En marxa el Digital Impuls Hub, una aliança per promoure la transformació digital

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dijous al matí s’ha dut a terme una trobada institucional entre els membres fundacionals del Digital Impulse Hub; l’aliança per impulsar i promoure la transformació digital de la indústria i el comerç, del sector públic, de les eines de formació, el creixement de les start-ups digitals, la innovació i la competitivitat internacional de les pimes. Aquest Digital Innovation Hub (DIH) està impulsat per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, l’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Terrassa, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC. El Digital Impulse Hub ja es troba registrat en el catàleg de Digital Innovation Hubs de la Comissió Europea.

Durant la reunió, que ha estat celebrada en doble format – format presencial a la seu de la Cambra i en format telemàtic-, s’han visualitzat els resultats obtinguts fruit del grup de treball establert durant els darrers mesos, alhora que s’han revisat els propers passos i accions a seguir per al desenvolupament i promoció d’aquest projecte conjunt.

La urgent necessitat d’avançar en la transformació digital tant de la pime com en el sector del comerç, així com en la capacitació de les persones i en l’àmbit de l’administració pública, marca la necessitat d’unir la quàdruple hèlix –empresa, recerca i educació, administració i ciutadania- per enfocar els esforços territorials ben alineats amb les prioritats del Digital Europe Programme, que marcarà les actuacions en el marc europeu de la digitalització durant el període 2021-2027.

Aglutinar, posant en comú i a disposició de les empreses i de la societat, els recursos de les entitats que participen en el hub que estiguin enfocats a impulsar la digitalització, és el substrat actual en què es fonamenta aquesta iniciativa –que ja camina- per propiciar una participació coordinada en consorcis internacionals i aportar valor afegit al desenvolupament territorial i socioeconòmic en el camp de la digitalització a través de projectes europeus.

L’activitat del hub es recull  en un web i té definida la seva identitat visual corporativa: la tipografia és acompanyada d’una xarxa en forma de cercle en simbolització de la unió i interconnexió, mitjançant nodes i enllaços que connecten una xarxa global digital.

Digital Impulse Hub és un projecte comú estratègic, fruit de la col·laboració pública i privada, per a fomentar la transformació digital de la pime i del comerç, també del sector públic, fomentar la formació i capacitació digital i afavorir el creixement de les start-ups digitals, la innovació i la competitivitat internacional de les pimes.

Aglutina centres de competència, universitats i els seus grups de recerca, l’administració local i empreses i start-ups, que seran coordinades per la Cambra de Terrassa. El hub està localitzat en un àmbit territorial amb entitat i dinàmiques pròpies dins la gran àrea d’activitat socioeconòmica en l’entorn de Barcelona, on es localitza la principal indústria manufacturera d’alta tecnologia i les principals empreses d’enginyeria, digitalització i un important clúster d’indústries creatives digitals.

Venfilter al clúster per millorar la seguretat d’edificis i infraestructures i evitar la propagació de la Covid

/0 Comentarios/en , , /por

La crisi del coronavirus ha propiciat nombroses aliances per lluitar contra la pandèmia del Covid-19. En aquesta línia, les principals empreses del sector de tractament de l’aire interior d’Espanya han decidit fer un pas endavant i crear el Clúster IAQ (Indoor Air Quality) per treballar juntes en la creació de solucions que puguin «millorar la qualitat de l’aire d’edificis i infraestructures i contribuir així a la salut, benestar i seguretat dels seus ocupants», segons explica Pau Pallàs, president del clúster. L’associació es presenta aquest dimecres a Barcelona però ja ha començat a treballar.

El clúster, que aglutina les empreses més importants del sector del tractament de l’aire interior a Espanya, ja s’ha posat mans a l’obra i ha creat un grup de treball que «està analitzant, dissenyant i implementant de forma traçable solucions de millora de la qualitat de l’aire interior per fer front a problemes de salut global com el Covid-19 o bé a temes mediambientals». «Les persones passem molt temps en espais de treball, oficines i infraestructures, etc, d’aquí la importància d’incrementar la qualitat de l’aire d’aquests llocs, cosa que amb la crisi del Coronavirus adquireix encara més urgència», afirma Pallàs. En aquest sentit, el clúster recorda les evidències existents, segons l’Organització Mundial de la Salut, que el virus del Covid-19 pot desplaçar-se diversos metres en llocs tancats i poc ventilats, el que augmenta el risc de contagi.

Entre els seus objectius, el clúster ha anunciat la creació d’una metodologia d’anàlisi per atorgar un concepte de garantia de qualitat de l’aire interior amb la col·laboració de centres tecnològics de prestigi. A més, vol difondre tots els projectes en què treballi i fer-los arribar a la societat per conscienciar sobre la importància que té la qualitat de l’aire interior per a la salut; per això anuncia diferents accions de comunicació i formació. El clúster inicia el seu camí amb una dotzena d’empreses a les quals se suma, des de l’àmbit acadèmic i de recerca, el Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC).

