Atraquen la botiga Second Company de Terrassa i s’emporten joies d’or i diners en efectiu

Espectacular atracament el que s’ha produït aquest dimecres al matí a Terrassa. Dos homes han irromput a les 10.20h a la botiga Second Company del carrer Galileu, a tocar de la Rambla d’Ègara.

En aquell moment hi havia una vintena de persones, entre treballadors i clients. Mentre un d’ells els ha amenaçat amb un ganivet i se’ls ha emportat al final de la botiga, l’altre atracador ha rebentat els vidres de la secció de joieria, emportant-se joies d’or, diners en efectiu d’encàrrecs d’alguns clients i els que hi havia en aquell moment a caixa.

L’assalt ha durat uns tres minuts i els delinqüents han fugit amb una moto que han aparcat davant de la botiga. Afortunadament no hi ha hagut ferits, més enllà d’algun atac de pànic i d’ansietat de les persones que han presenciat el robatori. Els responsables de la botiga estan fent inventari, però es desconeix de moment el valor del botí.

La Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Terrassa s’ha fet càrrec de la investigació i ja ha començat a prendre declaració als testimonis per identificar-ne els autors.

Manuel Medina: «Els polítics han de canviar la manera de treballar a Ca n’Anglada»

Manuel Medina deixa aquesta setmana Ca n’Anglada després d’anys de ser la cara visible de la lluita veïnal. En part ho fa per motius personals i en part per la sensació de frustració i de no veure futur en un barri que té sobre la taula, precisament, un anomenat ‘Projecte de futur per a Ca n’Anglada’. Medina es queixa, tal i com va dir en la seva última intervenció al ple municipal la setmana passada, que aquest projecte està encallat

Medina va accedir a la presidència de l’associació de veïns el 2013, i des de llavors ha estat vinculat a l’entitat, sigui al capdavant o com a portaveu. En aquests anys han passat diversos projectes per Ca n’Anglada, com el Pla de Barris i l’esponjament. Medina diu, però, que la transformació urbanística no ha anat acompanyada d’una transformació social.

A la seu de l’associació de veïns, Medina fa un últim repàs a tota la documentació tramesa amb el Síndic i l’Ajuntament, entre elles una petició de reunió amb l’alcalde demanda fa un any i que ja no arribarà. Tot i traslladar-se a viure a uns quants quilòmetres de distància, assegura que seguirà connectat amb Ca n’Anglada.

S’eleva a onze el nombre de persones ingressades per Covid-19, una d’elles en estat greu

Els casos de coronavirus a Terrassa viuen un cert repunt amb 64 nous positius des de divendres. En els darrers cinc dies s’han fet 839 testos PCR i un 7,6 per cent ha donat positiu. Gairebé cada dia s’han superat la desena de nous casos de Covid-19, una barrera que no es traspassava des de principis de maig. Divendres es va arribar al màxim dels darrers mesos de 25 nous casos, 9 d’ells al CAP Sant Llàtzer. Cal retrocedir a la segona quinzena d’abril per trobar una jornada similar. Aquest juliol, fins diumenge 26, s’havien detectat 170 nous casos, set vegades més que en tot el mes de juny.

Entre les set àrees sanitàries en que es divideix Terrassa, que inclouen Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls, s’ha incrementat en 91 el nombre de positius. Des que va començar la pandèmia a mitjans de març hi ha 2.120 casos acumulats.

Aquest dimecres al matí hi ha onze persones ingressades a Terrassa: Cinc estan a la Mútua i sis al Consorci Sanitari. Una d’elles està en estat greu a la Unitat de Cures Intensives i la resta són planta.

En els últims dotze dies han mort cinc persones de coronavirus en tota la comarca. Amb aquestes la xifra de víctimes mortals per la pandèmia s’eleva a 1.429.

L’Ajuntament està insistint molt aquests dies en la triple protecció de distància, mans i mascareta per evitar que aquest increment de contagis, fins ara suau, passi a nivells preocupants.

La Fiscalia demana al Suprem que suspengui el 100.2 de tots els presos del Procés

La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que suspengui l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari als polítics presos condemnats pels fets del «Procés».

En concret, els fiscals del Suprem han demanat que se suspenguin aquests permisos mentre els estudia.

