L’ONCE celebra que ja ha passat un any de l’única aturada de vendes de la seva història

Els punts de venda de l’ONCE celebren aquest dimarts el primer any de la seva reobertura. Durant l’inici de la pandèmia, entre el 15 de març i el 15 de juny del 2020, van haver d’estar tres mesos tancats, veient del tot aturada la seva activitat als carrers. Ara, els venedors de loteria commemoren el primer aniversari d’una data que -asseguren- va servir per fer recuperar la il·lusió de molta gent.

Al llarg dels seus 82 anys d’història, l’ONCE mai havia deixat de vendre cupons. Aquella reducció sobtada dels ingressos fins i tot va obligar a l’organització a presentar un ERTO per poder seguir pagant als seus treballadors. Actualment, tot i que les vendes de loteria segueixen per sota dels nivells prepandèmia, sembla que de mica en mica tot va tornant a la normalitat.

L’ONCE compta amb uns 50 punts de venda repartits per Terrassa, dels quals la meitat són quioscos instal·lats als carrers de la ciutat. En aquests punts hi treballen una setantena de persones amb discapacitat, totes elles disposades a repartir milions i il·lusions.

Mútua ha atès més de 19.000 pacients de Covid-19 durant el període de pandèmia

Des de mitjans de març de l’any passat i fins ara, Mútua Terrassa ha atès a més de 19.000 pacients positius durant la gestió de la pandèmia mundial de la Covid-19. A partir del 15 de març quan va ingresar el primer pacient amb la malaltia, l’activitat del centre es va capgirar en 180 graus. Així s’ha dit en l’Assemblea General Ordinària de l’entitat, mutualitat de previsió social, celebrada aquest dimarts. A l’acte també s’han aprovat els comptes anuals de l’exercici del 2020 i s’han fet públics els fets més destacats relatius a la gestió de l’emrgència sanitària.

Durant la gestió de l’anomenat “hospital de catàstrofe” es va pasar de 0 a 300 pacients de Covid hospitalitzats i de 0 a 43 pacients a l’UCI. Aquest gir va obligar a anul•lar tota l’activitat habitual amb el tancament de quiròfans, l’habilitació de nous espais o la suspensió de visites concertades. En els primers mesos de la pandèmia, entre març i juny, l’entitat va posar al servei dels pacients 3 dispositius hospitalaris,un dels quals un “hospital de campanya” atès íntegrament per professionals de Mútua i muntat en poc més d’una setmana amb el qual es va atendre prop de 900 pacients ingressats, un centenar dels quals a la UCI, la qual va quadruplicar la seva capacitat habitual. A nivell d’Atenció Primària, es van atendre més de 300.000 trucades i 4 equips d’Atenció Domiciliària i 11 equips EAR’s van donar cobertura set dies a la setmana als residents de Terrassa, Sant Cugat, Rubí i Olesa de Montserrat. Pel que fa a recursos humans, l’emergència sanitària va obligar a recórrer a gairebé una setantena de noves contractacions i al voltant de 600 professionals van adaptar la seva jornada laboral als requeriments de la pandèmia.

Mútua presumeix de tenir els millors indicadors de llistes d’espera dels darrers 10 anys. En aquest context de pandèmia el resultat de la gestió de la Covid-19 ha estat, en termes generals, prou bo, gràcies a la implicació de tots els professionals que hi han intervingut i a la seva capacitat d’adaptació a l’adversitat. La ràpida represa de l’activitat quirúrgica al maig, una de les primeres entitats sanitàries a fer-ho a Catalunya, ha permès millorar considerablement els nivells de les llistes d’espera, situant molts dels indicadors, tant de llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques, com de proves diagnòstiques i de visites de l’atenció especialitzada, per sota de la mitjana de Catalunya. I tot plegat s’ha pogut assolir amb un nivell d’eficiència notablement alt, el qual es manté durant el primer semestre de 2021.

