Activitats Extraescolars

300.000 euros per a beques d’activitats extraescolars

L’Ajuntament de Terrassa, a través de Serveis Socials, ofereix de nou ajuts per a activitats culturals, esportives i altres extraescolars per al curs 2023-2024. La sol·licitud i la documentació es pot presentar fins al 27 d’octubre i es pot fer a través de la Seu Electrònica

En concret, el consistori invertirà aquesta vegada 300.000 euros per ajudar a les famílies a fer front a les quotes de les activitats socioeducatives que s’organitzen a la ciutat durant el període lectiu i fora de l’horari escolar.

L’objectiu és fomentar la igualtat d’oportunitats i mitigar els riscos d’exclusió social.

Aquests ajuts estan adreçats a infants, adolescents i joves entre els 3 i els 18 anys, però també en poden gaudir les persones amb diversitat funcional igual o superior al 33% fins als 22 anys.

A la convocatòria només es podrà presentar una sol·licitud per infant o jove. L’import màxim de la prestació individual és de 300 euros (en una o diverses activitats) i 750 euros per unitat familiar.

Si el cost de l’activitat és superior, la família haurà de fer-se càrrec del copagament de la part restant, mentre que si el preu d’inscripció és inferior, la prestació s’ajustarà al cost real.

Les activitats extraescolars de titularitat municipal no estan incloses perquè es pot demanar una reducció de la tarifa establerta en cas necessari.

Per demanar la beca, cal identificar-se mitjançant d’IDCat Mòbil, Certificat digital o Cl@ve. Les persones que no disposin de mitjans informàtics propis o dels coneixements necessaris per a fer el tràmit en línia, podran sol·licitar cita prèvia als Punts d’Orientació Social, on el personal especialitzat podrà donar suport en el procés de tramitació.

Un cop finalitzat el barem de les sol·licituds rebudes, les persones sol·licitants rebran mitjançant SMS una comunicació del tram de prestació al que tenen dret. Per a gaudir-ne, hauran de presentar a l’entitat organitzadora de l’activitat l’SMS i formalitzar la inscripció.

Una vegada les entitats organitzadores justifiquin les preinscripcions, les persones interessades rebran la resolució definitiva de l’import de prestació atorgat a través d’un nou SMS, i el pagament s’efectuarà directament a les entitats o empreses organitzadores.

El curs 2022-2023 van podeu gaudir de l’ajut 1.351 infants, que van participar en 1.523 activitats, suposant un import de 283.893,44 euros a càrrec de l’Ajuntament.

D’aquestes activitats, 929 eren activitats esportives, 248 d’idiomes, 165 d’acompanyament educatiu, 67 artístiques, 30 activitats musicals, 28 d’espai diari, 22 d’esplais de cap de setmana o 15 de serveis d’acollida, entre d’altres.

 

L’Ajuntament inicia les obres per revertir la degradació al torrent de la Grípia

L’ajuntament ha començat aquesta setmana els treballs per revitalitzar el torrent de la Grípia. L’objectiu és recuperar la vegetació i la funcionalitat biològica de la zona amb feines de neteja basades en la retirada de tanques i petites construccions il·legals a la llera i marges i l’eliminació de la runa entre d’altres.

Les obres afectaran els 10.000 metres quadrats entre la finca de Can Montllor i la zona del carrer Amposta, el barri de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor. Els treballs compten amb un pressupost de 60.499€ i tindran una durada estimada de dos mesos i mig.

Aquesta decisió forma part d’un conjunt d’accions contemplades per a restaurar les rieres i torrents de l’Anella Verda. 

 

El Consell d’Alcaldies aprova la creació del nou servei comarcal de tractament de residus municipals

Aquest dimecres al matí s’ha constituït el Consell d’Alcaldies pel mandat 2023-2027 integrat pel president del Consell Comarcal i pels alcaldes i alcaldesses dels 23 municipis de la comarca.

En la primera sessió del mandat s’ha aprovat la creació del nou Servei comarcal de tractament de residus municipals i el seu corresponent Reglament regulador.

També s’ha modificat el Programa d’Actuació Comarcal (PAC) del Consell Comarcal, perquè l’ens assumeixi la competència i accepti la delegació dels sis ajuntaments (Rubí, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa i Ullastrell).

L’abril de 2022 va entrar en vigor la nova llei 7/2022, de Residus i sòls contaminats per a una economia circular que implica uns objectius de recollida exigents pels propers anys i també implica uns requeriments de fiscalitat per a la ciutadania.

La Llei diu que la taxa de residus ha de cobrir el 100% del cost i que aquest model de fiscalitat ha de permetre el pagament per generació o taxa justa.

Gestionar el servei de forma mancomunada és més eficient que fer-ho individualment i suposa una rebaixa en les despeses de gestió per part dels ajuntaments, diuen.

El nou servei comprèn la coordinació i assistència tècnica de les recollides selectives, la valorització i el tractament de voluminosos, fracció orgànica i fracció resta.

La valorització i tractament dels residus es realitzarà a través del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, mitjançant les plantes de la seva titularitat o bé el gestor de residus que s’estableixi.

