La Cecot valora positivament l’element de la negociació col·lectiva en la Llei del Treball a distància

/0 Comentarios/en , , /por

La Cecot considera que el RDL de Treball a distància  pot ser un molt bon instrument laboral i social per contribuir a articular una societat del S.XXI.

El fet que la Llei obligui a l’empresa a facilitar les eines i equips per desenvolupar el teletreball però que, en canvi, permeti que la compensació de les despeses es concreti mitjançant la negociació col·lectiva és un element clau per poder adaptar-la a la infinitat de casuístiques que es donen a l’activitat productiva del teixit empresarial català.

L’entitat també valora positivament que la nova regulació del teletreball no s’hagi d’aplicar a les empreses que han hagut d’adoptar el teletreball com a mesura per combatre el risc de contagi de COVID-19, donada la situació d’excepcionalitat generada per la pandèmia des del passat mes de març.

El mes de juliol, des de l’àrea d’assessorament laboral i el Club Cecot de Recursos Humans, es va dur a terme un document que contemplava reflexions i propostes pensades per contribuir al debat sobre la necessitat de regular el teletreball i val a dir que l’actual RDL de Treball a Distància les recull, per la qual cosa l’entitat empresarial es mostra prou satisfeta amb el redactat final de la Llei.

L’Ajuntament presenta quatre projectes empresarials d’impacte social a inversors de la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

Una teràpia per a la millora de l’artrosi i altres patologies musculoesquelètiques; una solució d’assistència domiciliària precoç que preveu l’anticipació d’episodis de pacients crònics; unes ulleres que milloren la percepció de les persones amb baixa visió, capacitant-les per millorar la seva mobilitat i autonomia personal; i uns segells digitals basats en tecnologia Blokchain per lluitar contra la falsificació.

Aquestes són les 4 propostes que han participat a la primera ronda de finançament dels Projectes ValorTRS. Es tracta d’un programa, liderat pel Servei d’Innovació, que busca projectes que resolguin aspectes socials o mediambientals que no estaven resolts o per als quals la solució no era òptima o era insuficient. També cal que l’activitat que sigui viable econòmicament, que siguin innovadors; que es gestionin de manera responsable i transparent i que estiguin vinculats al territori i impliquin a la societat.

 A partir d’aquí, l’Ajuntament els facilita l’accés a finançament privat amb l’objectiu de donar-los sortida i ajudar-los a arribar al mercat, consolidar-se i créixer, ja sigui a través d’empreses i organitzacions o bé de particulars que vulguin donar suport a aquests projectes emprenedors.

El regidor d’Innovació i Economia Social, Pep Forn, ha participat en  aquesta primera trobada virtual.

La Cecot demana al Govern projectar Catalunya com a país segur per enfortir les empreses

/0 Comentarios/en , , , /por

L’impacte del confinament sobre els autònoms i les empreses ha estat perjudicial per l’activitat econòmica i devastador per molts negocis. Ho afirma la patronal terrassenca Cecot que també diu que s’han implementat mesures de prevenció a les empreses des de mitjans de març com el teletreball, reunions telemàtiques, neteja o adequació de cada lloc de treball per evitar aturades productives i garantir la salut de les persones.

El principal focus de contagis per COVID-19 fins a la data es generen a l’entorn particular, és a dir, les celebracions familiars o amb amics, i sobre tot, les trobades entre el jovent. Per això la Cecot demana al Govern que  incorpori missatges pro-empresa que ajudin a projectar una imatge d’espai segur a nivell nacional però sobre tot internacional. “Hem de pensar que totes les informacions oficials repercuteixen directa o indirectament sobre la nostra economia, i que la reputació de Catalunya és una qüestió essencial que afecta les inversions, el comerç, el turisme i les relacions diplomàtiques. Estem fent bé les coses a nivell empresarial, demanem a les administracions que incorporin aquest element en els seus argumentaris i traslladar-ho a l’opinió pública i als mitjans”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot.

Així, de la mateixa manera que es faciliten les dades sanitàries també es poden facilitar les dades d’empreses certificades pels seus Serveis de Prevenció de Riscos qui verifiquen i validen totes les mesures de protecció implementades, diuen els empresaris.

L’esforç i la inversió que estan realitzant les empreses per garantir espais de treball segurs tant per a les seves plantilles, com per a la seva clientela, contribueix a una imatge de seguretat que no es veu traslladada en les informacions dels mitjans de comunicació i frena la reactivació de molts sectors, afirma Cecot. Per això, l’entitat proposa als Governs que també tinguin en compte l’impacte dels discursos públics en l’activitat empresarial.

A criteri de la Cecot, Catalunya necessita fiançar aquesta imatge d’espai segur mitjançant una campanya institucional que compti amb la col·laboració de tota societat, especialment del sector empresarial que és qui més ho està patint amb incidència directa sobre les persones. Per fer-ho, les empreses han de posar en valor tot allò que estan fent i el Govern ha d’aprofitar el que estan fent les empreses per complementar les seves intervencions públiques i ajudar a la reactivació.

