El PSC destaca que la sentència està en la línia del què demanava l’advocacia de l’Estat i valora que no posi traves a beneficis penitenciaris. Els president del grup municipal, Alfredo Vega, reconeix que la sentencia ve d’un procés polític i que no hauria d’haver arribar mai a la justícia. Vega confia que ara s’obri una nova etapa de diàleg per solucionar el conflicte.
Des del migdia i convocats per la plataforma Tsunami Democràtic, l’aeroport de El Prat s’ha anat omplint de manifestants en contra de la Sentència del Suprem sobre el procés independentista feta pública aquest dilluns.
Nombrosos terrassencs han respost a la crida i han participat de la concentració, fins al punt que a l’aeroport s’ha sentit la Cançó dels Indignats, una reinterpretació d’orígen terrassenc habitualment cantada en la protesta diària pels presos, al Raval del Montserrat.
L’aeroport s’ha anat omplint de gent i tot i que la policia ha barrat el pas a tothom sense bitllet d’avió, la infraestructura s’ha vist desbordada per l’afluència de cituadans.
El moment més emotiu d’aquesta primera gran acció de resposta a la sentència, ha estat quan els participants a la concentració han entonat el Cant dels Segadors.
Terrassa ha viscut una intensa jornada de protestes arran de la publicació de la sentència pel procés als polítics catalans jutjats pel Tribunal Suprem, entre ells el terrassenc Josep Rull. La concentració convocada a les vuit del vespre al Raval de Montserrat ha reunit al centre de Terrassa centenars de persones que, fins i tot abans de l’hora prevista, ja omplien la plaça de l’Ajuntament. Coincidint amb els Cants per la Llibertat, els concentrats han cridat consignes contra la sentència i reclamant la llibertat dels empresonats, a més de crits d’independència.
Cap a 2/4 de vuit del vespre, els concentrats han iniciat una marxa per la Rambleta del Pare Alegre en direcció als Jutjats de Terrassa. Un cop allà, la protesta no s’ha aturat i ha continuat caminant en direcció a la C58 amb l’objectiu de tallar aquesta via. Finalment, el tall s’ha fet efectiu en els dos sentits de la marxa, davant la presència d’agents dels Mossos d’Esquadra.
Una hora després dels primers talls, que també ha afectat la N150 al pas per la ciutat, els concentrats han posat fi a l’acció de protesta, s’han retirat d’aquest punt viari i han reobert el trànsit a totes les vies i en els dos sentits.
Després de tot un cap de setmana de filtracions, el Tribunal Suprem ha dictat sentència aquest matí de dilluns. Les penes van entre els 9 i els 13 anys de presó pels líders del procés per sedició i malversació.
L’exvicepresident del govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha estat condemnat per l’Alt Tribunal a 13 anys de presó per sedició i malversació i 13 anys d’inhabilitació absoluta.
L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, a 11 anys i 6 mesos per sedició. Els mateixos anys d’inhabilitació absoluta.
Els exconsellers, Joaquim Forn i Josep Rull, 10 anys i 6 mesos de presó (per sedició) i els mateixos anys d’inhabilitació absoluta.
Els llavors líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 9 anys de presó (per sedició) i 9 anys d’inhabilitació absoluta.
Els exconsellers, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa han estat condemnats a penes de 12 anys de presó per sedició i malversació i 12 d’inhabilitació.
Els altres 3 exconsellers, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, els que no estaven en presó preventiva, han estat condemnats per un delicte de desobediència a 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un any i 8 mesos d’inhabilitació especial.
En total, gairebé 100 anys de presó (99 anys i 6 mesos) pel govern de l’1-O, la presidenta del Parlament i els líders d’Òmnium i l’ANC.
Tot just coneguda la sentència, el terrassenc Josep Rull ha publicat un tuit que recollim a continuació. També n’ha escrit un la seva dona, Meritxell Lluís:
Davant la sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders polítics i socials independentistes a fins a 13 anys de presó pel delicte de sedició, l’espai dels Comuns mostra el seu posicionament amb els següents punts:
En relació als esdeveniments socials i polítics relacionats amb la publicació de la sentència sobre el procés, la Cecot ha reiterat el seu rebuig a la judicialització d’un conflicte que des d’un inici, diuen, enté de naturalesa política i que, com a tal, requeria i requereix d’un diàleg, negociació i pacte al més estricte nivell polític, segons la patronal.
