Els barris cèntrics tornen a concentrar més participació a les eleccions municipals

La participació a les eleccions municipals del 2023 ha estat una de les més baixes de la història a Terrassa. Aquest passat diumenge va anar a votar el 50,86% del cens, 10,5 punts menys que fa quatre anys. Les dades més minses es van registrar en les eleccions municipals del 2011, 2007 i 1999, anys en què no es va arribar al 50% de l’electorat. Això, òbviament s’ha traslladat a la participació desglossada al territori.

Participacio Trs

El Districte 1 ha tornat a ser, com acostuma a passar històricament, el que ha tingut més participació, amb un 57% de votants. Són 7 punts per sobre de la mitjana, però lluny del gairebé 70% del 2019. Altres districtes que han estat per sobre de la mitjana de la ciutat són els districtes 4 i 5.

Participacio Districtes

Per tant, els barris més cèntrics són els que han concentrat més nombre de votants, amb l’excepció de Xúquer. On hi ha hagut més participació ha estat a l’Antic Poble de Sant Pere, el Centre, Xúquer, Vallparadís i Sant Pere.

Barris Mes

Per contra, on hi ha hagut més abstenció és al sector est i nord-est de la ciutat, amb participacions properes, fins i tot, al 40%. Can Palet II, Sant Llorenç, Ègara, Can Parellada i Torre-Sana és on els ciutadans han anat menys a votar.

Barris Menys

Podeu veure les dades completes en aquest enllaç.

L’Ajuntament promou una campanya informativa per conscienciar la ciutadania sobre la sequera

Davant la situació d’excepcionalitat per sequera a Terrassa des de març, l’Ajuntament i l’empresa municipal Taigua han iniciat aquesta setmana una campanya informativa. L’objectiu és conscienciar i sensibilitzar sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i d’estalvi per afrontar-la. S’hi exposen la necessitat d’un canvi en els hàbits de consum o el compliment de les restriccions i prohibicions vigents. També les afectacions en els usos agrícoles i industrials, en el reg de patis i jardins, i en les piscines, en l’estat d’excepcionalitat.

En un context com l’actual cal fer un consum d’aigua solidari i corresponsable. En què cadascú faci accions per reduir la despesa i contribuir a generar un estalvi col·lectiu que equilibri les reserves actuals d’aigua. La campanya es farà fins al juliol mitjançant punts informatius itinerants. Serà els divendres tarda i els dissabtes en 10 ubicacions: plaça Vella; parc de Vallparadís; plaça dels Drets Humans (FGC Vallparadís); places de Lluïs Companys, de Can Roca i del Progrés, a més del parc de Sant Jordi, el Parc Vallès i Terrassa Plaça. També els dimecres al Mercadal de Martí l’Humà.

Difusió de la campanya fins al 22 de juliol

Així, des d’aquest divendres 2 de juny i fins al 22 de juliol, un equip d’informadors ambientals farà recomanacions sobre com estalviar aigua a les llars, resoldre dubtes i proporcionar material informatiu. S’han editat 3.000 tríptics, amb consells i suggeriments, també disponibles a centres cívics, biblioteques i equipaments municipals.

També s’ha fet el repartiment d’uns 8.000 cartells informatius amb el lema ‘La pluja no la controles, l’aixeta sí’, impulsada per la Generalitat i a la qual s’ha adherit l’Ajuntament i Taigua, en edificis plurifamiliars d’habitatges, comerços, centres cívics, biblioteques, centres d’assistència primària, biblioteques, poliesportius, etc, per tal d’incidir en la necessitat de fer un ús conscient de l’aigua.

Paral·lelament, aquesta setmana s’ha posat en marxa una campanya específica, dirigida als i les residents d’urbanitzacions i barris disseminats. I és que és on s’ha detectat un major consum d’aigua per tenir zones enjardinades i piscines. Es repartiran uns 3.500 tríptics amb consells i recomanacions. Però també amb les restriccions i prohibicions a jardins i piscines en l’actual estat d’excepcionalitat. A més, les que estarien vigents en un futur estat d’emergència.

Finalment, a través de xarxes socials corporatives i del servei de Medi Ambient, s’ha iniciat una campanya per focalitzar els missatges cap a una mateixa temàtica: recordar la importància d’estalviar aigua, la gravetat de la sequera i la necessitat de complir amb les mesures adoptades per l’Ajuntament. A Terrassa, l’aigua prové en un 80% del riu Llobregat. Per tant, depèn molt directament dels embassaments de la conca d’aquest riu. És a dir, el de la Baells, la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç. La resta s’agafa principalment d’una xarxa de pous i mines del terme municipal.

Terrassa, en estat d’excepcionalitat

La Generalitat va declarar el 6 de març l’entrada a l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica en el sistema Ter Llobregat, al qual pertany Terrassa. Ho va fer davant l’empitjorament de les reserves. Els seus embassaments estaven per sota del 30% de capacitat. També davant la necessitat d’adoptar nous canvis per garantir l’abastament. Ara per ara, els embassaments estan per sota del 25 % de capacitat. L’estat d’excepcionalitat afecta més de 6 milions d’habitants i prop de 500 municipis.

