40 municipis defensen la gestió pública de l’aigua i denuncien pressions judicials de les empreses privades

Demostració de força de prop de 40 municipis catalans i ens locals que en els darrers anys han iniciat processos de recuperació de la gestió de l’aigua. Tots s’han trobat amb almenys un contenciós administratiu per part de l’empresa privada que fins llavors gestionava la concessió. Aquestes accions legals són una estratègia, afirmen, que entorpeix i alenteix el camí. Però, aquest dilluns al matí el món local ha escenificat la seva aliança, el front comú per defensar el canvi de model.

S’ha fet a Terrassa, com a exemple de municipi que ha recuperat amb èxit la prestació d’aquest servei essencial de forma directa.

La tinenta d’alcalde, Lluïsa Melgares, ha presidit la trobada que s’ha fet al Dipòsit de Can Boada, com a amfitriona

En aquest acte conjunt, els alcaldes i alcaldesses i els representats d’entitats locals s’han sumat a un manifest de denuncia aquesta estratègia de les empreses privades per entorpir el canvi de model. Asseguren que els drets de la ciutadania han d’estar per sobre dels privilegis de les grans companyies.

Els casals i centres cívics recuperen el seu horari i funcionament habitual d’abans de la pandèmia

Els equipaments cívics municipals de la ciutat tornen a obrir les portes a partir d’aquest dimarts, dia 1 de juny, recuperant el seu horari i funcionament habitual previ a la pandèmia. Així, es poden tornar a dur a terme activitats presencials en grups no superiors a deu persones i complint les mesures de seguretat establertes per contenir la Covid-19, com és la obligatorietat de dur mascareta, guardar les distàncies i tenir cura de la higiene de mans als accessos.

Si les activitats presencials compleixen les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades, poden arribar fins al 50% de l’aforament autoritzat. L’activitat de les Oficines d’Atenció Ciutadana i Serveis Socials es mantindrà com s’ha anat fent en els darrers mesos, amb cita prèvia. A causa de les mesures establertes per intentar frenar la pandèmia de la Covid-19, els equipaments han estat funcionant a porta tancada, permetent només l’accés a la ciutadania que disposava d’una cita prèvia per a realitzar gestions als serveis municipals i algunes activitats d’intervenció socioeducativa i suport juvenil, així com activitats d’intervenció social.

El passat 21 de maig, es van flexibilitzar les mesures en matèria de salut pública per contenir la pandèmia Covid-19 als equipaments cívics de Catalunya, a causa de la notable disminució de la corba pandèmica de les darreres setmanes. D’aquesta manera, podran recuperar la seva funció d’equipaments de proximitat amb l’objectiu de facilitar recursos i serveis per a la cohesió social i contribuir en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, facilitant espais per a les entitats, els consells de participació ciutadana i les iniciatives ciutadanes emergents o temporals.

Jornada per repensar els Serveis Socials que necessita Terrassa

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana de Terrassa convida a repensar la tasca dels Serveis Socials. El consell vol reflexionar sobre quina mena d’ajudes i programes necessiten els terrassencs i les terrassenques en aquests moments i en un futur proper. Per aconseguir-ho, demanen la participació activa de les entitats, dels treballadors del sector i de les persones a títol individual. Entre tots i totes es vol escriure el full de ruta de les polítiques socials pels propers anys.

La cita és el proper dissabte, 5 de juny, a la Masia Freixa, de 10 del matí a 2 de la tarda. Unes 40 persones ja s’hi han inscrit. La Síndica Municipal de Greuges obrirà la sessió i entre els ponents figuren treballadors i treballadores del sector, com Lucía Linuesa, la cap del servei a l’Ajuntament.

Qualsevol persona interessada pot inscriure’s  trucant al 629 843 674 o escrivint un correu a conselltrs@gmail.com

 

Eloi Guerrero, coordinador de l’Àrea d’Acció Política i Agenda 2030 de la JSC

Sis representants de Terrassa han participat aquest cap de setmana en el 17è congrés nacional de la Joventut Socialista de Catalunya, que s’ha celebrat a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. S’ha escollit una nova executiva de la JSC amb Ot García, de Cornellà, com a nou primer secretari. El terrassenc Eloi Guerrero, actual primer secretari de la federació del Vallès Oest, ha estat designat Coordinador de l’Àrea d’Acció Política i Agenda 2030.

Samuel Martínez, primer secretari de la JSC a Terrassa ha afirmat que «ha estat un congrés ple d’il·lusió. Feia molt que no ens veiem i poder-ho haver fet ens ha acostat una miqueta més l’antiga normalitat. Estic content de la feina feta per l’agrupació de Terrassa i esperem que aquesta nova etapa ens porti millores a l’organització.”

Durant aquests dies també van rebre la visita dels diputats al Parlament de Catalunya Salvador Illa i Eva Granados o del ministre, Miquel Iceta.

