Més de 5 milions de tests ràpids per detectar anticossos de la Covid-19, distribuïts des de Terrassa

L’empresa terrassenca Hans Biomed Skymedic distribueix a Espanya i Portugal tests serològics ràpids per detectar els anticossos de la Covid-19 (SARS-COV-2). És una de les 4 firmes, totes catalanes, que han signat contractes amb el Ministeri de Sanitat per proveir-lo de proves i altres materials per fer front a la pandèmia.

Concretament, aquesta empresa local que té seu al carrer Isaac Peral, ha importat 5 milions 30.000 tests, fabricats pel primer laboratori Xinès (Guangzhou Wondfo Biotech), líder mundial en producció i venda de reactius de diagnòstic ràpid, i l’acord tancat amb el Govern és de 38,7 milions euros.

Amb una gota de sang aquestes proves, que han rebut el vist-i-plau de l’Institut Carlos III acreditant la sensibilitat necessària, són capaces de detectar en 15 minuts si una persona és positiva o negativa.

L’empresa terrassenca porta gairebé 5 dècades fabricant i distribuint productes de medicina i dermatologia estètica i cirurgia plàstica i ara, s’ha reinventat per proveir el mercat de proves, mascaretes, equips de protecció, pantalles i gels desinfectants aprofitant els seus contactes al mercat internacional.

Les proves es comercialitzen des de fa un mes i mig. Fins ara ja s’han fet 800.000 tests ràpids dels distribuïts per aquesta empresa local, 260.000 en la darrera setmana.

La Generalitat autoritza una línia de préstecs per a les entitats esportives afectades per Covid-19

El govern català ha autoritzat aquest dimarts un conveni de col·laboració entre el Consell Català de l’Esport (CEE) i l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir aquelles necessitats de liquiditat de les entitats esportives derivades de la Covid-19. Es podran beneficiar aquelles que estiguin inscrites al Registre d’Entitats Esportives, amb seu social o seu operativa a Catalunya.

La línia específica de préstecs, coneguda com a «ICF Esports Liquiditat«, compta amb una dotació de 10 milions d’euros i permetrà sol·licitar préstecs d’entre 20 mil i 300 mil euros. El període de retorn serà de màxim 5 anys amb 1 any de carència inclòs.

Vinculat a aquest conveni, el Govern també ha autoritzat al Consell Català de l’Esport a realitzar una despesa pluriennal (2021-2023) amb l’objectiu de constituir el fons de garantia a favor de l’Institut Català de Finances que doni cobertura a la línia de préstecs continguda a l’acord.

L’empresa vallesana Asselum investiga els efectes desinfectants de la llum ultraviolada

L’empresa vallesana Asselum ha creat un laboratori per estudiar els efectes de la llum ultraviolada (UV). Després de caracteritzar la radiació de diverses fonts de llum, ara un dels objectius és avaluar la seva aplicació en la desinfecció d’espais que puguin estar contaminats per coronavirus.

Es tracta d’una tecnologia que funciona de manera eficaç en la desinfecció d’alguns patògens i el seu efecte augmenta segons el grau de radiació que s’apliqui sobre la superfície on reflecteix la llum. Tot i així, encara no s’ha pogut demostrar que aquest sistema sigui capaç d’esterilitzar completament les partícules causants de l’actual pandèmia.

La funció desinfectant de la llum ultraviolada ja fa temps que s’utilitza en entorns industrials o sanitaris. Això sí, el seu ús inadequat pot tenir efectes molt nocius en la salut tant de les persones com de la resta d’organismes vius. És per això que des del clúster CICAT, dedicat al sector de la il·luminació i del qual també en forma part la terrassenca LAMP, ja fa uns dies que es plantegen implementar les metodologies necessàries per utilitzar aquesta tècnica amb la màxima seguretat possible.

Des de CICAT destaquen la importància de seleccionar les fonts de radiació adequades, així com instal·lar-les, mantenir-les i utilitzar-les de forma correcta. El clúster empresarial català té previst publicar una guia pràctica per a finals d’aquest mes, destinada tant als professionals del sector com també als usuaris finals.

