El compromís verd, la recerca i la innovació, principals reptes d’Antoni Abad a Mútua

/0 Comentarios/en , /por

El nou president de MútuaTerrassa, Antoni Abad, ha mostrat la seva satisfacció per la responsabilitat que ara assumeix, després de 17 anys al capdavant de Cecot.

Abad fa 15 anys que està vinculat a l’entitat, en diferents càrrecs. Això li ha permès tenir un ampli coneixement per abordar els reptes que vindran.

Sobre els objectius més imminents, el nou president ha destacat el desplegament del Compromís Verd, un conjunt de projectes i accions que volen reduir la petjada ecològica de Mútua.

Abad posa de relleu el talent dels equips professionals de l’entitat, que tant bons resultats ha donat en termes de recerca i innovació. També aposta per enfortir la col·laboració amb altres centres.

La borsa de treball Cecot incrementa les ofertes de feina un 10% durant el segon trimestre de 2022

/0 Comentarios/en , /por

La borsa de treball Cecot ha vist incrementades les ofertes de feina per part de les empreses en un 10% durant el segon trimestre del 2022, coincidint així amb les bones xifres d’atur i ocupació catalanes. A més, l’informe detalla el notable impuls del contracte indefinit, ja que aquest tipus representa el 53% de les relacions contractuals gestionades per la borsa.

L’Àrea d’Administració se situa al capdavant (25% de les ofertes gestionades) com a generadora d’ocupació del mercat, però seguida de molt a prop per les ofertes dins l’Àrea Industrial (24%). Les ocupacions més sol·licitades són les de tècnics i auxiliars d’administració, professionals del manteniment industrial, electromecànics, electricistes industrials, comercials, tècnics de producció i mossos de magatzem.

El 52% de demandants de feina durant el segon trimestre de 2022 han estat dones i el 48% homes. També cal destacar que el grup d’edat majoritari en les sol·licituds de la borsa al llarg d’aquest període són els joves d’entre 16 i 29 anys i persones amb estudis terciaris (40%). Malgrat aquest darrer punt, les demandes de treballadors amb formació terciària decreixen un 18% respecte del segon trimestre de l’any 2021.

Alta ocupació
L’augment de l’oferta de la borsa coincideix amb les xifres rècord d’ocupació catalanes amb 3,5 milions d’ocupats i una taxa d’atur inferior al 10%, uns indicadors que no s’assolien des de l’any 2008 segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest trimestre coincideix també amb l’entrada en vigor de la reforma laboral que destaca l’impuls de la població indefinida amb 120.400 assalariats.

“La Borsa de Treball de la Cecot es consolida com a referent en l’ocupació del Vallès Occidental”, explica Pere Ejarque, responsable d’intermediació i orientació laboral de la Cecot. Ejarque també alerta de la manca de professionals en sectors industrials, «que dificulten enormement el relleu generacional en moltes empreses, especialment dels sectors tèxtil i mecànic”.

Consulta pública municipal sobre la regulació de preus del 30% del pisos de nova construcció

/0 Comentarios/en , , /por

L’Ajuntament de Terrassa ha obert un procés participatiu per recollir les aportacions ciutadanes a l’Avanç del document del modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat en el Ple de maig.

Hi haurà dues fases. La primera, en marxa a la plataforma Participa Terrassa fins a l’octubre, inclou dues sessions informatives per explicar, d’una banda, el contingut del document i, de l’altra, per recollir les aportacions de la ciutadania. Un cop finalitzada aquesta fase, s’obrirà una segona fins el desembre, amb una tercera sessió presencial amb les conclusions de la consulta pública.

El consistori explica que la mesura pretén ampliar el parc d’habitatge assequible a tota la ciutat i fer una distribució més homogènia. Es tracta d’una proposta de llarg recorregut mitjançant la reserva el 30% dels pisos de nova construcció per part de promotors privats en aquelles promocions de més de 600 metres quadrats construïts perquè els posin a la venda o els lloguin d’acord amb els preus màxims que marqui la Generalitat.