Recordem que la sala presidida pel jutge Manuel Marchenal s’ha declarat competent per resoldre sobre el 100.2 després de revocar el concedit a Carme Forcadell.

Ara la Fiscalia li demana al Suprem que segueixi les mateixes passes amb la resta de presos.

Aquesta petició dels fiscals es produeix el dia després que un jutge de Barcelona ha suspès els tercers graus penitenciaris de Junqueras, Romeva, Forn, Sánchez i Cuixart, sempre a petició de la Fiscalia.

En el cas que el Tribunal Suprem acabi acceptant la petició del Ministeri Públic, aquests cinc presos es quedarien en segon grau. Aquest segon grau no els permet cap possibilitat de sortir a treballar o fer de voluntaris fins que el Suprem  prengui la decició.

Els Centres Especials de Treball lluiten contra la pandèmia amb el risc de perdre llocs d’ocupació

El sector ha patit i continua patint. La pandèmia està tenint els seus efectes negatius no només a nivell econòmic. També en l’emocional entre el col.lectiu de persones que treballen en els centres especials de treball. Són persones, en la major part d’especials dificultats i a més, més vulnerables.

Aquest és el cas de l’Heura Centre Especial de Treball i més en concret del seu servei de jardineria. La primera fase del confinament va ser molt dura. De la vintena de treballadors, només tres van poder seguir realitzant al seva feina com a servei essencial al Cementiri Municipal, amb tasques de desinfecció, jardineria i neteja dels espais verds …

El col.lectiu es va haver d’adaptar a les condicions i requeriments de la Covid-19 i per sort no es va haver d’acomiadar ningú.

I és que la pandèmia posa en risc gairebé 9.500 llocs de feina de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental a Catalunya. Així ho asseguren les associacions DINCAT i AMMFEINA, les quals exigeixen al Govern que garanteixi la viabilitat econòmica dels Centres Especials de Treball d’iniciativa social de Catalunya

El sector reclama un pla de xoc urgent que contempli, entre d’altres mesures, dotar de liquiditat els Centres Especials de Treball (CET), fer efectius els imports pendents o incrementar les subvencions

En aquest context d’excepcionalitat, gairebé el 80% dels CET ha posat en marxa mesures extraordinàries per tal d’evitar l’aplicació d’un ERTO.

Els presos independentistes tornen a Lledoners

Aquest dimarts al vespre, els presos tornaven a Lledoners per reingressar a presó un cop perdut el 3r grau. A fora els esperava un escenari que Òmnium havia improvisat, i molta gent que els volia donar suport. Resignats, però no sorpresos perquè, asseguren, s’esperaven aquesta notícia des del primer moment. En els seus discursos, missatges de perseverança, però també molts durs contra un Estat que, asseguren, opta per la via de «la venjança i no pel diàleg».

Ara, hauran d’estar 14 dies confinats a la seva cel•la com a mesura de prevenció per la covid-19. Els recursos que afecten Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa no s’han presentat encara, però ells no dubten que es farà.

A Lledoners, els han rebut el vicepresident Pere Aragonès, el president del Parlament, Roger Torrent, els grups parlamentaris d’ERC I JxCAT i centenars de persones. Aragonès, després que els presos independentistes haguessin tornat a entrar a la presó, aquest cop sense el tercer grau, assegurava que la Fiscalia, amb el seu recurs pel tercer grau, rebenta el camí de la negociació.

En l’acte a Lledoners també hi han assstit consellers com Damià Calvet o Josep Bargalló i diputades al Parlament i al Congrés com Elsa Artadi i Laura Borràs.

A més de diversos alcaldes i alcaldesses del Bages i el Berguedà, com Cardona, Manresa, Monistrol, Santpedor, Sant Vicenç, o Castellnou, entre altres.

 

Un document d’anàlisi de la Cecot vol avançar en la regulació del teletreball

La Cecot aposta pel teletreball i reclama una anàlisi en profunditat de tots els actors implicats per fer-lo viable. L’organització empresarial ha elaborat un document d’anàlisi i de mesures per contribuir a enriquir el debat per la seva regulació. L’objectiu és arribar a un acord amb una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials.

La patronal assenyala que, per a les empreses, el teletreball pot implicar més expansió geogràfica i captació del talent, menys absentisme laboral i despeses de desplaçament, així com una organització orientada al treball per objectius. Per contra, pot suposar una menor identificació del treballador amb l’empresa, de difusió de lideratges o de control de la informació confidencial.

