Junts per Terrassa proposa un pla de retirada d’elements amb amiant

El grup municipal de Junts per Terrassa proposa  l’elaboració d’un cens d’edificis i espais públics amb material de fibrociments dins del terme municipal, i instar a la Generalitat perquè dugui a terme un «mapa de l’amiant» al país, on es recullin les dades que ajudin a la realització d’una diagnosi rigorosa i fiable.

En el mateix sentit també demana realitzar campanyes de conscienciació per formar i informar a la població i elaborar una diagnosi i pautes per realitzar un programa de substitució de l’amiant per materials segurs amb la participació d’entitats veïnals, entitats sanitàries, Consell Comarcal i Generalitat.

Junts per Terrassa, en la proposta de resolució que portarà al ple municipal del mes de juny, vol estudiar la viabilitat tècnica per tal d’habilitar un punt de recollida de fibrociment a les deixalleries municipals i la possibilitat d’incloure bonificacions a la taxa de residus per aquells particulars que vulguin retirar l’amiant de casa seva.

El procés per triar les propostes del Ple de Dones es tanca amb 76 participants

Un total de 76 dones de 43 entitats i col·lectius de la ciutat, incloent les dotze regidores de l’Ajuntament de Terrassa, han participat en el procés participatiu en què s’han debatut i proposat possibles temes per elevar al primer Ple de Dones que se celebrarà a la ciutat el 9 de juliol, coincidint amb el mateix dia en què Quitèria Tarragó Casellas va ser nomenada regidora de l’Ajuntament de Terrassa -la primera de tot l’Estat- l’any 1937.

En total, s’han dut a terme dotze sessions de treball (del 17 de maig al 3 de juny) entorn el dret de les dones a eradicar les violències masclistes i el dret de les dones al món laboral i de les cures. Durant les sessions s’han realitzat diverses dinàmiques participatives, com la creació de petits subgrups de treball per tractar temes de forma monogràfica, segons l’interès prioritari de les participants, i cada grup de treball ha realitzat tres sessions telemàtiques: una primera per emmarcar el tema i apuntar les necessitats i demandes de les entitats, una segona sessió per debatre les propostes concretes i una tercera per consensuar-les.

Del procés participatiu s’ha obtingut un recull de propostes consensuades per totes les participants, que es valorarà tècnica i políticament per elevar al primer Ple de Dones de Terrassa.

De cada grup de treball s’ha escollit una portaveu que exposarà les propostes del seu àmbit al Ple, responent així a un dels objectius de la iniciativa que era el d’assolir una participació plural i diversa.

El Ple de Dones se celebrarà amb la voluntat de mostrar un compromís comú en les polítiques d’igualtat de gènere i facilitar la participació de les entitats en l’agenda política feminista de la ciutat. També pretén crear un espai de coneixença mútua i de diàleg entre les entitats ciutadanes i les regidores, consolidant la xarxa de treball vers la igualtat entre dones i homes a Terrassa. A banda de debatre temes transcendentals de les polítiques públiques amb visió de gènere, durant el Ple extraordinari de Dones es proposarà impulsar el reconeixement d’honors i distinció a Quitèria Tarragó Casellas, així com l’aprovació del reconeixement públic a una dona terrassenca que hagi destacat en la defensa dels drets de les dones i l’activisme feminista.

La voluntat de les dotze regidores de l’Ajuntament és que aquest Ple Municipal de Dones tingui continuïtat i es celebri un cop l’any.

Entitats participants
Han participat al procés dones representants de la majoria de les entitats i grups que integren la Comissió 8 de març: Dones amb iniciativa de Can Palet; Dones d’Ègara; Col·lectiu de dones de Ca n’Anglada; Amunt Dona; Dones de la comunitat musulmana; Associació de Dones Bahá’í; Casal de la dona; Puntaires de Terrassa; ACORD; Prou barreres; Assemblea de Dones d’Esquerra de Terrassa; Dones d’Esquerra Verda; Dones Periodistes de Terrassa; i dones de les seccions sindicals de CCOO i UGT.

A més, també hi han participat entitats i col·lectius de la ciutat sensibilitzades amb la iniciativa: associacions veïnals del barri d’Egara, Les Fonts i Ca n’Aurell; les cooperatives L’Egarenca, Eina Cooperativa i Cooperativa Magroc, Synusia; entitats de l’àmbit de la salut com l’associació ALBA i AIDE, Creu Roja Terrassa, FUPAR, PRODIS, Fundació Maria Auxiliadora; Feministes anticapitalistes en xarxa; l’entitat esportiva Atlètic Terrassa Hockey Club; l’entitat de cultura popular comissió d’equitat Drac Baluk Astharot; entitats d’acció humanitària com Asociación Raíces, Microcrèdits per l’Àfrica i Acción contra el hambre; la Unió de jubilats i pensionistes de la UGT; i l’Associació de comerciants de Ca n’Aurell.