[Font imatge: JSC]

 

Ciutadans reclama solucions a les ocupacions il·legals a Terrassa

Ciutadans reclama una solució a les ocupacions il·legals, que asseguren que són un dels principals problemes d’inseguretat i de convivència a la ciutat. El partit ho ha fet en una carpa informativa instal·lada aquest diumenge a la carretera de Montcada, davant del Vapor Universitari.

El líder del partit taronja a la ciutat, Javi González, i la diputada al Parlament Anna Grau, han denunciat la sensació d’abandonament que, segons han dit, viuen els veïns de la ciutat davant del govern municipal i, en particular, de l’alcalde Jordi Ballart, a qui han titllat de «populista» i de «cacic» a més de comparar-lo amb l’ex-alcalde de Marbella Jesús Gil.

Grau ha lamentat la baixa ràtio de policia municipal i, també, que el ple municipal de divendres rebutgés la proposta de Ciutadans per crear una oficina per als «afectats per ocupacions delinqüencials».

Aprovat el Mapa Estratègic de Soroll, que permetrà millorar la qualitat acústica de la ciutat

El Ple ha aprovat el Mapa Estratègic de Soroll (MES) corresponent a Terrassa i  a l’aglomeració formada per Terrassa i Viladecavalls. Es tracta d’una eina de gestió ambiental que avalua l’exposició que té la població al soroll i visualitza els nivells sonors existents, convertint-se en la principal base per elaborar plans de reducció del soroll i plans d’acció per millorar i recuperar la qualitat acústica. 

 Aquest MES ha estat elaborat per la Generalitat, juntament amb els dos ajuntaments afectats, i substitueix al corresponent al període 2012-2017. L’acord es trasllada a la Generalitat, que és qui aprova el MES de l’Aglomeració.

Nivells d’exposició al soroll 

El soroll és un agent contaminant que afecta la salut i a la qualitat de vida de les persones i és un dels factors que influeixen en el deteriorament de la qualitat ambiental del territori.  A principis de 2017 es va implantar a Terrassa la xarxa de vigilància del soroll, que actualment compta amb 10 punts de control, situats en llocs estratègics, que ajuden a tenir una informació detallada i representativa de l’evolució del nivell sonor ambiental de la ciutat. 

El MES aprovat avui recull que un 81% de la població es troba per sota dels 65 dB(A). Del 18% restant, un 15% se situa entre els 65 i els 69 dB(A), i només un 3%, entre els 70 i els 74 dB(A). En relació amb la població que està exposada al soroll nocturn, un 50% està per sota dels 50 dB (A) i un 28% per sota dels 55 dB(A). Del 22% restant, un 17%, està entre els 55 i els 59 dB(A) i només un 3% està entre els  60 i 64 dB(A). 

Trànsit viàri, principal factor de contaminació acústica

L’aglomeració de Terrassa i Viladecavalls està exposada  a infraestructures viàries, ferroviàries, soroll industrial i també d’oci. A Terrassa, el trànsit viari és el principal factor causant de la contaminació acústica. Segons recull el MES, per sota de 55 dB(A) hi ha 17% de la població afectada, mentre que la majoria, un 66%, se situa entre  els 55 i els 64 dB(A). Pel que fa a la franja de 65 a 69 dB(A) hi ha un 15% i, entre els 70 i 74 dB(A), un 3%. 

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, el soroll industrial i l’associat a l’oci tenen un valor residual, a l’entorn d’un 1% de la població afectada  amb valors inferios als  65 dB(A).

Els locals buits es podran convertir en habitatges de protecció o adaptats a persones amb diversitat funcional

El Ple ha aprovat avui la proposta que permetrà atorgar nous usos als locals comercials que estiguin buits per evitar la desertització d’alguns carrers qualificats d’eixos cívics de la ciutat. D’aquesta manera es vol aprofitar els beneficis que el teixit comercial pot aportar com a element vertebrador urbà i de cohesió social. Amb l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a la regulació d’usos dels eixos cívics i de les parcel·les qualificades d’A2, A3 i A10 que afronten a eixos comercials, es pretén contribuir a la millora de l’activitat, evitar la proliferació de locals buits i millorar, d’aquesta manera, el paisatge urbà de la ciutat. 

L’Ajuntament actuarà en dues línies de treball, d’una banda, es canviarà l’ús dels locals buits en planta baixa en determinats trams de carrers del centre històric perquè puguin ser habitatges de protecció pública o adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i, d’una altra, s’eliminaran les restriccions vigents a Terrassa des de 2003 sobre algunes de les activitats que formen part de l’ús d’oficines al conjunt de la ciutat, a excepció del centre històric, perquè es puguin implantar en les plantes baixes dels edificis que afronten a eixos comercials. Cap de les dues actuacions comporten un augment del sostre edificable.

Amb aquestes actuacions transversals, es busca promoure l’ocupació d’aquests espais i complementar les accions que s’estan treballant des del Servei de Comerç, dins del pla de xoc que es vol impulsar per fer front a la problemàtica dels locals buits de la ciutat, agreujada per la crisi sanitària.

