Al Vallès Occidental, tenir un lloc on viure és cada cop més difícil

Augmenten els desnonaments i les dificultats per accedir a l’habitatge. Aquestes són les principals conclusions de l’Informe Anual de l’Habitatge al Vallès Occidental que ha presentat aquest migdia l’Observatori del Consell Comarcal. L’estudi constata que, després de les mesures cautelars aplicades per la pandèmia al 2020, l’any 2021 el nombre de desnonaments va créixer especialment al partit judicial de Terrassa. Així, sumant Terrassa, Matadepera, Rellinars, Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell, l’any passat es van executar 439 desnonaments. És el màxim de la comarca i suposa un increment del 88’4% respecte el 2020.

A Terrassa, un 2021 de preus a la baixa

Pel que fa als preus de l’habitatge, Terrassa és una de les úniques quatre ciutats de la comarca on han baixat tant en lloguer com en compravenda. Així, al 2021 el preu mitjà del lloguer a Terrassa va experimentar un descens del 4’2%, situant-se per sota dels 600€, el quart més baix del Vallès Occidental. Els autors de l’informe ho atribueixen en part als efectes de la llei que contenia els preus als municipis tensionats fins aquest mes d’abril. A la ciutat, el mercat del lloguer és el majoritari, ja que representa el 61’5% dels habitatges.

Si ens fixem en la compravenda, Terrassa és la ciutat líder en transaccions d’aquest tipus: un total de 2.820 durant el 2021. Aquí els preus han baixat fins als 1.923’43€ euros per metre quadrat, el tercer més baix de la comarca.

Tot i que l’any passat baixessin tant els preus del lloguer com de compravenda, la dinàmica dels darrers anys ha estat alcista. Llogar un pis a Terrassa és avui un 13’6% més car que fa cinc anys i comprar-lo un 39’4% més car.

Antoni Abad substitueix Jordi Parera a la presidència de Mútua de Terrassa

Antoni Abad és el nou president de Mútua de Terrassa. Substitueix Jordi Parera, que ha estat al capdavant de l‘entitat els darrers sis anys. El relleu s’ha decidit aquest dimarts en una reunió de la junta directiva de l’entitat.

Abad està vinculat a Mútua de Terrassa des de fa quinze anys, primer com a vocal i després com a vicepresident tercer, segon i primer.

Durant la presidència de Jordi Parera Mútua de Terrassa ha creat la Fundació Assistencial, s’han traslladat les consultes externes al nou Edifici Estació, s’ha posat en marxa la primera Unitat d’Hospitalització TEA de tot l’Estat i ha començat a desplegar el Compromís Verd. Fa només unes setmanes s’han inaugurat les noves dependències del Servei d’Urgències.

Antoni Abad va presidir la patronal Cecot durant disset anys, des de 2005 i fins fa només tres setmanes. Segueix president el Bussines Angels Network Catalunya i el Centre de Reempresa de Catalunya.

Caixa d’Enginyers renova l’acord de col·laboració amb la Cecot i l’Autcat

El grup cooperatiu financer i assegurador, Caixa d’Enginyers, ha renovat la col·laboració amb l’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat), i prestarà els seus serveis financers a les persones treballadores autònomes membres de la patronal Cecot. Aquest acord, vigent des del 2015, atén les necessitats financeres d’aquest col·lectiu professional i empresarial, tant si ja estan constituïts com si encara estan en fase d’emprenedoria.

L’objectiu principal d’aquest conveni és apropar l’accés al crèdit dels autònoms de Catalunya de la mà de la patronal Cecot, facilitant-los l’assessorament financer, així com les prestacions i els serveis bancaris dels que disposa Caixa d’Enginyers.

A més, en la seva aposta per l’economia social i responsable, i amb l´objectiu de generar valor compartit més enllà del component financer, Caixa d’Enginyers serà el patrocinador oficial de les activitats impulsades per l’Autcat i també oferirà els seus serveis de finançament a aquelles empreses – que es troben a l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot – que vulguin tirar endavant projectes d’autoconsum fotovoltaic.

