Arrenca el cicle de concerts Sala CAT per reactivar l’escena musical i donar suport als artistes locals

Les sales de concerts de petit i mitjà format estan vivint, possiblement, l’època més dura de tota la seva història. L’activitat s’ha vist molt reduïda a causa de les restriccions sanitàries i això ha afectat tant als negocis com als artistes i als professionals del sector. És en aquest context que tres sales terrassenques, la Fred Astaire, Rasa 64 i el Vapor, s’han adherit a les propostes del Sala CAT per programar fins a 9 concerts durant els propers 3 mesos.

Els primers concerts del Sala CAT a Terrassa se celebren ja aquest mateix dissabte al vespre, amb propostes tan interessants com les de Sidonie, a la Rasa 64, o de Galgo Lento, a El Vapor. Per la seva part, la sala Fred Astaire acollirà la primera actuació musical d’aquest cicle el diumenge, 18 d’abril, al migdia, amb el concert de la cantant Laura Valls. L’aforament d’aquests equipaments s’ha hagut de reduir a un terç de la capacitat, fet que, en alguns casos, ha provocat que les entrades quedessin exhaurides en qüestió de dies. La iniciativa impulsada per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) va més enllà de Terrassa i permetrà, durant els mesos d’abril, maig i juny, celebrar prop de 100 actuacions a una vintena de ciutats d’arreu del país.

Expectatives econòmiques a la baixa segons el darrer informe de conjuntura de la Cambra

L’informe de conjuntura de la Cambra Terrassa del quart trimestre del 2020 i expectatives pels primers mesos del 2021, assenyala la feblesa de la demanda com a factor més destacat que ha limitat la marxa dels negocis durant el 2019 i 2020. Un fet que pren el relleu a l’augment de la competència que havia estat el principal factor en darrers informes.

L’estudi que per primera vegada incorpora els resultats d’una enquesta entre els membres del plenari, ha posat de manifest una forta polarització entre les empreses de la demarcació i reflecteix la preocupació majoritària per la feblesa de la demanda com a principal factor que limita els negocis. Tot i la feble recuperació econòmica durant els dos darrers trimestres del 2020 per la relaxació de les mesures anticovid, les expectatives segueixen marcant una tendència a la baixa en l’activitat econòmica en general.

L’informe situa l’ús de la capacitat productiva en un 67 per cent amb perspectives similars per al pròxim trimestre, valors inferiors als assolits durant el 2018 i 2019 que rondaven el 70 per cent, amb un pic del 74 per cent a inicis del 2020. Entre els factors que han limitat la marxa dels negocis ha estat l’augment de la competència, factor més destacat d’abans de la pandèmia i que ara perd rellevància en aparèixer en un 20 per cent de les respostes. La feblesa de la demanada interna ha estat assenyalada per un 60 per cent dels enquestats.

Puja l’atur i augmenta la precarietat laboral. A principis del 2020 la taxa d’atur a la comarca se situava en un 13,3 per cent i afectava a unes 29.517 persones, un 22,5 d’increment anual amb el sector serveis com el més afectat amb un creixement del 26,6 per cent. El nombre d’empreses amb treballadors, 11.775, ha disminuït en un 7,6 per cent així com el nombre de treballadors, 148.535, contractats per aquestes empreses, un 3,4 per cent menys anual. La novetat d’aquesta edició és la incorporació de l’enquesta del plenari per recollir informació sobre diferents sectors d’activitat empresarial.

Sobre diferents temàtiques se’ls ha demanat sobre l’actual tendència dels diferents negocis, així com sobre les expectatives de futur. Dels resultats, tot i no ser estadísticament significatius, en destaca la polarització esmentada i una clara insatisfacció amb les actuacions de les diverses administracions, principalment l’estatal, per la insuficiència d’ajuts i augment de la burocràcia, a més d’una preocupant tendència a l’alça dels costos de les matèries primeres. Sobre les expectatives positives de la marxa general de l’activitat econòmica per al proper trimestre es deuen principalment al mercat intern.

L’estudi trimestral recull també els resultats de l’enquesta de perspectives empresarials que organitza anualment Eurochambres i que es realitza durant els mesos de setembre i octubre a tots els països de la Unió Europea, coordinat aquí per la Cambra d’Espanya. Un total de 61 empreses terrassenques va respondre l’enquesta, mentre que en el conjunt de la UE la mostra va ser de 58.000 empreses de les quals, 2.274 espanyoles. La valoració de la situació per al 2020 que ha fet el sector empresarial espanyol no ha estat positiva en cap dels àmbits analitzats. No obstant això, les empreses de la demarcació han mostrat valoracions menys negatives que les de la resta d’Espanya pel que fa a l’evolució de la venda nacional, les exportacions i l’ocupació.