En aquest sentit, pel que fa a aproves diagnòstiques, Mútua remarca el cas dels TACs com les ressonàncies magnètiques els dies d’espera a MútuaTerrassa son bastant inferiors als de la mitjana de Catalunya (41 vs 60 i 61 vs 66 respectivament). En referència a les visites a especialistes, tant en el servei de Digestiu, com el d’Otorrinolaringologia, el de Traumatologia o el de Neurologia, l’entitat presenta un temps d’espera notablement inferior al de la mitjana de Catalunya (47 vs 96, 31 vs 136, 108 vs 157 i 39 vs 84). Malgrat la complexitat del context, els resultats econòmics de l’exercici han estat positius ja que s’ha registrat un increment d’ingressos important, vinculat a la Covid19. Aquesta circumstància va possibilitar fer efectiu el pagament de la Direcció Per Objectius (DPO) als professionals de l’entitat.

Pel que fa a l’Àmbit de Servei Sociosanitari, a l’iniciar-se la pandèmia -tal i com va fer d’Àptima Centre Clínic– es va posar al servei de la FAMT per tal d’unificar la gestió transversal integrada de totes les instal•lacions de MútuaTerrassa al Campus de Terrassa i fer front a les enormes necessitats d’hospitalització derivades de la pandèmia. Pel què fa al Compromís Verd de MútuaTerrassa, al juliol de 2020 l’entitat es va comprometre amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per aprofundir en la lluita contra el canvi climàtic, la millora de la gestió ambiental, l’economia circular i la salut en els hàbitats urbans. L’acord es va traduir en la definició del full de ruta que aposta per sistemes d’estalvi d’aigua i energia, per les energies renovables i per la millora contínua de la seva gestió ambiental.

La crisi sanitària de la Covid-19 ha suposat, en aquest sentit, una oportunitat per fer palès el salt innovador i qualitatiu en l’activitat d’AXIOMA, que ha apostat per l’economia circular i la sostenibilitat i ha processat més d’un milió de bates de protecció reutilitzables, al servei dels grans centres sanitaris del país. Tornant a l’actualitat de la mutualitat en concret i, pel que fa al sector assegurador en el seu conjunt, l’evolució de l’any 2020 ha estat dispar segons l’activitat. En aquest sentit, a MútuaTerrassa, en la seva activitat de l’Asseguradora, el volum de primes totals ha assolit més d’11,4 milions d’euros. El fet d’haver viscut una crisi sanitària mundial, el creixement del ram de l’assistència sanitària, principal a l’activitat, ha estat del 0,3%. I, com a tancament del balanç de l’any, la solvència de l’entitat ha incrementat sis vegades per sobre del legalment establert, la qual cosa demostra, un any més, la solidesa del Grup MútuaTerrassa.

Estudiar i treballar com a educadora infantil a una escola bressol municipal

L’Ariadna ha compaginat aquest curs formació i pràctica. Ha acabat el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil a l’Institut Montserrat Roig i ha compartit l’any lectiu amb els nens i nenes de P0 de la classe de Les Cireres de l’Escola Bressol Municipal Ginesta, del 14 de setembre al 30 de juny. Són unes 1.000 hores d’experiència laboral i ha cobrat uns 330 euros mensuals. És la primera vegada que a Terrassa es podia fer FP dual d’educació infantil i en centres públics.

Les Escoles Bressol Municipals Vallparadís i La Casona també han tingut un estudiant en pràctiques amb les mateixes condicions. Aquests centres també han disposat d’altres estudiants en pràctiques, però menys hores (383) i sense remunerar. És el que es coneix com a formació en centres de treball (fct).

De cara al curs vinent, les 11 Escoles Bressol Municipals tindran un estudiant d’fp dual i altres (uns 4), fent pràctiques no remunerades.

L’Ariadna reconeix que li agradaria treballar en alguna de les escoles bressol municipals, per les condicions i pel sou, però la borsa no s’obre des del 2017. Així que, farà les Proves d’Actitud Personal al juliol i continuarà la seva formació a la Universitat.

Cecot celebra que es desbloquegi l’aportació de 1.000 milions per rescatar el teixit productiu

La Cecot ha rebut, positivament, l’acord entre agents econòmics i el Govern de la Generalitat en el marc del Consell del Diàleg Social de Catalunya pel qual s’amplien els ajuts directes a les empreses afectades pels efectes de la Covid-19. Una reivindicació que han impulsat i recolzat totes les organitzacions empresarials.

Des de la patronal demanen al Govern català que estengui els ajuts a les empreses que, malgrat haver patit els efectes de la crisi sanitària, no estiguin a hores d’ara incloses a la llista de CNAEs que permet l’actual regulació estatal. Des d’un inici, l’organització empresarial ha defensat que no té cap mena de sentit aplicar un doble criteri de mesura.