A través d’aquest conveni, ambdues entitats facilitaran l’accés al crèdit als autònoms de Catalunya membres de la patronal Cecot com ho han estat fent en els darrers 7 anys.

L’energia costarà a l’Ajuntament dos milions d’euros més del previst la primera meitat de l’any

L’Ajuntament necessitarà, de moment, una dotació addicional no pressupostada de dos milions d’euros per fer front a l’increment de la despesa energètica dels primers sis mesos de l’any. La xifra, alarmant, la va comunicar el director de Serveis Econòmics a la Comissió de Serveis Generals i Govern Obert de la setmana passada.

Davant d’aquest increment, demana a totes les àrees municipals, especialment les més afectades pel sobrecost energètic, que continguin la despesa i destinin qualsevol estalvi que generin a cobrir aquesta necessitat. Si no n’hi ha prou, adverteix, caldrà aplicar reserves de solvència o, fins i tot, fer ús d’una aportació extraordinària de Funerària, un recurs al que es podria haver de recórrer en les properes setmanes.

L’Ajuntament té avui un romanent de tresoreria de mig milió d’euros, una reserva que podria tancar en negatiu a finals d’any si no es pot cobrir l’increment del preu dels subministraments amb les vies esmentades.

L’any 2023 es preveu difícil i ple d’incerteses davant la possibilitat d’entrar en recessió aquesta tardor. El govern treballa amb un objectiu pressupostari ordinari de 213,2 milions d’euros, 2,5 menys que aquest any per la disminució d’ingressos. A més es preveuen 11 milions més de despesa pel sobrecost de l’energia, l’increment dels tipus d’interès i l’augment del cost del personal. L’executiu té clar que el desequilibri pressupostari s’haurà de corregir fent contenció de la despesa o incrementant ingressos via pressió fiscal.

La Cambra de Comerç aprofita l’entrega dels Premis Cambra per reivindicar l’acabament de la B-40

La Cambra de Comerç de Terrassa ha lliurat aquest dijous al vespre els Premis Cambra, amb els quals cada any reconeix les empreses de la demarcació que sobresurten en diverses facetes. Enguany, l’entitat ha convertit l’acte d’entrega en una gran reivindicació de l’acabament de la carretera B-40. Així, l’escenari del Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat ha acollit un muntatge teatral exclusiu titulat «El show de la B40». Actors com David Olivares i Xavi Serrano, coneguts per les aparicions televisives al Polònia de TV3, han conduït la gala com si fos un programa sobre la B-40. Intervencions com la del president de la Cambra, Ramon Talamàs s’han integrat com si fossin entrevistes. Però el protagonisme de la B-40 encara ha anat més enllà de l’escenari. Abans de la gala, alguns dels assistents al lliurament de premis han visitat les obres del tram entre Olesa i Terrassa en una visita organitzada amb autocar des de la mateixa Cambra de Terrassa.

Pel que fa als premiats, dues empreses de Terrassa han recollit uns guardons ja anunciats al mes de maig. Bio-Fil s’ha emportat el Premi Cambra a la Innovació, mentre que Hercal Diggers ha estat premiada amb el guardó a la sostenibilitat. La resta de premiats han estat la rubinenca European Flavours & Fragrances Spain, premi a la internacionalització, i l’enginyer industrial olesà Josep de Calassanç Torrella i Cascante, premi al Lideratge Empresarial.

Aquest darrer premi l’ha lliurat el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, membre d’Esquerra Republicana, partit que s’oposa a la continuació de la B-40 fins a Sabadell i Castellar que demana la Cambra.

La població del Barcelonès, Baix Llobregat i Osona és la que més compra per Internet

L’any 2021, el 96,9% de les llars de Catalunya amb algun membre de 16 a 74 anys tenen connexió a Internet a través de banda ampla, xifra que suposa un increment de 3 punts en relació amb l’any 2019 i situa la taxa catalana per sobre de la mitjana europea i espanyola.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), totes les comarques se situen en uns percentatges de llars amb connexió a través de banda ampla per sobre del 90%, encapçalades per la Conca de Barberà, i el Pla de l’Estany i la Selva.