Les empreses i organitzacions associades al clúster procedeixen de diferents comunitats d’Espanya i es dediquen al tractament de l’aire interior i en cobreixen tota la cadena de valor: des de l’enginyeria fins a la producció de solucions de ventilació, refrigeració, aire condicionat, climatització, automatització, sistemes de mesura, etc. Són les següents: Aire Interior (Cabrera de Mar), Carrier (Madrid), CIT UPC (Barcelona), Danfoss (Madrid), FabricAir (Zaragoza), Frigicoll (Sant Just Desvern), InBiot (Noain, Navarra), Schneider (Barcelona), Sodeca (Ripoll), Tubsnet Fire (Mataró), Valtria (Barberà del Vallès) i Venfilter (Terrassa).

Sostenibilitat i valor de mercat dels residus del blat de moro

/0 Comentarios/en , , /por

Carla González no ha parat de rebre trucades aquests darrers dies, especialment d’empreses del sector agrícola, interessades en el seu últim descobriment. Aquesta estudiant de 24 anys, que acaba de finalitzar els seus estudis d’Enginyeria en Tecnologia i Disseny Tèxtil a l’ESEIAAT, ha obtingut un nou teixit biodegradable dels residus del blat de moro. Revaloritza així un subproducte agrícola sense valor de mercat i que pot fabricar teles antiarrels, lones de compostatge i grans mantes per sostenir talussos o evitar erosions del terreny, entre d’altres utilitats.

Això li ha valgut guanyar el 31è Premi de l’Associació Espanyola de Químics i Coloristes Tèxtils (AEQCT) al millor estudi químic tèxtil d’aplicació per a la indústria, una dotació econòmica que la destinarà al màster del proper curs. A més el projecte, dirigit per la professora Mònica Ardanuy, ja s’està posant en marxa per la Cooperativa de Productors de Plantes Ornamentals (CORMA) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

A més de ser un producte novedós, és de quilòmetre zero. I és que un 34,5% del terreny cultivable a Catalunya és de blat de moro, per la qual cosa aquestes fibres amb característiques tèxtils ajuden a fomentar l’economia circular. Amb l’obtenció d’aquest nou teixit, Carla González aplica al sector econòmic la seva filosofia de vida, basada en la sostenibilitat i la minimització de residus.

La professora de l’ESEIAAT Mònica Ardanuy ha dirigit aquest projecte

Diferents fibres extretes de la closca de blat de moro

Aquest nou teixit fomenta l’economia circular

El Consell Comarcal defensa la indústria de la comarca

/0 Comentarios/en , /por

El Consell Comarcal impulsa 24 actuacions en 9 àmbits de treball per fer front a l’escenari econòmic i social que ha deixat la pandèmia de la Covid-19. El grup impulsor d’Indústria i Innovació que elabora un Pla de reactivació econòmica de la comarca entrega aquest primer paquet d’actuacions que abarca des de l’ocupació, la sostenibilitat, la formació o l’economia social i solidària. L’objectiu és pal·liar, ajudar i afrontar algunes de les conseqüències d’aquesta crisi sobretot en el sector industrial propi de la comarca, però també amb mesures de caràcter general.

Des del Consell Comarcal no s’amaga la preocupació pel 13,7 per cent de l’atur a la comarca o pel fet que un de cada tres treballadors estigui afectat per un ERTO. També pel tancament de grans empreses com Nissan per la seva repercussió en la indústria auxiliar. Les mesures aprovades aquest dimecres són la base inicial del nou Pla de Reactivació econòmica 2021-2023 que de forma concertada amb els agents socioeconòmics marcarà el camí pel desenvolupament local en els pròxims anys. Des del Consell Comarcal s’ha fet una crida al suport econòmic d’altres administracions per tirar endavant amb les mesures.

El comerç perd entre un 30 i un 50 per cent de les vendes

/0 Comentarios/en , /por

Les rebaixes no han reactivat el comerç sinó més aviat el contrari. Algunes enquestes asseguren que s’està venent entre un 30 i un 50 per cent menys que l’any passat. En funció del lloc i del sector. La davallada és més acusada a Barcelona ciutat perquè el turisme ha caigut molt i perquè els habitants d’altres localitats es queden a la seva a comprar. Per la professora d’Economia d’Empresa de l’Escodi Marga López, el comerç del Vallès ho ha de saber aprofitar per retenir els potencials compradors.

Bona part de la població ha perdut la confiança i ara va amb més por per les incerteses del que pugui passar. La crisi, però no afectat tothom per igual i, mentre uns pateixen, com la moda, l’equipament de la llar, l’hosteleria, el turisme i l’oci, altres troben oportunitats, com el comerç i la formació online, la logística, la biotecnologia, l’àmbit sanitari o la transformació digital.

