Els terrassencs i les terrassenques tenen rendes inferiors a la mitjana catalana, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , , /por
Terrassa té una renda per habitant de 16.500 euros i es troba per sota de la mitjana catalana (17.200 €) i per sota de  la de la comarca (17.600€), segons les darreres dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i totes fan referència al 2017. Els ingressos de les famílies terrassenques provenen en un 60,2% dels salaris, en un 19,9% procedeixen de l’excedent brut d’explotació (això vol dir rendes empresarials i professionals, majoritàriament) i en un altre 19,9% de prestacions socials.

Matadepera, amb 27.300 euros, registra la renda per habitant més elevada de Catalunya, seguida d’Alella (26.900). Tots dos amb una renda superior al 50% de la mitjana. Dos municipis més de la nostra comarca, Sant Cugat  i Sant Quize, superen la mitjana en un 25%. A l’altre extrem, Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb 11.500 euros per habitant, són els que registren les rendes més baixes.

Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals de Catalunya, n’hi ha 61 amb una renda per habitant per sobre de la mitjana catalana l’any 2017. En relació amb l’any anterior, més del 80% dels municipis han registrat increments de la renda per habitant.
A tot Catalunya, la renda per habitant augmenta un 1,3%  i l’increment afecta pràcticament totes les comarques, tot i que amb diferents intensitats.   El Vallès Occidental, el Barcelonès, l’Alt  Penedès i el Baix Llobregat, són les que registren increments inferiors a l’1%. A l’altre extrem, el Pallars Sobirà, amb un augment del 8,1%, seguit de l’Aran (6,3%) i el Solsonès (5,9%), encapçalen un grup de set comarques que han incrementat la renda per habitant més d’un 5%. El Tarragonès, és l’única comarca que se situa per sota del valor de l’any anterior (-0,2%) i perd dues dècimes.
El 2017, malgrat la lleugera pujada del Vallès Occidental, la nostra comarca juntament amb el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf, són les que tenen una renda per habitant més elevada per sobre de la mitjana catalana (17.200 €). El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit  pel Baix Llobregat (17.900 €), el Vallès Occidental (17.600 €) i el Garraf (17.300 €). En sentit contrari, el Montsià (12.200 €) i el Baix Ebre (13.300 €) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès és la comarca que presenta la proporció d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%).
Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya. La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%), seguida del Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%). Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.
Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,3% del total d’ingressos. El Berguedà és la primera en aquesta categoria (29,7%), seguida de la Terra Alta (26,2%), el Ripollès (25,8%) i el Pallars Jussà (25,7%). En canvi, l’Aran (14,0%) i la Cerdanya (14,4%) presenten les proporcions més baixes de prestacions socials.
 

Els acomiadaments per la Covid-19 fan disparar l’atur un 12 per cent, l’increment mensual més alt

/0 Comentarios/en , /por

Amb l’estat d’alarma pel coronavirus i centenars d’empreses de la comarca amb Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació era més que previsible un increment sense precedents en les xifres de l’atur.

A Terrassa, el mes d’abril es tanca amb un increment de 1.787 persones. És el més alt que s’ha registrat mai en un sol mes. Suposa una puja en el col·lectiu de desocupats d’un 12,1 per cent. La taxa d’atur puja un punt i mig, fins al 14,83 per cent. Fins ara l’increment mensual més alt havia tingut lloc a l’agost de 2009 amb 1.181 nous aturats.

Respecte a la situació de fa un any, el nombre de desocupats puja en 2.365 persones, un 16,6 per cent.

Pel què fa a la comarca, l’abril es tanca amb 6.468 aturats més, un 12,3 per cent. Ara hi ha 59.148 persones sense feina i una taxa d’atur del 13,35 per cent. En els darrers dotze mesos el Vallès Occidental ha vist com la bossa de desocupats s’incrementava en 9.502 persones, un 19,1 per cent.

