Axioma Solucions participarà al Circular Economy Hotspot Catalonia 2021

L’empresa de Mútua Terrassa Axioma Solucions, especialitzada en la implantació de solucions integrals i serveis de suport sanitari, participa en el Circular Economy Hotspot Catalonia 2021, l’esdeveniment europeu líder en economia circular. Les jornades tindran lloc des d’avui fins al 18 de novembre a diferents emplaçaments de Catalunya. 

A l’acte hi participaran una desena d’organitzacions del Vallès Occidental, entre elles Axioma Solucions. El dimarts dia 16 el seu director, Ignasi Canal, donarà a conèixer les particularitats del seu model econòmic circular i exposarà un model propi d’integració de serveis. A més, enumerarà els avantatges d’aquest tipus d’economia, que beneficien als usuaris (aporta una millora de costos de gestió), al territori (disminueix la generació de residus) i a la pròpia entitat. 

El Circular Economy Hotspot Catalonia agrupa iniciatives locals capdavanteres que fomenten l’economia circular a Europa, un nou model que permet desplaçar els tradicionals productes d’un sol ús. Altres empreses terrassenques prendran part del congrés, com la companyia Hercal Diggers o el centre tecnològic Leitat

L’Agenda Urbana de Terrassa és el primer projecte que rebrà fons europeus Next Generation

Ja s’ha confirmat un primer projecte que serà finançat pels fons Next Generation. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha resolt positivament concedir l’import demanat de 250.000 euros pel desenvolupament de l’Agenda Urbana. L’ajuntament hi posarà els 50.000 restants.

Aquest document defineix una estratègia de futur en temes de territori, demografia, canvi climàtic, mobilitat, cohesió social o habitatge, entre d’altres. L’Ajuntament impulsa aquest procés i l’obre a la participació ciutadana i a la cooperació público-privada.

S’està acabant la fase de diagnosi i després vindran l’elaboració del marc estratègic i la definició del pla d’acció, que ha d’estar acabat l’any que ve.

L’Ajuntament de Terrassa va sol·licitar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana 14 milions d’euros per finançar un seixanta per cent del cost de 58 projectes de mobilitat i 4 pels mercats municipals. En els propers dies es podrien confirmar més projectes que rebran subvenció. En els propers dies es podrien confirmar més projectes que rebran subvenció

2021.11 Exit Participacio Bizbarcelona Reeempresa 1 Stand

Èxit de participació a les activitats de Reempresa al BizBarcelona

Més de 250 persones emprendedores i empresàries han assistit aquesta setmana a les activitats del Centre de Reempresa al BizBarcelona, el saló de referència del món de l’emprenedoria i l’empresa. Els passats dimarts, dimecres i dijous es van organitzar conferències sobre la compravenda de negocis i es va tractar la millora dels canals de venda i de finançament d’empreses. També han creat un teambuilding i un “espai de matchings”, que pretén posar en contacte a persones que venen un negoci amb altres que volen comprar-lo.

Reempresa és un mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya. Es basa en un mecanisme professional pel qual persones reemprenedores accedeixen a la propietat d’una empresa d’altres, per a fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la. Reempresa ha organitzat un total de quatre conferències per acostar la transmissió empresarial en el món emprenedor. 

 

Reempresa ha evitat el tancament de més de 3.300 negocis catalans des de l’any 2011. Aquests casos d’èxit han generat una inversió induïda de més de 154 milions d’euros i han permès salvaguardar més de 9.350 llocs de treball a Catalunya. 

La manca de xips fa augmentar l’espera per l’entrega de cotxes nous

La falta de microxips procedents d’Àsia arriba al sector de l’automoció i fa augmentar el temps d’entrega de qualsevol marca de vehicles nous, entre quatre i sis mesos. La pandèmia ha accelerat la crisi global dels microxips a tot el món per la concentració de la producció a la Xina, Taiwan i Corea del Sud. Només un centre de Taiwan produeix el 85 per cent de la demanda de xips de tot el mercat.

La falta de xips afecta a totes les marques de vehicles fabricats a Europa o Amèrica i només se n’escapen les tres grans marques de fabricació asiàtica. La falta d’aquests components també està afectant a la fabricació d’electrodomèstics i d’altres fabricants que necessiten xips per comercialitzar els seus productes.

Alguns productors fabriquen cotxes amb menys dels mil xips que habitualment necessiten però la solució a llarg termini passa per una gran inversió en una factoria a la Unió Europea. El grup Vallescar Automoció que pateix aquesta situació, està reordenant el seu espai per a les marques que comercialitza a l’Avinguda de Can Jofresa, per donar un servei integral i més pròxim al seu client.