L’objectiu de Solidaritat Urbana que preveu la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge a Catalunya indica que Terrassa hauria de comptar, l’any 2027, amb un parc d’habitatges destinats a polítiques socials del 15%. El preu màxim de l’habitatge de protecció pública a la ciutat és de 2.459,43 euros/m² de superfície útil.

La Cambra de Terrassa celebra el desbloqueig bancari d’Algèria

/0 Comentarios/en , /por

Algèria ha desbloquejat les operacions bancàries amb Espanya. La Cambra de Terrassa ho valora com un primer pas cap al restabliment de les relacions comercials entre tots dos estats. De fet, la corporació egarenca destaca el paper que han tingut les cambres catalanes per aconseguir l’aixecament d’aquesta restricció financera.

Catalunya és la regió de espanyola amb una relació comercial més important amb Algèria. Ho demostren unes exportacions que l’any passat van assolir un valor de 634 milions d’euros. A la demarcació de Terrassa, la Cambra compta que vora un centenar d’empreses tenen negocis de manera habitual amb el país nord-africà. El trencament per part d’Algèria, fa dos mesos, del Tractat d’Amistat amb Espanya havia portat a la pràctica suspensió de les exportacions cap a Alger.

L’arrel d’aquest conflicte diplomàtic va ser la decisió del govern espanyol, al mes de març, de desmarcar-se del posicionament de les Nacions Unides i passar a donar suport al Marroc respecte la sobirania del Sàhara Occidental. Un altre dels efectes del conflicte entre Espanya i Algèria que s’ha deixat notar aquest estiu a Terrassa ha estat, precisament, el retard en l’arribada dels infants sahrauís acollits temporalment per famílies de la ciutat.

Casa Evaristo, Cinema Catalunya i Llibreria Cinta, millors establiments en l’atenció en català

/0 Comentarios/en , , , /por

El veïnat de Terrassa ha triat el supermercat Casa Evaristo, el Cinema Catalunya i la Llibreria Cinta com els tres millors establiments comercials pel que fa a l’atenció lingüística en català. Ha estat a través de les valoracions que han fet les persones usuàries de l’aplicació CatalApp de Plataforma per la Llengua.

L’aplicatiu permet valorar l’ús del català en l’atenció oral, escrita i virtual dels comerços, en una escala del 0 al 4. Amb cinc anys de vida, està a punt d’arribar als 15.000 usuaris i ja ha superat les 78.000 valoracions.

Gràcies a les dades recollides durant el 2020 i el 2021, Plataforma per la Llengua ha pogut constatar que, tot i que els més valorats són sobretot restaurants, bars i pastisseries, entre la llista dels vint finalistes també hi consten joieries, farmàcies, llibreries i benzineres.

L’entitat considera que aquestes valoracions mostren que són molts els establiments terrassencs que tenen en compte el català en la seva relació amb la clientela i fan servir la llengua amb plena normalitat a les pàgines web i a les xarxes socials. Així ho demostren les qualificacions de 3 i 4 donades en tots els àmbits.

El mateix estudi s’ha fet també a Sabadell on s’han imposat el Forn de pa Carreras, La Llar del Llibre i La Sandvitxeria SBD.

Amb la informació de les dues ciutats vallesanes, així com les dels establiments dels barris barcelonins de Sants i Gràcia i l’estudi del català a les grans superfícies, l’ONG està construint un mapa de l’estat de llengua als comerços i detectant tant les bones pràctiques com les mancances en l’atenció en català.