Tots els municipis de la comarca han vist incrementat l’atur, amb percentatges que van de menys del 10 per cent a Matadepera, Sant Llorenç Savall, Badia i Ullastrell a més del 15 per cent a Castellbisbal, Rellinars i Polinyà. A Gallifa, amb molt poca població, ha pujat en 3 persones, un 43 per cent, fora del gràfic. A Sabadell l’atur s’ha incrementat en 1.583 persones, un 12,3 per cent.

A Catalunya, l’atur mensual s’ha incrementat en un percentatge similar, un 12,2 per cent. Ara hi ha 467.810 persones sense feina, 50.763 més que al març.

Davant d’aquestes dades la Cecot demana al govern espanyol que mantingui l’ampliació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació de força major i els exoneri de les quotes a la Seguretat Social.

La patronal  insisteix que administració, patronals i sindicats pensin en mesures i polítiques d’ocupació com l’extensió del teletreball i defineixin els sectors que requeriran de professionals en un futur immediat.

 

Leitat, peça clau en la investigació de la desinfecció de la roba per evitar el contagi per coronavirus

/0 Comentarios/en , , /por

Els professionals del Centre Tecnològic Leitat tenen diversos fronts oberts en la investigació de la desinfecció de les peces de roba, ara que comencen a reobrir els comerços. La situació actual, provocada per la Covid 19, demana una solució efectiva, pràctica i ràpida que doni garanties i, és clar, que compleixi la legislació vigent.

Està comprovada l’eficàcia del rentat a més de 60 graus i durant un mínim de mitja hora però la majoria de roba no aguanta aquest procés. Així que els punts de partida passen per la desinfecció per radiació amb llum ultraviolada, amb productes químics, mantenint la peça en quarantena un mínim de 48 hores o el tractament amb ozó. Amb tot, cal tenir en compte l’efecte que pot tenir en les persones, així com en les prendes, la dificultat en l’aplicació i el seu cost.

Una altra variant és que cada teixit és diferent, tant en la seva composició com en l’estructura, un fet que podria modificar la producció tal com la coneixem.

Unes mesures que s’hauran de combinar necessàriament amb l’ús de mascaretes i guants, mantenint un aforament limitat als locals i incrementant la neteja dels emprovadors. Tot un canvi de mentalitat per als venedors i d’hàbits de consum per als compradors.

Cada comerç podrà actuar també en funció de la superfície de venda, la distribució dels productes, el nombre d’emprovadors… I en molts casos, la contractació d’un servei extern de desinfecció podria resultar la mesura més eficient.

Les cambres catalanes es coordinen per ajudar les empreses a superar la crisi de la Covid-19

/0 Comentarios/en , /por

La tretze cambres de comerç de Catalunya, entre elles la de Terrassa, han posat a disposició de les empreses del país un servei per ajudar-les a superar la crisi arran de la Covid-19. Amb la iniciativa “Que cap empresa tanqui”, rebran assessorament dels professionals de les entitats camerals, coordinats pel Consell General de Cambres de Catalunya, i amb la col·laboració d’empresaris i directius en funció del sector sobre el que es consulta.

S’actuarà des d’una visió sectorial, territorial i nacional de la situació i, quan les circumstàncies ho aconsellin, s’exploraran possibles sinergies amb altres companyies. L’objectiu final és que les empreses puguin obtenir les eines necessàries per passar pàgina a la crisi en el menor termini possible.

La cambra de Terrassa és una de les tres que coordinen el servei juntament amb les de Girona i Barcelona. Les empreses que vulguin fer us d’aquest servei han d’omplir un formulari del web d’alguna de les cambres.

Aquest pla d’actuació és de llarg recorregut i té diverses finalitats. D’una banda, identificar les empreses i sectors que necessiten suport més urgent i oferir-los acompanyament i assessorament per assegurar la seva continuïtat, la seva viabilitat financera i el reposicionament al mercat. També es pretén detectar els àmbits territorials i sectorials amb especials necessitats i sensibilitzar la societat que cal protegir el teixit empresarial de Catalunya.

