Neix un projecte d’economia circular per impulsar i donar sortida als productes d’Ullastrell

Un nou projecte està agafant forma a Ullastrell. La iniciativa, impulsada per un empresari local i la seva família, busca reforçar alguns negocis del poble i donar sortida als seus productes a través d’un sistema d’economia circular.

La majoria d’aliments de la Botiga d’Ullastrell són naturals i de proximitat. Un dels seus secrets -diuen- és la matèria prima i és per això que l’empresa s’ha proposat cultivar les seves pròpies hortalisses, així com posar en marxa una de les granges més modernes de tot l’Estat. D’allà sortirà la carn de cabrit i la llet de cabra per produir formatges, iogurts, kèfir o el conegut mató d’Ullastrell.

La Nuri Hernández porta gairebé 40 anys dedicant-se a l’elaboració del mató d’Ullastrell. Va ser en el moment en què es començava a plantejar el traspàs o el tancament del seu negoci quan li va sortir la possibilitat de donar-li continuïtat. Després d’un període d’experimentació, alguns productes nous com els formatges o el iogurt de cabra ja comencen a veure la llum, amb una molt bona rebuda per part de la gent del poble.

És només una mostra de l’èxit d’aquesta cadena de producció i la seva capacitat organitzativa. A través d’un servei sostenible i de proximitat, l’empresa es proposa recuperar aromes i sabors de tota la vida, al mateix temps que genera ocupació i promociona el producte autòcton. El projecte no té barreres i l’objectiu és créixer de manera natural. Una de les idees a curt termini és que la granja, que ja compta amb més de 500 cabres, acabi sent un espai de lleure rural, amb la possibilitat de realitzar-hi visites escolars.

El Mercadal de Martí l’Humà va recuperant el ritme, tot i que amb la meitat de les parades

És dimecres; dia de Mercadal a Terrassa. Als crits de reclam típics per atraure la clientela, aquest any, amb la pandèmia, se n’hi ha afegit algun de nou. I és que la mascareta s’ha convertit, aquest estiu, en la principal novetat entre les parades del Mercadal de Martí l’Humà. Comerciants i compradors coincideixen en que la crisi sanitària ha tingut també les seves afectacions en la manera de fer la compra.

A través d’aquest sistema organitzatiu, el mercat funciona cada setmana i els venedors s’alternen cada quinze dies. Així compleixen amb l’aforament de la meitat de les parades, que han passat de ser 300 a unes 150. A més, en els 4 accessos al recinte s’hi han instal·lat punts informatius que controlen l’aforament i que garanteixen que tothom qui entra al Mercadal ho fa amb mascareta i amb les mans desinfectades. En aquest sentit, els venedors posen en valor el comportament responsable dels seus clients. Mica en mica el tradicional mercat de l’Avinguda Béjar va recuperant l’ambient dels dimecres, tot i que tothom és conscient que caldrà adaptar-se a la noves realitats.

Els experts del sector destaquen la importància de ventilar, filtrar i purificar l’aire en espais tancats

La qualitat de l’aire que respirem s’ha convertit en un element cabdal a l’hora de prevenir possibles contagis. Mantenir els espais comunitaris ben ventilats, filtrar les partícules que puguin estar contaminades i purificar l’aire dels recintes tancats són tres mesures que poden resultar de gran importància per reduir o fins i tot eliminar la incidència del virus. Així ho destaquen les empreses dedicades a la distribució d’aparells de ventilació. Una d’elles és la terrassenca Daunis que, amb més d’un segle i mig d’experiència, ha notat un increment de vendes sense precedents. Entre els productes amb més sortida hi trobem els purificadors d’aire, els quals permeten renovar l’ambient dels espais tancats.

En alguns casos, els fabricants garanteixen l’eliminació del virus en un índex molt proper al 100%, després de sotmetre els seus sistemes ionitzadors a estudis de laboratori. Des de l’inici de la pandèmia, l’empresa ha vist com es disparava la venda d’aquests articles. Ho demostra el fet que, en alguns casos, les vendes s’han multiplicat per 5, fins el punt de quedar-se sense estoc d’algun producte. Els preus de venda al públic d’aquests sistemes de purificació de l’aire van dels 740 euros en amunt, depenent de les funcions i les prestacions tecnològiques que incorpori cada aparell. Això sí, l’alta demanda del mercat a nivell mundial ha provocat que diversos models no estiguin disponibles a dia d’avui.