Afegeixen també que «La intervenció de les institucions, l’empresonament de càrrecs escollits democràticament pels ciutadans, i de persones de la societat civil, en el seu exercici de la llibertat de pensament i llibertat d’expressió, drets essencials d’una democràcia amb llibertats, demostren el fracàs de la política, la incomprensió del conflicte latent i una manca de voluntat per resoldre la situació».
La patronal manifesta que només amb llibertat, respecte i diàleg, es trobaran les solucions. Afegeix que cal «més política, més escoltar i més diàleg per resoldre una qüestió com la que s’està vivint aquests dies. L’empara de les legalitats i la judicialització dels conflictes haurien de ser el darrer recurs a emprar si hi ha voluntat de resoldre’ls. Recórrer constantment a les lleis per solucionar conflictes polítics s’ha demostrat històricament que no és una via efectiva».
La Cecot consida que en una societat democràtica, les lleis són l’expressió d’una voluntat popular i no un element de coacció o immutabilitat, per tant, diuen, poden ser modificades i actualitzades a les noves realitats per la via del diàleg i el consens.
La patronal afegeix: «Com qualsevol organisme que interactua i s’interrelaciona amb el seu entorn més proper, som sensibles a la realitat empresarial, econòmica, política i social del país. Lluny del que a vegades alguns puguin imaginar, els empresaris i empresàries són per sobre de tot persones i ciutadans, i com a tals exerceixen individualment i de manera particular els seus drets i els seus deures, des del seu propi criteri. Així doncs, per respecte a la diversitat d’opinió i sensibilitats polítiques entre els empresaris i autònoms que representem, i que conformen aquesta entitat, continuarem desestimant fer valoracions de lleis o sentències que no tinguin caràcter o contingut empresarial».
Aquest dilluns al migdia la patronal ha presentat un manifest conjunt de la mà de més d’un centenar d’entitats catalanes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
D’altra banda, l’entitat vol reiterar el seu posicionament vers la convocatòria d’una vaga general per canalitzar el malestar de part de la població continua sent el de no donar-hi suport. Convocant una vaga general, diuen, es trasllada a les empreses un conflicte social i polític que no poden dirimir.
Des d’Òmnium Cultural es fa una crida a la mobilització popular, sempre pacífica, davant d’una sentència que qualifiquen d’antidemocràtica. L’entitat cultural considera que no es pot aplicar una condemna a 9 innocents i conclou que Òmnium només contempla l’absolució per al seu president i per a la resta d’empresonats. Així ho ha expressat la presidenta d’Òmnium Terrassa, Anna Carol.
Des d’ERC-MES, el seu portaveu, Isaac Albert creu que aquesta sentència allunya la solució política del problema. Albert la qualifica de venjativa i de repressiva. El líder dels republicans fa una crida a la mobilització ciutadana per mostrar el seu rebuig però sempre des de la calma i la tranquil·litat.
El centre cultural de terrassa ha estat, aquest dissabte, l’escenari escollit per Junts x Cat per fer un acte de campanya electoral en el marc de les eleccions generals del proper 10 de Novembre. Un acte on hi ha assistit gran part de la cúpula directiva del partit i que ha comptat amb la participació de Carles Puigdemont a través d’un vídeo amb connexió en directe.
La sala principal del Centre Cultural estava plena de gom a gom i les persones que hi han assistit han pogut veure un vídeo on hi apareixien els membres de Junts x Catalunya a la presó, Turull, Rull, Forn i Sànchez, que han donat gràcies pel suport rebut abans de fer-se pública la sentència pel cas del Procés. Tots els discursos que s’han produït durant l’acte demanaven una resposta pacífica i unitària a la sentència que farà pública el Tribunal Suprem la setmana vinent.
Representants de la força política com Elsa Artadi, Eduard Pujol, o Jaume-Alonso Cuevillas han participat a aquest acte marcat pels temes repressió i esperit de l’1 d’octubre. Les paraules “unitat” i “força” han estat habituals durant els discursos i també s’ha fet referència a l’exhumació de Franco i al dia de la hispanitat, celebrat el mateix dissabte.
Entre el públic s’han pogut veure mostres de suport als polítics empresonats i els que es troben a l’estranger, en especial a l’exconseller de cultura egarenc Lluís Puig, i una gran estelada que s’ha estès mentre es feien crits a favor de l’autodeterminació i la llibertat Catalunya.