la norma ISO que va obtenir la Unitat de Diàlisi, ha afegit.

[Fotos: CST]

L’ESEIAAT celebra per avançat el Dia Internacional de la Dona en la Ciència

L’Escola Superior, d’Enginyers Industrials, Aeroespacials i Audiovisuals de Terrassa, l’ESEIAAT, s’avança a la celebració de demà dissabte del «Dia Internacional de la Dona en la Ciència». Uns cinquanta nens de Cicle Mitjà de l’escola Ramon i Cajal han assistit aquest divendres a la conferència «L’Enginy (in)visible» impartida per la doctora Núria Salán. La professora universitària és una de les principals promotores per visibilitzar les dones que al llarg de la història han treballat en els camps de la ciència i la tecnologia.

L’11 de febrer se celebra a tot el món el «Dia Internacional de la Dona en la Ciència». Per això la Universitat terrassenca ha convidat als joves alumnes per escoltar a una de les dones més il·lustres en el camp científic i divulgatiu. Actualment la representació femenina en les enginyeries i carreres tècniques es troba en el 30 per cent. Una de les causes és la manca de referents i models per a les joves estudiants, una situació que es vol revertir amb conferències com les d’avui, a càrrec de personalitats com la doctora universitària.

Núria Salán és química i doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica. També és Presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. Salán ha estat reconeguda amb diferents premis per la seva trajectòria en el repte de visibilitzar el paper de la dona en la Ciència i la Tecnologia.

El Servei de Restauració Social va distribuir l’any passat àpats a 2.183 usuaris

Durant el 2022, el Servei de Restauració Social va distribuir 51.817 àpats a un total de 2.183 persones usuàries.

El servei està integrat als Serveis d’Atenció Domiciliària de l’Ajuntament de Terrassa i consisteix en el subministrament d’àpats en el domicili, a persones amb dificultat permanent o transitòria per preparar-se el menjar, ja sigui per problemes de mobilitat o problemes d’autonomia, que són derivades des dels Serveis Socials.

El tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, i la regidora de Salut, Mónica Polo, han visitat aquest divendres el Servei de Restauració Social que es gestiona des de LaFACT.

 

14 denúncies per consum i tinença de drogues en un establiment de la plaça de Heidy Lamarr

La Policia Municipal de Terrassa va dur a terme ahir dijous, a dos quarts de vuit del vespre, un dispositiu conjunt entre la Unitat de Suport Operatiu i Prevenció (USOP) i la Unitat de Policia de Barri a la terrassa d’un establiment ubicat a la plaça de Heidy Lamarr.

El dispositiu es va iniciar arrel de diverses queixes reiterades de consum de substàncies estupefaents a l’establiment. El resultat va ser de 19 persones identificades, 14 de les quals van quedar denunciades per tinença i consum de substàncies estupefaents.

Els agents de la Policia Municipal van aixecar acta d’inspecció per irregularitats administratives al propi establiment i es va interposar denúncia per tolerar el consum de substàncies estupefaents a la terrassa de l’establiment. El dispositiu va finalitzar a les nou del vespre.

Patricia Reche: «Molts conflictes es podrien evitar amb més intervencions socials»

La reincidència en els petits furts és un dels problemes que més preocupen als cossos policials. El codi penal no estableix sancions importants per als culpables, que habitualment tornen a sortir al carrer poc després d’haver delinquit. Sota aquest pretext, la regidora de Seguretat, Patricia Reche, ha explicat que tant Mossos com Policia Municipal han contactat recentment amb la fiscalia per demanar menys impunitat per aquests casos.

Després de deu mesos en el càrrec, Reche considera que hi ha molts delictes que es podrien evitar treballant des de les capes més bàsiques de la societat. La regidora va haver d’afrontar a finals de gener un Ple extraordinari sobre la seguretat a la ciutat, impulsat pel principal partit de l’oposició. Segons Reche, el PSC va buscar obtenir un rèdit electoral fomentant la sensació d’inseguretat.

Entre els delictes que més han pujat en el darrer any s’hi troben els robatoris en interiors de vehicles, amb 132 detinguts. També, des de la pandèmia, han crescut els casos d’estafes telemàtiques. Sobre aquest tema, la regidora assenyala que aquest tipus d’infracció fa augmentar la taxa delictiva de la ciutat, tot i no tractar-se estrictament d’un problema local. Segons les dades de la Junta Local de Seguretat, la ràtio de Terrassa és de 57,4 fets delictius per cada mil habitants.

Andreu Grau publica la seva quarta novel·la, ‘Les fulles mortes’, ambientada en la Terrassa dels 80

Andreu Grau i Fontanals publica la seva quarta novel·la, editada per Voliana Edicions. Es diu ‘Les fulles mortes’ i recrea la Terrassa dels anys 80 tot i que hi surt amb el nom fictici d’Orma.

Està ambientada en el centre de la ciutat, aleshores plena de vapors, alguns en procés de tancament. La majoria de places, carrers i fàbriques hi surten amb el seu nom real excepte el Vapor Gran, rebatejat com a Vapor Canals.

També són reals alguns personatges tot i que amb una identitat de ficció. Entre ells, la seva pròpia mare, Fina Fontanals, o l’anarquista Pedro Alcocer. La novel·la, protagonitzada per un adolescent, vol evocar la memòria d’una època que va quedant llunyana.

Aquesta és la quarta novel·la d’Andreu Grau després de ‘Les desventures d’Arquímedes Cadavall’, ‘Ni aquesta tarda ni cap altra’ i ‘Les ales de l’arna’.

Grau, que és documentalista a la Universitat Autònoma, està ara treballant en una novel·la també ambientada als anys 80 i una altra de més futurista.

Un llibre sobre la vida i trajectòria professional de Selena Gómez escrit per Óscar González

El secretari de l’Ajuntament Óscar González Ballesteros ha parlat de la seva primera obra: «A l’atenció de Selena Gómez» a la sala d’actes de la Biblioteca Central.

La cap del servei de polítiques de gènere, Natàlia Perona, ha presentat l’autor i el text.

El llibre de González destaca la fortalesa d’aquesta cantant, compositora, actriu i productora de televisió (entre altres facetes professionals) que ha aconseguit fer realitat els seus somnis i que és un referent per a altres joves.

A L'atenció De Selena Gómez

´Senyoria’, de Jaume Cabré, protagonista de la darrera sessió del Club de Lectura de la Casa del Llibre

«Senyoria» de Jaume Cabré és una de les grans obres en llengua catalana i també ha estat la novel·la protagonista de la darrera sessió del Club de Lectura de la Casa del Llibre.

L’historiador i escriptor Jaume Aulet ha explicat alguns secrets del títol i de l’autor. La tertúlia s’ha fet al Restaurant la Gurmeteria i s’ha maridat amb les seves propostes gastronòmiques .

Les cançons de la Guerra Civil espanyola i l’exili republicà

«La Marsellesa» o «La Internacional» són algunes de les cançons que ha interpretat la cantant terrassenca Esther Lázaro als Amics de les Arts aquest dijous al vespre.

Els espectadors han viatjat a la Guerra Civil espanyola i a l’exili republicà a través d’aquestes i altres cançons, les que es cantaven en aquella època. El recorregut històric s’ha completat amb textos literaris de diversos autors i fotografies que acaben de situar el públic en aquell temps.