La Plataforma Tu Ets Entorn presenta al·legacions al Pla Parcial dels Bellots II

La Plataforma ecologista Tu Ets Entorn presenta 46 pàgines d’al·legacions en contra el polígon industrial dels Bellots II que es dedicarà a l’activitat logística. La Plataforma recrimina a l’Ajuntament que s’impulsen projectes en període estival i electoral deixant poc marge a la participació ciutadana.

I denuncien que les agressions al territori s’acumulen en detriment de l’espai natural. La Plataforma que agrupa més de trenta entitats denuncia incongruències en el Pla Parcial dels Bellots II i que s’ha deixat poc marge d’actuació per haver de revisar les més de mil pàgines de documentació del projecte a tres dies de finalitzar l’exposició pública.

Les al·legacions resumeixen en 12 punts que el macroprojecte industrial representa una pèrdua del patrimoni històric, els càlculs sobre el CO2 estan mal fets i que les estimacions de mobilitat no són realistes. A més d’ocupar una zona d’alimentació habitual de la fauna autòctona.

Segons els ecologistes, el projecte industrial dels Bellots II augmenta en un 5 per cent el sòl privat, un 21 per cent més de zona industrial i un 60 per cent més del volum total, amb la pèrdua d’un 20 per cent d’hectàrees cultivades.

I afegeixen que les mesures correctores com l’ús de l’energia fotovoltàica no redueix ni en un 25 per cent les emissions del nou polígon. Per tot això reclamen garanties de protecció de l’entorn i el canvi global d’un model de creixement que consideren caduc, atesa l’actual situació climàtica.

L’àmbit dels Bellots II, al sud-oest de la ciutat, afecta uns 950.000 metres quadrats d’espai natural a l’entorn de la Masia, la meitat dels quals es reparcel·larà per fer-hi naus i oficines, amb un 15 per cent per a camins i xarxa viària i un 23 per cent d’espais lliures. El projecte d’un gran polígon logístic preveu un tracte especial del Parc del Torrent de Montserrat, a l’est i el de Can Torrella del Mas, al nord de l’àmbit.

Tanca un establiment referent del món musical

Després de 107 anys d’història aquest setembre abaixarà definitivament la persiana Cal Farràs, la popular botiga d’instruments musicals del carrer Gavatxons. El pare de l’actual propietari el trompetista Josep Maria Farràs, el 1916 obria un establiment per vendre «una mica de tot», un local que amb el temps es va especialitzar amb la venda de tot allò relacionat amb el món de la música.

Cal Farràs que havia arribat a vendre un miler de pianos l’any, és una nova víctima del petit comerç que pateix les conseqüències del canvi d’hàbits en el consum. Una botiga amb una llarga història al darrera que va acollir la primera cava de jazz de la ciutat.

Cal Farràs ha estat un referent per a moltes generacions de músics. Ara, tanca les seves portes tot i que encara durant un temps, es podrà gaudir de l’art musical d’un dels millors trompetistes de jazz.

Notícia relacionada: 
https://terrassadigital.cat/casa-farras-tancara-definitivament-aquest-estiu-despres-de-107-anys-dhistoria/

Jordi Ballart es reuneix amb representants de la Fundació Nuestros Pequeños Hermanos

Aquest dijous, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart ha mantingut una trobada amb representants de la Fundació Nuestros Pequeños Hermanos (NPH). Ballart ha estat acompanyat de la regidora de Salut, Laura Rivas. Durant la trobada els representants de la Fundación NPH han exposat  la situació actual a Haití i han detallat les tasques i els projectes que desenvolupen en col·laboració amb altres actors locals. La reunió ha comptat amb la presència de la doctora haitiana Pascale Gassant, directora nacional de l’Hospital Pediàtric de Saint Damien. A més, de la coordinadora de projectes de la Fundació NPH a Haití, Marytza Beaubrun. També hi ha assistit  el director de la Fundación NPH, Xavier Adserà, i la representant legal de la Fundació NPH a Terrassa, Loli Fernández.

Cal destacar que l’Ajuntament de Terrassa col·labora amb aquesta organització des de l’any 2018, impulsant diversos projectes de desenvolupament a Haití.