La Fundació Vedruna demana al seus mestres que es rebaixin el sou un 10 per cent

La situació econòmica preocupant i l’infrafinançament de les escoles concertades és la raó que esgrimeix la Fundació Vedruna per demanar al seu personal, mestres i administratius, que es retallin el sou. Concretament, demanen una donació voluntària del 10% del salari net mentre duri la situació actual d’excepcionalitat. Una mesura que afectaria més de 2.000 treballadors d’una trentena de centres que aquesta fundació té a Catalunya. Des dels sindicats, critiquen que aquesta proposta de retallada de sou no s’hagi negociat amb l’empresa que, diuen, actua amb opacitat. A Terrassa la fundació té dos centres.

També alerten que si es produeix aquesta retallada a la Fundació Vedruna, el personal administratiu serà el més afectat, ja que tenen uns salaris més baixos.

 

La Covid-19 fa presentar més de dos mil ERTOs a Terrassa amb quinze mil treballadors afectats

Entre el 22 de març i l’1 de maig s’han presentat a Terrassa 2.241 Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació que han afectat 17.361 treballadors. Nou de cada deu ERTOs han estat motivats per l’estat d’alarma pel coronavirus mentre que un deu per cent ho han estat per causes econòmiques, tècniques, productives o organitzatives alienes a la Covid-19.

Amb les botigues tancades des de fa dos mesos el comerç és el sector més afectat, amb un de cada quatre expedients. S’hi hi sumem l’hosteleria i la construcció ja s’arriba a la meitat dels expedients. Les industries manufactureres i les activitats sanitàries figuren en la llista de les sector amb mes expedients.

Per nombre d’empleats afectats es mantenen els quatre primers llocs amb alguna lleugera variació: Comerç, hosteleria, industries manufacturers i construcció. Els segueixen les activitats artístiques amb 1.213 treballadors afectats, un 7 per cent del total, l’educació amb 925 i les activitats sanitàries amb 549.

Sabadell és la ciutat de la comarca amb més expedients de regulació temporal d’ocupació, 2.306. Els de Terrassa, tot i ser 65 menys que la cocapital, afecten 2.700 treballadors més. En tot el Vallès Occidental s’han presentat 10.235 expedients d’ocupació, que han afectat gairebé 90.000 treballadors.

En nombre d’ERTOs Terrassa és la quarta ciutat de Catalunya amb el 2,33 per cent del total i per darrera de Barcelona i de Badalona i Sabadell, amb menys població. En nombre de treballadors és la tercera al rànquing superada per la capital catalana i per Martorell, on Seat té la planta de producció.

Creix un 40% la demanda d’aliments per part de famílies vulnerables durant la pandèmia

Càritas Terrassa ha incrementat la coordinació amb l’ajuntament i la resta d’entitats socials de la ciutat per atendre l’increment de la demanda d’aliments per part de famílies vulnerables durant la pandèmia de la Covid19. Càritas atén un 25% més de casos. El conjunt d’entitats, un 40%. Això vol dir que s’han afegit gairebé 800 famílies i ja en són 3.500 a la ciutat.

L’estat d’alarma ha obligat a Càritas a reorganitzar-se per continuar prestant els seus serveis. Com en d’altres sectors, s’ha prioritzat el teletreball fent atenció telefònica i són poques les persones que atenen de forma presencial. A més, una part de voluntariat de l’entitat és gent gran que s’ha hagut de quedar i també se’ls hi fa seguiment.

Àngel Fernández, educador social de Càritas Terrassa, explica que s’han obert molts recursos nous per donar resposta a la situació actual: compten amb el compromís de la Unió Europea per garantir els àpats i també amb el de l’administració local.

Malgrat la situació de risc excepcional, destaca que no s’ha tancat cap projecte de Càritas i que això ha estat possible gràcies a la tasca del voluntariat.

La Cecot considera que el Govern espanyol ha de rescatar les empreses o demanar la intervenció europea

Davant les previsions econòmiques de la Comissió Europea, que estimen una caiguda mitjana del Producte Interior Brut (PIB) a la zona euro  del 7,7% durant el 2020 i a Espanya del -9,4% (amb un atur de prop del 20% i el deute públic situat en el 116% del PIB), la patronal terrassenca Cecot ha elaborat un conjunt de propostes perquè les administracions prenguin decisions que ajudin de manera efectiva a la reactivació i recuperació de les empreses i de l’ocupació.