Els ajuntaments volen gestionar els seus romanents

/0 Comentarios/en , /por

La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Núria Marín, ha participat aquest dimarts al matí d’una reunió telemàtica amb 28 municipis més de tot l’Estat, per demanar al Govern l’obertura d’un diàleg i renegociar les condicions d’ajudes per la Covid-19 i la gestió de romanents municipals. La petició arriba després que el Congrés no convalidés el Decret pactat entre la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i Hisenda que, segons el comunicat, vulnera «l’autonomia financera de les entitats locals i una exclusió dels ajuntaments que no tinguin romanents».

Per a Marín, era un acord que «perjudicava greument milers de ciutadans en un moment delicat per a l’economia local, que ha de fer front als efectes socials de la pandèmia». Els 29 municipis s’han unit per reclamar la millora en les condicions de les ajudes pel coronavirus i demanen una nova negociació amb el Govern que es basi en els acords d’igualtat i solidaritat arribats amb el FEMP.

Els ajuntaments volen un sistema d’ajuts que permeti fer front a les dificultats econòmiques de la crisi en el fons incondicional de 5.000 milions i el de 1.000 milions específicament per al transport públic. Els municipis reclamen l’aplicació de superàvits, l’ampliació del termini de les inversions financerament sostenibles i l’eliminació de la regla de la despesa per als anys 2020 i 2021.

D’altra banda, les ciutats reivindiquen poder participar com a beneficiàries dels fons europeus, rebent almenys el 14,16 per cent, el percentatge de la despesa local respecte la despesa pública total d’Espanya. Per a Marín és important per Terrassa «disposar lliurement dels romanents acumulats en els darrers anys perquè els podem destinar a projectes municipals molt necessaris per a la ciutat».

La pèrdua de teixit empresarial afecta les empreses d’entre 1 i 5 treballadors

/0 Comentarios/en , , /por

La pèrdua de teixit empresarial a Sabadell i al conjunt del Vallès afecta majoritàriament les empreses d’entre 1 i treballadors. Segons l’anàlisi del Consell Intersectorial d’Empresaris, el 87,7% de les 513 empreses que han tancat durant el darrera any a Sabadell (juny 2019-juny 2020) són microempreses. Això suposa una pèrdua de 450 negocis.

En el conjunt del Vallès, en un any s’han perdut 3.852 empreses. El 86,7% correspon a empreses de fins a 5 treballadors (3.341 petites empreses), grup que representa ara el 69,8% del total d’empreses del teixit econòmic comarcal.

El document del CIESC destaca també la reducció de les grans empreses. A Sabadell les companyies de més de 500 treballadors han baixat en un any d’11 a 8 i en el conjunt del Vallès, han passat de 66 a 60.

Davant d’aquesta situació, l’entitat veu fonamental destinar dotacions econòmiques per a accions que permetin la readaptació, capacitació i especialització de les petites empreses i de les persones que han quedat sense feina per tal d’ajudar a reactivar la creació de noves empreses, fomentant l’emprenedoria i la creació d’ocupació.

La nova Llei del lloguer congela i rebaixa els preus dels pisos en 60 municipis

/0 Comentarios/en , /por

Els nous contractes de lloguer que se signin a partir d’aquest dimarts ja estan subjectes a la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge de Catalunya. La norma aprobada pel Parlament rebaixa i congela el preu dels nous contractes en 60 municipis d’alta demanda d’habitatge com ara Terrassa. En les zones de falta d’habitatge assequible, el cost del lloguer queda vinculat al que estableix l’Índex de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D’una banda els nous contractes hauran d’ajustar-se al preu per metre quadrat de referència.

I de l’altra en cas que l’immoble hagi estat arrendat en els darrers 5 anys per sota del preu de referencia, la llei impedeix que el propietari n’apugi el lloguer. Per tant, la nova llei rebaixarà el preu que ara estan per damunt de l’Índex i a més, congelarà als que se situen per sota. Els propietaris amb pocs ingresos poden quedar exempts de la limitació. Com a mesura d’urgència, la llei declara immediatament el mercat tens a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i 54 municipis més.

En els municipis inclosos a la llista, com ara Terrassa, el preu del lloguer ha crescut més d’un 20% entre el 2014 i el 2019. La Llei preveu que els ajuntaments tinguin marge per flexibilitzar la norma general i adaptar-la a les necessitats concretes de cada municipi. D’una banda, les seves propostes podran minorar o incrementar el preu de l’Índex en un 5 per cent i de l’altra, podran excloure de la norma els pisos que sumin més de 150 metres quadrats.

Si la falta d’habitatge està concentrada en barris o districtes, la norma s’hi podrà aplicar sense que afecti la resta del municipi. En qualsevol cas, la congelació i rebaixa del preu dels lloguers requereix una declaració de “mercat tens”. L’incompliment de la nova regulació pot comportar multes de fins a 90.000 euros.

