El jutge tomba el recurs de Josep Rull contra l’anul·lació del tercer grau

El Jutjat de Vigilànica Penitenciària número 5 de Barcelona ha desestimat el recurs interposat per Josep Rull, Jordi Turull i Jordi  Sànchez contra l’anul·lació del tercer grau dels presos independentistes.

El jutge argumenta que no se’ls pot aplicar un règim obert quan encara «s’aprecien dèficits com la manca d’assumpció delictiva» i recorda que l’anul·lació del tercer grau «no és una nova condemna sinó complir la imposada».

El magistrat també explica que «no es valora si hi ha penediment delictiu sinó si hi ha consciència de la comissió delictiva».

La resolució encara no és ferma, per la qual cosa es pot apel·lar en un termini de cinc dies.

Terrassa celebra els 90 anys de la proclamació de la II República

Terrassa ha commemorat aquest dimecres el 90è aniversari de la proclamació de la II República. Des de bon matí, la bandera republicana ha onejat davant de la biblioteca del districte 6, on s’ubicarà el futur Parc de la República. El tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, i la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, han encapçalat la comitiva que ha fet l’ofrena floral al peu del pal, acompanyant l’Associació de Terrassa per la III República. La presència de la bandera tricolor ha estat només per commemorar la data del catorze d’abril, però el que quedarà fixat és la placa inaugurada després a la tarda sobre la façana de la Casa del Poble, al carrer Cremat. El text explica com els regidors egarencs de 1931 es van trobar a l’edifici just abans de pujar a l’Ajuntament a proclamar la República, moments després que Francesc Macià ho fes al balcó de la Generalitat. L’alcalde Jordi Ballart i diversos regidors de Tot per Terrassa, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Terrassa han estat presents en un acte auster i sense discursos. Tot seguit s’han dirigit a l’Arxiu Històric. Les historiadores Mariona Vigués i Teresa Rodríguez han pronunciat una xerrada organitzada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, titulada «Ciutadans Republicans: una reflexió entorn a l’educació i a l’accés de les dones a la vida pública durant la República». En la presentació, l’alcalde Jordi Ballart ha reivindicat la vigència dels valors republicans davant l’actual ascens de l’extrema dreta.

Més enllà dels actes d’aquest dimecres, l’Ajuntament té previstes més activitats relacionades amb la II República i el programa de Memòria Democràtica. En concret, segons ha avançat l’alcalde, el Museu de Terrassa i el Servei de Cultura preparen de cara a la tardor una actuació a l’entorn de la taula que hauria utilitzat el president espanyol Manuel Azaña durant el seu pas per Matadepera.

Jordi Ballart es reuneix amb el col·lectiu Cuidem Ca n’Anglada

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la regidora del Distritcte 2, Núria Marín; es va reunir ahir a la tarda amb una delegació del col·lectiu ciutadà Cuidem Ca n’Anglada, encapçalat pel president de l’entitat, Hatim Mezouar El Mejdoubi. Durant la reunió, el col·lectiu es va presentar a l’alcalde i la regidora i els va fer partícips de les seves propostes de millora de diversos aspectes del barri de Ca n’Anglada.

 

Foto: Ajuntament de Terrassa

Terrassa, una de les nou ciutats constituents de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità

Aquest matí ha nascut a Martorell l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità. La nova entitat està formada per nou ciutats de la segona corona metropolitana: Terrassa, Martorell, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Per constituir l’associació, els alcaldes i alcaldesses de totes aquestes poblacions han signat l’anomenada «Declaració de Martorell». L’objectiu és que aquests municipis tinguin més veu en la presa de decisions que afecten la Regió Metropolitana de Barcelona, com són el Pla Territorial Metropolità i Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Segons la declaració signada, l’entitat treballarà especialment en l’àmbit territorial i supramunicipal i les qüestions mediambientals. També s’hi inclouen nou propostes concretes, encapçalades per la reclamació de la convocatòria de la Comissió d’Ordenació Metropolitana i la petició de participar amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona dels projectes d’infraestructures de transport, com són el Pla de Rodalies i el sistema tarifari. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha qualificat l’esdeveniment com a «dia històric».

A més de les nou ciutats fundadores, l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità queda oberta a la incorporació de nous integrants sempre que siguin ciutats de més de 25.000 habitants.

Òmnium recull signatures per la llei de l’Amnistia a la seva seu de Terrassa

La seu d’Òmnium Cultural a Terrassa ha acollit aquest dissabte una recollida de signatures per tornar a portar al Congrés dels Diputats una llei d’amnistia per a les persones investigades o condemnades per accions relacionades amb el procés independentista, com la consulta del 9 de novembre del 2014 o el referèndum de l’1 d’octubre.