Fundada a Sabadell el 1855 i instal·lada a Terrassa des del 2007, Daunis és una companyia que ofereix subministrament a la indústria i als instal·ladors professionals. Des de l’empresa situada al carrer d’Albert Einstein recorden la importància de vetllar per la qualitat de l’aire sense oblidar les mesures -ja concebudes- de portar mascareta, rentar-se bé les mans i mantenir sempre la distància interpersonal.

Fupar no fa vacances i manté diversos serveis a ple rendiment durant tots els mesos d’estiu

El centre de jardineria de Fupar no tanca per vacances i es manté a ple rendiment, també, durant l’agost. I és que aquests dies són molts els veïns de Terrassa que aprofiten per cuidar el jardí o bé per donar un toc de vida i color a algun espai de casa seva. Els clients del centre de jardineria no només troben una àmplia oferta d’articles decoratius, sinó que a més a més col·laboren també en una causa compromesa amb la societat i el territori.

Per tal de satisfer totes aquestes demandes i oferir el millor servei, el personal del Garden de Fupar segueix amb la seva activitat també durant l’estiu. És el cas del Jaume, encarregat de mantenir les plantes en bones condicions, malgrat la forta calor. Per la seva part, la Mari i el Jordi acumulen una llarga experiència com a empleats de la Fundació. Tots dos es dediquen a preparar les corones de flors que els encarrega la Funerària de Terrassa; una activitat que, malauradament, tampoc fa mai vacances.

Una altra d’aquestes activitats que es manté en funcionament de manera ininterrompuda són els serveis de neteja.  A part de totes aquestes tasques, Fupar també reemprendrà l’activitat dels manipulats i envasats en els propers dies, així com el servei ocupacional. Per la seva banda, l’espai de rentat de cotxes reobrirà el proper 24 d’agost, després de tres setmanes de descans. Es calcula que el personal de Fupar realitza, durant l’any, unes 14.000 neteges interiors de vehicles, i que pel túnel de rentat hi passen prop de 25.000 automòbils. Tot plegat, una mostra més de la gran capacitat productiva d’aquest projecte d’economia social i inclusiva, estretament vinculat a la ciutat.

Endesa dobla la capacitat elèctrica de part de la xarxa soterrada del barri del Segle XX

Endesa ha finalitzat recentment els treballs per duplicar la capacitat de transport d’energia de part de la xarxa elèctrica de mitjana tensió de Terrassa. L’objectiu ha estat reforçar la qualitat del subministrament a més de 5.000 clients. La inversió, de més de 207.000 euros, possibilita reforçar les infraestructures a la població.

En concret, els treballs s’han realitzat a la carretera de Rubí, a la plaça de Jaume Jover, al carrer Pare Font i al carrer Sant Francesc, al barri de Segle XX. En incrementar la tensió del cablejat d’11 kV a 25 kV, la mateixa línia pot passar el doble d’energia que abans. Això permet esponjar les càrregues i atendre eventuals puntes de consum (tant a l’estiu com a l’hivern). També assegura donar resposta a nous subministraments en el futur. L’actuació també permet incrementar la fiabilitat i capacitat entre dues de les infraestructures elèctriques més importants de la ciutat com són la subestació ‘Carretera’ i el centre de maniobres ‘Societat’.

S’ha substituït més d’1 km i mig de cablejat de dues línies subterrànies per un d’alumini i que compta amb aïllament termoplàstic, amb major resistència davant d’agents externs.

El 080 Barcelona més virtual comptarà amb la presència de Txell Miras

La terrassenca Txell Miras és una de les 21 dissenyadores i marques de moda que presentaran propostes creatives a la primera edició digital del 080 Barcelona, el certamen de moda que impulsa la Generalitat a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda i el Clúster Català de la Moda i que se celebrarà en format digital del 10 de setembre al 21 d’octubre. Arribarà a mil compradors internacionals que, davant la impossibilitat de viatjar fins a Catalunya per la pandèmia, trobaran en l’edició virtual un canal fàcil i segur on conèixer noves marques i presentar-les als seus clients.