La professora de l’Escodi creu que per reactivar l’economia i recuperar el benestar cal recuperar les ganes de comprar.

Segons Marga López, per passar aquesta etapa cal adaptar-se als temps que corren i detectar quines són ara les necessitats i hàbits dels clients. També recomana als comerciants que facin un anàlisi de punts forts i febles, amenaces i oportunitats. La digitalització, diu, és essencial però també ho són la innovació, imaginació i creativitat.

Les floristeries esperen vendre 500.000 roses per el Sant Jordi d’estiu

/0 Comentarios/en , , /por

Moltes de les floristeries de Terrassa que s’havien sumat a la iniciativa dels llibreters de celebrar un Sant Jordi d’estiu, mantenen la promoció en els seus comerços. Els llibreters han anul·lat les parades al Parc de Sant Jordi, tot i que les llibreries podran posar una parada davant el comerç. Per aquest Sant Jordi del mes de juliol, les floristeries tampoc preveien muntar la parada fora de la botiga, per les altes temperatures que fan malbé el seu delicat producte.

Les floristeries atendran les reserves que ja tenen fetes des de fa dies i mantenen la demanda per Internet, un sistema que el passat 23 d’abril va donar bons resultats. El Gremi confia vendre unes 500.000 roses per aquest Sant Jordi d’estiu, una xifra similar al darrer Sant Jordi confinat. En un Sant Jordi habitual a Catalunya es venen uns 7 milions de roses.

LEITAT i Esteve creen WeLab per a la recerca farmacèutica i biomèdica

/0 Comentarios/en , /por

El Centre Tecnològic LEITAT i la farmacèutica Esteve creen la plataforma de projectes multidisciplinars WeLab, un nou centre d’excel·lència en biomedicina i farmàcia. La nova aliança que comença a funcionar aquest agost és una oportunitat per reforçar l’experiència i el coneixement dels investigadors i potenciar les tecnologies més avançades en el camp biomèdic, gràcies a la xarxa tecnològica de LEITAT.

Esteve incorpora al projecte 80 investigadors i 2.400 metres quadrats de laboratoris al Parc Científic de Barcelona. Per la seva banda LEITAT referma el seu posicionament internacional en el camp de la recerca i la innovació biomèdica i farmàcia. El conveni deixa la porta oberta a d’altres empreses a la participació en el nou WeLab.

Les dues entitats no amaguen que entre les seves recerques hi ha el repte de col·laborar en trobar una vacuna per la Covid-19, tal i com ja va fer LEITAT amb la seva contribució per a nous respiradors. Dues empreses que alhora també treballaran per posicionar el sector català en el món.

CECOT demana incloure l’absentisme laboral a la taula de diàleg social

/0 Comentarios/en , /por

L’absentisme laboral és un factor que impacta directament en la competitivitat d’una empresa, i si ens posem en el lloc d’una micro o petita empresa, aquest impacte s’incrementa notablement. L’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) va xifrar el cost total de l’absentisme laboral en més de 85.140,42 milions d’euros el 2018, el que suposava un increment del 10,02% respecte a 2017. I segons l’Informe Addecco sobre Absentismo, a mitjans de l’any 2019 es va assolir un percentatge rècord del 5,3% de taxa d’absentisme entre les empreses espanyoles el que comportaria un cost de l’absentisme per 2019 proper als 90.000 milions d’euros.

Una altra dada que proporciona AMAT és que les baixes laborals o per absentisme al sector públic són d’un 50% superior al sector privat, (mitja de 49,3 dies de baixa de treballadors públic davant els 33,03 dies de mitja dels treballadors del sector privat l’any 2008). Des de la Cecot es considera important plantejar una estratègia urgent en aquest sentit ja que té un impacte important sobre la competitivitat del país.

Segons la patronal cal reformular de manera àmplia i consensuada amb els agents socials i econòmics implicats, el marc per reduir l’índex d’absentisme. La Cecot ha elaborat un informe amb propostes i mesures que pretenen contribuir a la reducció de l’índex d’absentisme laboral.

A l’informe, l’entitat llista les característiques de l’absentisme en base a quatre àmbits on s’ha de poder incidir: l’Institucional, centrat en la normativa i mercat de treball; el Personal relatiu als factors socioeconòmics de les persones treballadores; el Laboral que concreta les condicions de la feina i, finalment, l’Empresarial on es tenen en comptes les característiques de l’empresa.

Propostes com la flexibilització horària o l’augment de la motivació de les persones treballadores entre les condicions laborals impactarien positivament en la reducció de l’absentisme.