L’entitat vol aconseguir milers de signatures per tornar a portar al Congrés una llei que elimini la responsabilitat penal de les prop de 3.000 persones represaliades per «actes d’intencionalitat política vinculats a l’autodeterminació de Catalunya» des del 2016.

L’acció d’Òmnium arriba després que el 23 de març la mesa del Congrés rebutgés tramitar una proposició de llei en el mateix sentit presentada pels partits independentistes. Segons l’entitat, l’amnistia és l’única opció que beneficiaria totes les persones represaliades i no només les que ja tenen una condemna ferma, com ara els líders polítics empresonats.

Òmnium continua recollint signatures per la llei d’amnistia a la seva seu del Centre Cultural els dimecres i dijous a la tarda.

La transformació de l’estructura organitzativa municipal vol acostar els serveis al territori

L’Ajuntament de Terrassa engega el projecte de Desplegament Territorial de l’estructura organitzativa municipal, complint així amb un dels objectius del pla de govern 2019- 2023. En concret, s’inicia la validació i implantació del Document de Bases elaborat a partir de l’anàlisi jurídica i diagnosi territorial i organitzativa duta a terme durant el passat mandat, amb la col·laboració del Servei d’Assistència a l’Organització Municipal de la Diputació de Barcelona i de la Fundació Pi i Sunyer.

Concretament, el primer pas després de la reactivació del projecte, que es va presentar ahir dijous a la tarda a tots els grup municipals, passa per la validació política del Document de Bases. A partir d’aquí, es crearà una Comissió Política, un
Comitè Director, una Oficina Tècnica i unes comissions de treball, que estaran formades per tècnics municipals de diferents serveis i àrees, que ho desenvoluparan. Quan aquesta tasca finalitzi, s’haurà d’aprovar políticament el document final i es planificarà la implantació de les propostes resultants.

Aquest projecte pretén ser l’instrument de planificació amb el que es dotarà la ciutat per transformar l’organització de l’estructura municipal en els propers anys, convertint-se en un full de ruta pel desplegament del consistori en el territori.

L’objectiu serà vetllar per l’impuls d’una nova governança més transversal, corresponsable, participativa i relacional, i així poder donar una millor resposta a les demandes i necessitats ciutadanes.

El Desplegament Territorial passa per la creació de Seus Territorials que esdevinguin equipaments de gestió municipal, on s’ubicaran els serveis desconcentrats de l’estructura organitzativa municipal i el govern en el territori. El projecte analitzarà diversos serveis municipals que es podrien desconcentrar en el territori en aquestes noves seus territorials, com per exemple programes de formació i ocupació, serveis a l’empresa, servei de Joventut i Lleure, Ciutadania, Polítiques Socials d’Habitatge, entre d’altres. La creació d’aquests nous equipaments al territori permetrà, a més, recuperar els equipaments cívics per a la ciutadania, com a seus d’acció territorial i de treball comunitari.

Per poder implantar el desplegament territorial de l’Ajuntament, s’elaborarà un Pla Director de la xarxa d’equipaments municipals.

Junts per Terrassa proposa la modificació dels criteris de tributació de la Renda del 2020

Junts per Terrassa ha presentat una proposta d’acord de Junta de Portaveus per demanar la modificació dels criteris de tributació de la Renda del 2020. Ho fa davant l’inici del període de presentació de la declaració de la Renda 2020, que s’allargarà fins al 30 de juny. Aquesta campanya, marcada per la pandèmia i per la greu crisi sanitària, econòmica i social derivada d’aquesta, presenta importants novetats respecte a anys anteriors. Per a Junts per Terrassa, es tracta d’uns canvis que «perjudiquen greument als col·lectius més vulnerables i més afectats per l’impacte de la Covid-19». En aquest sentit, el grup municipal en destaca les següents:

1.- L’efecte ERTO. Els contribuents que hagin rebut aquesta prestació, tinguin dos o més pagadors i superin els 14.000 euros (si han cobrat almenys 1.500 euros d’alguns d’aquests) estarán obligats a fer la declaració de la Renda en considerar-se rentes del treball. A més, pot passar que la declaració surti a pagar, perquè, en general, el SEPE no aplica cap retenció als pagaments de prestacions. Segons dades de la UGT, a Catalunya, són 1,2 milions de persones, afectades en algun moment per una suspensió temporal (total o parcial) del seu contracte de treball.

L’Agència Tributària remarca que, a la pràctica, es paga el mateix, però també és cert que haver d’afrontar-ho tot de cop, quan segurament els diners ja s’han gastat molt abans per passar el dia a dia, pot representar un problema per a molts contribuents. L’impacte a la butxaca dependrà molt del tipus d’ERTO que s’ha cobrat; una suspensió temporal durant un període curt pot tenir un efecte limitat, però el cost de passar comptes amb Hisenda pot pujar molt més si s’ha cobrat un ERTO de suspensió total durant molts mesos.