La proporció de llars catalanes que tenen incidències amb el proveïdor del servei d’Internet ha disminuït lleugerament en relació amb dos anys enrere (del 28,7% el 2019 al 27,8% el 2021), i la majoria de comarques han vist reduïda aquesta proporció. El Pallars Sobirà i Aran presenten els percentatges més elevats de llars amb aquestes incidències el 2021.

El percentatge de persones de 16 a 74 anys que declara haver fet compres a través d’Internet alguna vegada ha augmentat a Catalunya, del 66,5% el 2019 al 75,2% el 2021, i se situa amb un percentatge superior a la mitjana europea. Totes les comarques han incrementat el percentatge de compres a través d’Internet en aquest període.

La comarca amb el percentatge més elevat de població de 16 a 74 anys que declara haver comprat alguna vegada a través de la xarxa és el Barcelonès, seguida del Baix Llobregat i Osona. Totes les comarques de l’Àmbit Metropolità estan situades per sobre la mitjana catalana.

Pel que fa a l’ús d’Internet, el 95,5% de les persones de 16 a 74 anys de Catalunya l’han utilitzat en els darrers 3 mesos, xifra lleugerament superior a la del 2019. En conjunt, 32 de les 42 comarques catalanes igualen o superen la mitjana espanyola.

D’altra banda, el 84,6% de les persones de 16 a 74 anys han utilitzat l’ordinador en els darrers 3 mesos, xifra que suposa una reducció de 2,3 punts en relació amb l’any 2019.

En canvi, l’ús del correu electrònic ha augmentat, del 79,3% el 2019 al 84,8% el 2021, entre la població de 16 a 74 anys. Aquest indicador supera tant la mitjana europea com l’espanyola.

El Consell Comarcal cerca empreses per acollir joves en pràctiques no laborals en la indústria

El Consell Comarcal està cercant empreses que vulguin acollir persones joves en pràctiques no laborals. Ho fa en el marc del Programa Singulars 2021 ‘Come2Industry Vallès Occidental’ adreçat a joves de 16 a 29 anys de la comarca. La iniciativa compagina l’acompanyament en la recerca de feina amb la formació en diversos sectors de la indústria. En projecte s’han format 75 joves en diferents sectors de la industria i les noves tecnologies.

Els i les joves han de realitzar 80 hores de pràctiques no laborals a l’empresa, que pot aportar-los la seva experiència i valors. També es contribueix al desenvolupament de competències professionals del jovent. A més, les empreses tenen la possibilitat d’accedir posteriorment a una contractació subvencionada d’un import de 6.000 euros per una contracte mínim de 6 mesos. 

Durant aquest mes de juny, els grups participants en el projecte han realitzat visites a l’entorn productiu vinculades a les especialitats formatives que han cursat. Shan format en Auxiliar de manteniment de robots, Màrqueting digital i Economia Circular. A més  s’han desplaçat a diferents empreses de la comarca per conèixer in situ el seu funcionament, les seves dinàmiques, o la seva situació actual en el mercat laboral.

[Foto: Consell Comarcal]

Un informe situa l’eix comercial de Terrassa com el tercer de Catalunya amb menys botigues singulars

Només 4 de cada 10 botigues del principal eix comercial de Terrassa són comerços singulars. És a dir, establiments que no formen part de cadenes ni són franquícies que es poden trobar a d’altres ciutats. Aquest fet situa Terrassa com la tercera gran ciutat de Catalunya amb menys botigues singulars, segons el darrer informe «Clonatge comercial a Catalunya» elaborat per la Diputació de Barcelona.

S’entén com a clonatge comercial el fenomen on una mateixa botiga amb els mateixos productes es pot trobar a diferents ciutats. En aquest sentit, l’informe distingeix entre botigues superclòniques, les que són a més de la meitat dels centres comercials o de ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, i botigues clòniques, les que es troben a una quarta part d’aquests espais. Després hi hauria comerços replicats, quan apareixen més d’una vegada però no pas tantes, i finalment els singulars.

