Nou Pla d’actuació de transparència pel període 2020-2023 de l’Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa tindrà un nou Pla d’actuació de Transparència pel període 2020-2023. El document parteix de la feina feta els darrers anys i té per objectiu consolidar les accions ja desenvolupades i fer un salt endavant en matèria de transparència, anant més enllà de les obligacions normatives i posant el focus en la comunicació i l’accessibilitat de la informació.

En el nou pla hi són presents tots els grups municipals. La proposta presentada pel Govern Municipal es va aprovar aquesta setmana per unanimitat.

El Pla d’actuació de Transparència busca definir i impulsar un model d’estratègia i comunicació en matèria de transparència que permeti avançar més enllà de les obligacions de publicitat activa previstes a la normativa vigent.

El Pla concreta els objectius operatius per a cadascun dels quatre àmbits en que s’estructura, com ara el de Transparència en l’activitat municipal, el Bon Govern, el Govern Obert i el Open Data: mesures per fer possible consultar, analitzar, reutilitzar i compartir dades.

El pla preveu desenvolupar al llarg del mandat sis grans projectes entre aquests quatre àmbits i un total de 51 actuacions. A diferència del pla anterior, aquest s’ha elaborat amb una visió per tot el Mandat, és a dir, fins l’any 2023.

L’Ajuntament demanarà 362.250 euros al CSD per al Mundial d’Hoquei del 2022

El Mundial de Hockey del 2022 tindrà uns beneficis directes per a les instal•lacions esportives de Terrassa, que s’hauran d’adaptar a les exigències de la Federació Internacional. En concret, l’Estadi Olímpic i el camp federatiu Martí Colomer. Per fer-li un rentat de cara l’Ajuntament necessitarà el recolzament de diverses administracions. En aquest sentit l’Ajuntament demanarà al Consejo Superior de Deportes una subvenció de 362.250 euros per dur a terme la primera fase de la remodelació, que tindrà un cost total de 846.609 euros. Es tracta, per tant, que el govern aporti prop de la meitat; la resta ho haurà de posar de la seva butxaca el consistori terrassenc. Al demanar aquesta subvenció l’Ajuntament es compromet a consignar la partida per aquesta primera fase de la remodelació als pressupostos del 2021.

Aquesta és una de les qüestions que s’han abordat a la Comissió Informativa de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat. Durant la reunió, Antoni Verdaguer ha explicat la seva feina com a assessor de l’Ajuntament, en resposta a una pregunta formulada per Ciutadans. Entre altres coses, el també cineasta ha explicat que una de les seves idees era recuperar els cinemes del Segle XXI. Segons ha dit, Ventura Pons havia plantejat recuperar sis de les nou sales que hi ha encara; a les altres tres Verdaguer volia encabir-hi un ‘espai del cinema’, un centre d’interpretació obert als ciutadans. L’assessor ha dit que les dificultats immobiliàries van complicar el projecte i que el nou govern municipal ha desistit de la idea. D’alta banda Verdaguer té al calaix un grapat d’entrevistes amb il·lustres terrassencs com Jordi Estapé i Miquel Farré esperant sortir a la llum en format de petit documental.

Pere Soler, exdirector dels Mossos, afirma que no va donar cap ordre al cos policial en relació al referèndum de l’1-O

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra, el terrassenc Pere Soler, ha continuat aquest dijous les seves declaracions a l’Audiència Nacional com a acusat d’un delicte de rebel·lió, i pel que s’enfronta a onze anys de presó. 

Soler ha afirmat que no es va va ordenar al cos policial català que desobeís les ordres judicials d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre. Així ha confirmat la declaració de Josep Lluís Trapero, que assegura que mai va rebre cap ordre al respecte.

Soler ha mantingut que en cap moment va donar ordres als Mossos per facilitar el referèndum. El que sí ha confirmat és que membres de la cúpula d’interior van demanar tant a Puigdemont com a Jonqueres que parlitzessin l’1 octubre.

Terrassa posarà en marxa una oficina d’ajuts econòmics d’emergència

Una oficina on la ciutadania pugui adreçar-se només per sol•licitar ajuts econòmics puntuals. És el que el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, vol posar en marxa, com a una prova pilot, en un districte de la ciutat durant el primer semestre d’aquest any.

No serà una oficina única, diu. Serà el punt de referència per a totes aquelles persones que necessitin una ajuda per pagar algun rebut perquè la seva situació ha empitjorat temporalment però que no requereixin d’un acompanyament global dels Serveis Socials.