La primera mesura que planteja  és que el govern espanyol ha de rescatar el teixit productiu tal com va fer amb el sistema financer arran de la passada crisi. Sobretot,  diu, el govern hauria de rescatar les empreses  més vulnerables, les pimes i els autònoms, amb ajudes a fons perdut com estan fent països com a Alemanya el Regne Unit o Estats Units, entre altres. I si el govern no disposa dels recursos necessaris, és la seva obligació recórrer al mecanisme de la intervenció de la Unió Europea per garantir que arribin els recursos, com ja es va fer en el passat amb el sistema financer.

Però mentre arriben els recursos, el govern espanyol hauria d’actuar de forma decidida i contundent contra el frau fiscal i la corrupció, diu. És necessari endurir la legislació per obligar als defraudadors a retornar les quantitats amb uns interessos prou alts com per dissuadir a d’altres. Es calcula que l’any passat el frau fiscal a Espanya va oscil·lar entre el 6 i el 9 per cent del PIB, entre els 74.685 i els 112.028 milions d’euros.

Aprofundint en les mesures, la Cecot troba urgent el pagament a proveïdors de totes les factures que superin els 30 dies des de la data d’emissió, tal com obliga la Llei de morositat i que permetria mobilitzar més de 14.000 milions d’euros.

I des de la perspectiva fiscal, el govern d’Espanya i, també la Generalitat, han d’implantar un sistema d’ajudes fiscals, amb ajornaments i reducció del pagament d’impostos, i en alguns casos amb exoneració de taxes, durant tot el 2020 i part del 2021. Igualment, s’ha de comprometre a no crear noves figures fiscals que puguin reduir la competitivitat a l’establir gravàmens sobre activitats industrials, els sectors productius i el consum. I retornar les devolucions d’IVA sol·licitades.

La patronal aposta pel manteniment dels ERTO durant tot el 2020, simplificant el procediment administratiu perquè l’empresa pugui actuar de manera àgil en funció de la recuperació de la seva activitat. Creu que s’ha de fomentar  la formació ocupacional amb programes de recol·locació de les persones que han perdut la feina. També considera que totes les administracions públiques han d’incentivar l’autoocupació, facilitant la consolidació dels treballadors autònoms i la creació de noves empreses, i s’ha d’incentivar el mercat de compra-venda de negocis, com el programa Reempresa.

En l’apartat dels autònoms, no té sentit que hagin de pagar les quotes més altes de tota la Unió Europea per poder treballar, més quan caldrà actuar en dos sentits i en paral·lel: fomentar l’autoocupació i lluitar contra l’economia submergida.

També cal, diu, revisar la política energètica que penalitza les empreses i els consumidors amb les tarifes elèctriques més altes de l’Europa. És l’hora d’accelerar la revisió del model dels costos del sistema i eliminar conceptes que no són pròpiament energètics i que haurien d’estar finançats pels pressupostos generals de l’Estat (PGE). Igualment, s’han de revisar les tarifes de distribució que discriminen territoris, impulsar la generació i distribució descentralitzada d’energia elèctrica i acabar amb el model d’oligopoli dominant. Així, diu, s’abaratirien els costos de producció i, per tant, la factura que paga el consumidor final seria menor. La Cecot considera que s’ha d’ apostar per una agenda de descarbonització de l’economia a tot Europa com a motor de desenvolupament econòmic per frenar i revertir el canvi climàtic.

 

El FabLab Terrassa, el laboratori de l’ESEIAAT, ha fabricat i distribuït més de 500 viseres de protecció per a professionals

30 viseres PET, 240 de metacrilat, 272 PLA  i 170 salavaorelles per a mascaretes, és el total de material fabricat amb impressores 3D i  talladora làser pel FabLab Terrassa, el laboratori de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual (ESEIAAT) de la UPC a Terrassa. Durant aquests dies, l’equipament ha estat col·laborant amb la recentment constituïda “plataforma d’Impressions 3D COVID19 Terrassa” formada per una grup de “printers” terrassencs que han treballat de valent per ajudar a proporcional protecció a diferents professionals en situació de risc de contagi.