Un projecte terrassenc, finalista del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària 2021

Emma Viñas, del Turó de les Nou Cabres, ha estat la finalista  del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA 2021) en la categoria de Jove Emprenedor Innovador.  Des de Can Bogunyà del Mas, una masia amb més de 400 anys d’història, situada al nord de Terrassa, ella i la seva parella, Pau Garcia, han creat una formatgeria mòbil i gestionen un ramat de 500 cabres i ovelles.  Es dediquen a la silvopastura (és a dir, els animals pasturant mantenen els boscos nets per prevenir incendis i alhora produeixen carn, llet i derivats que es venen als consumidors de proximitat).

En aquesta mateixa  modalitat, el guanyador és Carlos Gómez, per la creació de Groots Hydroponics S.L, una empresa que aposta per l’agricultura vertical com a model de futur.

Des de la seva creació, ara fa 20 anys, s’han guardonat 104 candidatures d’empreses agràries, agroindústries, i persones joves emprenedores. De les 32 candidatures d’aquesta edició, el jurat ha premiat en la modalitat agroindústria, l’empresa Roviroli S.L., pel desenvolupament d’un sistema de premsatge en fred de llavors, principalment de colza, totalment nou al territori per elaborar tortó i olis que són la base per a pinsos animals.

Costa Concentrados Levantinos S.L., ha estat la finalista en aquesta mateixa categoria. Aquesta empresa elabora orxata però de forma sostenible, econòmica i de gran qualitat, sense malbaratar aigua potable i reduint els residus.

En la modalitat d’empresa agrària, Cal Xulic S.L., ha estat la guanyadora per la implementació d’un sistema amb l’última tecnologia robòtica a una nau avícola. Així, ha desenvolupat dos robots, ChickenBoy i Undecex, que permeten realitzar una anàlisi i un control exhaustius de les condicions i evolució de les aus.

La Granja Can Planas S.L., ha estat la finalista en aquesta categoria per la gestió de les vaques amb un innovador sistema de manteniment automàtic.

Els tres guanyadors del PITA 2021 se’n porten 6.000 € cadascun, i els tres finalistes, 2.000 euros.

Amb aquesta convocatòria, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pretén incentivar i posar en relleu les bones pràctiques d’innovació del sector primari català que fomenten el desenvolupament del territori.

Notícies relacionades:

https://terrassadigital.cat/formatges-artesans-made-in-terrassa-gracies-a-una-campanya-de-micromecenatge/

Ciutadans alerta sobre l’adaptació de l’impost de la plusvàlua a la ciutat

Ciutadans demana al Govern municipal que adapti, com més aviat millor, l’ordenança que regula la plusvàlua per no perjudicar el contribuent. La formació taronja que sempre s’ha mostrat contrària a aquest impost reclama aplicar el màxim descompte en aquest gravamen. El grup municipal de Ciutadans a Terrassa ha sol•licitat al govern municipal que adapti com abans millor l’ordenança que regula la plusvàlua i no perjudicar més als contribuents. L’Ajuntament de Terrassa té sis mesos per adaptar les seves ordenances fiscals a la nova normativa després de la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar nul el càlcul de l’impost sobre la plusvàlua.

El portaveu de C’s a la ciutat, Javier González, adverteix que “si el Govern de la ciutat no actua amb rapidesa, a Terrassa s’aplicaran els topalls màxims que ha fixat el Ministeri d’Hisenda”, quan els ajuntaments tenen la capacitat de rebaixar fins a un 15% els coeficients aplicables. González ha avançat que la formació demanarà al Govern un calendari per a modificar l’ordenança fiscal, “l’alcalde ha de prendre les regnes per a adaptar l’impost al més aviat possible a la nova realitat de la plusvàlua, perquè la ciutadania no acabi pagant els plats trencats”. El portaveu ha assenyalat l’existència de “dos culpables, el govern del PSOE a Madrid per no fer el seu treball a temps i Jordi Ballart, que sembla que no té pressa a evitar cobrar de més als seus conciutadans”.

La formació taronja sempre s’ha mostrat contrària a aquest impost, per la qual cosa González proposa “aplicar el màxim descompte en aquest gravamen” als veïns de Terrassa per considerar que “la plusvàlua és un impost injust i confiscatori que suposa una duplicitat per al contribuent”. Finalment, C’s insisteix a destacar la desídia dels governs del PSOE i el PP assegurant que “han passat quatre anys des que el Tribunal Constitucional dictés la seva primera sentència sobre aquest tema i tant el Govern del PP com l’actual del PSOE s’han negat a reformar el Text Refós de la Llei de les Hisendes Locals per a adequar-lo a les esmentades sentències i així evitar conseqüències lesives per als contribuents”. I rebla “que a Terrassa no es repeteixi aquesta desgana per governar bé i que l’alcalde adapti la nova realitat de la plusvàlua aplicant el màxim descompte”.

