El juliol posa fi a cinc mesos de pujada continuada de l’atur

Després de cinc mesos amb un increment de 3.345 persones a les llistes de l’atur, les dades de juliol donen un cert respir. El mes es tanca a Terrassa amb 16.605 persones sense feina, 611 menys que a finals de juny, que suposen una baixada del 3,5 per cent. Això fa que la taxa torni a baixar del 15 per cent i ara es situï al 14,86 per cent. El comportament negatiu dels darrers mesos fa que la desocupació local hagi crescut en un any en 2.955 persones, un 21,6 per cent.

La situació al conjunt del Vallès Occidental és força similar. La baixada del nombre d’aturats en 1.945 al juliol posa fi a un increment continu de cinc mesos. Ara hi ha a 60.042 vallesans i vallesanes que no tenen feina, un 3,1 per cent menys que al juny. Amb aquesta dada la taxa d’atur comarcal està al 13,55 per cent. En els darrers dotze mesos el col·lectiu de persones sense feina ha crescut en més de 12.000 persones, un 25,1 per cent.

Les xifres de l’atur d’aquest juliol són bones a tots els municipis de la comarca excepte un increment poc significatiu a Sant Cugat, el d’un 10 per cent a Rellinars i el cas de Gallifa que ha mantingut invariable el nombre de persones sense feina.

El restaurant Mokita obre una campanya de micromecenatge per evitar el tancament definitiu

Han esgotat totes les vies que han estat a les seves mans però la crua realitat els està passant per damunt. En Carmine i la Marina van haver de tancar el seu restaurant italià Mokita amb l’inici de l’estat d’alarma i encara no l’han pogut reobrir. Un petit negoci encara jove però de futur prometedor que just començava a madurar quan el coronavirus ho va aturar tot.

Ella no ha cobrat ni un sol euro de l’ERTO en aquests gairebé cinc mesos. Per fer front als pagaments acumulats durant tot aquest temps sense poder treballar i sense cap ingrés, ell va sol·licitar un crèdit ICO que, després d’un mes, tampoc li han concedit. La parella se sent abatuda i abandonada pel sistema, que no atén al que els pertoca per llei.

La passió per la seva feina els ha fet endarrerir una decisió que no volen prendre: el tancament definitiu. Però la demora de la prestació d’ella, que no arriba mai, i la despesa d’un negoci tancat, ha multiplicat per tres els seus deutes. Per això ara, abans de llençar la tovallola, han posat en marxa un projecte de micromecenatge per recaptar diners a través de donacions de particulars a GoFundMe (https://www.gofundme.com/f/sos-mokita).

Necessiten 8.000 euros (el deute acumulat durant el tancament), només una part del que els cal per sanejar la seva situació econòmica i poder reobrir per continuar treballant i lluitant pel seu restaurant. Està en joc una feina que estimen i, fins i tot, casa seva.

Les cambres, la Cecot i Fem Vallès exigeixen participar al consens entre Terrassa i Sabadell

Les entitats socioeconòmiques del Vallès demanen que se les tingui en compte alhora de consensuar reivindicacions territorials i d’infraestructures.

Les cambres de Sabadell, Terrassa i Manresa, la patronal Cecot i la plataforma Fem Vallès, reunides la setmana passada, es mostren satisfetes amb la bona entesa i la nova etapa de coordinació entre els ajuntaments de Terrassa i Sabadell anunciada pels alcaldes Jordi Ballart i Marta Farrés.

Lamenten que fins ara cada ajuntament, i també el Consell Comarcal, han anat pel seu compte en la defensa de les infraestructures i que la manca de consens amb el teixit social i econòmic de la comarca ha fet que algunes portin mig segle de retard. Sense unitat i sense tenir en compte els estudis tècnics, diuen, vies com la B40 no es podran desencallar mai.

Les cinc entitats faran pública al setembre una proposta consensuada i integral sobre les infraestructures necessàries al Vallès i al Bages tenint en compte les necessitats actuals i futures en matèria de mobilitat i sostenibilitat.

Ajuntament i Circutor es comprometen a analitzar noves vies de col·laboració

Tendència de pujada de preus de compra i lloguer d’habitatge a la comarca

L’any 2019 el mercat immobiliari de la comarca va perdre el dinamisme dels darrers anys: la compravenda d’habitatges i els contractes de lloguer van caure al voltant d’un 6% respecte de l’any 2018. A més, el preu de l’habitatge va seguir creixent i va augmentar un 10% el preu mitjà de compravenda i més d’un 6% el del lloguer.

