Junts per Terrassa presenta més de 20 esmenes locals als Pressupostos Generals de l’Estat

Junts per Catalunya rebutja frontalment el què consideren un canvi de nom al delicte de Sedició perquè diuen que la mobilització generalitzada del 2017 a Catalunya, s’ha d’emmarcar en la llibertat d’expressió i en la lluita d’un país per la seva llibertat. La portaveu de Junts al Congrés ha presentat aquest divendres les principals esmenes que la formació porta als Pressupostos Generals de l’Estat.

Des de Terrassa es reclama més inversions de l’Estat a Catalunya, en la línia que ja han tramitat a través de diverses propostes de resolució a l’Ajuntament. En concret Junts recorda a l’Estat el compromís de construir la nova estació de Can Boada, l’adeqüació de l’entorn de les vies i la inversió per millorar l’accessibilitat i senyalització de la línia de Rodalies. Pel què fa la Ronda Nord, l’antic quart cinturó, Junts reclama ara a la Generalilat que aprofiti per dibuixar el projecte que ha de completar la via fins a Sabadell i Castellar.

D’altres esmenes reclamen partides pressupostàries per a la rehabilitació de les Masies de Can Parellada i Can Casanovas, un pla especial pel manteniment del patrimoni verd de la ciutat i completar la rehabilitació de la Masia Freixa o la museització de la Seu d’Ègara, entre d’altres propostes per Terrassa.

Ballart es reuneix amb el Club Ferroviari de Terrassa

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat del regidor de Manteniment Urbà, Parcs i Jardins, Raúl Ibáñez, s’ha reunit amb el president del Club Ferroviari Terrassa, Joan Artigas, a la seu d’alcaldia. A la reunió s’han tractat diversos temes d’interès per a l’entitat i la ciutat.

El Club Ferroviari de Terrassa (Associació Egarenca d’Amics del Ferrocarril), entitat que gestiona l’espai del Trenet a Vallparadís, agrupa les persones interessades en el ferrocarril, ja sigui a escala natural o reduïda, promou la divulgació històrica i tècnica del ferrocarril i fomenta entre la ciutadania l’ús i interès pel ferrocarril. És una entitat que va començar la seva activitat a finals de l’any 1981.

En Comú Podem explica a Terrassa les mesures impulsades per combatre la inflació i l’augment de preus

El diputat d’En Comú Podem, David Cid, acompanyat de la responsable d’Organització de Catalunya en Comú i membre de Terrassa En Comú Podem, Agnès Petit han repartit informació a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de la Rambla aquest matí de divendres a primera hora.

Aquesta mateixa acció s’ha fet a les principals poblacions de Catalunya. La formació comparteix amb la ciutadania les principals mesures impulsades des del Govern de coalició de l’Estat per protegir la gent i les empreses davant la pujada de preus i la inflació. La rebaixa dels preus del transport públic, la pujada de les pensions un 8,5% o les ajudes de 100 euros al més per a les famílies amb infants menors de 3 anys anys.

Aquestes mateixes mesures es volen traslladar a la Generalitat. Hi ha 5 punts claus en la negociació dels pressupostos: pla de xoc per combatre la inflació amb més prestacions socials, el desplegament de les energies renovables, parc d’habitatge públic de lloguer, rebaixes del transport públic durant tot el 2023 i blindatge de la sanitat públic.

Ecp 5 Ecp 4 Ecp 3 Ecp 2 Ecp 1

 

La campanya del 25N se centra en les violències sexuals

Durant el 2022 dues terrassenques han estat assassinades al Pakistan. A Catalunya, s’han registrat 14 feminicidis i 76, a tot l’Estat.

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones o Casa Galèria ha atès de gener o octubre, 872 dones. S’han detectat 413 casos de violència masclista, el 47,36% del total. La majoria, en l’àmbit de la parella (348 dones, el 84%). S’han interposat 159 denúncies.També s’han registrat 24 casos de violència sexual.