La comarca va tancar el segon trimestre de l’any amb la pèrdua de 752 llocs de treball

/0 Comentarios/en , /por

El Vallès Occidental va tancar el segon trimestre del 2022 amb un balanç desfavorable en termes d’ocupació, amb una reducció del 0,2%, el que representa 752 llocs de treball menys respecte del trimestre anterior. Aquesta disminució es produeix bàsicament per la davallada del nombre de persones autònomes, d’un 1,6% (973 persones menys), atès que el treball assalariat registra un increment trimestral del 0,1% (+221). La xifra d’empreses es redueix un 0,3% (76 empreses menys). Són dades donades a conèixer per l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental,

Respecte de l’any anterior, hi ha hagut un increment de l’ocupació del 2%, el que ha suposat la creació de 7.901 llocs de treball a la comarca, per l’augment del treball assalariat (+2,7%; +8.930), ja que l’autònom s’ha reduït (-1,7%; -1.029). El teixit empresarial ha registrat un creixement anual del 0,4%, el que representa 89 centres de treball més.

La tendència positiva en l’ocupació ha generat 6.464 llocs de treball a la comarca en comparar amb els que hi havia abans de la pandèmia. Tanmateix, la xifra d’empreses encara es manté per sota (1.695 menys que al desembre de 2019).

El sectors del Serveis a les empreses (+572), Construcció (+485), Tèxtil-Química (+456) i Distribució i logística (+451) encapçalen la creació d’ocupació a la comarca durant el segon trimestre. Per contra, Educació i recerca concentra la pèrdua de llocs de treball (-2.673).
Respecte de l’any anterior, Distribució i logística, Serveis a les empreses, Construcció, Metall i Educació i recerca encapçalen la creació d’ocupació. En canvi, Automoció i Serveis financers concentren la destrucció de llocs de treball.

Durant el segon trimestre de 2022 es van autoritzar 83 expedients de regulació d’ocupació que van afectar 4.618 persones. La major part de les persones afectades (nou de cada deu) són per mesures de suspensió dels contractes.

Durant el segon trimestre s’han signat 73.209 contractes, un 0,6% menys que al trimestre anterior. La contractació indefinida creix trimestralment amb molta intensitat (+61,1%), mentre que baixa la temporal (-23,1%), que encara continua sent la modalitat predominant, però en una proporció molt interior als darrers anys.

La Cecot i l’ACM col.laboraran per agilitzar els tràmits d’instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic

/0 Comentarios/en , /por

El president de la Comissió d’Energia de la Cecot, Josep Rull s’ha reunit amb el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, arran de la proposta sobre desburocratització en els tràmits d’instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic que l’entitat empresarial va elaborar i presentar públicament la setmana passada.

L’objectiu de la trobada ha estat exposar les problemàtiques amb que es troben les empreses en el moment d’iniciar i legalitzar instal·lacions energètiques, a través de les tramitacions que depenen d’institucions municipals.

En aquest sentit, l’òrgan consultiu en matèria energètica de la Cecot ha presentat la iniciativa a l’ACM per desenvolupar futurs instruments i sinèrgies entre entitats que facilitin la implementació d’instal·lacions d’autoconsum a les empreses catalanes.

Els representants de l’ACM s’han mostrat interessats per la problemàtica burocràtica exposada per Rull, així com per la proposta de crear instruments que dotin als municipis del coneixement i els recursos suficients Les dues entitats han coincidit en col·laborar a fi d’oferir assessorament especialitzat i formació específica als tècnics municipals, a més d’implementar serveis de suport en la tramitació i consultoria en els diferents procediments relacionats amb el necessari impuls de la transició energètica tant en l’àmbit públic com a les empreses.

 

Els autònoms valoren el preacord sobre el nou règim de cotització com una primera passa

/0 Comentarios/en , /por

La junta de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, considera que el preacord assolit entre el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i les principals organitzacions d’autònoms d’àmbit estatal sobre la reforma del sistema de cotitzacions és un avenç que ha de permetre que les persones treballadores autònomes cotitzin pels seus ingressos reals i accedeixin en el futur a pensions més altes.

“Tanmateix hem de tenir present que l’acord és tot just un esborrany”, recorda Enric Rius, president de l’Autcat, “i des de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, més enllà del redactat final del RDL estarem molt amatents al redactat final dels reglaments i les ordres ministerials posteriors que han d’implementar i dur a la pràctica l’esperit de l’acord”.