Javier Hernández, director del Fablab  Terrassa, explica que “ de seguida vàrem veure que podríem ser molt útils i necessaris, però també que no podríem treballar sols i que era necessari col·laborar. Per això hem de destacar també la tasca dels Fablab de Castelldefels, Sant Cugat i del Consell Comarcal de Vallès Occidental, que ens ha proporcionat el filament PLA i el metacrilat gràcies a donacions d’empreses i persones anònimes per poder fabricar-ho tot.”

El FabLab Terrassa ha distribuït a través de la plataforma les mascaretes i els salvaorelles als professionals que treballen a  l’ADF Sabadell, a l’ Hospital Parc Taulí de Sabadell, la Residència Jardins de Castellarnau, la Residència Allegra de Sabadell, la Clínica veterinària Abat Marcet de Terrassa, el  Centre l’Albada del Parc Taulí de Sabadell, el 061 del VallèsClínica Plató, Hospital Universitari MútuaTerrassa, l’ONG Aprovita, personal de seguretat de l’ESEIAAT i a  la Policia local de Terrassa.

FabLab Terrassa és el taller de fabricació digital i prototipatge de que disposen els estudiants de la UPC-ESEIAAT. Compta amb eines de fabricació digital que permeten experimentar i desenvolupar projectes, com ara màquines d’impressió 3dD, talla làser, fresat CNC, tall de poliexpan, equips d’electrònica, etc. FabLab Terrassa també està obert a makers, empreses, startups, universitaris i emprenedors. A més, organitza tallers, xerrades i cursos de formació dirigits a individus de diferents àmbits i edats, i que abordaran diverses temàtiques al voltant de la fabricació digital, desenvolupament d’aplicacions OpenSource, el moviment global cap a les smart cities, Indústria 4.0 i generació de la cultura emprenedora.

El Celler de Matadepera torna als orígens per fer front a la crisi

Els restaurants es veuen obligats a adaptar-se a les noves restriccions si volen sobreviure. Això, sovint, porta a diversificar l’oferta en tot allò que es pugui. El menjar a domicili i per emportar és una de les opcions que de moment està prenent més volada. Cap aquí ha reorientat el negoci el Celler de Matadepera que s’ha vist obligat a tornar als seus orígens oferint pollastres a l’ast per emportar, tal i com van fer els seus pares fa 50 anys.

Els pollastres però, no es faran amb un rostidor de gas com el 1968. N’han comprat un per a l’ocasió, que funciona amb carbó d’alzina. El que no canviarà serà la recepta original de la seva mare.

Aquests dies el personal de El Celler de Matadepera està aprenent a fer funcionar el rostidor. Si tot va bé la setmana que ve ja estarà rostint pollastres sota comanda.

En marxa la Fira Terrassa Tria Futur que mostra virtualment tota l’oferta formativa de la ciutat

Des d’aquest matí de dijous, les persones joves i adultes que necessitin informació per decidir el seu futur formatiu i professional poden conèixer totes les possibilitats  que ofereix la nostra ciutat a través de la Fira Terrassa Tria Futur. La mostra, que  s’ha organitzat de manera virtual a través del web triafutur.terrassa.cat per l’estat d’alarma, continuarà  divendres i dissabte.

L’oferta inclou des de la formació professional inicial i batxillerats específics fins a l’educació superior, els estudis artístics i la formació dual, estudis per a adults i els programes de mobilitat internacional. Es pot accedir a diferents càpsules informatives de pocs minuts de durada que els centres han preparat per explicar els estudis que imparteixen a Terrassa. També es poden trobar demostracions i explicacions dels mateixos estudiants valorant les seves experiències i projectes.

El sector empresarial també hi està present. Expliquen la seva feina i com treballen i els perfils professionals que necessiten per formar-ne part. A més, diversos experts en orientació laboral ofereixen xerrades, hi ha la possibilitat de concertar cites per rebre orientació personalitzada sobre una formació en concret, i s’ofereixen visites virtuals als estands i a una exposició de la Diputació sobre com orientar-se educativament i professionalment en un món canviant a llarg de tota la vida.

La nova fira sobre formació i orientació laboral inicialment estava previst celebrar-la els dies 28 i 29 d’abril de forma presencial i al Recinte Firal. L’ajuntament però ha decidit mantenir-la  en format virtual per ajudar les persones ha prendre una decisió important: escollir estudis i centre.