Taigua podria tornar diners als usuaris terrassencs per compensar l’augment de les factures durant el confinament

Taigua analitza retornar diners als usuaris domèstics de Terrassa que durant els darrers mesos s’hagin vist afectats per un salt en el tram de la tarifa municipal. Així ho ha assegurat l’Ajuntament aquest divendres, en un comunicat on explica que la coincidència del confinament amb la regularització de la lectura estimada ha provocat que, per a molts terrassencs, la factura del tercer trimestre hagi estat més elevada de l’habitual. El servei municipal d’abastament d’aigua efectuaria la devolució de manera automàtica en la facturació dels propers mesos.

Com a d’altres ciutats, a Terrassa el període de confinament va provocar un augment del consum domèstic, un increment que Taigua ha estimat d’entre el 10% i el 15%. Com que al segon trimestre es va aplicar una bonificació del primer tram de consum per contrarestar els efectes de la crisi sanitària, la pujada dels imports de facturació del tercer trimestre encara s’ha deixat notar encara més. Aquest major consum ha provocat, sobretot, un augment a la factura del cànon de l’aigua, corresponent a l’Agència Catalana de l’Aigua, i, en menor mesura, a la tarifa del servei municipal, la qual sí dependria de Terrassa.

D’altra banda, el confinament també va provocar que, per motius de seguretat, es deixessin de prendre les lectures dels comptadors d’uns 47.000 usuaris de la ciutat, gairebé la meitat dels domicilis de Terrassa. Com que llavors es va fer una lectura estimada tenint en compte els consums d’altres anys, en posar-se al dia la facturació real amb un consum que havia estat més elevat, la regularització ha desembocat en aquestes facturacions més altes. Encara que els increments s’han efectuat seguint la reglamentació vigent, l’Ajuntament afirma que Taigua estaria estudiant modificar el reglament per evitar aquests problemes en una situació de pandèmia sanitària. Resta saber si, per la seva banda, l’Agència Catalana d’Aigua farà algun moviment similar al respecte.

La CECOT proposa més flexibilitat per a la conciliació

Davant l’inici de les escoles i de possibles tancaments de grups escolars pel risc a contagi del coronavirus, l’associació empresarial CECOT reclama al Govern més flexibilitat en la gestió de les relacions laborals per garantir la conciliació familiar. Per això la patronal del Vallès proposa que davant el cas de la quarantena d’un alumne amb resultat negatiu de la prova del Covid-19, proposa considerar la situació per als pares d’incapacitat temporal, tal i com va passar en l’estadi inicial de la pandèmia.

També es podrien habilitar permisos retribuïts recuperables i poder modificar les condicions i horari de treball mentre duri la circumstància laboral. En tot cas la CECOT apèl·la a la màxima flexibilitat per arribar a acords entre treballadors i empresaris amb els instruments actuals i donar cobertura als afectats sense perjudici per a l’empresa.

El Govern va anunciar la possibilitat de baixes retribuïdes per als pares que el seu fill hagi donat positiu en la prova del coronavirus i més tard va afegir també aquesta circumstància per aquells casos que el resultat sigui negatiu però haver de fer la quarantena a casa.

L’atur torna a pujar durant l’agost i a Terrassa ja són 17.000 les persones sense feina

Com és habitual, el tram final de la temporada estiuenca deixa un balanç negatiu en les xifres de l’atur del mes d’agost. Aquest any però, degut a la forta baixada del turisme, l’ocupació en aquest sector s’ha vist reduïda i, per tant, les persones que s’han quedat sense feina han estat menys. És una de les principals conclusions de les dades generals de l’atur del mes d’agost, que mostren un creixement menor en comparació a d’altres anys.

A Terrassa la xifra és rodona, amb un total de 17.000 persones que consten com a aturades demandants de feina, fet que suposa un augment de 395 parats respecte al juliol. La variació intermensual és del 2,38% i la taxa de desocupació se situa ara en el 15,04%. A la ciutat, en un any, l’atur ha crescut gairebé un 20%, amb 2.792 aturats més respecte al mes d’agost del 2019.