El PSC guanya a la Diputació amb 19 representants

El PSC guanya a la Diputació de Barcelona amb 19 diputats i es converteix amb la força amb més representació a l’ens públic. Segons els resultats provisionals de les eleccions municipals a la província de Barcelona, la composició política del Ple serà de 19 diputats pel PSC, 11 per Esquerra Republicana, Junts n’obté 10 i 5 En Comú Podem. El PP es queda amb 4 i Tot per Terrassa conserva l’únic representant que tenia. VOX també obté 1 Diputat.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes. Perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta. Perquè els ciutadans no trien directament els diputats de la Diputació, sinó que ho fan a través de les eleccions municipals.

Demarcació de Barcelona

La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials. A partir d’aquests  s’escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

En aquests comicis locals, al partit judicial electoral de Barcelona, al qual corresponen 18 diputats, PSC, Junts i ECG n’obtenen 4; el PP, 3: ERC, 2 i VOX, 1. A l’Hospitalet de Llobregat (6 diputats), PSC obté 3 diputats i ECG, ERC i el PP 1. A Sabadell (4 diputats), el PSC obté 3 diputats i ERC, 1. A Terrassa, els quatre diputats es reparteixen entre el PSC, ERC, Junts i Tot per Terrassa.

De la seva banda, a Granollers (3) el PSC es queda amb 2 diputats i ERC amb 1 i a Mataró (3), ERC, Junts i el PSC obtenen 1 diputat cadascun. Al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat (3 diputats), el PSC n’obté 2 i ERC. A Manresa (2 diputats), Junts i ERC es queden amb un diputat cadascun; mentre que a Arenys de Mar (2 diputats) el PSC obté 1 diputat i ERC un altre. A Vic (2 diputats), Junts i ERC mantenen 1 diputat cadascú.

Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, el PSC obté 1 diputat a Igualada i un altre a Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca del Penedès, el manté Junts i a Berga, ERC. Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial.

Distribució dels llocs de diputat

La junta electoral de zona distribueix els llocs de diputats que corresponguin a cada partit. Ho fa, per tant, d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt. Posteriorment, convoca per separat, dins dels cinc dies següents, cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors amb dret a un o més llocs de diputat. Els convoca perquè escullin d’entre les seves llistes de regidors aquells que seran diputats.

El procés constitutiu de les diputacions s’inicia quan s’han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals interposats arran de la proclamació dels regidors electes en els municipis. La Diputació es reuneix en sessió constitutiva. Ho fa presidida per una mesa d’edat, integrada pel diputat de major i menor edat. El president que escullin ha d’obtenir una majoria absoluta en la primera votació o majoria simple en la segona.

El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials. La data de constitució de la Diputació depèn de quan s’hagin constituït tots els ajuntaments. Això, però, variarà si hi ha o no recursos contenciosos electorals contra la proclamació d’electes. Per tant, es preveu que el ple constitutiu de la Diputació se celebri el juliol.

Pedro Sánchez avança les eleccions generals al 23 de juliol després dels resultats del 28M

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest dilluns al matí per convocar eleccions generals anticipades. Els comicis se celebraran el 23 de juliol.

Sánchez ha fet l’anunci l’endemà que el PP ha passat per davant del PSOE en les eleccions municipals i en les autonòmiques celebrades en 12 comunitats i a Ceuta i Melilla. El Partit Popular ha estat la força més votada a tot Espanya en les eleccions municipals, en què ha obtingut uns 760.000 vots més que el PSOE.

Els resultats han fet avançar les eleccions generals, que s’havien de celebrar al desembre.

Preocupació a Terrassa En Comú Podem per l’avenç de l’extrema dreta a la ciutat

Terrassa En Comú Podem no ha assolit els resultats esperats en les municipals del 28M. La formació encapçalada per Agnès Petit lamenta no haver obtingut cap regidor per tornar a l’Ajuntament. A través del seu compte a Instagram, el grup municipal reconeix que «està clar que no són els resultats esperats».

D’altra banda, des de Terrassa En Comú Podem comparteixen la seva preocupació per l’avenç de l’extrema dreta a la nostra ciutat.

Finalment, TECP agraeix el suport de les persones que els han votat i els han fet confiança. També agraeix la tasca de tota la gent que ha treballat «en una campanya tan difícil». La formació de Petit, a més, es compromet a «seguir treballant amb responsabilitat des de fora de l’Ajuntament per fer de Terrassa la ciutat que ens mereixem».

[Font imatge: TECP]

El PSC guanya dos consellers al Consell Comarcal i ERC en perd tres

El PSC amb 14 consellers, 2 més que fins ara, és la formació amb més representants al Consell Comarcal arran de les eleccions municipals. La renovació dels 39 consellers comarcals també passa per Esquerra que aconsegueix 7 cadires, 3 menys que fins ara. La tercera força és Junts que manté els 5 consellers que tenia.

També mantenen els 3 consellers d’En Comú Guanyem. El Partit Popular recupera presència, passant d’1 a 3 consellers. Com en d’altres ajuntaments, Vox s’estrena per primera vegada a l’ens comarcal amb 3 consellers. Tot per Terrassa i la CUP es mantenen amb 2 consellers cadascú. Ciutadans, fins ara amb 4 representants, desapareix del Consell Comarcal.