Les dades s’han donat a conèixer en la presentació de la campanya del 25N, que aquest any vol incidir, precisament, en les violències sexuals, la formació i la capacitació dels agents en violència masclista.

Un anunci servirà per difondre les tasques del SIAD.

El programa d’actes al voltant del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones compta amb 39 activitats en total. 21 dissenyades per Polítiques de Gènere i altres serveis municipals i 18, proposades pels grups municipals i entitats que formen la Comissió 8 de Març.

Són accions de denúncia, de sensibilització i jornades de formació i tallers per a joves distribuïts pels 7 districtes.

El mateix dia 25N destaquen, una conferència sobre violències sexuals a la BCT, a càrrec de Gemma Altell, a les 10 del matí; concentracions ciutadanes simultànies a tots els districtes (a les 19hores) i una acció anomenada el Batec de les Papallones. Es demana penjar aquests insectes fets amb paper o roba als balcons i finestres en record de les 3 germanes Mirabal, conegudes com a «Les Papallones», símbol de la lluita contra les violències masclistes.

25n 2

El Parlament insta al Govern a impulsar la Ronda Nord

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous part d’una moció del PSC-Units que insta el Govern de la Generalitat a acordar amb l’Estat, en el termini de dos mesos, els mecanismes que permetin la redacció del projecte de la Ronda Nord entre Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa. La proposta també contempla la posterior execució de les obres de la Ronda Nord per part del Govern de la Generalitat i el finançament per part d’Espanya.

.

No A La Pista

Neix una plataforma en contra de la pista de gel de la plaça Nova

El proper 2 de desembre, i fins al 6 de gener, la plaça Nova tornarà a acollir la pista de gel, que sembla que s’ha instal·lat com un element més de la campanya de Nadal a Terrassa des que va fer la primera aparició per les Festes del 2019.

Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Terrassa, però, ha topat aquest any amb una plataforma d’oposició a la instal·lació de la pista. De moment compta amb una quarantena de seguidors a twitter i a instagram. Argumenta el suposat malbaratament energètic que suposa la instal·lació: «En un context d’emergència climàtica, on la pobresa energètica s’ha doblat en l’últim any, la pista de gel té un cost de 56.571,28 € i una despesa energètica equivalent a l’energia de set habitatges durant tot un any«.

«Creiem fermament que hi ha formes molt més sostenibles de dinamitzar tant el comerç local, com el lleure de la mainada. A Terrassa cal donar respostes coherents a la realitat que vivim, per tot això estem en contra la instal·lació de la pista de gel de la Plaça Nova«, explica la plataforma a les xarxes socials.

No és la primera vegada que s’obre el debat entorn de la despesa energètica i la petjada ecològica de la pista. El mateix tinent d’alcalde i president del Grup Municipal d’ERC a l’ajuntament, Isaac Albert, s’ha posicionat en contra de la pista de gel a twitter. «(…) la pista de gel (…) genera contradiccions i un missatge equivocat en un moment com l’actual. Entenc que la pista no és convenient, no toca«, ha publicat Albert.

 

L’equip de govern presentarà un pressupost per al 2023 de 225 milions

El pressupost per al 2023 serà de 225 milions d’euros, deu més que el d’aquest any. Aquesta és la xifra que l’equip de govern, format per Tot per Terrassa i ERC, té sobre la taula i que es votarà al ple extraordinari del 30 de novembre.

Aquests dilluns han començat un seguit de sessions obertes a la ciutadania per explicar-los. El tinent d’alcalde de Serveis generals i Govern Obert, Isaac Albert, ha explicat que l’any que ve els comptes municipals estaran condicionats per un increment tant d’ingressos, però sobretot per l’augment de les despeses.

L’Ajuntament ingressarà més pel seu compte (no pas per la banda d’impostos i ordenances, que han quedat congelades) i també per altres administracions (Estat i Generalitat). En total, 9,3 milions més. En el capítol de despeses, s’espera un augment del cost de l’energia (4 milions més) i de la càrrega financera a les que cal sumar-hi 1,6 milions per la creació de 46 places de la policia municipal i 3 milions per la reorganització interna del consistori (que inclou la regularització d’interins), entre d’altres. En suma, 17,1 milions més de despesa.