El cost del nou servei es finançarà a través d’una nova taxa comarcal. Fins ara, el cost del tractament es pagava a través de la Taxa municipal que cobrava l’Ajuntament. Ara la taxa tindrà dos rebuts i un d’ells –que afecta el tractament dels residus- es farà a nivell comarcal.

 

La Cecot i la Cambra defensen la continuïtat de la B-40 al Parlament de Catalunya

Representants de la Cecot i de les Cambres de Terrassa i de Sabadell han defensat, a la Comissió de Territori del Parlament, la necessitat urgent de tirar endavant el projecte de la Ronda Nord fins a Sabadell i Castellar.

Per part de la Cecot, l’encarregat de defensar la continuïtat de la B-40 ha estat el seu secretari general, Oriol Alba. De la Cambra, han intervingut el president, Ramon Talamàs, i el vicepresident Ignasi Navarro.

Tots tres han defensat aquesta la prolongació del Quart Cinturó per la mobilitat i la competitivitat de la comarca. També han lamentat que la Generalitat encara no hagi construït la sortida de la C-16 a l’alçada de Roc Blanc.

L’ordenança per la ZBE del centre, en ple vigor el maig del 2026

El ple d’aquest mes d’octubre aprovarà en primera instància l’ordenança municipal que ha de regular la Zona de Baixes Emissions, ZBE. Una normativa que es preveu aprovar definitivament a finals d’any i entrar en vigor gradualment a partir de l’any que ve. L’àmbit d’aplicació és sobretot el quadrant del centre, delimitat al nord pel Passeig 22 de juliol, a l’est pel carrer Faraday, a l’oest pel Parc de Vallparadís i al sud per la carretera de Montcada.

Una àrea on s’acumulen més carrers estrets i on s’hi concentra més densitat de contaminació. Aquí s’hi estant instal·lant una vintena de càmeres de control perimetral així com els senyals informatius als límits del centre, alguns amb informació de rutes o vies alternatives.

Els principals eixos de l’ordenança s’han fet de forma global amb algunes de les ciutats de l’arc metropolità com Granollers, Mataró, Mollet, Rubí, Sabadell i Vilanova i la Geltrú amb l’objectiu de tenir una normativa que garanteixi la igualtat entre ciutadans d’un mateix territori. La normativa definitiva no entrarà en vigor fins el maig del 2026.

Mentrestant s’implantarà de forma gradual la prohibició de circular dels cotxes més antics i contaminants, amb moratòries i excepcions per a casos puntuals. Fins l’abril del 2025 l’ordenança s’aplicarà només en episodis d’alta contaminació ambiental, quan els decreti la Generalitat. Pel què fa als carrers Topete, Mas Adei, Arquimedes i Galileu, l’Equip de Govern busca solucions específiques per la seva problemàtica amb el trànsit.

A Terrassa hi ha censats gairebé 133.000 vehicles, el 27 per cent dels quals actualment no obté el distintiu per poder circular per les Zones de Baixes Emissions. En la Comissió de Territori, celebrada aquest dilluns el PSC ha lamentat que el Govern no hagi buscat un consens més ampli per aprovar aquesta primera ordenança sobre les Zones de Baixes Emissions.

El govern municipal proposa soterrar la B-40 al seu pas per la trama urbana de Terrassa

El govern municipal proposa que la B-40 al seu pas per la trama urbana de Terrassa sigui soterrat o semisoterrat. L’executiu ja ha encarregat un estudi per saber la viabilitat de construir aquest tram de la la Ronda Nord amb tuneladora o en forma de trinxera per minimitzar l’impacte ambiental. L’Ajuntament de Sabadell també ha encarregat un estudi similar.

Malgrat els matisos, les tres formacions del govern confien que s’arribi a un acord amb la Generalitat i que la prolongació de la B-40 fins a Sabadell no s’allargui tant com el tram ja fet.

L’Ajuntament de Terrassa també sol·licitarà al Ministeri la construcció d’un ramal a l’alçada de Les Aimerigues que permeti descongestionar el transit de Ca n’Aurell i La Maurina.

El tram pendent del trajecte entre Abrera i Terrassa s’obrirà el 30 de novembre

Jordi Ballart ha posat data definitiva a l’entrada en servei del tram entre Olesa i Viladecavalls. Després de diversos ajornaments finalment es farà efectiva el 30 de novembre segons li ha confirmat el Ministeri de Transports.

Jordi Ballart anuncia un increment de la pressió fiscal «just i moderat»

En paral·lel a l’elaboració del programa de govern l’executiu municipal ha començat a treballar les ordenances fiscals per l’any 2024.

L’alcalde, Jordi Ballart, reconeix que els ajuntaments viuen una situació financera difícil i que això els obliga a incrementar la pressió fiscal. Assegura que en el cas de Terrassa la pujada serà justa i moderada, lluny del 12 i 15 per cent d’increment de l’IBI que s’aplicarà a Rubí i a Sabadell.

Ballart ha anunciat que en els propers dies l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità farà públic un comunicat on tornarà a demanar un marc estable de finançament municipal. Aquest els hauria d’aportar més recursos per tirar endavant els seus projectes per aquest mandat.