Estudiar i treballar com a educadora infantil a una escola bressol municipal

L’Ariadna ha compaginat aquest curs formació i pràctica. Ha acabat el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil a l’Institut Montserrat Roig i ha compartit l’any lectiu amb els nens i nenes de P0 de la classe de Les Cireres de l’Escola Bressol Municipal Ginesta, del 14 de setembre al 30 de juny. Són unes 1.000 hores d’experiència laboral i ha cobrat uns 330 euros mensuals. És la primera vegada que a Terrassa es podia fer FP dual d’educació infantil i en centres públics.

Les Escoles Bressol Municipals Vallparadís i La Casona també han tingut un estudiant en pràctiques amb les mateixes condicions. Aquests centres també han disposat d’altres estudiants en pràctiques, però menys hores (383) i sense remunerar. És el que es coneix com a formació en centres de treball (fct).

De cara al curs vinent, les 11 Escoles Bressol Municipals tindran un estudiant d’fp dual i altres (uns 4), fent pràctiques no remunerades.

L’Ariadna reconeix que li agradaria treballar en alguna de les escoles bressol municipals, per les condicions i pel sou, però la borsa no s’obre des del 2017. Així que, farà les Proves d’Actitud Personal al juliol i continuarà la seva formació a la Universitat.

El PSC exigeix el lideratge de l’alcalde en temes importants i en aquests moments decisius

Quan es compleixen dos anys justos de la constitució del nou ajuntament resultant de les darreres eleccions municipals, el PSC ha volgut valorar la gestió feta en aquesta primera etapa del mandat i reflexionar sobre com s’ha d’entomar la segona. Els dos anys que resten seran decisius, diuen, perquè marcaran el futur de la ciutat durant la propera dècada.

Per al principal partit de l’oposició, TxT i ERC han de defugir del triomfalisme, fer més autocrítica i definir un projecte que posi l’èmfasi en la reconstrucció i la reactivació econòmica i social després de la pandèmia, comptant amb la participació i implicació de tots els agents polítics, econòmics i socials.

Alfredo Vega, president del Grup Municipal Socialista afirma que el govern local no sap gestionar la majoria absoluta perquè no ha sabut teixir consensos. Demana menys personalisme, menys fotografies a Instagram i més planificació per centrar els objectius.

En aquesta Terrassa post-Covid, els socialistes creuen que l’alcalde hauria de liderar els temes importants: la recuperació econòmica i la transformació digital de l’administració local, per exemple.

Els socialistes es postulen com a alternativa a l’equip de govern. L’experiència, el rigor i la capacitat de lideratge els avalen, diuen, per fer front a aquests moments decisius.

El govern fa balanç dels primers dos anys de mandat i manifesta la bona entesa entre TxT i ERC

El govern municipal fa balanç dels seus dos primers anys de mandat i ho fa revisant el programa i fixant la mirada en el futur i en la recuperació socioeconòmica de la ciutat. La irrupció de la pandèmia ha alterat, inevitablement, el full de ruta inicial i ha obligat a destinar uns 22 milions d’euros a mesures i accions per reduir l’impacte de la crisi sanitària, el que significa gairebé un 10% del pressupost municipal. Tot i aquest contratemps a escala global, durant els dos primers anys de legislatura s’han iniciat el 73% de les actuacions previstes en el Programa de Govern, fet que posa de manifest la bona entesa entre la coalició formada per Tot per Terrassa i Esquerra Republicana.

El vestíbul del Teatre Principal ha estat l’escenari escollit per l’executiu que lidera Jordi Ballart per valorar de manera molt positiva els primers 24 mesos de gestió al capdavant de l’Ajuntament. Deixant de banda la crisi sanitària, l’equip de Govern es felicita per alguns dels objectius complerts fins ara, com són l’increment de la seguretat als districtes amb la contractació d’una cinquantena d’agents i la posada en marxa de la policia de barri, la descentralització de l’administració o, també, la millora de la neteja dels carrers.

L’executiu local té entre cella i cella tirar endavant d’altres compromisos electorals abans d’acabar la legislatura. En aquest sentit, la cobertura de les rieres, el Pla Director de Comerç o els projectes urbanístics tant del portal de Sant Roc com del Parc de la República són alguns dels temes més candents que segueixen damunt la taula.

Ballart ha expressat la voluntat d’iniciar una nova etapa amb l’oposició, revelant una reunió mantinguda el passat divendres amb el líder socialista Alfredo Vega. L’alcalde també ha anunciat que a mitjans de juliol l’equip de Govern tornarà a celebrar una audiència pública oberta a tota la ciutadania.