Pel que fa a la distribució del pressupost, l’àrea que s’emporta el tros del pastís més gran és la d’espai públic i sostenibilitat. Són 86 milions que es destinaran majoritàriament a seguretat, neteja, transformació energètica i sostenibilitat. Servei Públic rebrà 40 milions; Drets Socials, 34 milions; Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, 22 milions i Cicles de la Vida, 28.

El 2023 hi haurà 12,9 milions en inversions. S’hi inclouen grans projectes com el Parc de la República (aquesta setmana n’han començat les obres), el Casal del Roc Blanc, la cobertura de la pista de Can Jofresa, el nou edifici d’Eco Equip i la modernització dels mercats. Una part important anirà a manteniment i s’espera comptar l’any que ve també amb l’ajuda dels Next Generation.

Els fons europeus subvencionaran  la transformació digital i modernització de l’administració (832.000 de 1,3 milions) i la zona de baixes emissions (8,9 milions de 12,7). L’Ajuntament està a l’espera de la resolució d’altres convocatòries.

Els propers dies cada àrea presentarà més en detall els seus pressupostos en audiència pública. S’hi pot participar a través de Participa Terrassa.

ERC presenta la candidata republicana a l’alcaldia de Terrassa, Ona Martínez, a la plaça Didó

«Futur» ha estat la paraula més repetida a l’acte de presentació de la candidata a l’alcaldia de Terrassa per part d’Esquerra Republicana, Ona Martínez, celebrat a la plaça Didó.

Isaac Albert, candidat a l’alcaldia de Terrassa en les anteriors quatre eleccions municipals per part dels republicans, ha fet palès el relleu del liderat del partit municipal a Ona Martínez, que ha estat presentada davant d’alcaldes i regidors republicans del Vallès així com del president de la Generalitat Pere Aragonès i dels votants que s’han apropat al carrer de la Rasa.

La cap de llista va entrar a l’Ajuntament com a regidora dels republicans el 2019. Des d’aleshores ha ocupat les regidories de Transparència i Qualitat Tecnològica, Infància i Adolescència; Joventut, Adultesa i Famílies; i Qualitat democràtica. Va ser durant el mes de febrer quan va ser escollida candidata durant una assemblea, en la qual va fer un pas endavant per conduir Terrassa.

Albert, Martínez i Aragonès han adreçat unes paraules als assistents. Els discursos han anat dirigits en la mateixa direcció. La de suport i confiança absoluta cap a la nova candidata. L’exlíder del partit a Terrassa ha assegurat que «optar pel projecte municipal d’Esquerra Republicana és l’única opció de progrés» i que «tant en el cas del PSC com el de l’actual govern de Tot Per Terrassa hi ha lligams molt forts amb el passat» i considera que «ara és moment de present però sobretot de futur». Un futur, tal i com s’ha apuntat des de les tres intervencions, que passa per un enfocament «feminista i de llibertat en el que tothom hi tindrà cabuda».

Pere Aragonès ha insistit en la importància de la coordinació fluïda i permanent amb Ajuntament de ciutats tant significatives per Catalunya com en el cas de Terrassa.

Els grocs s’han mostrat convençuts i units en el suport a una Ona Martínez que optarà, a l’igual que la resta de candidats de les altres forces del consistori egarenc, exceptuant Jordi Ballart, a ser la primera alcaldessa de la història de la ciutat. Una incògnita que es resoldrà, a les urnes, el maig de 2023.

El ple aprova la congelació de taxes i impostos per al 2023

L’equip de govern municipal ha aprovat les ordenances fiscals per al 2023 en solitari. L’executiu congela les taxes i els impostos per tercer any consecutiu per no influir negativament en les economies dels veïns i veïnes i de les empreses. El moment, diuen, ja és prou complex i incert amb l’augment de preus i de la despesa desbocats.