2.- Els errors del SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) d’aquells contribuents que hagin cobrat de més i hagin de regularitzar la seva situació.

3.- Les ajudes directes o subvencions a autònoms hauran de tributar com a rendiments del treball o pla de pensions.

4.- Els beneficiaris de l’ingrés mínim vital també estan obligats a declarar.

Per tots aquests motius, Junts per Terrassa proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa que s’insti el Govern de l’Estat espanyol a modificar els criteris de tributació per la campanya de la Renda per l’exercici 2020 per no agreujar encara més situacions de vulnerabilitat. En segon lloc, que es torni a reclamar al Ministeri de Treball i d’Economia Social que posi els recursos humans i materials necessaris pel correcte funcionament del SEPE i s’esmenin els errors.

Jordi Ballart rep la cúpula de la Cecot encapçalada per Antoni Abad

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest migdia de dijous amb el president de la patronal vallesana Cecot, Antoni Abad, i amb secretari general de la mateixa entitat Oriol Alba.

La trobada ha servit per abordar diversos temes d’interès per a la patronal i es produeix després de la mantinguda el passat mes de febrer quan Ballart va rebre al nou secretari general de la Cecot, que des del primer de gener d’aquest any substituia en el càrrec David Garrofé.

El contacte d’avui s’ha fet a la mateixa seu d’alcaldia i ha comptat també amb la presència de la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín.

Institucions i empreses de la comarca presenten els seus projectes per als Fons Next Generation

Entitats, empreses i institucions del Vallès Occidental han presentat aquest dijous els seus projectes per optar als fons de recuperació europeus Next Generation. La trobada, organitzada pel Consell Comarcal, s’ha celebrat al Teatre Principal de Sabadell i s’ha pogut seguir també en streaming. Els fons Next Generation neixen amb l’objectiu de reparar els efectes socioeconòmics de la pandèmia, així com d’impulsar la transició ecològica i digital dels països de la Unió Europea.

Per part de Terrassa, l’alcalde Jordi Ballart ha exposat dues de les 12 propostes sorgides de la ciutat, com són l’aposta per un Hub Audiovisual de Catalunya i el projecte per impulsar un nou model de mobilitat a través de mitjans actius i sostenibles. En el marc d’aquest programa de finançament, Ballart ha volgut posar en valor el paper dels Ajuntaments i ha reclamat més capacitat de gestió. A part de l’Ajuntament, el Fòrum Next Generation ha comptat també amb la participació d’altres entitats vinculades amb Terrassa, com són Eurecat, la UPC, la Cambra o la CECOT.

La preocupació empresarial per la gestió dels Next Generation centra la visita de Tremosa a la Cecot

El conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, es reunia aquest dimecres a la tarda amb el president de la CECOT, Antoni Abad, i el secretari general de l’entitat, Oriol Alba.

La trobada, de caire institucional, es feia a la mateixa seu de la patronal vallesana i on també assistia Jordi Cabrafiga, secretari general d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Durant la trobada, Abad i Alba han traslladat al conseller Tremosa la preocupació i la necessitat del teixit empresarial per trobar fórmules i aplicar mesures a curt i a mig termini que permetin reactivar l’activitat productiva ara, però sobretot amb previsió als propers mesos. Tant els representants empresarials com el conseller d’Empresa han coincidit en posar l’empresa, interpretant-la en la seva globalitat, és a dir, empresariat, plantilles i entorn, com l’element clau per al desenvolupament econòmic i social. Entre els temes tractats durant la trobada també hi ha la necessitat de continuar treballant per una simplificació administrativa i burocràtica, menys pressió fiscal a Catalunya per poder competir amb altres comunitats, major eficiència de l’administració en les tramitacions o la necessitat de reimpulsar projectes per la transició energètica. La preocupació del teixit empresarial pels criteris de distribució dels fons Next Generation ha estat el que ha capitalitzat la major part de la conversa. A hores d’ara encara hi ha més dubtes que certeses sobre l’ús del fons. A diferència de països com Alemanya, a Espanya encara no disposem d’una planificació que marqui les fases, priorització i criteris dels projectes estratègics que s’han d’impulsar. Fins i tot les dates de les convocatòries perquè les empreses presentin projecte s’han ajornat fins a dues vegades.

Així mateix, Alba va explicar a Ramon Tremosa i Jordi Cabrafiga que la Cecot també ha sol·licitat al Govern d’Espanya que apliqui el principi de proporcionalitat en la distribució dels Fons de Recuperació Europeus pendents de regionalitzar donat que l’estimació dels fons que el Ministeri d’Hisenda ha fet dins els PGE2021 per Catalunya estan per sota del PIB que genera l’economia catalana i, fins i tot, per sota del criteri de distribució per població.