Persones usuàries i treballadores de FGC decideixen en què s’invertiran 300.000 euros

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va començar a l’abril un procés participatiu. El personal va presentar propostes per destinar una part de la inversió de la companyia fins a una partida màxima de 300.000 euros. A partir d’aquest dilluns, 14 de juny, aquestes idees ja es poden consultar i votar a través del portar de participació ciutadana de la Generalitat.

Les actuacions poden ser internes (que incideixen directament sobre el personal de la companyia) i millores del servei que afecten la ciutadania. Les propostes d’àmbit intern poden ser votades per les persones que treballen a Ferrocarrils i les altres, per tota la ciutadania major de 16 anys.

Tal com explica la directora d’Organització i Persones de Ferrocarrils, Juliana Vilert, “volem implicar la ciutadania i, sobretot, els grups d’interès d’FGC en la presa de decisions. En el cas del personal d’FGC, fomentant el lideratge participatiu i la cocreació en el nostre dia a dia, i que siguin els treballadors i treballadores qui decideixin en quins projectes s’ha de destinar una part de la inversió empresarial”. Aquest és un dels objectius i eixos que s’ha marcat la companyia en l’Estratègia d’Activisme 2030, presentada aquest any, i que “posiciona Ferrocarrils com una empresa activista en el foment de la participació, la implicació i la suma de talent de totes les persones que formen part de la companyia. El nostre objectiu és aconseguir que a partir del 2022 el 0,5% del pressupost anual d’inversió sigui definit en base al procés de pressupostos participatius”.

Aquest és un projecte pioner en l’àmbit de les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i es tracta de promoure que el personal i la ciutadania decideixin a què es destina una part del pressupost d’inversió. El procés de votació estarà obert fins a l’11 de juliol. Després, es realitzarà l’escrutini dels resultats per conèixer les propostes guanyadores.

Per vetllar pel correcte desenvolupament de tot el procés, així com per valorar la viabilitat de les diferents propostes, s’han format dues comissions, de coordinació i validació, formades per representants de diferents àrees de la companyia així com per personal d’un gabinet auditor extern. D’aquesta manera es vol garantir la transparència del procés i el dret de la ciutadania a participar-hi, afavorir el protagonisme dels grups d’interès en la presa de decisions i promoure la modernització de la gestió pública.

Ciutadans Terrassa proposa crear un distintiu ambiental per a l’hostaleria i restauració en l’ús d’aigua

El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (Cs), Javier González, ha proposat crear un segell distintiu de qualitat ambiental a Terrassa al qual optin els locals d’hostaleria i restauració que acreditin l’ús de sistemes de descalcificació i/o filtrat de l’aigua per a ús de boca dels seus clients. Aquesta proposta, que el grup taronja presentarà al pròxim ple, s’emmarca en la futura Llei de Residus i Sòls Contaminats que, segons González, previsiblement incorporarà l’obligació d’oferir aigua de l’aixeta de manera gratuïta en la restauració. D’aquesta manera, tal com ha exposat el portaveu de Ciutadans, s’impulsarà una economia circular i baixa en carboni que reduirà l’impacte global de l’ús de recursos com els plàstics.

González ha exposat que l’aigua d’aixeta de la nostra ciutat no té unes característiques organolèptiques que la facin objecte de consum habitual com a aigua de boca per part de la ciutadania, perquè té uns nivells de sodi que la cataloguen com una aigua molt dura. Per això, ha advocat per impulsar mesures concretes en el compromís del consistori de Terrassa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que persegueix, entre altres, posar fre al canvi climàtic. En aquest sentit, el Grup Municipal de Cs ha proposat que l’Ajuntament promogui sistemes de descalcificació i/o filtrat de l’aigua per a ús de boca en l’hostaleria i la restauració. Finalment ha ressaltat que aquestes mesures han d’anar acompanyades per la implementació d’un sistema de descomptes en les tarifes de TAIGUA que s’apliquin als negocis que acreditin el bon ús de l’aigua.

Isaac Albert no repetirà com a candidat d’ERC a l’alcaldia

El Tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert de la ciutat, líder d’Esquerra Republicana i home fort de la política municipal, Isaac Albert, ha anunciat que deixa l’Ajuntament en acabar aquest mandat. Tot i que assegura continuarà fent política, no repetirà com a candidat a l’alcaldia a les eleccions municipals d’aquí a dos anys.

El conegut polític pel seu caràcter conciliador, tanca una etapa que considera acabada, i obre així un procés a Esquerra Republicana per escollir nou candidat a l’Ajuntament de la ciutat. Isaac Albert va ser cap de llista el 2007 i va formar part del Govern Socialista fins el 2011, any en què els republicans no van obtenir representació municipal.