Des de l’Autcat també es considera important corregir l’argumentació que apunta a que la baixa cotització de les persones treballadores autònomes està posant en risc el sistema de pensions. “Lamentem que es vulgui donar la idea de que una baixa cotització per part dels autònoms sigui la causant de tensionar el sistema perquè una baixa cotització a qui perjudica realment és als mateixos autònoms”, afirma Rius.  El mateix president de l’Autcat afegeix que, “si el sistema està en risc és perquè s’estan carregant a la caixa de la seguretat social partides que pertocaria cobrir amb els Pressupostos Generals de l’Estat i no amb la SS. Un exemple, els mínims vitals”.

Per a l’Organització d’Autònoms de Catalunya, la solució a tots aquests greuges comparatius passa per eliminar el règim d’autònoms i equiparar-lo al règim general, amb els mateixos drets i obligacions. Establint un mecanisme on es pagui pel que es guanya, on es permeti altes i baixes en funció dels dies realment treballats i on l’autònom tingui els mateixos drets que un treballador per compte aliena.

La Cecot proposa simplificar la tramitació d’instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic

/0 Comentarios/en , /por

La Comissió d’Energia de la Cecot ha fet arribar aquesta setmana una proposta per simplificar administrativament la tramitació d’instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, així com a altres instàncies de l’administració pública municipal i supramunicipal.

El document recull la relació d’aquells procediments administratius que a la pràctica representen un endarreriment o una barrera a l’hora de tirar endavant projectes d’autoconsum d’energia elèctrica d’origen fotovoltaic. També proposa mesures que siguin útils per resoldre les dificultats amb què es troben les persones interessades a tirar endavant aquests tràmits, en el marc d’unes garanties de procediment que compleixin amb tots els requisits que la normativa exigeixi.

L’objectiu és detectar i posar sobre la taula les problemàtiques concretes amb què es troben les empreses que volen tramitar aquests projectes, concretant la casuística que genera aquestes dificultats i identificant els punts més crítics a resoldre per poder aportar en cada cas una proposta de solució assumible per l’administració o els agents afectats. Tot plegat amb la vista posada en els reptes de la transició energètica i els propòsits que, com a societat, ens hem auto imposat per assolir la neutralitat climàtica el 2050.

A Catalunya hi ha, segons les darreres dades del registre de la Generalitat, un total de 8.738 instal·lacions. El sector dels instal·ladors sosté, però, que si els tràmits necessaris per a la seva legalització fossin més àgils, n’hi hauria moltes més.

En aquest sentit, preocupa el baixíssim grau de desenvolupament de la generació energètica amb renovables, motivada en molts casos per l’arrelament a una determinada concepció del territori que frena la seva expansió.

 

Constructors, cambres i Cecot veuen inviable l’aplicació de la reserva del 30% per HPO a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

El Gremi de la Construcció, la Cambra de la Propietat, la Cambra de Comerç i la Cecot han entrat aquest dijous a l’ajuntament un conjunt d’al·legacions per oposar-se a l’avanç de la modificació parcial del POUM de Terrassa en relació a la reserva del 30% d’habitatge social de protecció pública. Consideren que és una mesura incorrecta perquè està basada en un estudi econòmic erroni.

La titllen d’inviable, contraproduent i innecessària perquè, en contrast amb d’altres municipis, la diferència entre el preu de mercat i el protegit és poca i estan molt per sota de la mitjana d’altres ciutats similars de la regió metropolitana. Defensen que la ciutat disposa de suficient sòl per a la construcció d’habitatge social.

Alerten que paralitzarà el sector de la construcció ja que durant més d’un any no es donaran noves llicències i endarrerirà les noves tramitacions fins a 4 anys.

Asseguren, a més, que amb aquestes condicions, qualsevol promoció tindrà números negatius i serà inviable. I que, per tot plegat, els promotors decidiran invertir a d’altres municipis.