Lleuger descens de l’atur a Terrassa, trencant així la tendència a l’alça dels últims quatre mesos

L’atur a Terrassa s’ha reduït per primer cop, després de 4 mesos seguits sense parar de créixer. La xifra de persones desocupades arribava el febrer al màxim històric dels últims 5 anys, amb 17.297 demandants d’ocupació. Ara, un mes després, aquest registre ha baixat, tot i que molt lleugerament. Concretament el descens ha estat d’un 0,3% o, el que és el mateix; de 58 desocupats menys, situant el total en 17.239.

Així, a Terrassa una de cada sis persones en edat de treballar es troba actualment sense feina. Concretament, la taxa d’atur del municipi se situa ara en un 15,12%, la segona més alta des del juny del 2016. La variació interanual, respecte al març del 2020, és de gairebé 2.500 aturats més, el que suposa un increment del 16,6%.

Pel que fa a la comarca, la xifra d’aturats també ha baixat de manera molt suau. Durant l’últim mes, han estat 325 els vallesans demandants d’ocupació que han trobat feina. Així, actualment en tot el Vallès Occidental encara hi ha 61.970 persones desocupades. Per poblacions, Sabadell és amb diferència la que més ha reduït l’atur durant el març, amb 137 persones menys. Per la seva part, Matadepera, Sant Cugat i Sant Quirze són les que registren els nivells més baixos, amb taxes d’entre el 5% i el 7,5%.

Conveni de col·laboració per facilitar el finançament de projectes empresarials a través de microcrèdits

El regidor de d’Economia Social, Pep Forn; el president de MicroBank, Juan Carlos Gallego; i la directora territorial de Barcelona de CaixaBank a Catalunya, Maria Alsina; han signat un conveni de col·laboració per facilitar el finançament de projectes empresarials a través de microcrèdits.

Amb la signatura d’aquest acord, s’estableix una línia de finançament d’un milió d’euros per potenciar l’autoocupació i incentivar l’activitat emprenedora i també les empreses i entitats d’Economia Social. El conveni busca afavorir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, nous residents, persones amb discapacitat i amb especial atenció als col·lectius en situació de vulnerabilitat. En base a aquest conveni, es finançarà la creació o ampliació de microempreses, negocis d’autònoms/es i projectes d’autoocupació amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament del teixit productiu i al progrés social.

A més, en el context de la crisi sanitària, MicroBank posa a disposició una nova línia de finançament amb la finalitat d’atendre necessitats de circulant derivades de la Covid-19. Aquesta línia de finançament compta amb el suport del Fons Europeu d’Inversions.

Tot plegar per a empreses de nova creació, professionals autònoms/es, empreses d’economia social i microempreses amb menys de deu persones treballadores i una facturació anual inferior a dos milions d’euros. Les persones o entitats sol·licitants podran optar a microcrèdits per un import màxim de 25.000 euros. Els projectes han de tenir un pla d’empresa i l’informe favorable de viabilitat elaborat per l’Ajuntament de Terrassa.

La Cecot demana un canvi de model econòmic malgrat la millora de les dades de l’atur

No és suficient. Aquest podria ser el resum de la reacció de la Cecot a les dades de l’atur del mes de març, publicades avui dimarts. Les xifres mostren una millora tant a nivell estatal com a Terrassa, on s’ha trencat la tendència a l’alça dels darrers mesos. I encara que la patronal concedeix que l’augment d’ocupació permet «agafar una mica d’aire», manté una previsió d’estancament per al primer trimestre d’any. A banda de la pandèmia, el principal motiu perquè la Cecot faci aquests càlculs és el que l’organització amb seu a Terrassa atribueix al model productiu i a un marc de relacions laborals que, segons assegura, «ja es va demostrar ineficient amb la crisi del 2008».