En marxa el dispositiu de repartiment de mascaretes al transport públic i per als establiments

/0 Comentarios/en , , /por

Aquest dilluns, coincidint amb la fase 0 de desconfinament fixada pel Govern espanyol, l’Ajuntament ha previst diferents punts per al repartiment de mascaretes entre la població. Entre les novetats, és obligatori dur-ne en el transport públic i  el municipi és l’encarregat de distribuir-les.

Per això, el consistori ha organitzat un dispositu especial, que compta amb la col·laboració de Creu Roja i els ADF, i el suport de la Policia Municipal. El repartiment s’ha previst a les principals estacions  dels Ferrocarrils de la Generalitat i de la Renfe i a les parades de les diferents línies d’autobús urbà. A més, entre les 7 i les 10 del matí, el personal de l’empresa municipal TMESA dona suport en aquesta distribució.

També a partir d’aquest dilluns, entre les mesures de desescalada figura la possibilitat d’obrir a comerços, botigues i establiments de serveis professionals, complint amb estrictes mesures de seguretat.

Les prerruqueries, centres d’estètica, de tatuatges o de massatges són alguns dels que, amb cita prèvia i altres restriccions de seguretat, entren en servei.  Per a tots aquests professionals, l’Ajuntament ha previst que puguin recollir material de protecció, inicialment mascaretes higièniques,  al Recinte Firal. En disposa de 22.000 mil.

L’equipament està obert des d’aquest dilluns, entre les  9.30 i les 13 h al matí, i de 16 a 18 h a la tarda. La resta d’establiments i comerços de la ciutat que les necessitin també les poden recollir en aquest punt després de registrar-se.

El sector de l’audiovisual signa un manifest per evitar la destrucció de llocs de treball

/0 Comentarios/en , , , , /por

Més de 500 companyies del sector de l’Audiovisual de Catalunya i de la resta de l’Estat han signat un manifest on proposen mesures al Govern espanyol i a la Generalitat per evitar la destrucció de llocs de treball. Són empreses que no poden exercir la seva feina a conseqüència de la crisi provocada per la COVID-19. Una activitat basada en el lloguer d’audiovisuals i en la dotació del personal tècnic necessari per a la realització de grans actes i reunions com congressos, fires, esdeveniments lúdics i espectacles.

El sector de l’Audiovisual ha estat un dels primers a patir els efectes de l’aturada de l’activitat, i serà dels últims a sortir-ne, després de que es cancel·lés la totalitat de les activitats previstes. La conseqüència directa d’aquesta situació és que el sector quedarà molt malmès, ja que la previsió és la de mantenir el distanciament social durant molts mesos.

Les mesures que planteja el Govern central no són clares i no s’ajusten a les necessitats específiques del sector. És per això que, en el manifest signat conjuntament, les empreses audiovisuals proposen mesures més eficaces i específiques per a la indústria. En primer lloc demanen que, mentre es mantingui la situació derivada de la COVID-19, es puguin mantenir o prorrogar-se els ERTO per causa major, ja que en el sector la finalització de l’estat d’alarma no permetrà l’inici de les activitats. A més, per garantir el manteniment dels llocs de treball caldria una bonificació del 100% de les cotitzacions socials també per als supòsits dels ERTO derivats de causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.

En el manifest, les empreses del sector de l’audiovisual també reclamen garantir l’ajornament de totes les obligacions tributàries i la presentació del primer trimestre amb el segon, així com l’ajornament dels deutes tributaris en un termini més ampli del previst. D’altra banda, els professionals del sector demanen permís per al cessament de l’activitat per a tots els treballadors autònoms que hagin vist reduïda la seva feina en més d’un 30% de facturació respecte als 6 mesos anteriors.