Es reconverteix així la 10a edició d’aquesta espai comercial per crear la 080 Barcelona Fashion Digital Showroom, una plataforma digital innovadora que estarà operativa sis setmanes i que tindrà els mateixos objectius i funcionalitats que el Showroom presencial que s’havia celebrat fins ara: generar interaccions entre compradors internacionals i marques de moda catalanes. S’integrarà en la 080 Fashion, que es farà del 14 al 17 de setembre.

Les marques participants, principalment de moda femenina de segment alt, exposaran les col·leccions mitjançant catàlegs a l’espai ‘Community’, on podran contactar directament amb compradors. De moment, la resposta està sent positiva ja que molts distribuïdors han vist reduïda la seva cartera de marques fruit de la crisi sanitària i econòmica que els ha fet perdre proveïdors i necessiten noves marques per atraure l’interès de botigues i clients finals.

A més de Txell Miras, que té marca pròpia des de 2004, ja hi ha confirmades la presència de Yerse, Sita Murt, Escorpion, Lola Casademunt, Blue Dolls, Dr. Bloom i Anna de Manel, i es preveu superar la vintena.

La Covid-19 ha canviat la situació laboral a quatre de cada deu treballadors segons una enquesta

Més de la meitat dels treballadors actius menors de 25 anys ha vist afectada negativament la seva situació laboral després de l’estat d’alarma per la Covid-19. Gairebé un 35 per cent ha patit un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació mentre que més d’una cinquena part ha estat acomiadada. A mesura que creix la franja d’edat d’edat creix el percentatge de persones que no han sofert cap canvi en la seva relació contractual amb l’empresa, amb una mitjana del 61 per cent. És una de les conclusions de l’enquesta sobre l’impacte de la Covid-19 a Terrassa i que van respondre 2.946 persones entre el 8 i el 22 de juny a través d’un formulari a Internet. El qüestionari incloïa preguntes sobre com els ha afectat el coronavirus en l’àmbit laboral, personal i social.

Mentre abans de la pandèmia un 68 per cent dels terrassencs reconeixia que mai no treballava des de casa, ara la meitat si que ho fa, total o parcialment. La població més gran és la que més ha començat a fer-ho perquè, també, era la que abans ho feia menys. Només una quarta part dels joves ha començat a fer feina des de casa durant l’estat d’alarma; Entre els 25 i els 65 anys ho ha fet la meitat i a partir dels 65 anys quatre de cada cinc.

 

En el moment de l’enquesta la meitat dels treballadors creia que la situació probablement afectaria negativament la seva feina: un 29,5 n’estava convençut mentre que un 20,5 hi veia una probabilitat. El percentatge varia si el treballador es assalariat, un 47 per cent, o si és per compte propi, un 77 per cent. Els majors de 65 anys és el col·lectiu que veu el got més buit.


Pel que fa a la situació econòmica, de mitjana gairebé la meitat dels qui han respost l’enquesta considera que per a ells ha empitjorat o ha empitjorat molt, mentre que la resta diu que no li ha afectat. Un de cada tres residents a Terrassa assegura que li costa arribar a final de mes. Només un 3,5 per cent reconeix que la seva situació econòmica ha millorat. A la població major de 65 anys és la que ha afectat menys la Covid-9 econòmicament ja que el percentatge de persones que diu que els ha empitjorat a situació amb prou feines arriba al 20 per cent. Un 28 per cent de la població terrassenca ha hagut de retardar o no ha pogut pagar algun dels pagaments habituals.

FEMvallès reitera que el nou túnel de FGC passi per Vallvidrera i no per Horta

FEMvallès defensa que, per estalviar temps i diners, la connexió ferroviària del Vallès amb Barcelona ha de discórrer a través de Vallvidrera en paral·lel al recorregut actual i no per un nou túnel a Horta, tal com defensen els alcaldes de Sabadell i Terrassa.

Des de la plataforma socioeconòmica argumenten que, d’aquesta manera, es mantindria l’equilibri actual entre els dos sistemes urbans de Sabadell i Terrassa, evitant l’obligació dels egarencs a passar per Sabadell perquè el traçat per Vallvidrera partiria de Sant Cugat, on actualment ja hi ha una bifurcació que reparteix les línies de FGC cap a les dues cocapitals.