La Fundació Nuestros Pequeños Hermanos és una organització sense ànim de lucre que es va fundar al maig de l’any 2002. L’objectiu de l’entitat és ajudar a finançar el conjunt de programes per a la infància desenvolupats en els nou països de Llatinoamèrica i el Carib on estan presents els socis locals, entre ells NPH Haití (NPFS). La missió de la Fundació NPH és atendre la població més desafavorida que pateix una situació d’extrema vulnerabilitat.

[Fotos: Ajuntament de Terrassa]

Treballs d’asfaltat al barri del Segle XX per reforçar el paviment i garantir-ne les condicions de seguretat i d’ús

L’Ajuntament està realitzant treballs d’asfaltat al barri del segle XX aquest setmana. Els carrers Torras i Bages, Valls i Baldrich són els més afectats i s’aniran tallant per trams per poder mantenir el paviment en les condicions adequades.

Per això, per tal de garantir la mobilitat i mentre durin les obres, s’habilitaran vials on es podrà circular en doble sentit i també hi haurà canvis en el servei municipal d’autobusos. Les línies 8, 9 i 10 veuran modificat els seus recorreguts.

Es preveu que al llarg d’aquest mes de juliol també s’iniciïn els treballs d’asfaltat del carrer Sant Mateu, entre el carrer de Franc Comptat fins al carrer Núria. Després arribarà el torn d’alguns trams dels carrers del Comerç i Joan Monpeó.

Asfaltat Segle Xx (7) Asfaltat Segle Xx (5) Asfaltat Segle Xx (3)

La ministra Raquel Sánchez, oberta a signar el protocol de la ronda Nord

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, està disposada a signar aquest divendres el protocol acordat amb la Generalitat per construir la ronda Nord a la seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

D’aquesta manera respon a la demanda dels alcaldes de Terrassa i Castellar del Vallès i l’alcaldessa de Sabadell. En una carta enviada als alcaldes i que recull l’agència Efe, la ministra considera una bona iniciativa procedir a la signatura de l’acord i donar a conèixer el seu contingut de manera conjunta amb els agents econòmics i socials del territori.

Els alcaldes havien fet aquesta petició donada la transcendència que té la prolongació de la B-40 o ronda Nord pel territori i també assenyalaven la voluntat de treballar conjuntament en la seva execució.

Greu accident a primera hora d’aquest dijous a la Rambleta amb tres persones ferides

Greu accident a primera hora del matí aquest dijous a la Rambleta del Pare Alegre amb tres persones ferides, segons el SEM, en estat menys greu. Dos vehicles, en els que hi viatjaven 5 persones, han col·lisionat en el tram comprès entre els carrers Lepant i Sant Sebastià. El Servei d’Emergències Mèdiques ha rebut l’avís a dos quarts de 8 i hi ha enviat tres ambulàncies. També hi han participat dues dotacions de Bombers i diversos agents de la Policia Municipal. Dos dels ferits ha estat traslladats a MútuaTerrassa i l’altre, a l’Hospital Parc Taulí. L’accident ha obligat a tallar el trànsit durant una hora i mitja en una de les principals vies d’entrada a la ciutat en hora punta mentre s’atenia les persones afectades i es retiraven els vehicles.

Terrassa és la segona ciutat catalana amb més habitatges buits

Terrassa és la ciutat catalana amb més pisos i cases buits, després de Barcelona. Així es desprèn de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. La mateixa font indica que les dues poblacions ocupen la setena i la vuitena posició en el rànquing estatal de localitats de més de 200.000 habitants amb una major proporció d’immobles en desús.

L’últim cens de l’INE sobre aquest sector concreta que a la nostra ciutat hi ha 101.134 habitatges. D’aquests, 9.569 estan buits, és a dir, el 9,46% del total. A aquesta xifra s’hi podrien afegir 1.715 pisos més, que no tenen contracte de subministrament elèctric o bé tenen un consum molt baix de llum, fet que indicaria que podrien estar també deshabitats. D’aquesta manera, el total a Terrassa pujaria a 11.284 immobles sense ús.

Segons l’informe de l’Institut Nacional d’Estadística, a tot Catalunya hi ha 418.612 habitatges buits. Aquesta xifra equival al 10,7% del parc, que és de 3,9 milions de llars.