Pel què fa al conjunt de la comarca, l’atur ha pujat un 2,53%. Traduït en xifres, això significa que 1.518 vallesans s’han quedat sense feina durant l’últim mes. A Rubí l’atur ha augmentat en 105 persones, a Vacarisses em 15, a Matadepera en 14 i a Ullastrell en 8. Per la seva part, els dos únics municipis de la comarca que han vist reduïda la seva taxa d’atur són Rellinars, en 3 persones, i Viladecavalls, en 2.

Els preus de compra i de lloguer de pisos, de moment, resisteixen davant el coronavirus

El mercat immobiliari es regeix per la llei de l’oferta i la demanda. El confinament va aturar la roda. La signatura d’hipoteques pràcticament va desaparèixer i les visites a habitatges es van anul·lar. Les agències estaven tancades i es van abocar a les xarxes i al teletreball per fer seguiment, sobretot, d’inquilins i propietaris.

A mesura que avançava la desescalada, les immobiliàries han reprès l’activitat amb un bon volum de visites i de signatures de compra-vendes que van quedar suspeses per la pandèmia. La inestabilitat del mercat laboral fa que moltes persones s’ho pensin dos cops abans de comprar un pis i prefereixin llogar-lo. Els professionals diuen però, que les entitats financeres han millorat les condicions i que per això les hipoteques han crescut. Apunten també que els preus s’han ajustat. Així, el metre quadrat, de mitjana, se situa actualment a Terrassa en 1.670 euros.

Tot i la crisi econòmica generalitzada provocada pel coronavirus, el sector és relativament optimista de cara al futur, sobretot pel que fa al lloguer. El mercat laboral és inestable i això provoca sempre demana. A més, molts inquilins busquen millores: passar d’un pis de 2 habitacions a un de 3 o trobar-ne un que tingui pati o terrassa. Per aquests motius, Camps creu el preu es mantindrà. Al centre i barris propers se situa entre 7 i 10 euros per metre quadrat. Afirma però que l’estabilitat afavoreix tots els actors d’aquest triangle: propietaris, inquilins i immobiliàries.

Augmenta l’espera per anar a examen pel carnet de conduir

Les autoescoles terrassenques porten a examen un 30 per cent dels alumnes que abans del Covid-19 anaven a examinar-se per treure’s el carnet de conduir. Aquesta situació es deu a la manca d’examinadors de la Direcció General de Trànsit, una situació que les autoescoles denuncien des de fa més de dos anys.

També pels cupos establerts pel mateix organisme que limita el número d’alumnes que es poden examinar segons els aprovats de cada centre. Una situació que el confinament i la pandèmia ha agreujat. Les autoescoles denuncien una situació límit mentre esperen un pla de xoc anunciat per la DGT i que no arriba. El resultat de tot plegat: pèrdues econòmiques i llargues llistes d’espera per treure’s el carnet de conduir.

Ja fa temps que els examinadors de la DGT no cobreixen la demanda que hi ha en l’actualitat. Una situació que cada Comunitat Autònoma pateix en diferent mesura. Per primera vegada aquest agost s’han fet examens per conduir, un regal enverinat pels centres d’ensenyament que també han vist reduir el nombre d’alumnes que es podien examinar. Hi ha autoescoles que es troben en una greu situació pel baix nombre d’alumnes que poden arribar a examen.

Terrassa, a la videoconferència de municipis contraris al model d’ajudes per la Covid-19

Una trentena de municipis d’arreu de l’Estat uneixen forces per reclamar al govern central que rectifiqui l’acord entre el Ministeri d’Hisenda i la Federación Española de Municipios y Provincias sobre el model d’ajudes per la Covid-19. Terrassa és un d’ells i l’alcalde, Jordi Ballart, participarà aquest dimarts, 1 de setembre, a la trobada telemàtica de les 27 ciutats que el passat 7 d’agost van subscriure una declaració conjunta contra aquest model. Barcelona i Torrelavega també hi participaran a la videoconferència com a ciutats convidades.

Aquesta declaració conjunta demana al Govern de l’Estat que faci enrere en el decret Llei que vol alliberar els romanents i fer ús dels superàvits municipals.