Segons l’entitat vallesana, el nou túnel anunciat per la Generalitat estalviaria 15 minuts de viatge i conduiria al centre de Barcelona, amb la possibilitat de doblar el nombre de passatgers de la línia. Per això, proposa que el nou túnel circuli entre les estacions de Sant Cugat i Sarrià sense parades intermèdies. A més, aprofitant la construcció del nou traçat, es podrà enllaçar Sarrià amb plaça d’Espanya connectant així les línies de ferrocarrils del Vallès i el Baix Llobregat. El traçat proposat per FEMvallès entre Sarrià i Plaça d’Espanya afegiria estacions noves a l’avinguda Diagonal i Roma, a més de nous intercanviadors a Provença i Sarrià.

Les Cambres i la Unió de Polígons demanen una visió holística en l’anàlisi dels projectes de renovables

La Comissió d’Economia Circular, Indústria i Sostenibilitat del Consell General de Cambres de Catalunya i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), han analitzat els recents dictàmens de no viabilitat dels emplaçaments de 10 instal·lacions solars fotovoltaiques (d’un total de 9 analitzades) i 9 parcs eòlics (d’un total de 25 analitzats) per part de la Ponència d’Energies Renovables.

Aquesta inicial decisió, què s’entén no vinculant, es valora amb molta preocupació de de les Cambres i la UPIC. Destaquen que els projectes descartats per una potència de 365,6 MW, podrien arribar a generar 1.150 GWh, que suposarien una aportació al PIB de Catalunya de gairebé 40 milions d’euros a l’actual preu del mercat de l’electricitat.

Segons els estudis de les associacions d’energies renovables catalanes, l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCAT) i la Unió d’Empreses Fotovoltaiques de Catalunya (UNEFCAT), per fer front als compromisos de la transició energètica, Catalunya ha de posar en servei un mínim de 4.090 MW de nova capacitat de generació eòlica i 6.270 MW de nova capacitat de generació solar fotovoltaica durant els pròxims 10 anys. La qual cosa suposaria una inversió de l’ordre de 3.965 milions d’euros per la part eòlica i 5.568 milions d’euros per la part solar fotovoltaica, i generaria una gran capacitat de creació d’ocupació, estimada amb uns 30.000 llocs de treball comptant amb tots els eslavons de la cadena.

A part del repartiment pel territori de les inversions, pels pròxims trenta anys la transferència de renda derivades s’estima entorn de 2.000 milions d’euros, entre ICIO, IAE, BICE i lloguers de terrenys per a la implantació dels parcs que es construeixin sobre terra.

Per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, aconseguir una més alta autonomia energètica i situar en condicions competitives per la indústria el cost de l’energia, Catalunya precisa abordar, diuen, sense dilacions el màxim d’inversions en el camp de les renovables. Les cambres i la UPIC assenyalen que s’han de contemplar totes les afectacions sobre fauna, paisatge i l’activitat primària, però cal evitar posicions extremes que, segons ells, no s’entenen degudament sospesades amb les necessitats i avantatges per Catalunya.

Els ajuntaments podran disposar de part del seu superàvit per combatre la Covid-19

Els ajuntaments que han tingut superàvit podran utilitzar part d’aquests diners per pagar factures generades per la pandèmia de la Covid-19. Només en podran destinar una tercera part, uns 5.000 milions. És el que ha acceptat la Federació Espanyola de Municipis (FEMP) a proposta del govern espanyol.

D’aquesta manera, els ajuntaments que cedeixin els seus romanents a l’Estat podran utilitzar, entre el 2020 i el 2021, com a mínim el 35% dels fons aportats. En total, es tractaria de 5.000 milions d’euros dels 14.000 acumulats.

Aquest any se’n tornaria el 40%, és a dir 2.000 milions d’euros, i l’any que ve la resta, 3.000 milions. La quantitat restant es tornarà en un termini de deu anys a partir del 2022.

Els ajuntaments són les úniques administracions a Espanya amb superàvit, però degut a la llei d’estabilitat no podien utilitzar lliurament aquests diners. Ara, per lluitar contra els efectes de la Covid-19, el Ministeri d’Hisenda ha canviat les regles.