D’aquesta manera, diu Duque, se simplificaria el procés per accedir a una prestació, es dignificaria l’atenció a l’usuari, els treballadors i treballadores dels Serveis Socials es descarregarien de feina i les llistes d’espera es reduirien.

El model pren com a referència Barcelona i, sobretot, Bilbao que tenen oficines on sol•licitar prestacions econòmiques de manera segregada de la resta de serveis. Aquesta ciutat basca ja va ser visitada en la primera etapa de Duque a l’Ajuntament de Terrassa. El tema va quedar en suspens quan es va produir la renúncia i ara s’ha reprès.

El punt d’atenció encara no té nom ni ubicació definitius. Com a exemple, Duque explica que durant el 2018 es van atorgar més de 4.900 ajudes econòmiques d’emergència per valor d’1,2 milions d’euros.

Terrassa porta el cinema a la Fira Internacional de Turisme

Terrassa exposarà la seva oferta vinculada al turisme cinematogràfic a la Fira Internacional de Turisme, que se celebra del 22 al 26 de gener a Madrid.

Durant aquests dies, Terrassa disposarà d’una plataforma de difusió i de presència dins del sector per donar a conèixer la seva oferta turística enfocada a la industria cinematogràfica, així com mostrar al sector professional el seu model de ciutat relacionat i vinculat amb l’àmbit de l’audiovisual.

A més, participarà en una taula rodona organitzada per la Spain Film Comission, sobre el potencial que suposa el reconeixement de la Unesco com a Ciutats Creatives del Cinema.

La ciutat estarà a l’espai «FITUR Cine/Screen Tourism», i compartirà estand amb Valladolid, ja que són les dues ciutats reconegues com a Ciutat Creativa del Cinema per la Unesco. A l’estand es istribuirà material promocional de la Terrassa City of Film.

D’altra banda, Terrassa també serà present a la Fira Internacional de Turisme a través del Servei de Turisme que, un any més, hi participarà presentant el modernisme i la Fira Modernista, la Seu d’Ègara o el Festival de Jazz.

Zaragoza: «Quan la dreta no governa porta la crispació al Congrés»

El diputat al Congrés pel Partit dels Socialistes José Zaragoza diu que l’actual dreta fragmentada lluita per recompondre una majoria al Congrés dels Diputats i que això els fa tornar a la crispació que només es dona quan la dreta no governa. Zaragoza ha participat en un debat a la seu local dels socialistes sobre la recent investidura del President del Govern Espanyol, Pedro Sánchez, i de la legislatura que acaba de començar.

Pel diputat socialista, el Govern de Quim Torra a la Generalitat, no ha fet res pels ciutadans de Catalunya i reclama eleccions per sortir de la dècada perduda que per ell representa el suport a l’independentisme. Zaragoza encoratja Esquerra a defensar a Madrid les polítiques progressistes de les esquerres i reclama als Republicans que s’aclareixin amb el seu suport a la dreta representada, segons ell, per Junts per Catalunya.

CCOO obre un procés participatiu per escollir les 25 propostes que es debatran al Congrés de 2021

El sindicat Comissions Obreres té en marxa un procés participatiu per escollir les 25 propostes que es debatran al Congrés del mes de març de 2021 i que marcaran les línies de treball del proper mandat. És la segona edició de l’Assemblea Sindical Oberta. L’any 2015 es va fer la primera.

El procés de deliberació està obert a delegats, afiliats, entitats i ciutadania en general i té com a objectiu adaptar el sindicat als reptes que planteja la societat.

S’ha organitzat en tres fases. Durant la primera, de gener a març, se celebraran més de 200 assemblees en sindicats i centres de treball d’arreu de Catalunya per recollir totes les propostes.

Les aportacions seran sobre 5 eixos o apartats: transició justa (com afrontar els canvis energètics, climàtics, tecnològics o laborals); i també feminismes, identitats i diversitats, repte generacional i la relació del sindicat amb les noves realitats laborals i socials.

A Terrassa, serà el 3 de març a les 6 de la tarda a seu de CC.OO.. En aquesta primera etapa també es podrà participar contestant una enquesta penjada al web www.ccoo.cat/aso.

Entre abril i maig, es farà la selecció de les propostes amb més puntuació (es podrà votar electrònicament) i el 3 de juny, en una assemblea oberta a Barcelona, es farà la presentació pública i es prioritzaran 5 d’aquestes propostes.

L’enquesta de la primera Assemblea Sindical Oberta la van contestar 5.900 persones i la van votar, 8.749.