L’informe analitza com a principal eix comercial de Terrassa l’espai comprès entre la plaça Clavé, el portal de Sant Roc, el carrer Major, la plaça Vella, el carrer Cremat, el carrer dels Gavatxons, el carrer de Sant Pere i el carrer de la Font Vella entre la plaça Vella i el carrer Cardaire. En aquest eix, l’informe comptabilitza 33 establiments superclònics, 17 de clònics, 64 de replicats i 97 de singulars. Això suposa un percentatge de comerços clònics i superclònics del 20’9%, quan la mitjana catalana és del 16’3%.

Sabadell i Granollers, les ciutats clon de Terrassa

El clonatge comercial provoca que els eixos comercials de les ciutats tinguin cada vegada menys diferències. Entre les 30 ciutats analitzades per l’informe, la màxima similitud la trobem, precisament, entre Terrassa i Sabadell. El 27% de les botigues de Terrassa també són a Sabadell. A la inversa, el 32% de les botigues de Sabadell també són a Terrassa. Però Granollers seria una altra ciutat comercialment molt similar a Terrassa: el 31% d’establiments de la capital del Vallès Oriental també hi són a la del Vallès Occidental.

L’informe «Clonatge comercial a Catalunya» del 2021 es va elaborar en base a dades del 2020. Ha estat elaborat a deu mans per dos tècnics de l’Ajuntament de Manresa, un de l’Ajuntament de Mataró i dos de l’Ajuntament de Terrassa: Xavier Muñoz i Marc Armengol.

FICOSA retira l’ERTO i els treballadors desconvoquen la vaga

Després de tota una jornada de negociacions, FICOSA i delegats sindicals han acostat posicions. L’empresa ha retirat l’ERTO i els  treballadors han desconvocat les jornades de vaga previstes per las propers dies. Els treballadors de l’empresa FICOSA Electrònics de Viladecavalls, dedicada a la fabricació de components per a l’automoció, havien convocat una aturada de 24 hores per aquest dimecres i dijous, dies 13 i 14, i els dies 19 i 21 de la pròxima setmana de juliol. Els treballadors reclamaven que la direcció retirés un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, (ERTO), una mesura a la qual la companyia recorre massa sovint, segons el comitè d’empresa.

Durant tot avui empresa i treballadors es reuneixen al Tribunal Laboral de Catalunya per arribar a un acord. Paralel·lament a l’ERTO presentat, l’empresa hacia proposat als 320 treballadors, recuperar la bossa horària en dissabte, sondejava el canvi de vacances per treballar en agost quan la factoria està tancada i anunciava la contractació temporal d’unes 10 persones. Unes mesures per donar resposta a l’actual arribada de material i a l’augment de la demanda de producció amb l’entrada de nous models. I tot això, sense retirar un ERTO sense acord amb els treballadors, previst fins el 23 de desembre i que durant 26 dies afectava al 100 per cent de la plantilla.

El preu de l’habitatge usat a Terrassa puja més d’un 3% en el darrer any

El preu de l’habitatge usat a Terrassa s’ha incrementat més d’un 3% en el darrer any, segons dades del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. El preu mitjà se situa en el 1995,8 euros per metre quadrat. El cas, però, és que les diferències de preu poden ser notables depenent de la zona de la ciutat en la que ens trobem. Al Centre, i en la seva prolongació cap el nord, els preus es poden enfilar als 2.300 euros per metre quadrat, mentre que a mesura que ens allunyem d’aquí els preus van baixant. El mínim el trobem a l’eix de la riera de Les Arenes.

Preu Habitatge Juny 22.jpg

L’esclat de la pandèmia fa dos anys va provocar un constrenyiment del mercat de l’habitatge que va arribar al seu punt més baix l’estiu del 2020. A partir d’aquell moment, els preus de l’habitatge usat van recuperar la tendència alcista. El segon trimestre de 2022 suposa un creixement trimestral del 2,1% i d’un 3,3% en relació al nivell de just fa un any.

Preu Lloguer Jun 22.jpg

El preu del lloguer de l’habitatge en aquest 2n trimestre se situa, de mitjana, en els 10,58€/m². Això és un increment interanual del 4,5 %. A diferència dels habitatge en venda, en el cas de lloguer no és tan evident una distribució territorial. Ara bé, 7 de cada 10 ofertes es localitzen en l’àmbit central de la ciutat i en la seva prolongació cap al nord.