L’empresa d’eines elèctriques Hikoki, amb seu a Terrassa, celebra el 30è aniversari

/0 Comentarios/en , /por

La filial ibèrica de Hikoki, distribuïdora d’eines elèctriques a professionals de la construcció, està d’aniversari. Compleix 30 anys des que va iniciar l’activitat, a Terrassa. Fa tres anys tant l’empresa com la marca van canviar de nom, d’Hitachi a Hikoki. Des del 2013 les oficines i magatzem està ubicats al polígon de Can Petit.

La companyia es dedica a la venda i comercialització d’eines elèctriques com perforadores, martells, serres, esmoladores, mescladores, clavadores o cargoladores. Són productes fabricats majoritàriament a Àsia i, en algun cas, a Alemanya.
L’usuari final de Hikoki és el professional tradicional, no el domèstic. Els seus productes es subministren en canals industrials sense cap presència en centres comercials de bricolatge.

Hikoki Power Tools Iberica té una xarxa comercial d’una quinzena de persones repartides entre l’Estat espanyol, Andorra i Portugal. El futur de l’empresa passa per segur innovant en el món de les bateries on ja porten anys treballant.

Hikoki tenia previst organitzar diverses activitats per celebrar l’aniversari però la pandèmia ha fet reduir la previsió.

El concurs de material i equips d’hemodiàlisi del CST torna als tribunals

/0 Comentarios/en , , /por

Palex Medical, una de les empreses que va optar al contracte del Consorci Sanitari de Terrassa pel subministrament de material i equips d’hemodiàlisi ha presentat un recurs per demanar l’anul·lació del concurs.

L’any passat el CST va adjudicar el contracte a l’empresa terrassenca Fresenius Medical Care. Ja aleshores Palex, que s’hi havia presentat, va recórrer l’adjudicació al Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya. El recurs va ser desestimat al febrer d’aquest any, donant per vàlida l’adjudicació del Consoci.

Disconforme amb la decisió, Palex ha dut ara la mateixa qüestió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que l’haurà de resoldre en els propers mesos.

Duque: «L’Estat hauria d’obligar a bancs i a fons voltor a destinar els pisos buits al lloguer social»

/0 Comentarios/en , , , /por

Com a conseqüència de l’agreujament econòmic provocat per la crisi de la Covid-19, moltes famílies en situació vulnerable han perdut el seu habitatge. Això ha fet augmentar l’ocupació de pisos buits, propietat de bancs o fons d’inversió. Un tema -aquest de l’ocupació il·legal- que, malauradament, està a l’ordre del dia.

Des de l’Ajuntament de Terrassa, el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, assenyala que s’ha de saber diferenciar entre els casos d’extrema necessitat i les situacions d’ocupació conflictiva, tot i que aquestes -diu- signifiquen una part irrisòria del problema. El també regidor de Serveis Socials demana comprensió per totes aquelles famílies vulnerables que s’han quedat sense casa després de no haver pogut assumir la pressió dels seus deutes hipotecaris.

Catalunya és a dia d’avui la comunitat amb més casos de tot l’Estat, amb 3.600 ocupacions durant la primera meitat de l’any. En aquest sentit, Noel Duque apunta que el problema es podria pal·liar reconvertint els pisos buits en habitatges de lloguer social. Aquesta setmana, la Fiscalia General ha dictat una nova instrucció per agilitzar els desallotjaments dels ocupes en els casos de violació o usurpació de domicili. En aquest sentit, el regidor terrassenc denuncia també una campanya de la por que s’ha pogut fer visible a través de diversos mitjans de comunicació.

El Gremi de la Construcció trasllada al conseller Miquel Sàmper la seva preocupació per les ocupacions il·legals

/0 Comentarios/en , , /por

El president del Gremi de la Construcció del Vallès i membre del comitè executiu de la Cecot, Antoni Palet, ha traslladat al nou conseller d’interior, el terrassenc Miquel Sàmper, la preocupació de les empreses del sector davant l’alt nombre de casos d’ocupacions il·legals i la inseguretat jurídica que genera. El col.lectiu alerta que aquesta situació pot comportar que molts dels projectes es vegin aturats, frenant la reactivació d’una part del mercat.

Ha estat en la primera visita institucional de Sàmper com a conseller a la seu de la patronal. Durant la trobada els representants econòmics i polítics han tractat altres temes amb incidència en el desenvolupament econòmic com ara la situació global de la pandèmia, els terminis de gestió de les llicències d’activitat, així com el fet de plantejar una iniciativa que permeti reforçar la seguretat pública mitjançant el desenvolupament d’accions que pugui complementar la seguretat privada.

Hi han participat membres del comitè executiu de la Cecot, encapçalada pel seu president, Antoni Abad; el director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Manuel Pardo, i l’inspector sub-director general Tècnic de la GDPEIS, Antonio Ramos.