Més d’11.000 metres quadrats per a equipaments al Vapor Ros

L’Ajuntament impulsa una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en l’àmbit del Vapor Ros que capgira el planejament inicial que proposava l’anterior Equip de Govern. La nova proposta suprimeix els espais dedicats a l’ús comercial i permet preservar l’àmbit, majoritàriament dedicat a equipaments. Aquests espais per a equipaments passen a ocupar més d’11.400 metres quadrats, uns 9.300 més que en l’anterior proposta.

La Casa Mariano Ros, al carrer Església, manté uns 450 metres per a ús comercial i renova l’aspiració de ser connexió entre les places Vella i Nova. Amb aquesta proposta el Govern garanteix la participació municipal en els futurs projectes al Vapor Ros i evita l’especulació d’una finca que la Generalitat encara ha de recepcionar com a herència. La qualificació E-10 permet instal•lar-s’hi un ampli ventall d’equipaments educatius, culturals, religiosos, administratius o esportius.

A través de la figura d’un Pla Especial també es permetrà tirar endavant un àmpli ventall de projectes. Amb aquesta proposta de modificació també es preserven els usos preexistents, una de les condicions que reclamaven els propietaris dels locals que ara treballen a la zona i de la Plataforma en Defensa del Vapor Ros. L’actual equip de Govern ja havia mostrat el seu desacord en la proposta del passat mandat que apostava per la construcció d’habitatges i l’ús comercial majoritari per fer front a les despeses en equipaments i espais comunitaris.

Tot per Terrassa estrena local al carrer Galileu

El partit polític Tot per Terrassa, guanyador de les darreres eleccions municipals i ara a l’Equip de Govern de l’Ajuntament, estrena nou local al carrer Galileu. Es tracta d’un espai multifuncional on s’hi faran reunions així com les diferents taules de treball i comissions informatives. També les trobades i reflexions polítiques que s’alternaran amb festes com la d’aquest divendres en la inauguració de la nova seu.

Un local que, a diferència dels partits tradicionals, vol estar obert a tothom. L’ara alcalde de Terrassa ha destacar projectes encaminats o aconseguits amb poc temps, com són les regiduries de les Rieres i de Benestar Animal o el popular bitllet d’autobus gratuït a l’Hospital del qual ja s’han repartit gairebé 6.000 títols.

Ballart ha definit el partit com un projecte polític plural, de base progressista que mostra la diversitat de la ciutat i que viu una història d’amor amb Terrassa. A l’acte també s’ha vist un vídeo dels inicis del projecte, les primeres reunions, les reflexions del candidat, la llista i d’altres moments clau fins arribar a guanyar les darreres eleccions municipals.

Comença a Madrid el judici contra Pere Soler i la cúpula dels Mossos

L’exregidor de Terrassa de Convergència i Unió i director dels Mossos d’Esquadra des del 2017, Pere Soler, s’afronta a 11 anys de presó en el Judici a la cúpula de la policia catalana pels fets de l’1 d’octubre. Un Judici que ha començat aquest dilluns a l’Audiència Nacional de Madrid. La fiscal també demana 11 anys de presó per al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero i César Puig, i quatre anys a l’intendent Teresa Laplana per un delicte de rebel•lió.

En l’acusació de rebel•lió és on la cúpula dels Mossos es juguen les principals condemnes. El fiscal ostenta que els Mossos no van fer res per aturar la mobilització del 20 de setembre davant d’Economia ni per evitar el referèndum de l’1 d’Octubre. Ara, la fiscalia haurà d’argumentar l’acusació de rebel•lió quan el Tribunal Suprem va condemnar per sedició al màxim responsable dels Mossos durant aquells fets Quim Forn, una qüestió que es dirimirà al final del judici segons s’ha dit en les qüestions prèvies d’aquest dilluns.

L’advocat de Pere Soler, Cristòbal Martell, també ha presentat una nova prova, les actes notarials sobre correus electrònics de Pere Soler, intervinguts per la policia. Nascut a Terrassa el 1967, Pere Soler és advocat i militant de CiU i va ser regidor a l’Ajuntament de Terrassa. Pròxim a Josep Rull va ser director de serveis penitenciaris entre el 2013 i el 2016 i després va rellevar Albert Batlle com a director dels Mossos d’Esquadra a dos mesos i mig pel referèndum de l’1 d’octubre. Pel judici hi passaran més d’un centenar de testimonis que allargaran la vista uns quatre mesos.