El Ple del Consell Comarcal del Vallès Occidental es constituirà un cop constituïts els ajuntaments de tota la comarca.

 

La CUP es compromet a continuar treballant des del carrer i combatre el feixisme

La CUP Terrassa no ha obtingut cap regidor en les eleccions municipals d’aquest diumenge. La formació encapçalada per Jaume Bofill ha expressat el seu agraïment i cadascuna de les 2.696 persones que han dipositat la seva confiança en el seu projecte.

La formació, mitjançant un vídeo publicat a les seves xarxes socials, qualifica el 28M com «un dia dur per a la CUP». Amb tot, es comprometen a continuar treballant des del carrer. Finalment, i davant dels resultats obtinguts per l’extrema dreta a Terrassa, la CUP conclou amb un contundent «El feixisme avança si no se’l combat».

Podeu veure el vídeo en aquest fil:

 

Alicia Tomás: “Hem superat les expectatives de tots, també les nostres»

La jornada electoral confirma que Vox entra per primer cop a l’Ajuntament. La formació d’extrema dreta obté 3 regidors. La irrupció del partit que encapçala Alicia Tomás, a més, ha contribuït a la desaparició del grup municipal de Ciutadans de l’Ajuntament.

El discurs de l’extrema dreta ha aconseguit 8.380 vots (10.49%). La seva alcaldable, però ha lamentat en declaracions al programa ‘El Submarí’ de la Ràdio Municipal el miler i escaig de vots que els ha près Ciutadans.

Regidors Hd (3)

TxT guanya unes eleccions que suposen l’entrada de Vox i PP, la desaparició de Cs i la caiguda d’ERC

Tot per Terrassa és el clar vencedor d’aquestes eleccions. Amb una participació del 50,85 per cent, 10,5 punts per sota que fa quatre anys, les urnes han donat representació a sis formacions. Això vol dir una més que al 2019. Entra VOX, torna el PP i desapareix Ciutadans. De vots en blanc se n’han rebut 1.135. De nuls, 821.

Un de cada tres electors, doncs, ha escollit la formació de Jordi Ballart, que ha obtingut 26.732 vots. Són 1.240 menys que el 2019. Guanyen un regidor i ara en tindran 11.

Amb 16.711 vots, gairebé tres mil menys que a les anteriors eleccions, el Partit dels Socialistes de Catalunya segueix com a segona força. És a dir, es manté els 7 regidors.

La sorpresa de la nit ha estat la irrupció amb força de VOX. Amb 8.380 vots, la formació d’ultradreta aconsegueix 3 regidors i, a més, gairebé quadruplica el suport de fa quatre anys.

Esquerra, per la seva part, pateix una important davallada i perd tres regidors. Ara, per tant, es queda amb 2 i recula a la quarta posició. Els republicans han rebut 6.047 vots, 8.200 menys que el 2019.

Junts per Terrassa manté els 2 regidors tot i perdre 1.500 vots. N’han obtingut 5.723, és a dir, un 7,16 per cent.

Ciutadans desapareix del Consistori en tenir només 1.273 vots, sis vegades menys que fa quatre anys. És un 1,6 per cent.

Dels tres partits que aspiraven tornar a l’Ajuntament, només ho ha aconseguit el Partit Popular, amb 5.242 vots i 2 regidors. Terrassa En Comú Podem s’ha quedat a les portes, havent rebut 3.643 vots, un 4,56 per cent, a quatre dècimes del mínim. Tampoc no ha entrat la CUP, amb 2.696 vots.

Finalment, de les altres formacions que es presentaven, el PACMA ha rebut 1.234 vots, Família i Vida 450, Valents 280, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya 212 i Ara Terrassa 124.

Jordi Ballart té tres opcions per governar

Amb aquests resultats, doncs, Jordi Ballart continuarà sent l’alcalde amb tota probabilitat. Ara caldrà veure si Tot per Terrassa opta per governar en solitari, repetir la coalició amb Esquerra o buscar una majoria absoluta incorporant-hi Junts. L’aritmètica també permetria un govern amb el PSC però seria una opció amb poc recorregut. El ple de Constitució del nou Ajuntament serà dissabte 17 de juny.

Un ple amb àmplia majoria femenina i tretze cares noves 

Dues terceres parts del ple serà femení, amb 18 regidores i 9 regidors. El nou consistori, a més, combina gairebé simètricament la veterania amb la novetat. Dels 27 regidors, 12 ja venen del mandat anterior, 13 són nous i 2 tornen al Consistori.

La candidata de Terrassa En Comú Podem, Agnès Petit, vota a l’escola Agustí Bartra

La cap de llista de Terrassa En Comú Podem, Agnès Petit, ha votat a tres quarts de deu del matí a l’escola Agustí Bartra.

Ho ha fet acompanyada de la número 3 de la candidatura, Rut Martínez, i de l’exregidor Emiliano Martínez.

La formació confia tornar a entrar al Consistori després de quedar-ne fora aquest mandat.