Davant aquest context i sense renunciar  les ajudes directes a les empreses, la Cecot demana a govern i agents socials i econòmics que també impulsin un «model econòmic consensuat» que potenciï «sectors amb més estabilitat ocupacional i nivells salarials alts». En concret, l’entitat presidida per Antoni Abad apunta a «sectors com la indústria o l’economia circular«, sense deixar de banda «un turisme que aporti valor afegit en contraposició a l’actual índex del turisme de masses que sovint comporta més temporalitat«. Pel que fa al marc laboral, la Cecot defensa la derogació de l’Estatut dels Treballadors perquè entén que «és disfuncional i no encaixa amb l’actualitat laboral». De fet, la patronal arriba a posar en dubte les dades de l’atur denunciant que hi ha «persones dins dels llistats de les oficines d’ocupació que realment no estan cercant una feina i que només hi consten per poder accedir a una prestació».

 

 

Canvis a la direcció de la unió intercomarcal de CCOO

Ni Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central, ni Maribel Ayné, secretària de polítiques d’igualtat, dona i comunicació, formaran part de la direcció del sindicat en els propers anys. Els estatuts impedeixen la continuïtat en el càrrec més enllà de 2 mandats i en el proper 3r congrés de la unió intercomarcal, previst pel dia 9 d’abril al centre cultural, s’escollirà una nova direcció.

De moment, l’única candidatura que s’ha presentat és l’encapçalada per Ivan Ramos, actual secretari d’organització, i 8 persones més. 150 delegats i delegades escolliran la nova direcció intercomarcal divendres.

El 3r congrés té com a lema «La força dels treballs» i servirà per fer balanç del darrer mandat i establir les bases del futur. Els 4 darrers anys no han estat fàcils: van començar amb el procés català i han acabat amb un pandèmia. El pla d’acció pel futur està articulat en 6 eixos: reforçar la Democràcia, impulsar el Pacte Verd Europeu, avançar en la igualtat, fomentar el treball digne i la protecció social, enfortir l’Estat del Benestar i fer front als nous reptes.

La unió intercomarcal també escollirà la delegació que la representarà al proper Congrés de Comissions Obreres de Catalunya, previst pel dies 21, 22 i 23 de maig.

La Cecot exigeix una auditoria pública dels comptes de la Seguretat Social

La patronal catalana s’alinea amb la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (Coespe), Unidas Podemos, ERC i Bildu per reclamar una auditoria que esclareixi l’estat dels comptes i de la gestió realitzada pels gestors públics responsables de la Seguretat Social. La Coespe assenyala que, en cas d’haver-se acumulat, els fons detrets de la caixa de la Seguretat Social en els darrers anys constituirien ara un fons de reserva de 519.104 milions d’euros.

La Cecot celebra la iniciativa de la Coespe, ja que té correlació amb actuacions de denúncia impulsades per la patronal catalana en la mateixa línia, en els darrers anys. “Recolzem la petició que exigeix la restitució dels fons detrets de manera il·legítima i el cessament de les manipulacions comptables de la política desenvolupada pels governs”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot.

El manifest de Coespe reivindica l’existència d’un deute històric no reconegut a la Seguretat Social en relació a la utilització dels successius superàvits per finançar polítiques públiques alienes a aquesta caixa. Reclama una auditoria oficial que determini l’import de totes les quanties dirigides a cobrir actuacions que res tenen a veure amb l’objectiu dels fons i retornar aquests diners a la caixa de la seguretat social per permetre la sostenibilitat del sistema de pensions.

La patronal exigeix una auditoria pública: «no només per als comptes de la Seguretat Social, que també, sinó per a l’execució pressupostària de tots i cadascun dels fons públics”, reitera Abad. La Cecot instarà als grups amb representació parlamentària a preguntar al Govern: «com tenen previst retornar uns recursos extrets il·legalment de la caixa de la Seguretat Social i quines mesures aplicaran per evitar aquesta gestió arbitrària en el futur».

Campanya per reactivar el comerç local i la restauració amb ganxo musical creat per Lildami

El popular cantant de trap Lildami posa música a la campanya ‘Omple’t de Terrassa’ per incentivar el comerç local i la restauració, molt tocats per les restriccions per la pandèmia. Omple’t de Terrassa, de vida, de botigues, de terrasses i de bars és el missatge de la cançó, cridada a entrar a la ment dels terrassencs.

Es tracta d’una iniciativa conjunta de l’Ajuntament, les associacions de comerciants, els agents socioeconòmics i gremis com el d’hostaleria. Tots animen la ciutadania a fer despesa a la ciutat per tornar-la a dinamitzar.