Aquestes dades estan recollides a l’Informe anual de l’habitatge al Vallès Occidental, elaborat per l‘Observatori del Consell Comarcal per conèixer i analitzar l’evolució de les dinàmiques del sector i, així, aproximar l’accés a les dades als agents implicats en l’elaboració i la planificació de les polítiques públiques d’habitatge. Actualment es fa també seguiment de l’impacte que pot tenir la crisi de la Covid-19 en el sector.

Dinàmica de la construcció

Per primer cop des del 2017, l’any 2019 es va registrar una davallada del nombre d’habitatges iniciats. Es va iniciar la construcció de 2.211 habitatges a la comarca, 303 menys que a l’any anterior (12,1%). Es van finalitzar 1.356 habitatges, 397 més que un any abans.

Mercat immobiliari

El preu mitjà de compravenda va augmentar un 10% el 2019 i se situava en 2.180 euros/m2. Sant Cugat del Vallès és el municipi del Vallès Occidental amb el preu mitjà més elevat (3.675 €/m2), seguit de Sant Quirze del Vallès (2.684 €/m2), Cerdanyola del Vallès (2.672 €/m2) i Matadepera (2.539 €/m2).

El preu de lloguer també creix un 6,3% i arriba als 730 euros al mes de mitjana. Els municipis de la comarca amb els lloguers més alts són Sant Cugat del Vallès (1.134 €/mes), Matadepera (1.075 €/mes), Viladecavalls (853 €/mes) i Sant Quirze del Vallès (824 €/mes). El preu del lloguer mensual augmenta des de 2014. Només a cinc municipis de la comarca el preu mitjà del lloguer contractual s’ha vist reduït anualment: Badia del Vallès (-13,8%), Rellinars (-12,5%), Vacarisses (-8,5%), Sant Llorenç Savall (-4,8%) i Sant Cugat del Vallès (-1,3%).

Terrassa s’adhereix al Manifest de la Red Innpulso per a la promoció d’innovació per pal·liar els efectes de la Covid

El Ple va aprovar el passat divendres, 24 de juliol, l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa al Manifest de la Red Innpulso per a l’impuls i promoció de les polítiques públiques d’innovació com a eines clau per pal·liar els efectes de la Covid-19 a les ciutats. Durant la crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19, des de la Copresidència de la Red Innpulso de Ciutats de la Ciència i la Innovació, representada pels municipis de Terrassa i Ermua (País Basc), es va plantejar la necessitat de realitzar una declaració institucional conjunta de totes les ciutats membres de la Red Innpulso. Les ciutats signats entenen que, davant d’aquest nou escenari, les polítiques públiques d’innovació es constitueixen com els motors fonamentals de creixement, productivitat, benestar i inclusió.

El passat 1 de juliol, la Red Innpulso, integrada per les 72 ciutats de l’Estat, va aprovar per unanimitat l’adhesió al Manifest, que declara que la ciència i la innovació representen, ara més que mai, un factor creixent de competitivitat i prosperitat, i que es necessita urgentment desplegar polítiques d’innovació ben dotades que esdevinguin una prioritat estratègica per a les ciutats.

Les ciutats de la Red Innpulso refermen amb aquest manifest el seu compromís amb la posada en marxa de mesures de futur encaminades a fomentar i impulsar polítiques i eines d’innovació en l’àmbit local amb l’objectiu de millorar el nivell del servei públic a la ciutadania i dinamitzar l’ecosistema local millorant, d’aquesta manera, l’eficiència del model productiu i la qualitat de vida de les persones. Consideren que la manera en que es pot donar una resposta a la situació actual és disposant d’assignació de recursos específics que els permeti desplegar polítiques locals de ciència i innovació.

 

La dissenyadora Txell Miras participarà a la propera edició digital de la 080

La terrassenca Txell Miras és una dels 21 dissenyadors i marques de moda que presentaran les seves propostes creatives a la primera edició digital del 080 Barcelona, el certamen de moda que impulsa la Generalitat a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). La 080 Barcelona Fashion tindrà lloc del 14 al 17 de setembre. La 26a edició ha apostat per celebrar el certamen en format digital, i així donar resposta a les actuals necessitats del sector derivades de la crisi sanitària i alhora avançar-se als escenaris de futur per a la moda.