Ballart ja ha mostrat el seu rebuig en considerar que “vulnera l’autonomia financera de les entitats locals, suposa una confiscació dels superàvits municipals i proposa excloure els ajuntaments que no disposen de romanents del repartiment dels fons provinents dels Pressupostos Generals de l’Estat». A més, reclama que “els ajuntaments puguin disposar dels romanents acumulats durant els darrers anys, destinant-los als projectes i polítiques que cada municipi determini en funció de les seves pròpies necessitats”.

En el manifest del mes d’agost es va sol·licitar, també, una reunió immediata amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per replantejar les ajudes estatals als municipis, reduir les limitacions financeres eliminant la regla de despesa, el concepte de dèficit i d’estabilitat, almenys per a l’any 2021, avançar en un nou sistema de finançament de les entitats locals i definir l’accés dels ajuntaments al finançament europeu pel que fa als fons assignats a Espanya per import de 140.000 milions d’euros.

Aquesta petició es va traslladar a la ministra que va dir que qualsevol reunió negociadora havia de tenir lloc a través de la FEMP. Per tant, es va contactar amb el president de la Federació perquè obrís un canal de diàleg entre la ministra i els municipis contraris a l’acord, però la petició no ha estat acceptada.

Els municipis que hi participaran a la videoconferència, a més de Terrassa, són: Alacant, Almeria, Badalona, Cadis, Còrdova, Granada, Lleida, Madrid, Màlaga, Marbella, Múrcia, Ourense, Oviedo, Palència, Pamplona, Pontevedra, Pozuelo de Alarcón, Reus, Salamanca, Santander, Santa Cruz de Tenerife, Tarragona, Telde, Terol, València i Saragossa i, també, Barcelona i Torrelavega, com a ciutats convidades.

Terrassa rebrà uns 900.000 euros del Catàleg de Serveis de la Diputació

Terrassa rebrà 32 ajuts o subvencions de la Diputació de Barcelona per destinar-los a diferents serveis i programes municipals per un valor de 904.980 euros. Entre els serveis a les empreses, la consolidació empresarial a l’Orbital-40 rebrà 270.000 euros, el servei local d’ocupació s’emporta uns 75.000 euros, mentre que per al programa de sensibilització de Terrassa Solidària dins els plans d’educació per al desenvolupament, s’hi destinen 70.000 euros.

Un programa de seguretat alimentària, el finançament de projectes educatius com la Formació Professional i el Servei de Consum rebran més de 120.000 euros per a diferents actuacions. En total la Diputació ha atorgat 474 assistències al Vallès Occidental, en un Catàleg de Serveis per aquest 2020 per un valor de més de 6,3 milions d’euros, repartits en ajuts tècnics, econòmics i materials.

En aquest instrument de la Diputació d’assistència i cooperació local, es referma el foment a la innovació, l’activitat econòmica local i el servei a les persones per a la igualtat i la diversitat, a més del repte de la lluita contra el canvi climàtic, per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats a l’Agenda 2030. L’oferta per a ens locals, ajuntaments, mancomunitats o consorcis es troben en un cercador per accedir a catàlegs a mida, segons criteris de població, matèria o tipus de recurs. Cada recurs conté informació detallada dels requisits i criteris de valoració per aconseguir-lo.

La instal·lació de plaques solars, en creixement malgrat la pandèmia

Les darreres dades de la Generalitat diuen que la instal·lació de panells solars s’ha disparat a Catalunya en els darrers mesos, sobretot en l’àmbit domèstic. A tot el territori figuren 4.474 equips i aquests creixen un 52% cada trimestre des que van entrar en vigor les darreres normatives d’abril de 2019 i gener de 2020.

MGM Energies Renovables és una empresa terrassenca que porta 10 anys obrint mercat. Actualment les plaques solars són ja el 80% de la seva facturació i asseguren que tenen per endavant una dècada daurada. De moment, i malgrat la pandèmia, i tret de les setmanes més dures del confinament, la demanda d’informació, de pressupostos i, finalment, de projectes realitzats d’instal·lacions fotovoltaiques de particulars no ha parat.