En el cas de les persones treballadores, Cecot creu que podrien trobar avantatges en una major autonomia i flexibilitat, major conciliació amb la vida familiar, menys temps de desplaçaments o més oportunitats laborals. I com a inconvenients, el document inclou un possible aïllament de la persona, sedentarisme o augment de conflictes en el nucli de convivència.

Des del punt de vista social, l’entitat apunta menys desplaçaments i menys contaminació, menys accidents “in itinere” o la inserció de determinades persones al mercat de treball, mentre que disminuiria el control sobre les condicions en el treball o la promoció de relacions interpersonals.

L’Ajuntament de Terrassa tindrà un protocol d’accessibilitat transversal

L’Ajuntament de Terrassa tindrà un protocol intern per garantir l’aplicació dels criteris d’accessibilitat a tots els serveis municipals. El consistori l’està treballant amb l’entitat Prou Barreres amb la finalitat que sigui una eina transversal a totes les àrees de l’Ajuntament. L’objectiu és que l’accessibilitat universal es converteixi en un tema transversal en tots els àmbits municipals, i que es percebi en totes aquelles obres, actuacions i actes que organitzi l’Ajuntament

El protocol és un pas més dins del Pacte per l’Accessibilitat, signat el juliol de 2012, que agrupa a entitats i representants municipals.

El protocol consisteix en l’elaboració d’unes fitxes específiques per a cada àrea de l’Ajuntament que faciliti la feina als tècnics a l’hora de garantir l’accessibilitat d’obres, serveis i actes municipals. La intenció és portar-lo a comissió informativa el setembre o octubre.

Pau Quemada: «Uns Jocs Olímpics són suficientment atractius per fer un últim esforç»

Pau Quemada havia de ser aquest estiu un fix en l’onze titular de Fred Soyez a Tòquio. Per al davanter del Club Egara havien de ser els seus tercers i últims Jocs Olímpics, després de meditar molt bé la seva retirada. La pandèmia, però, ha trastocat els plans d’aquest jugador nascut fa 36 anys a Logronyo, però amb arrels totalment terrassenques, que allargarà una temporada més la seva carrera esportiva.

L’hem citat al restaurant BI-EN, perquè ens expliqui com ha viscut aquesta situació originada per la Covid-19 i els motius per no penjar encara l’estic. I és que la temporada 2020-2021, amb el permís del coronavirus, està plena de reptes. A l’octubre l’Egara lluitarà per alçar l’EHL i vol tornar a guanyar la Lliga, de la qual és el vigent campió, i la Copa del Rei. L’Europeu i la cita olímpica completen el calendari per al jugador ratllat, que buscarà a Tòquio un podi que no s’aconsegueix des de Pequín 2008.

No s’hi veu de moment a la banqueta i, quan es retiri, es vol dedicar en cos i ànima a l’escola de l’Egara, de la qual és el seu màxim responsable. Tot i que Tòquio 2021 acomiadarà una generació d’excel·lents jugadors terrassencs com el mateix Quemada, Quico Cortès, David Alegre o Roc Oliva, en sortiran d’altres de l’inesgotable planter que hi ha a la ciutat.

Pau Quemada ha estat el protagonista del tercer capítol d’AixòNoÉsTòquio

El rodatge va tenir lloc al restaurant japonès BI-EN de Terrassa

Tonyina, navalles i cloïsses, el menú degustació del rodatge

 

La dissenyadora Txell Miras participarà a la propera edició digital de la 080

La terrassenca Txell Miras és una dels 21 dissenyadors i marques de moda que presentaran les seves propostes creatives a la primera edició digital del 080 Barcelona, el certamen de moda que impulsa la Generalitat a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). La 080 Barcelona Fashion tindrà lloc del 14 al 17 de setembre. La 26a edició ha apostat per celebrar el certamen en format digital, i així donar resposta a les actuals necessitats del sector derivades de la crisi sanitària i alhora avançar-se als escenaris de futur per a la moda.

Txell Miras té marca pròpia des de 2004. Ha treballat per a la línia femenina de Neil Barrett del 2003 al 2016 i acumula diversos reconeixements.