Rius Consultors publica un decàleg post-Covid per ajudar a la petita i mitjana empresa

La companyia terrassenca Rius Consultors ofereix un decàleg per donar un impuls a les petites i mitjanes empreses durant el segon semestre de l’any. Es tracta d’un document gratuït que inclou informació i pautes d’actuació de totes les grans àrees, com ara Estratègia, Tecnologia, Tresoreria, departament Jurídic i Recursos Humans. D’aquesta manera Rius Consultors posa a l’abast de les empreses de la comarca un recull de consells i actuacions de cara a preveure la situació empresarial fins a final d’any. Tota aquesta ajuda es pot obtenir, de manera gratuïta, a través del web de Rius Consultors i, de moment, la consultora valora molt positivament la bona acceptació que està tenint aquesta proposta.

La iniciativa arriba per fer front a l’actual context provocat per la Covid-19, amb conseqüències per a totes les petites i mitjanes empreses del Vallès. En aquest sentit, des de la consultoria afirmen que «és moment d’encarar la nova etapa de recuperació de la normalitat». Els sectors professionals, alguns especialment afectats per la crisi, afronten aquest període amb dubtes, reserves i temors, veient trontollar el futur del seu negoci. És per això que, segons Enric Rius, màxim responsable de la companyia, “la supervivència del teixit empresarial de la comarca és determinant per una estabilització de la situació general de la població”. Rius Consultors és una consultoria empresarial creada el 1991 que actua globalment en totes les àrees d’empresa i que té una de les seves dues oficines al número 87 de l’avinguda Jaquard de Terrassa.

ACTELSER comercialitza una solució definitiva per als problemes de connexió a internet a casa

En aquests dies confinament, on els adults teletreballen i els nens i joves estudien a través d’internet, una bona connexió a internet ha estat bàsica. Moltes vegades la qualitat del senyal no és bona a tota la casa. La velocitat de connexió contractada no és suficient per tots els dispositius o no arriba amb la mateixa qualitat a tot arreu.

L’empresa terrassenca ACTELSER soluciona aquests problemes de connexió amb l’ús pioner de la fibra òptica plàstica (POF) molt més fàcil d’instal·lar i de manipular que la de vidre. És l’única companyia de l’Estat espanyol que comercialitza online aquest sistema per a ús domèstic des del mes de novembre.

A més, aquest cable, a diferència dels de coure (o ethernets), té autorització del ministeri d’indústria per passar per les canalitzacions de la llum ja existents a l’habitatge sense haver de fer obres. Però, la invenció d’ACTELSER no és el cable sinó el conversor de medis.

ACTELSER té un canal de YouTube on explica a través de tutorials aquesta innovació. Reben 300 comandes cada mes. La companyia va néixer per desenvolupar un projecte que acabés amb les queixes que rebia Telefònica per aquest problema ara fa 4 anys. A finals de 2019 va decidir comercialitzar-ho directament per a particulars. El quit bàsic, per portar el senyal de punt a punt, costa 212 euros (IVA inclòs).

Reunió a la seu d’alcaldia amb representants de PIMEC per impulsar la reactivació econòmica

El govern municipal segueix organitzant trobades amb els principals agents socioeconòmics de la ciutat per impulsar la reactivació de l’economia. En aquest sentit, aquest dimarts al matí, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha rebut a l’Ajuntament la visita de diversos representants comarcals de la Petita i Mitjana Empresa. A la reunió hi han assistit el president de la patronal PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Catalán; així com el delegat territorial Miquel Martínez i el membre de l’executiva Miguel Ángel Salazar.

Per part de l’Ajuntament també hi han participat el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert, i la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Núria Marín. Durant la reunió, celebrada a la seu d’Alcaldia, s’han tractat temes referents a la creació d’ocupació i de noves oportunitats de progrés. També s’ha plantejat la possibilitat de coordinar una resposta conjunta de ciutat davant la nova etapa que s’obre després de la crisi sanitària de la Covid-19.

Cecot creu que és oportú revisar el model de mecenatge i homologar-lo a tipus europeus

La Cecot ha proposat l’homologació europea i la implementació de mesures urgents que incentivin al mecenatge per a atendre les necessitats de les entitats.

Les mesures urgents per incentivar el mecenatge que reclama la Cecot no requereixen d’una dotació econòmica dels Governs per implementar-se però sí d’una reforma estructural que passa per apoderar la societat, fer-la partícip de la presa de decisions 

A criteri de la Cecot, la millora de la Llei del Mecenatge es convertira en una reivindicació continuada de tots els sectors afectats per la pandèmia que necessiten poder captar recursos. 

D’altra banda, des de la Cecot es creu que limitar aquesta millora dels incentius només a les persones físiques és limitar molt la capacitat de mobilitzar recursos. Al llarg d’aquests anys la implicació de les empreses en la seva Responsabilitat Social Corporativa s’ha anat incrementant i ara és un excel·lent moment per a estimular-la.  

A diferència del que succeeix a Espanya, gran part dels països del nord d’Europa confien en la ciutadania a l’hora d’impulsar iniciatives de retorn social i les bonifiquen amb deduccions d’entre un 66% i un 100%.