Txell Miras té marca pròpia des de 2004. Ha treballat per a la línia femenina de Neil Barrett del 2003 al 2016 i acumula diversos reconeixements.

Un document d’anàlisi de la Cecot vol avançar en la regulació del teletreball

La Cecot aposta pel teletreball i reclama una anàlisi en profunditat de tots els actors implicats per fer-lo viable. L’organització empresarial ha elaborat un document d’anàlisi i de mesures per contribuir a enriquir el debat per la seva regulació. L’objectiu és arribar a un acord amb una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials.

La patronal assenyala que, per a les empreses, el teletreball pot implicar més expansió geogràfica i captació del talent, menys absentisme laboral i despeses de desplaçament, així com una organització orientada al treball per objectius. Per contra, pot suposar una menor identificació del treballador amb l’empresa, de difusió de lideratges o de control de la informació confidencial.

En el cas de les persones treballadores, Cecot creu que podrien trobar avantatges en una major autonomia i flexibilitat, major conciliació amb la vida familiar, menys temps de desplaçaments o més oportunitats laborals. I com a inconvenients, el document inclou un possible aïllament de la persona, sedentarisme o augment de conflictes en el nucli de convivència.

Des del punt de vista social, l’entitat apunta menys desplaçaments i menys contaminació, menys accidents “in itinere” o la inserció de determinades persones al mercat de treball, mentre que disminuiria el control sobre les condicions en el treball o la promoció de relacions interpersonals.

Una empresa terrassenca crea l’app WindowSight per veure art on line

Una empresa familiar terrassenca ha creat una plataforma de pagament per veure art on line. Es diu WindowSight i sortirà al mercat el proper 29 de juliol, en una fase de prova que durarà dos mesos.

El projecte es basa en una idea que va sorgir fa 8 anys de convertir la televisió en una finestra on veure qualsevol expressió artística que es pugui plasmar en una fotografia.

La plataforma, d’àmbit internacional, compta ara mateix amb una selecció de 200 artistes d’arreu del món (una vintena són locals) que hi pengen el seu contingut.

A través de l’aplicació descarregada al mòbil, l’usuari pot seguir els artistes i seguir les seves creacions, fer llistes de reproducció i comentaris. L’objectiu és gaudir de tot tipus d’art allà on puguis posar una televisió.

L’app és gratuïta. Per gaudir-ne a la televisió amb imatges de qualitat cal pagar la subscripció mensual. El 50% va directament a l’artista.

Terrassa presenta 20 al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès

El Govern Municipal de Terrassa ha presentat 20 al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), que recullen aspectes tant pel que fa al procés d’elaboració del Pla, com a les propostes de transport públic i de xarxa viària que planteja. Des de Terrassa s’entén que el PEMV ha de contemplar una mobilitat més moderna, equilibrada, transparent, sostenible, eficaç i còmoda per a la ciutadania.

Així, es considera que el PEMV no respon a un equilibri territorial perquè continua polaritzant el seu desenvolupament al voltant de Barcelona i, per tant, no recull una visió metropolitana més àmplia i moderna, que contempli la descentralització de l’activitat econòmica, i aposti pel desenvolupament de noves centralitats fora dels nuclis urbans tradicionals.

Com a ciutat amb un pes socioeconòmic específic dins de Catalunya, des de l’Ajuntament de Terrassa es reivindica una millor connexió, no només amb Barcelona, sinó també cap la Catalunya central, el Baix Llobregat i el Maresme. També planteja la necessitat de potenciar corredors transversals, ja siguin europeus com el corredor del Mediterrani, o bé de caire metropolità.

També es reclama la millora de la connectivitat de la ciutat amb l’aeroport d’El Prat, mitjançant la Línia R4; la comunicació directa amb els campus universitaris de Cerdanyola (UAB) i de Diagonal-Barcelona (UB i UPC); i l’ampliació de la xarxa ferroviària del Vallès, amb la construcció de noves línies i estacions.

Pel que fa a la xarxa viària, es considera important que el pla incorpori la reconversió com a via cívica de la N-150 entre Terrassa i Sabadell i l’ampliació de les autopistes C-58 i C-16 entre el tram que actualment està en obres i l’enllaç amb la B-40.