A banda d’aquesta campanya més visible i de les bonificacions a les taxes de terrasses i residus que ja s’apliquen des de l’any passat, l’Ajuntament treballa en l’elaboració d’un Pla d’Acció Comercial, amb quatre eixos per reactivar i promocionar el comerç local. Entre ells, un pla de xoc per reduir el nombre de locals buits i ajudar els comerços a la seva digitalització amb la col·laboració d’estudiants de l’ESCODI.

Altres mesures del Pla d’Acció Comercial són la detecció de les necessitats de mobilitat i la creació de zones exprés més enllà de les 79 actuals. També elaborar un Pla Director de Comerç de Terrassa, un document estratègic a partir de la diagnosi del sector.

La campanya inclou els sorteig de 30 ‘butlletes somiadores’, vals de descompte valorats en 50 euros cadascun.

El govern municipal anima la ciutadania a coreografiar el nou hit local per animar el comerç. El Ballet del Programa d’Alt Rendiment en Dansa del Centre Cultural ja ho ha fet.

 

Les Cambres catalanes debaten el fort retard en la implantació d’energies renovables

Amb l’objectiu d’exposar el seu posicionament, debatre i conèixer l’opinió dels diferents actors implicats en el desenvolupament de les energies renovables, el Consell General de Cambres de Catalunya va organitzar el passat dijous 18 de març la jornada “Territori, turisme i transició energètica”. L’esdeveniment, en format virtual, va comptar amb més de 180 inscrits i amb les ponències de representants dels diversos sectors implicats.

En la seva exposició, la presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacòs, va incidir en l’aposta de les cambres catalanes pel desenvolupament de l’activitat en tot el territori català, així com en la preocupació pel dèficit que té Catalunya en la generació d’energies renovables, tant en relació amb els compromisos assumits en la Llei del Canvi Climàtic, com pels riscos d’una pèrdua de sobirania en la política energètica en favor de l’Estat.

També va expressar que les cambres no són alienes a l’escepticisme i manifestacions de greuges amb què, part del territori, està acollint una realitat polièdrica i que precisa compaginar les necessitats energètiques catalanes amb les activitats assentades en el territori, bàsicament agrícoles i també a les lligades a les activitats turístiques i de lleure.

Per assolir els objectius el 2050, el col·lectiu considera fonamental una major eficiència i disposar de sobirania energètica per incrementar la producció, tot evitant les incerteses i tensions que genera la importació i dotant de major competitivitat a les empreses.

S’obre ara un període per recollir opinions i posicionaments per, un cop analitzades, poder elaborar un posicionament definitiu que s’elevarà al nou Govern de la Generalitat i als diferents Grups Parlamentaris. Tot plegat per propiciar una actuació que s’encamini a una necessària acceleració en la descarbonització de les fonts energètiques, objectiu en el qual tots els ponents van estar-hi d’acord.

El Don Cándido tancarà per reformes i Terrassa es podria quedar sense oferta d’hotels a finals d’estiu

Després de 20 anys donant servei, l’hotel Terrassa Park tanca definitivament les seves portes. El 2020 ha estat un any fatídic, també, pel sector hoteler, que en ciutats com Barcelona ha vist reduïda la seva facturació en un 95%. Aquesta nova conjuntura econòmica i social provocada per la crisi sanitària, sumada a la situació contractual de l’edifici situat a l’avinguda de Santa Eulàlia, ha acabat causant el tancament de l’equipament terrassenc.

L’hotel Terrassa Park, de 3 estrelles, s’ha mantingut tancat l’últim any, des de la irrupció de la pandèmia. Durant un mes i mig es va habilitar com a hospital provisional per pal·liar la saturació assistencial que patien els centres sanitaris terrassencs. La direcció de l’empresa lamenta haver d’acomiadar tot el personal de l’hotel Terrassa Park i agraeix la dedicació d’una plantilla que des del 2001 ha atès tot tipus de clients.

Per la seva part, l’altre hotel del grup Nortia a la ciutat, el Don Cándido, tancarà provisionalment durant uns mesos per realitzar una sèrie de reformes integrals que començaran entre setembre i octubre. La intenció és remodelar les sales de reunions i convencions, adaptant-les als nous temps per poder-hi fer més sessions d’streaming. També s’aplicaran canvis a les habitacions i altres dependències amb l’objectiu de realitzar un salt qualitatiu. D’aquesta manera, amb el tancament per reformes de l’hotel Don Cándido i la imminent desaparició del Terrassa Park, la ciutat es podria quedar per uns mesos sense equipaments hotelers a finals d’aquest estiu.