L’impacte ambiental de la producció tèxtil posa en qüestió la sostenibilitat de la «fast fashion»

En els últims 15 anys el consum de roba a tot el món s’ha multiplicat per dos i en el mateix període la vida útil dels productes de moda ha caigut a una tercera part. És a dir, consumim el doble de roba però la utilitzem tres vegades menys. Més enllà del debat sobre la necessitat de comprar articles que no acabem amortitzant, aquest fet comporta un problema de sostenibilitat. I és que l’impacte ambiental de la producció tèxtil es tradueix en una sola dada: per cada quilo de roba fabricat generem 17 quilos de gasos contaminants.

En aquest sentit, des de l’Institut d’Investigació Tèxtil de Terrassa (INTEXTER) s’aposta per alternatives de futur que passen per la reutilització de les peces de vestir. Tot i les campanyes per donar una segona vida a la roba, el que s’acaba recollint és només un 10% del que es genera. Aquesta fórmula de consum accelerat deriva en el fenomen de la «Fast Fashion», el qual acaba causant que cada article tingui una data de caducitat implícita, imposada en molts casos per la pressió social.

Bon Preu i Esclat obre el seu tercer establiment a Terrassa

La cadena de supermercats Bon Preu i Esclat obre el seu tercer establiment a Terrassa, aquesta vegada a l’antic Saló Imperial, a la carretera de Matadepera. El nou comerç segueix la línia dels altres dos establiments de la cadena, amb una especial atenció al producte fresc, de qualitat i de proximitat. Tot i això el nou local representa un punt d’inflexió en la imatge del grup, amb pantalles informatives d’interès per a la compra, un renovat espai per a les fruites i les verdures i l’habitual assortit de productes a preus competitius.

També manté l’aposta per la venda on line. En l’acte de presentació d’aquest dijous amb la presència de l’alcalde i de les regidores Núria Marín i Lluïsa Melgares, el director general ha anunciat que la cadena ja busca un nou espai per obrir botiga a la ciutat. Bon Preu i Esclat ha invertit 5,1 milions d’euros en el nou local de més de 1.100 metres quadrats, on el producte fresc n’és el protagonista. També disposa de 38 places d’aparcament i donarà feina a 41 persones.

La remodelació de l’antic Imperial s’ha fet de forma sostenible estalviant fins a un 20 per cent d’energia i un 20 per cent menys d’emissions de CO2 a l’atmosfera, un dels primers grups a Catalunya amb la certificació energètica més alta. Aquest és el tercer establiment de la cadena a la ciutat que sempre tria edificis emblemàtics com l’antiga Caixa Terrassa al Portal Nou o la fàbrica Agut a l’avinguda Josep Tarradellas. Amb el nou supermercat Bon Preu i Esclat vol esdevenir un referent en la política comercial de proximitat i la promoció del producte fresc local, a banda d’una atenció personalitzada al client.

Creen el primer Laboratori de Digital Home que servirà per desenvolupar solucions tecnològiques per a les llars

Telefónica, el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i el Parc Audiovisual de Catalunya han posat en marxa el primer Laboratori de Digital Home. L’objectiu és que l’alumnat desenvolupi projectes encaminats a la introducció d’elements digitals a les llars per fer-les més confortables, segures i amb major interacció entre els dispositius existents.

Aquesta primera edició del Lab Digital Home sorgeix com a continuació del Lab 360º que es va desenvolupar amb gran èxit el passat curs emmarcat com una assignatura en tercer i quart curs dels graus en Multimèdia; Disseny i Desenvolupament de Videojocs; i Disseny, Animació i Art Digital de CITM-UPC. L’alumnat universitari i les empreses podran investigar conjuntament en el camp de la llar digital i generar idees al voltant de les noves formes i tipus d’habitatges i famílies existents, amb necessitats molt diverses i amb diferents formes de viure i gaudir de la seva vida, oci o fins i tot el treball des de casa.

Aquestes  idees i solucions tecnològiques han d’estar centrades principalment en tres eixos: l’entreteniment, la tranquil·litat i la connexió entre dispositius. Un entreteniment entès tant a nivell de televisió, música o videojocs, com de connexió entre els membres de la família  i amb l’exterior. La tranquil·litat o seguretat a la llar en l’entorn digital i també físcament. I, finalment, propostes creatives sobre noves formes de connectar i interactuar entre els dispositius propis i de fora.
En definitiva, oferir solucions tecnològiques que milloren la vida de les persones, fent que sigui més fàcil, senzilla, segura i entretinguda.

Per elaborar els seus projectes , els alumnes podran utilitzar els tres conceptes plantejats de forma transversal o individual, al costat de les eines i solucions que millor s’adaptin als resultats que volen aconseguir, no posant límits a la imaginació.