El Pla Local de l’Habitatge de Terrassa 2019-25 ja recull aquest canvi d’ús a les plantes baixes d’edificis plurifamiliars per obtenir nous immobles destinats a finalitats socials, una mesura que s’aplicaria en determinats trams de carrers del centre qualificats d’eixos cívics i que no tenen una clara vocació comercial.

Aquesta mesura no s’estableix com una obligació, per la qual cosa no és possible determinar el nombre de nous habitatges resultants, i afecta aquelles qualificacions que no tenen admès l’ús d’habitatges en edificis plurifamiliars en plantes baixes.

 Eliminació de la restricció de certs usos

D’altra banda, també es pretén revertir la proliferació de locals buits eliminant la restricció de certs usos d’oficines situades en les plantes baixes ubicades en els principals eixos comercials de la ciutat per contribuir a incentivar també l’activitat cívica i social. A principis dels anys 2000 hi havia una tendència a l’alça per ubicar aquestes activitats i que es va frenar amb aquesta restricció que ara, l’any 2021, ja no es produeix. S’elimina, doncs, la prohibició d’implantar a les plantes baixes oficines bancàries, asseguradores, locutoris, empreses de treball temporal, com també consultoris i despatxos professionals.  Aquesta mesura no s’aplicarà al centre històric per la seva singularitat ja reconeguda en el planejament vigent.

 

Amadeu Aguado acusa l’alcalde de filtrar informació interessadament

La Fiscalia investiga al regidor socialista, Amadeu Aguado, per pressumptes irregularitats en alguns contractes de la seva època com a regidor de Cultura a l’Ajuntament de Terrassa. En el ple d’aquest divendres Aguado ha acusat a l’alcalde de filtrar informació esbiaixada sobre el seu cas i lamenta que no s’hagi dirigit directament a ell, per contrastar les informacions.

D’altra banda el ple corresponent al mes de maig ha aprovat la proposta del PSC de reduir les desigualtats als barris, amb un nou impuls al projecte Barris Sostenibles, i disminuir així la inseguretat. Una proposta que tot i les crítiques per la forma d’abordar la problemàtica ha tirat endavant amb l’oposició de l’Equip de Govern als dos punts que fan referència a la creació d’una unitat a policia municipal i la instal·lació de càmeres de seguretat.

Justament Ciutadans ha aconseguit tirar endavant la creació d’un pla director que reguli la instal·lació de les diferents tipologies de càmeres de seguretat per mantenir el difícil equilibri entre seguretat i preservar el Dret a la intimitat del ciutadà. Finalment l’Ajuntament farà pagar les sancions per incivisme en la tinença d’animals domèstics fent cursos de sensibilització i tasques de neteja al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics municipal, el CAAD.

La CUP engega la maquinària per tornar a tenir representació a l’Ajuntament al 2023

La Candidatura d’Unitat Popular comença a preparar-se per les eleccions municipals del 2023 amb la intenció de tornar a entrar al Consistori. Els anticapitalistes reivindiquen el paper determinant que van tenir a l’anterior mandat en temes com la municipalització de l’aigua.

La CUP veu lluny l’elecció del cap de llista i encara no parla de noms. El procés es farà quan toqui, diuen, seguint els òrgans de participació propis de la formació anticapitalista.

Sí que desgranen ja les seves prioritats programàtiques, amb quatre eixos principals: medi ambient, control públic dels serveis municipals, fre als desnonaments per garantir el dret a l’habitatge digne i fer de Terrassa una ciutat feminista sense discriminació per l’orientació sexual.

La Candidatura d’Unitat Popular no s’ha estat de criticar la gestió del conflicte de Ca n’Anglada.

El Ple recupera el format presencial i aprova una part de la proposta dels veïns del barri d’Ègara

Després de més d’un any celebrant-se de manera telemàtica, el Ple municipal ha tornat a la Sala de Plens de l’Ajuntament, recuperant el format presencial. En aquesta sessió del mes de maig, l’Associació de Veïns del barri d’Ègara ha intervingut per reclamar una revisió del Pla de Millora del sector urbanístic d’AEG. L’entitat veïnal posa en qüestió la proposta de la promotora Acciona, amb la construcció d’uns 800 habitatges, alguns dels quals amb alçades i volums que consideren desproporcionats. També demanen que el projecte urbanístic contempli un equipament cívic i un centre de formació per a adults, a més de preveure l’increment d’usuaris que haurà d’absorbir el CAP Nord.

Els grups municipals han aprovat parcialment la proposta. En aquest sentit, han acordat crear un espai polivalent dins les instal·lacions de l’antiga fàbrica d’AEG amb l’objectiu de cedir-lo a les entitats del barri. També es reservarà una zona per a l’escola d’adults i es constituirà una taula de participació formada per les entitats, els partits polítics i la mateixa promotora immobiliària. D’altra banda, el Ple d’aquest divendres també ha aprovat, entre d’altres dictàmens, el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, així com el nou Mapa Estratègic de Soroll de Terrassa.