Un equip per a una casa unifamiliar pot costar entre 4 i 6.000 euros però la inversió es recupera amb la factura, les bonificacions fiscals i els beneficis mediambientals. Les noves lleis permeten que l’energia produïda durant el dia i no consumida, és a dir, l’excedent, es pugui compensar durant la nit. També és possible compartir excedents entre comunitats de propietaris o edificis propers.

A més, a Terrassa les bonificacions fiscals per a particulars i empreses que apostin per aquesta transició energètica són les màximes possibles. Així, l’IBI i l’IAE es bonifiquen al 50% durant períodes de 5 i 3 anys, respectivament. Per la seva part l’Impost de Construcció, Instal·lació i Obres, l’ICIO, té un descompte del 95% per a la instal·lació d’energies renovables.

A banda dels estalvis econòmics, aquests projectes suposen un important benefici mediambiental i la conscienciació de la població per aturar o mitigar l’impacte del canvi climàtic també ha fet augmentar l’interès per aquestes noves formes d’energia més sostenibles.

Preocupació al Gremi d’Hostaleria per les mesures relatives a la distància i els horaris

El passat 19 d’agost la Generalitat va publicar tot un seguit de mesures per contenir la pandèmia dirigides al sector de l’hostaleria. A banda de la prohibició de fumar a les terrasses si no es poden garantir els 2 metres de separació, la normativa també regula horaris i distàncies entre la clientela.

El gremi d’hostaleria de Terrassa i comarca creu que aquestes mesures perjudiquen els seus negocis i que són injustes ja que ells des del principi han complert amb totes les indicacions sanitàries.

De moment i gràcies a que han pogut ampliar les terrasses, l’aforament no s’ha vist gaire afectat però això canviarà quan arribi la tardor i no es pugui estar estar a l’aire lliure.

Pel que fa als horaris, la mesura del govern limita a la una de la matinada el tancament de bars i restaurants i també prohibeix acceptar nova clientela a partir de les 12. En aquest cas, la limitació horària afectarà sobretot a l’oci nocturn i no tant a bars, cafeteries i restaurants. Des del gremi trenquen una llança en defensa d’aquest sector. Consideren que se’ls està criminalitzant de forma injusta perquè els contagis provenen sobretot de trobades a l’espai públic i no de l’interior dels locals.

El gremi mostra la seva preocupació quan, a partir del setembre, molts d’aquests establiments facin balanç i no puguin continuar oberts per totes les restriccions que els han imposat.

El Gremi d’Hostaleria demana bases més concretes sobre la normativa del tabac

Aquest gest tan qüotidià fins ara, fumar al carrer, pot ser sancionat si no es poden garantir els 2 metres de separació amb altres persones. Les multes oscil·len entre els 100 i els 3000 € i això inclou les terrasses dels bars i restaurants. Des del gremi d’hostaleria ho viuen amb preocupació, sobretot perquè la norma no és clara en la seva aplicació a les terrasses.

La restricció de fumar a la via pública s’ha publicat al diari oficial de la Generalitat d’aquest dimarts divuit d’agost juntament amb tota una sèrie de mesures per contenir la pandèmia. Aquesta limitació és aplicable per a l’ús de qualsevol dispositiu d’inhalació com pipes d’aigua, catximbes o cigarretes electròniques. La problemàtica amb les lleis del tabac malauradament no és nova pel gremi. L’any 2006 es va prohibir fumar als interiors de bars i restaurants de menys de 100m2. Cinc anys després es va prohibir també als de més de 100m2 sense tenir en compte les inversions per adaptar els locals que havien fet els propietaris. Ara, tampoc es podrà fumar lliurement als exteriors. El sector de la restauració creu trobar-se contínuament en el punt de mira.

Al setembre demanaran una reunió amb els responsables de la Generalitat perquè, com a mínim, estableixin unes bases per aplicar la normativa i mirar de trobar solucions al que, de moment, consideren un perjudici per als seus negocis.

A banda de la prohibició de fumar, la normativa també limita l’hora de tancament dels locals, així com la distància entre taules i a la barra, que haurà de ser d’un mínim d’un metre i mig, amb un màxim de 10 persones per grup.