Finalment, les companyies audiovisuals també exigeixen agilitzar els tràmits previstos a la Llei de Contractes del Sector Públic per a la certificació d’obra o aprovació de servei realitzat, així com permetre un accés àgil i efectiu al crèdit, amb garantia del 100% de l’Estat amb efecte retroactiu respecte als préstecs ja sol·licitats i fins i tot concedits. En la línia d’ajudes econòmiques, el manifest també reclama la simplificació i reducció dels tràmits i els requisits per a l’obtenció d’ajuts per a totes les empreses que acreditin tenir una vinculació directa o indirecta amb el sector de la Cultura, el Turisme o la celebració d’Esdeveniments.

La Cambra de Terrassa presenta el projecte «Que cap empresa tanqui»

/0 Comentarios/en , /por

La Cambra de Comerç, Indústria i de Serveis de Terrassa ha presentat «Que cap empresa tanqui«, una iniciativa per mantenir en funcionament els projectes empresarials més afectats per l’actual crisi sanitària i econòmica. La Cambra defineix el pla d’actuació de «Que cap empresa tanqui» com de llarg recorregut i el basa en quatre eixos: identificar les empreses i sectors que necessiten suport de manera més urgent, oferir-los ajuda i assessorament, cartografiar quins àmbits territorials i sectorials tenen necessitats especials i sensibilitzar la resta de la societat de la necessitat d’assegurar la supervivència del teixit empresarial del país. Les empreses interessades en rebre aquest suport han d’accedir al web de la Cambra de Terrassa i omplir un formulari. Pot inscriure-s’hi qualsevol empresa de l’àmbit territorial català. Posteriorment, els responsables del projecte es posaran en contacte amb els sol·licitants. Les principals solucions que s’ofereixen són tenir tota la informació possible i l’exploració de sinergies amb altres empreses.

«Que cap empresa tanqui» és un programa que la Cambra de Comerç de Terrassa ja havia anunciat a principis del mes d’abril i que endega de manera conjunta amb les altres dotze cambres de comerç catalanes. Precisament, l’assessorament que s’oferirà a les empreses anirà a càrrec dels professionals de les cambres catalanes, així com d’empresaris i directius de diversos sectors, evitant sempre conflictes d’interessos.

Ferplast triomfa amb més de mil pantalles protectores de metacrilat fabricades al dia

/0 Comentarios/en , , /por

Amb l’inici del desconfinament aviat començaran a obrir comerços, assessories i locals de restauració però caldrà mantenir les normes de seguretat per evitar el contagi del virus. A banda dels guants i la mascareta qualsevol protecció sempre serà d’agrair.

Des de 1953 la terrassenca Ferplast tracta i fabrica plàstics com el metacrilat, el policarbonat, el polietilè o el PVC. Treballaven sobretot pel sector industrial però amb la pandèmia s’ha aturat gairebé del tot. L’empresa ha sabut capgirar la situació i ara centren la seva activitat en les mampares de protecció amb plàstic reciclat.

En fan de dos models: amb peu integrat o amb suport desmuntable i, en tots dos casos, amb opció de finestreta. Per facilitar la compra, han estandaritzat nou mides que van del mig metre al metre i mig i gruixos de tres a vuit mil·límetres. També s’atenen als requeriments que demani el client, com aquesta unitat amb cortineta. Les especificacions les tenen penjades a Internet perquè altres tallers puguin fer-ne. Entenen que no és moment de competir.

Els seus clients fins ara han estat supermercats, farmàcies, estancs i benzineres, els únics que podien obrir. Aviat vindran bars i restaurants, concessionaris i altres comerços que requeriran un contacte directe amb el client. La restauració és un sector que té unes necessitats diferents.

Ferplast està desbordada. Cada dia fabriquen entre 1.000 i 1.200 mampares protectores i el termini de lliurament és ràpid: un dia en poques quantitats i model estàndard i cinc o sis si parlem de desenes d’unitats. La crisi sanitària no ha afectat la plantilla que si que s’ha hagut d’agrupar en torns per evitar coincidir.