Set municipis rebutgen la MAT que passa per la Catalunya Central i finalitza a Rubí

Els ajuntaments d’Ullastrell, Rubí, Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Castellbisbal i els Hostalets de Pierola mostren en un comunicat, el seu total i unànim rebuig a la línea de Molt Alta Tensió, la MAT Pierola-Rubí, que proposa l’empresa Forestàlia SL.

En una reunió celebrada aquest dimecres de forma telemàtica, els municipis afectats han rebutjat el projecte d’aquesta infraestructura per no respondre als interessos del territori. El projecte preveu la construcción d’una MAT de 400 Kilovats que travessarà la Catalunya Central i fins arribar a Rubí. Actualment, el darrer tram entre Hostalets de Pierola i Rubí es troba en exposició pública per part del Ministeri de Política Territorial.

Els 7 municipis afectats han acordat presentar al·legacions coordinadament de forma conjunta al projecte de Forestàlia així com emprendre diverses accions polítiques per sumar suports institucionals com a rebuig a aquesta infraestructura que consideren lesiva pel territori.

La Masia de Can Guitard de la Muntanya, a la venda

La Masia de Can Guitard de la Muntanya i les seves 7 hectàrees de terreny rústic estan a la venda per 450.000 euros. L’edifici principal té 500 m2, planta baixa, primer pis i golfes i també té alguns immobles annexos. No té llum ni aigua corrent (només de pou) i hi calen moltes reformes. A més, pràcticament tot el conjunt, que data del segle XVI, està catalogat i protegit.

L’Ajuntament va posar en marxa al juny un programa de protecció i custòdia del sòl no urbanitzable, amb especial atenció a l’Anella Verda. D’aquesta manera es vol protegir la biodiversitat dels entorns de la ciutat, recuperar antics usos i revertir els processos d’abandonament d’aquests espais. Des de llavors s’han fet 44 inspeccions que han acabat en 21 expedients oberts, 1 d’ells és per aquest conjunt. La resta són horts il·legals, construccions sense llicència, altres edificis en mal estat o acumulació de residus, entre altres coses.

El regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, Carles Caballero, explica que l’expedient està obert però encara no s’ha tramitat cap requeriment a la propietat de la masia.

Can Guitard 1Can Guitard 2Can Guitard 3Can Guitard 4Can Guitard 5Can Guitard 6Can Guitard 7

Les empreses optimitzen la producció i reestructuren torns per estalviar energia

Abans de la pandèmia, aquesta empresa de tints i acabats tèxtils terrassenca, Finish S.A., pagava una factura de la llum de 15.000 euros i de gas d’entre 20 i 25.000 euros. Al novembre de 2021 aquests rebuts han arribat als 52.000 i 117.000 euros, respectivament.

Per fer front a l’encariment de les energies han optimitzat els processos de producció. Algunes parts, com la de preparació dels teixits, s’han accelerat per tenir totes les peces a punt i tenyir-les juntes (és la part que més consum de gas necessita perquè funciona amb calderes de vapor). Això també ha obligat a reestructurar els torns de treball: algunes màquines s’aturen dos dies a la setmana i tot aquest treball s’ha passat a la nit.

Malgrat els esforços per reduir costos, l’empresa ha pujat preus per primer cop en 30 anys. Els seus clients paguen un 12% per cent més des de l’octubre però amb això, diuen, només cobreixen una part de l’increment de les despeses.

El mercat energètic no baixarà els preus fins al maig-abril de 2022. Roca explica però que quan això passi, els subministraments es pagaran al doble del que era habitual.

Finish 1Finish 2Finish 3Finish 4Finish 5Finish 6

Cues de clients i caixers fora de servei al BBVA del Portal de Sant Roc

Caixers fora de servei i llargues cues de clients aquests últims dies a l’oficina central del Banc Bilbao Biscaia Argentaria, al Portal de Sant Roc. En l’actualitat al BBVA li queden 11 oficines a la ciutat i sense cap seguretat de que no se’n tanquin més. La darrera oficina a sumar-se al reguitzell de tancaments de l’estiu ha estat la de la Rambla d’Ègara cantonada amb Pare Llaurador, en ple centre de la ciutat.

Com les que van tancar ara fa quatre mesos al carrer Sant Pere, a Can Roca i a la Carretera de Castellar, l’oficina de la Rambla ha hagut de repartir els seus clients entre les sucursals més properes. I una d’aquestes és la del Portal de Sant Roc. Aquí els clientes han de fer llargues cues i sovint es troben amb serveis que no funcionen com ara els caixers que estan inoperatius.

A aquest fet s’hi suma la demanda del moviment Per unes pensions dignes o del mateix Ajuntament que va instar l’entitat a millorar l’atenció personalitzada, sobretot entre la gent gran. El banc manté la seva restructuració per redimensionar els serveis i això comporta el tancament de nombroses sucursals. Una decisió que ha fet augmentar els desplaçaments d’aquells clients que han vist tancar la seva oficina més propera.