 

 

 

 

Una ciutat actualitzada, amb orgull i complicitats arreu, prioritats del govern per als propers 4 anys

Tres mesos després que Tot per Terrassa, Esquerra i Junts signessin el pacte de govern el segon tripartit del període recent dibuixa cap on vol dur la ciutat els propers quatre anys.

Després d’un mandat atípic marcat per la pandèmia, la voluntat del nou govern municipal passa per posar la ciutat al dia, enfortir el diàleg i les aliances amb altres agents i administracions i construir un nou orgull de ciutat.

Les propostes pel quadrienni 2023-2027, que s’han presentat a l’amfiteatre del Parc de Sant Jordi, estan agrupades en set eixos: espai públic, promoció econòmica, transformació de l’administració local, projecció de la ciutat, atenció social, feminisme i cooperació amb les altres administracions.

El Parc de la República, l’aparcament del Portal de Sant Roc, repensar el projecte de la Porta Sud i 120 milions per la millora de carrers i d’equipaments municipals seran algunes de les actuacions prioritàries.

L’executiu fa autocrítica per haver presentat el programa de govern més enllà dels cent primers dies i de no tenir encara enllestit el Pla d’Inversions com s’havia compromès. Ho atribueixen a la complexitat de posar en comú els programes de tres formacions polítiques, cadascuna amb les seves prioritats.

En les properes setmanes el programa de govern es donarà a conèixer a la ciutadania i s’organitzarà una Audiència Pública oberta a la participació ciutadana.

Terrassa presenta un projecte d’interseccionalitat a un seminari d’Equinet

Terrassa ha estat convidada al seminari  Interseccionalitat i discriminació múltiple: metodologies per a la recollida i l’explotació de dades, reptes i oportunitats, se celebrarà els dies 16 i 17 d’octubre a Brussel·les. Es presentarà l’experiència de la ciutat en interseccionalitat. També s’ apuntarà reptes i oportunitats per continuar fomentant la igualtat i la no discriminació des de l’àmbit local.

L’ajuntament ha estat escollit com a  administració pionera i referent en la incorporació de la interseccionalitat a les polítiques públiques. Aquest  fet ja va ser reconegut per la Comissió Europea, amb la designació de la ciutat com a Capital Europea de la Inclusió i la Diversitat 2023.

L’acte l’organitza  Equinet, Xarxa Europea d’Organismes per a la Igualta, i s‘adreça a professionals i experts dels organismes que en formen part. L’esdeveniment es planteja com un espai tècnic d’intercanvi de coneixement i experiències amb l’objectiu d’enfortir les capacitats per tal de desenvolupar metodologies de recollida i anàlisi de dades que tinguin en compte la interseccionalitat i la discriminació múltiple. Aquestes perspectives són clau per poder fer anàlisis més acurades de la realitat de les ciutats i de les necessitats de la ciutadania, així com per reduir i prevenir discriminacions i desigualtats.

Aquesta col·laboració s’alinea amb les línies estratègies del nou mandat 2023-2027, en concret amb l’agenda de de l’Àrea de Participació, Qualitat Democràtica i Drets Humans. Entre els seus objectius hi ha la creació de l’Oficina per als Drets, la Igualtat i la no Discriminació i d’un Observatori de les Discriminacions i les Desigualtats.

En el seminari també hi participaran representats de la Comissió Europea, la Universitat d’Utrecht, la Universitat de Cambridge, la Universitat de València i entitats d’administracions públiques com la Defensa dels Drets a França, l’Agència Federal contra la Discriminació d’Alemanya, o el Comitè Noruec per la Igualtat de Gènere i la Diversitat en Recerca, entre altres.

Les escoles demanen millorar la comunicació amb l’empresa concessionària dels menjadors

Fa falta més comunicació entre l’empresa i el monitoratge i les escoles. Aquest ha estat el principal reclam del Consell Escolar Municipal, que aquest dilluns ha celebrat la primera reunió ordinària del curs. Totes les parts presents (direccions dels centres, representants de famílies, sindicats i partits polítics) han coincidit en què cal millorar la comunicació i coordinació de l’empresa concessionària del servei de menjador (Mediterránea de Cátering) tant amb els monitors com amb les famílies i les escoles. Alguns centres s’han queixat que no hi ha un interlocutor directe amb l’empresa i han posat de manifest la «inexperiència» de la gran majoria dels monitors de menjador que han començat el curs. En aquest sentit, les escoles també troben a faltar temps per a què aquests treballadors puguin coordinar el projecte educatiu amb cada centre.

Algunes veus, com la de CCOO i el PSC, han demanat un millor sistema per a controlar el bon funcionament del servei de menjador i s’han queixat que els problemes en aquestes primeres setmanes s’hagin conegut «a través de la xarxa».

El regidor d’Educació, Joan Salvador, ha explicat que aquestes qüestions es van traslladar a l’empresa en la darrera Comissió de Menjadors i que aquests dies s’estan comprovant que s’estiguin millorant. En els darrers 15 dies s’han fet 12 visites en aquest sentit.

El Consell Escolar Municipal ha acordat que també estiguin representats en aquest òrgan els monitors de menjador.