 

UGT i CCOO afronten l’1 de Maig reclamant diàleg social i una revisió de l’Estat del Benestar

/0 Comentarios/en , , , /por

La classe treballadora de tot el món es prepara per viure un 1r de Maig completament diferent. Aquest any, els carrers no es podran omplir amb les habituals manifestacions i és per això que les dues principals organitzacions sindicals del país, CCOO i UGT, animen a la ciutadania a celebrar el Dia Internacional del Treball a través de les xarxes socials. La convocatòria d’aquesta manifestació virtual serà aquest divendres a partir de dos quarts de 2h i es realitzarà a escala estatal. Totes aquelles persones que hi vulguin participar hauran de publicar fotos o vídeos reivindicatius amb l’etiqueta #JoSocPrimerDeMaig o #YoSoyPrimeroDeMayo.

En l’actual context de crisi sociosanitària, el lema d’enguany és “Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida”. En aquest sentit, en la roda de premsa telemàtica celebrada aquest dijous, els representants territorials dels dos sindicats han denunciat que sovint es prioritzin els interessos econòmics per davant de la salut de la població. Des de les agrupacions sindicals també han volgut posar en valor la tasca d’alguns sectors precaris i clarament feminitzats, com són els de la neteja, les cures i l’atenció domiciliària. En aquest sentit també han assenyalat que l’emergència sanitària ha deixat en evidència moltes debilitats de l’actual Estat del Benestar.

Els dos sindicats reclamen més que mai diàleg social i és per això que proposen una taula de consens entre agents de tots els nivells per tal d’afrontar la recuperació. A Terrassa, s’ha anunciat la creació d’una comissió local per dissenyar un pla de contingència davant els devastadors efectes socioeconòmics de la pandèmia. En aquest sentit, les últimes xifres facilitades pel Departament de Treball indiquen que al Vallès Occidental ja hi ha més de 10.000 empreses que han presentat un ERTO, amb una afectació de prop de 90.000 empleats.

A part dels missatges reivindicatius a les xarxes socials, durant aquest divendres també hi hauran altres actes de celebració de l’1 de Maig, com concerts telemàtics o recitals de poesia. A Terrassa estava previst que aquest any es commemorés el 50è aniversari de la vaga d’AEG. Un acte conjunt que els dos sindicats s’han emplaçat a celebrar tan aviat com sigui possible.

El Consell Comarcal proposa un espai de concertació per lluitar contra la crisi

/0 Comentarios/en , /por

Al voltant d’un 28 per cent de la població assalariada del Vallès Occidental està afectada per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, ERTO, dos punts per damunt de la taxa de tot Catalunya. L’atur va augmentar el mes de març un 5 per cent i ara la taxa se situa en l’11,8 per cent, similar al setembre del 2008, a l’inici de l’anterior crisi econòmica. Aquestes dades reflecteixen l’impacte de la crisi de la Covid-19 que accelera la destrucció d’ocupació i amenaça la situació de moltes famílies.

Des del Consell Comarcal “s’està amatent a les pròximes setmanes per ser capaços de generar una resposta col•lectiva i generar un espai de concertació on s’hi trobin totes les administracions i els agents econòmics i socials”, en paraules del seu President Ignasi Giménez, tal i com s’ha fet en d’altres ocasions. L’Observatori del Consell Comarcal ha elaborat un complet informe sobre l’impacte econòmic de la pandèmia que es pot consultar aquí.

En l’actualitat, al Vallès Occidental hi ha 89.280 persones afectades per ERTOS, un augment de l’11,3 per cent que s’ha detectat només en els darrers 30 dies. Al març, l’atur va pujar en 2.619 persones respecte al mes anterior trencant la dinàmica positiva dels darrers anys. La tendència a la majoria de municipis del Vallès Occidental és la disminució d’assalariats i autònoms amb caigudes de fins el 5 per cent. En total des de les diferents poblacions de la comarca s’han adoptat 179 mesures, 70 de les quals de suport social, 65 fiscals i 44 de suport laboral.