El Consell Comarcal ajuda als joves en el seu procés de trobar feina

Amb l’objectiu que el jovent de la comarca tingui totes les eines i la informació necessària per a poder preparar-se per a la recerca de feina, el Consell Comarcal ha elaborat diferents materials que s’estan difonent aquests dies a través de les xarxes socials. Es tracta de material sobre com elaborar un bon currículum, informació sobre els possibles canals de recerca de feina, o d’altres, com per exemple una guia per elaborar una carta de presentació, que es publicarà properament. Es pot accedir als materials en els enllaços següents:
Tips d’orientació laboral per joves – Part 1: Posa a punt el teu Currículum.
Tips d’orientació laboral per joves – Part 2 – Coneixes els canals de recerca de feina?

La proposta neix arran de la situació de confinament, durant la qual no s’ha pogut establir un contacte directe amb el jovent. El material recull informacions que normalment els serveis juvenils faciliten als joves de manera presencial en tutories i tallers. També es vol animar als joves a aprofitar el temps de confinament per formar-se i preparar-se i no aturar els seus processos vitals. El material va dirigit a joves que estiguin dissenyant el seu projecte professional i que s’hagin d’enfrontar al procés d’encaix en el món laboral. Tot i això, és adequat per a totes les persones que estiguin en recerca de feina, independentment de l’edat.

La intenció d’aquestes píndoles informatives és que el jovent pugui ser absolutament autònom en el disseny del seu procés de recerca de feina, és a dir, que disposi de tota la informació al respecte, de manera organitzada, clara i concisa i, que especialment en situació de confinament i amb els equipaments públics tancats, no hagin de patir una dispersió de recursos que els pot provocar confusió, desànim i pèrdua d’oportunitats. La iniciativa ha sorgit del programa Referents d’Ocupació Juvenil, un programa del Servei públic d’Ocupació (SOC) cofinançat pel Fons Social Europeu.

A la comarca hi ha 3 entitats que l’implementen, l’Ajuntament de Sabadell, el de Terrassa i el Consell Comarcal, que dona suport als 21 municipis restants de la comarca. El programa té per objectiu facilitar la formació, la inserció laboral o el retorn al sistema educatiu de la població jove de 16 a 29 anys. El material s’ha facilitat a totes les entitats de la comarca com oficines i espais joves, Serveis locals d’ocupació, entitats juvenils i Oficines de Treball de la Generalitat, entre d’altres que fan atenció a joves, perquè també en puguin fer difusió a través de les seves xarxes socials.

Segueix la ronda de trobades amb els agents socials i econòmics per tirar endavant el Pacte de Ciutat

El Govern Municipal busca aliances per tirar endavant un Pacte de Ciutat que permeti la reactivació econòmica després  de la crisi de la Covid-19. Per això, la ronda de trobades entre l’Ajuntament i els principals agents econòmics i socials de la ciutat continua. Si la setmana passada els representants municipals es reunien amb la patronal terrassenca, Cecot, aquest dilluns al matí, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert i la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Núria Marín, s’han trobat amb el secretari general d’UGT Vallès Occidental, José Luis Fernández.

Són sessions per impulsar la reactivació de l’economia terrassenca, la creació d’ocupació i d’oportunitats de progrés, i la coordinació d’una resposta conjunta de ciutat a la nova etapa que s’obre després de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la pandèmia.

La reunió ha tingut lloc al despatx de l’alcalde  mantenint les distàncies i seguint els protocols d’higiene i seguretat. El Pacte de Ciutat està previst que s’enllesteixi el juliol.

El govern municipal lliura 50.000 mascaretes a l’Associació de Polígons

Són les 50.000 mascaretes que l’Ajuntament ha lliurat a l’Associació de Polígons de Terrassa, associada a la Cecot. El lliurament l’han materialitzat aquest dilluns l’alcalde Jordi Ballart i el president de l’entitat, Jordi Vilar, amb membres dels seus equips. Forma part del milió de mascaretes que va adquirir el govern municipal amb el compromís de garantir mascaretes a la ciutadania.

El mateix matí algunes empreses ja han passat per la Cecot a recollir el seu lot de cent mascaretes pel seu personal.

La setmana passada el govern municipal i la Cecot van mantenir una trobada per parlar de l’impacte econòmic de la Covid-19. L’alcalde, Jordi Ballart, lamenta que el govern espanyol dona molt poc oxigen a les finances municipals i que l’únic instrument que tenen els Ajuntaments per pal·liar la crisi és la fiscalitat.

En la breu reunió que han mantingut govern i Associació de Polígons han parlat del Pla de millora i modernització de polígons que s’ha de reprendre quan la situació s’acabi de normalitzar.

El president de l’Associació de Polígons de Terrassa confia que les empreses hagin pogut reprendre la seva activitat, sobretot quan entrem a la fase 3 d’aquí a una o dues setmanes. Ara bé adverteix que algunes ja no tornaran a aixecar la persiana.