El laboratori  començarà al febrer de 2021 amb la creació de sis equips multidisciplinars formats per quatre persones cadascun, que hauran de  crear, dissenyar i desenvolupar nous escenaris a l’entorn de la llar digital.

La Cecot reivindica el paper del món empresarial en la presa de decisions per combatre la pandèmia

La patronal Cecot vol que es creïn dues taules de diàleg per consensuar accions per fer front a la pandèmia. Haurien d’estar formades pels diversos nivells de govern, les empreses i especialistes de la salut en una i economistes en l’altra. Aquestes taules haurien de permetre acordar de forma conjunta i consensuada el pla de vacunació i les restriccions que cal fer. El president de la patronal, Antoni Abad, demana un equilibri entre salut i economia.

En la trobada anual amb els mitjans de comunicació, aquest cop de forma telemàtica, Antoni Abad demana a l’administració de l’Estat que també apliqui ERTO com ha hagut de fer el teixit empresarial per fer front a la pandèmia, que deixi de gravar l’IAE si no hi ha activitat econòmica i que doni subvencions a fons perdut a les empreses com en d’altres països europeus.

També demana la Comissió Europea que tuteli com l’Estat distribuirà entre les empreses els 140.000 milions d’euros del fons de recuperació per la crisi del coronavirus.

El president de la Cecot troba una temeritat ajornar les eleccions del 14 de febrer perquè a hores d’ara veu impossible predir si en aquell la situació estarà millor o pitjor que ara. Antoni Abad considera insostenible i perjudicial pel món empresarial la situació de provisionalitat del Govern i el Parlament.

La Cecot confia que aquest any podrà culminar el projecte Vallès Solar, que preveu instal·lar plaques fotovoltaiques en 300 cobertes. De moment ja porten 130 projectes analitzats.

L’Ajuntament enceta un nou pla de formació per a l’emprenedoria i l’economia social i solidària

Aquest mes de gener s’inicien nous cursos i tallers organitzats pel servei municipal d’emprenedoria i economia social per respondre als nous reptes de la situació actual de les persones emprenedores i empreses de l’ESS. Les principals novetats són, entre d’altres, les formacions a la carta, els networkings per intercanviar experiències entre entitats i empreses, i l’acompanyament de persones expertes i/o entitats consolidades a persones emprenedores o a projectes que s’inicien.

Durant els cursos es tindrà en compte el grau de maduresa dels projectes, es definiran les competències clau per a la creació de noves idees per a l’emprenedoria col·lectiva i es donarà suport a la consolidació d’entitats i empreses d’economia social i solidària en els àmbits de la millora del finançament, planificació estratègica, màrqueting i comercialització.

També es duran a terme formacions d’interès específic per a l’emprenedoria social com són la governança democràtica, la sostenibilitat econòmica, social i ambiental dels projectes i la inclusió i diversitat.

Segons l’ajuntament, el Pla de Formació vol tenir un caràcter viu, dinàmic i està concebut per aconseguir enfortir les empreses i entitats del sector, així com donar suport a nous projectes que puguin sustentar-se en el temps amb el màxim de garanties.

Les inscripcions es poden fer clicant aquí

Lauda Ultracool posa la primera pedra de la nova fàbrica a la carretera de Rubí

L’empresa LAUDA Ultracool, especialitzada en la producció de refredadors de circulació industrials, tindrà una nova fàbrica a principis del 2022. Aquest dimecres s’ha col·locat la nova pedra del que seran les noves instal·lacions, més grans i modernes que les actuals. La mudança, però, no costarà gaire: el trasllat serà, pràcticament, davant mateix de l’actual fàbrica del carrer Colom, i es situarà a la carretera de Rubí. El pressupost inicial de la nova planta és de set milions d’euros; el terreny és de 9.000 metres quadrats, fet que permetrà doblar o triplicar els espais destinats a oficines, magatzem i producció.

Aquesta empresa terrassenca forma part, des del 2011, del grup alemany LAUDA i la intenció, segons han explicat, ha estat sempre el de mantenir-se a Terrassa.

A l’acte hi han assistit representants de la Cambra de Comerç i la CECOT, que han demanat a l’Ajuntament que faciliti el desenvolupament de les empreses al seu territori.

LAUDA Ultracool va ser fundada fa 52 anys amb el nom de Chaumeca Ibérica. El grup Lauda compta amb 520 treballadors i factura anualment 90 milions d’euros en vendes.

Malestar entre els veïns de Les Arenes pels freqüents talls en el subministrament elèctric

Ja fa unes setmanes que alguns veïns de Les Arenes pateixen talls en el subministrament elèctric de les seves llars. Tot i que l’afectació no és general, les cases més perjudicades són les dels carrers de l’Ordal, Sierra Nevada, Mont-Perdut, Pedraforca i la Panadella. Aquestes incidències es concentren en una mateixa zona del barri, però amb diferents graus d’afectació en funció de cada cas.