També ho faria propostes com ara la potenciació de les mesures de control i eficàcia de la incapacitat temporal de curta durada o l’enfortiment dels recursos i actuacions de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) i la seva coordinació amb les empreses.

Donat l’alt percentatge d’absentisme per IT, i concretament per problemes de salut, les empreses demanen mesures que permetin una optima gestió de la producció com la facilitació de l’expedició de receptes mèdiques a l’empresa pels metges d’empresa, el foment de canals de comunicació que afavoreixin les interrelacions entre el personal mèdic dels Serveis Públics de Salut i els serveis mèdics de Mútues de les empreses.

Els problemes de salut representen entre la meitat i dos terços del total d’absències i les empreses proposen l’assumpció dels tres primers dies de baixa laboral i la supressió de l’obligació empresarial del pagament de la prestació des del 4t al 15è dia de la baixa i de la cotització en el cas de contractació d’interins per cobrir el lloc. Aquesta prestació a partir del 4t dia de baixa de la persona treballadora, aniria a càrrec de la seguretat social qui, de fet, exerceix el seguiment de la baixa.

Les assignacions polítiques i els pressupostos participatius del Consell Comarcal per a projectes per pal·liar l’efecte de la Covid-19

/0 Comentarios/en , , /por

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat per unanimitat el canvi de destí de diferents partides del Pressupost 2020 per l’afectació de la Covid-19. Destaca la voluntat, tant de treballadors i treballadores comarcals, com de la major part dels grups comarcals de corporació de destinar fons a fer front als efectes de la pandèmia. 

El pressupost 2020 preveia 15.000 euros destinats als pressupostos participatius a tres propostes. D’acord entre el govern i els treballadors i treballadores s’ha proposat un canvi de destí de la partida dels 15.000 euros per a fer front a l’impacte de la Covid-19 amb el benentès que els tres projectes es podran desenvolupar el 2021, sense tornar a presentar les propostes ni fer selecció. Aquesta partida es destinarà a la compra de lots de productes higiènics pels rebostos municipals.

D’altra banda, el 18 de maig el Ple del Consell Comarcal va aprovar la proposta de destinar l’import resultant de les renúncies a l’assignació econòmica mensual dels grups comarcals a la investigació de la lluita contra la COVID-19. La col·laboració s’ha concretat amb entitats del territori que estan portant a terme projectes d’investigació en l’àmbit sanitari, en concret, amb la Fundació Docència i Recerca Mútua de Terrassa i l’Institut d’Investigació i Innovació Parc taulí, que podran rebre una aportació de 10.923 euros cadascuna. D’aquesta manera es vol facilitar que els experts puguin aplicar la subvenció als projectes d’investigació on pugui ser més útil en aquests moments per tal de poder desenvolupar els projectes que tinguin en marxa.

Els grups comarcals que han renunciat a les assignacions són el PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, Ciutadans, Tot per Terrassa i el PP. El grup de CAM- AMUNT ha decidit no renunciat atès que segons han manifestat destinen aquests recursos a projectes de caire social.

Nou Programa d’Actuació Comarcal en base al Pla de Reconstrucció del Vallès Occidental davant l’impacte de la pandèmia Covid-19

/0 Comentarios/en , , /por

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat per unanimitat de tots els grups comarcals acceptar els acords i mesures del Pla reconstrucció del Vallès Occidental davant l’impacte de la pandèmia Covid-19 aprovats pel Consell d’Alcaldies en sessió el 17 de juny de 2020. Serà el punt de partida per a l’elaboració del Programa d’Actuació Comarcal 2020-2024 per tal de contribuir al seu desplegament.

Segons l’acord del plenari, es crearà una comissió comarcal de seguiment del Pla de reconstrucció amb l’objectiu d’analitzar l’evolució de l’impacte de la pandèmia Covid-19 a la nostra comarca, impulsar les mesures conjuntes que es determinin prioritàries i identificar mecanismes i línies de col·laboració per a la seva execució i finançament des de totes les àrees del Consell.

Properament s’iniciaran nous espais de participació política amb la voluntat que es pugui aprovar el proper mes de novembre, junt amb el Pressupost 2021.

Pla de reconstrucció del Vallès Occidental

El passat 17 de juny el Consell d’Alcaldies va aprovar el Pla reconstrucció del Vallès Occidental davant l’impacte de la pandèmia COVID-19 com a full de ruta pel conjunt de la comarca per donar resposta immediata a la situació de crisi i als seus efectes a nivell social, econòmic i mediambiental.  Un cop aprovat el document diferents entitats ja han manifestat la seva adhesió al Pla. Aquest és el cas de CECOT, PIMEC, CIESC, Cambra de Comerç de Sabadell, Cambra de Comerç de Terrassa, UGT, CCOO i Creu Roja. Els propers dies es poden produir més adhesions.