TxT i ERC no augmenten la pressió fiscal però introdueixen algunes modificacions en alguns rebuts (com les taxes de tinença d’animals de companyia o la d’ocupació de la via pública, o en l’Impost de Construcció, Instal·lació i Obres, per exemple).

Un dels canvis més importants té a veure amb el calendari. El nou programa informàtic per implementar el pla personalitzat de pagament o la tarifa plana fiscal requerirà que al febrer es faci la migració de les dades del vell al nou aplicatiu. Això farà que l’IBI no arribi a les bústies al març sinó al maig.

Altres canvis substancials afecten les bonificacions per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que tindran nous topalls. L’Ajuntament els modifica perquè ara el Govern central i el de la Generalitat també tenen ajudes disponibles.

Les tres esmenes del partit dels socialistes anaven encaminades a corregir aquests topalls en el cas d’autònoms i empreses i han estat acceptades.

JxT ha aconseguit que s’aprovi una esmena per bonificar la substitució de teulades amb fibrociment o amiant i una apartat d’una segona, el que demana informar la ciutadania sobre aquest pla personalitzat de pagament dels rebuts municipals.

Per la seva part Ciutadans ha presentat dues esmenes demanant corregir el percentatge que s’aplica a l’IBI i l’ICIO per evitar, diuen, que aquestes factures s’incrementin. Les dues han estat rebutjades.

La interpretació política de les xifres ha generat el debat del ple.

Finalment, TxT i ERC han votat a favor del dictamen. PSC i JxT s’han abstingut i C’s ha votat en contra.

Ple Ordenances 2 Ple Ordenances 1

La CUP proposa la recuperació dels habitatges dels fons voltor abandonats durant més de dos anys

La CUP insta l’Ajuntament a realitzar amb urgència un llistat públic d’habitatges buits en mans de grans tenidors (1.264 segons els indepentistes), ja que la llei vigent obliga a posar a disposició de les administracions públiques quan fa més de dos anys que estan en estat d’abandó.

La Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa veu amb preocupació que davant la «situació crítica de l’habitatge a Terrassa» (el preu del lloguer ha augmentat el darrer any un 7,5%) els grans tenidors i fons voltors disposin de 1.264 habitatges buits. Recorda que «des del 2015 a Catalunya la llei 24/2015, els grans tenidors han de registrar els pisos que estan buits, i en cas que faci més de dos anys en aquest estat, han de ser sancionats o fins i tot expropiats.”

La CUP explica que la majoria d’aquests pisos estan en mans de la SAREB (uns 498 habitatges buits), i de fons voltors com ara el BLACKSTONE, que disposa d’uns 170 habitatges buits a Terrassa. També, afageix, els tres principals bancs de Catalunya, Caixa Bank, BBVA i el Banc Santander a través de les seves societats immobiliàries tenen pisos en desús a la ciutat.

L’any 2020, Terrassa tenia 765 habitatges en mans de grans tenidors que feia més de dos anys que estaven tancats, actualment la xifra quasi s’ha doblat. Per la CUP, el govern d’ERC i TxT ha de posar «molts més esforços«, ja que el que s’ha fet fins ara ha estat
insuficient. Recorden que el ple de l’Ajuntament del gener de 2020, va acordar tretze punts per tal plantar cara als fons voltors i avui dia «la situació de l’habitatge ha empitjorat molt«.

La CUP també adverteix a l’Ajuntament, que des de principis de 2020 fins ara, les famílies que esperen un pis d’emergència social a Terrassa, han passat de setanta a cent onze (maig de 2022), mentrestant els pisos buits dels grans tenidors augmenten
dia rere dia, per la formació, és el resultat d’unes polítiques insuficients per part del govern local en matèria d’habitatge.

Contra aquestes males praxis dels grans tenidors, la CUP proposa la recuperació dels habitatges dels fons voltor abandonats durant més de dos anys, aquesta recuperació definitiva passaria per la modificació puntual del POUM, amb l’objectiu de canviar els
sistemes urbanístics d’aquests habitatges buits i convertir-los en habitatges de protecció oficial.