Després de diverses actuacions de la companyia intentant reparar l’avaria, els veïns denuncien el mal estat de la infraestructura i reclamen a les autoritats competents que busquin una solució el més aviat possible. També ha registrat diverses incidències el sistema d’enllumenat públic d’aquesta zona i d’altres carrers del barri. En aquest cas, però, l’empresa concessionària del servei ja ha intervingut en l’assumpte i des de fa dues nits els fanals tornen a funcionar amb normalitat.

Notícies relacionades:

https://terrassadigital.cat/lempresa-concessionaria-de-lenllumenat-public-treballa-per-reparar-una-avaria-que-afecta-les-arenes/https://terrassadigital.cat/el-psc-porta-a-fiscalia-els-talls-de-llum-de-les-arenes-la-gripia-i-can-montllor/

El sector serveis i els homes són els col·lectius amb més afectació de l’atur pel coronavirus

Feia onze anys que el balanç de l’atur no era tan negatiu com el 2020. Al 2008 i al 2009 una crisi financera d’abast mundial duia conseqüències nefastes per la construcció, els serveis i, en menor mesura, la indústria. En l’any que acabem de deixar l’atur s’ha disparat un 22 per cent per les repercussions d’una pandèmia mundial que han castigat especialment un sector, els serveis. De cada quatre nous aturats, tres són d’aquest sector, un 11 per cent de la construcció i prop d’un 6 per cent de la indústria.

En termes relatius, el sector on més ha crescut l’atur a Terrassa és l’agricultura, en un 30 per cent, tot i que a la ciutat és testimonial. Els serveis ho ha fet en un 26 per cent, la construcció en un 20 i la industria en poc mes del 9.

La pandèmia tampoc ha afectat per igual homes i dones. L’atur masculí ha crescut en un 28 per cent mentre que el femení ho ha fet en un 18. En la variació mensual de desembre la diferència encara es fa mes evident. La desocupació en els homes creix un 5,5 per cent i en les dones menys d’un 2.

Tots els perfils ocupacionals s’han vist castigats per la situació. Els que més han patit les conseqüències de la pandèmia són els treballadors de la restauració i venedors, amb un 28 per cent més d’aturats. Paradoxalment els segueixen ben a prop els professionals científics i intel·lectuals. Els menys afectats són els de directors i gerents, amb menys d’un 7 per cent d’increment i operadors d’instal·lacions i màquines un 13,5.

PIMEC i el Consell Comarcal porten els tests d’antígens als polígons industrials del Vallès

PIMEC i el Consell Comarcal del Vallès Occidental reprenen l’acció “PIMEC Covid Free” desprès del Nadal amb la realització de tests massius d’antígens a cinc polígons industrials més del territori. Es faran del 12 al 18 de gener. Amb la col·laboració dels ajuntaments, les unitats mòbils medicalitzades i els equips sanitaris, formats per professionals qualificats i certificats, visitaran Barberà del Vallès al polígon Can Salvatella, Rubí a l’aparcament del Pavelló Poliesportiu La Llana, Castellbisbal a la Casa de la Vila, Polinyà al polígon Can Gavarra i Sentmenat al Polígon Can Clapers.

El president de PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Catalán, ha recordat que, abans de Nadal, PIMEC va arribar als 1.631 tests ràpids d’antígens realitzats a treballadors i treballadores de 141 empreses catalanes de Sant Quirze del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Sant Fruitós del Bages, Sant Feliu de Llobregat, i Terrassa. A més, ha explicat que la patronal continua donant servei als més de 100 polígons industrials que gestiona, així com a les empreses catalanes a través de la iniciativa “PIMEC Covid Free in company”, per la qual un equip de professionals qualificats es desplaça a les empreses que ho sol·licitin per realitzar tests ràpids d’antígens al personal laboral.

Aquesta actuació forma part del Pla de Xoc Covid-19 per a la Reactivació Socioeconòmica del Vallès Occidental i està alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Molt poc moviment als comerços el primer dia oficial de rebaixes

L’endemà de Reis ha estat tradicionalment el primer dia de les rebaixes d’hivern. Darrerament però, moltes botigues empesos per les grans cadenes emparades per la llei espanyola de comerç, comencen abans el període de grans descomptes.

Aquest any ja era prou estrany per la pandèmia i ara s’hi afegeix el tancament dels comerços en cap de setmana i l’obertura entre setmana de només els petits.

A Sant Pere Nord aquest dijous es respirava molta tranquil·litat, lluny de les grans afluències habituals d’un 7 de gener per fer-se amb peces de roba abans que l’altra clientela.

El petit comerç confia que el tancament de les grans superfícies els set dies de la setmana els doni almenys un nou impuls en un any complicat.