La profunda remodelació de la Rambleta del Pare Alegre surt amb un pressupost de 6,6 milions d’euros

El projecte per remodelar l’entrada sud de Terrassa, per la Rambleta del Pare Alegre, fa un pas endavant amb un nou impuls des de l’Ajuntament. La Junta de Govern aprova el projecte d’obres d’urbanització de l’espai públic  dins un Pla de Millora Urbana (PMU). El projecte preveu la reurbanització entre els carrers de Navas de Tolosa i la rotonda del Doré, que dotarà la zona amb una imatge més atractiva i moderna. En total s’invertiran 6,6 milions d’euros en unes obres que podrien acabar el 2026.

Aquest espai tindrà una zona residencial amb més de 200 habitatges, 60 dels quals serán de protecció pública. Un dels canvis més visibles serà una nova rotonda a la cruïlla de la Rambleta del Pare Alegre i el carrer Tren de Baix amb Navas de Tolosa, amb voreres més amples pels vianants i més espai per a les bicicletes. Un dels objectius d’aquest Pla de Millora és esponjar l’espai, crear una àrea amb nous usos per potenciar l’activitat econòmica, revitalitzar la zona i millorar les connexions entre els barris de la Cogullada i el Segle XX.

L’àmbit d’actuació d’aquest projecte està delimitat per la Rambleta del Pare Alegre i els carrers de Tren de Baix, Pintor Fortuny i Doctor Torras i Bages, tot i que també proposa una nova ordenació en terrenys vacants entre els carrers de Navas de Tolosa i de Torras i Bages, amb nous habitatges de volumetries diferents i amb activitats comercials i d’oficines. La transformació es farà en diferents etapes. La Zona Sud i major part de la Rambleta és l’àmbit de major transformació amb nous edificis de diferents volums, l’important canvi de vialitat i mobilitat de la zona.

L’altra punt de construcció és la banda nord de la Rambleta, entre la benzinera a l’alçada del carrer Pintor Fortuny i del carrer Lepant. Aquí es redueix un 36 per cent l’espai reservat als vehicles privats, s’incrementa un 100 per cent l’espai per a vianants i un 87 per cent l’espai verd. L’any 2012 es va modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per poder fragmentar el projecte en un Pla de Millora Urbana, amb l’objectiu d’incrementar el sòl públic, les zones verdes i l’habitatge protegit, i la millora de la qualitat urbanística de tot l’entorn.

El restaurant vegetarià Damunt un cel de fil tanca les portes i prepara un nou projecte

A través d’un comunicat que circula per les xarxes s’ha donat a conèixer la notícia. Després de gairebé 13 anys de trajectòria, el restaurant vegetarià Damunt un cel de fil tanca per pensar un nou projecte.

Aquest espai gastronòmic, ubicat en un entorn únic (carrer Portal Nou, 9) ofereix una opció vegetariana i vegana i aposta per l’ecologia i els productes de proximitat.

Amb l’arribada de la pandèmia, els dies de confinament i el contacte permanent amb la família, la direcció del local s’ha plantejat un canvi de vida i una altra manera de fer les coses amb més tranquil·litat. Ara, diu el comunicat, encara que tot torni «a la normalitat», ells aposten per un projecte més petit i més personal. «Un projecte minúscul i preciós on totes i tots hi pogueu cabre igualment».

La cuina continuarà sent l’epicentre de la nova idea, diuen, però de moment no s’han avançat molts detalls, només que es continuaran impartint cursos i tallers.

El comunicat dona les gràcies a totes les persones que han format part de l’equip i també a tots els comensals. Per uns dies, el restaurant seguirà oferint menjar per emportar i a domicili i les novetats es comunicaran novament a través de les xarxes socials.

 

L’experiència de Madrona Marcet al capdavant de l’Oficina Exterior de Catalunya a Hong Kong

Hong Kong té una superfície com dues vegades el Vallès Occidental però una població com tot Catalunya. Va ser colònia britànica durant 150 anys fins que al 1997 va tornar a formar part de la República Popular de la Xina com a ciutat-regió amb certa autonomia. Amb economia de lliure mercat, cada any atrau 65 milions de turistes, la majoria xinesos, que compren menjar i articles de moda i luxe que no troben a la Xina continental.

A Hong Kong hi ha una de les quaranta Oficines Exteriors de Comerç i Inversions que la Generalitat té distribuïdes per tot el món a través de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, ACCIÓ. Abraça també el Sud de la Xina i Taiwan. Hi treballen sis persones amb la terrassenca Madrona Marcet al capdavant.

Els primers casos de coronavirus a Hong Kong van arribar a finals de gener, després de l’any nou xinès. La reacció del govern i d’una societat acostumada a la mascareta va ser ràpida. En cinc mesos s’han detectat menys de 1.100 casos i només han mort quatre persones davant de les 5.500 de Catalunya.

Madrona Marcet fa 21 anys que viu a la Xina. Va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma i just acabar la carrera va marxar a Pequín a començar la carrera professional. Dirigeix l’oficina d’Acció a Hong Kong des de fa nou anys.

La terrassenca confia recuperar aviat la normalitat i reprendre les missions d’empreses catalanes que busquen oportunitats de negoci a Hong Kong, Taiwan i el Sud de la Xina. També seguir buscant noves inversions per a Catalunya.