Crida per trobar la Bersade, una veïna de Ca n’Anglada amb Alzheimer desapareguda des de dimarts

Continua la recerca de la Bersade, desapareguda aquest dimarts a Ca n’Anglada. Sobre les 17h, la dona va sortir de casa amb el seu gos, un bichón maltés. La Bersabé pateix Alzheimer i podria estar desorientada.

➡️ Qui la vegi o la trobi, comuniqueu ràpidament amb:

📲 635 425 307 (Miguel)
📲 722 637 286 (Matías)

Albert (1)

«La llet no té preu», un reportatge amb segell terrassenc al ’30 minuts’ d’aquest diumenge

El sector lleter de Catalunya ha patit una greu degradació en les últimes dècades. La problemàtica amb els preus dels productes ha portat els ramaders a una situació límit en la qual la supervivència és excepcional. En els darrers 20 anys, hem passat de 4.200 explotacions a tan sols 320.

Amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea hi va haver un punt d’inflexió històric: l’eliminació de les quotes lleteres i la instauració del lliure mercat, va provocar una baixada dels preus de venda i una tendència cap a una gran indústria de macro granges, una aposta molt rendible per a les empreses i distribuïdores.

El reportatge recull la veu de ramaders que s’han vist obligats a tancar les granges perquè els van deixar de recollir la llet. Com que ja no és un negoci no hi ha relleu generacional i això fa que el sector estigui en crisi. Malgrat la delicada situació, encara es troben joves més professionalitzats i preparats. És el cas del Gil i la Laia, que ens expliquen la seva història i com volen tirar endavant malgrat totes les dificultats.

Moltes menys granges, sí, però molt més preparades. Visitem explotacions de tot el territori, on veiem la tecnificació que s´hi fa per aconseguir que siguin més eficients. Els ramaders es veuen obligats a fer grans inversions, per poder obtenir un producte de més qualitat i ser més competitius.

L’actualitat, amb les últimes concentracions de ramaders, i la nova denúncia interposada pel sindicat Unió de Pagesos a tres marques comercialitzadores també són motiu de debat a «La llet no té preu».

El “30 minuts” d’aquest diumenge, 9 de juliol, a les 22:05 posa sobre la taula una qüestió: quin és el model lleter que volem a Catalunya?.

És un reportatge del terrassenc Marc Riera, amb guió de Joan Marc Claramunt i produït per Laia Roigé. La terrassenca Marina Salvador és l’auxiliar de producció. La imatge és de Rubén Castro, també terrassenc, i Albert Ramírez.

Es tracta d’una producció de TELEVISIÓ DE CATALUNYA amb la col·laboració de BEN MIRAT PRODUCCIONS.

Consumidors (2) Granja Gil (8) Granja Gil (7) Armengol (4) Granja Gil (6) Granjes Tancades (6)

Activistes climàtics planten enciams al RCG el Prat com a protesta contra el malbaratament d’aigua

Activistes contra el canvi climàtic han plantat diversos enciams al Reial Club de Golf el Prat, situat a Terrassa, aquest dissabte. Així han protestat contra el malbaratament d’aigua que implica aquest esport. Amb els lemes ‘golf clausurat per justícia climàtica’ i ‘Als rics, ni gota’, han posat de manifest la preocupació per la sequera que afecta tot el país. També han volgut denunciar la despesa d’aigua associada a aquest esport elitista.

Aquestes accions s’han dut a terme de manera coordinada pel grup d’Activistes climàtics Rebel·lió o Extinció BCN (XR), juntament amb organitzacions com Arran i Futuro Vegetal València. Durant aquest diumenge, s’han registrat casos similars en una desena de camps de golf a Terrassa, Madrid, València, Eivissa, Biscaia i Navarra. En aquests llocs, els forats dels camps de golf han estat tapats amb ciment o amb planters com a forma de protesta.

Segons les xifres compartides pels col·lectius a les xarxes socials, es calcula que un camp de golf consumeix aproximadament 500.000 m³ d’aigua anualment. Aquesta dada és equivalent, doncs, al consum d’uns 10.000 habitants. Això ha portat a una denúncia dels activistes, afirmant que aquest esport consumeix més aigua que les ciutats de Barcelona i Madrid juntes. A més, critiquen que el golf sigui considerat un luxe elitista, ja que només el 0,6% de la població practica aquest esport, mentre la resta pateix els efectes de la sequera.