El 2015 va liderar la tornada d’ERC a l’Ajuntament, aquest cop quatre anys a l’oposició. El 2019 Esquerra aconsegueix cinc regidors i entra a formar Govern amb Tot per Terrassa que guanya les eleccions. Isaac Albert també ha tingut càrrecs a la Diputació i ha treballat en diferents llocs de responsabilitat dins el partit.

Seguretat, ajudes pel comerç i una Fira de La Maurina, principals demandes del barri al govern

L’associació de comerciants Maurina Comerç s’ha reunit aquest dimecres amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, la tinenta d’alcalde, Núria Marín, el regidor de seguretat, Xavier F. Rivero, la regidora de comerç, Niki Ramírez, l’intendent de la Policia Local de Terrassa i tècnics d’aquests departaments, per a tractar temes que afecten el barri.

Des de Maurina Comerç es demana més vigilància policial per combatre la inseguretat que hi ha a diferents punts del barri i que ha deteriorat la vida dels veïns i veïnes i ha dificultat l’activitat comercial. En aquesta reunió, el govern local s’ha compromès a incrementar la presència policial i a obrir canals de comunicació amb els agents perquè les denúncies siguin ateses amb major eficàcia.

A la trobada, els comerciants van demanar ajuts pel sector. Núria Marín va anunciar una línia d’ajudes d’un milió d’euros als comerços i Pimes de Terrassa. Per fomentar l’associacionisme entre els botiguers, l’alcalde Ballart s’ha compromès a establir ajudes fiscals als comerços que pertanyin a les diferents entitats.

El barri reclama també una Fira a la Maurina que sigui també una activitat de ciutat i que s’integri al calendari de celebracions pròpies. L’alcalde ha encoratjat els comerciants a organitzar-la en coordinació amb l’Ajuntament per potenciar els establiments de la zona i apropar visitants d’altres punts de la ciutat.

Les llums de Nadal i les activitats de dinamització comercial també van ser motiu d’anàlisi. Totes parts van coincidir en la necessitat de millorar la il·luminació decorativa de les fetes i en organitzar activitats que realment tinguin incidència positiva en el comerç local.

Raül Campíñez, president de Maurina Comerç, ha valorat molt positivament la reunió i va declarar: “Estem satisfets amb la reunió. La seguretat és un tema molt important i esperem que a partir d’ara  s’apliquin mesures concretes. També hem aconseguit el compromís d’ajudes al comerç, que espero no quedin en l’oblit com en tantes ocasions anteriors”.

 

 

 

 

Els lloguers continuen a la baixa: 575,69 euros al mes de mitjana, segons la Cambra de la Propietat Urbana

La pandèmia i la llei de contenció de preus arrosseguen els lloguers a la baixa. Segons l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca del 31 de març, els lloguers d’habitatges s’han rebaixat en un any un 7,81% (dada interanual, respecte el mateix trimestre de 2020). Així, a finals del primer trimestre de 2021, se situen en 575, 69 euros al mes de mitjana. Per sota de Barcelona (905,39 euros/mes); Rubí (643,29), Sant Cugat (1.150,50) i Sabadell (669,27) i de la mitjana de totes les ciutats catalanes de més de 70.000 habitants (que és de 713,29 euros mensuals).

La tendència a la baixa  va començar fa uns mesos i es mantindrà, diuen els experts. De fet, entre el darrer trimestre del 2020 i el primer del 2021, els preus han caigut un 4,69%. A més, el mercat no s’atura. Terrassa torna a ser la segona ciutat, només per darrera de Barcelona, on es formalitzen més contractes de lloguer (en aquest primer trimestre, 1.185, un 21,17% més que durant el mateix període de l’exercici passat). En el darrer trimestre de 2020, la ciutat tambe va ocupar la segona posició d’aquest rànquing.

La llei de contenció de preus del lloguer declara Terrassa  àrea de mercat d’habitatge tens. Aquí i en una 60a de poblacions que també ho són, el preu del lloguer no pot augmentar respecte el contracte anterior ni pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat als contractes nous dels habitatges destinats a residències permanents. La norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible. La Cambra creu que Terrassa no necessita aquestes restriccions perquè els preus estan per sota dels de ciutats veïnes i de la mitjana catalana.

La Cambra de la Propietat Urbana és molt crítica amb aquesta llei  que va entrar en vigor el 22 de setembre. Diu que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria i assegura que és inconstitucional. Diuen també que són les administracions públiques les que han de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania però sense comptar amb el patrimoni dels particulars.