Emplacem al govern central a que modifiqui la finalitat dels ajuts, ja que es preveu que es destinin per satisfer deute i els pagaments a proveïdors i altres creditors financers i no financers, així com els costos fixes incorreguts pendents de pagament, sempre que aquest s’hagin meritat entre l’1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021 i que procedeixen de contractes anteriors al 13 de març de 2021”, explica Enric Rius, assessor financer de la Cecot. Entenem que cal adaptar les dates ja que aquests ajuts, aprovats el 12 de març amb moltes incerteses, no arribaran a l’empresa fins a la segona quinzena de juliol, impossibilitant poder donar cobertura a aquest requeriment de satisfacció de deute i pagaments a proveïdors.

Torna la campanya per trobar en MIC al Mercat i als comerços del centre

Terrassa Centre i el Mercat de la Independència tenen en marxa aquesta setmana el joc d’en MIC als comerços associats. Es tracta d’una activitat destinada als més menuts, que han de buscar la figura del personatge als aparadors dels establiments i parades del mercat. Un cop localitzat, han de sol·licitar el segell que ho acredita. Amb 15 segells diferents poden participar a un sorteig de 4 lots relacionats amb en MIC i 50 figures del personatge. Amb aquesta acció, l’associació vol donar visibilitat al comerç.

La Cecot demana a la ministra Montero un tipus reduït de l’Impost de Societats per a les pimes

La Cecot demana a la Ministra Montero un tipus reduït de l’Impost de Societats per a les pimes, a semblança del que ja estan implementant altres països europeus.

Les pimes representen el 98% del teixit empresarial a Espanya, suposen el 64,25% de l’ocupació total i estan suportant la major part de la pressió fiscal del país. La Cecot reclama una fiscalitat competitiva per fer front a la reactivació econòmica.

Antoni Abad, president de Cecot, afirma que: “si volem reactivar la nostra economia, basada en teixit pime, proposem al Ministeri d’Hisenda que apliqui un tipus reduït de l’Impost de Societats d’un 10% en comptes de l’actual 25%. Cal implementar una política fiscal equitativa i justa, i que les empreses molt grans contribueixin pel total dels seus guanys”.

La patronal es va manifestar a favor de la proposta del G7 perquè les grans empreses mundials facin una major contribució als països on desenvolupen la seva activitat i establir un impost mínim transnacional del 15%.

Bakoom guanya tres Premis LAUS amb el disseny del Premi de poesia Marta Pessarrodona

L‘estudi terrassenc de disseny gràfic, digital i editorial ha guanyat la plata en la categoria de logotip i el bronze en les categories d’identitat corporativa animada i petita empresa.

Bakoom s’ha encarregat del branding i la direcció d’art pels premis de poesia Marta Pessarrodona, el concurs de poesia (escrita i audiovisual) per a joves, creat per l’Associació Elixir Poètic i l’Ajuntament de Terrassa.

Per treballar el projecte es van basar en l’obra d’artistes i poetes, analitzant els seus cal·ligrames, per entendre millor la poesia des d’una vessant gràfica. Van proposar la creació d’un cal·ligrama amb el nom del concurs, utilitzant una tipografia neutra que ressaltés les virtuts de la construcció. El logotip forma part d’una poesia més extensa, de la qual n’extreiem un dels seus versos. El logotip principal creix per a crear una figura circular completa. Amb aquesta poesia visual es descriu el cognom de la poeta, Pessarrodona, i se simbolitzen el Premi / medalla del concurs.

(Imatge: Estudi Bakoom)

Persones usuàries i treballadores de FGC decideixen en què s’invertiran 300.000 euros

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va començar a l’abril un procés participatiu. El personal va presentar propostes per destinar una part de la inversió de la companyia fins a una partida màxima de 300.000 euros. A partir d’aquest dilluns, 14 de juny, aquestes idees ja es poden consultar i votar a través del portar de participació ciutadana de la Generalitat.

Les actuacions poden ser internes (que incideixen directament sobre el personal de la companyia) i millores del servei que afecten la ciutadania. Les propostes d’àmbit intern poden ser votades per les persones que treballen a Ferrocarrils i les altres, per tota la ciutadania major de 16 anys.

Tal com explica la directora d’Organització i Persones de Ferrocarrils, Juliana Vilert, “volem implicar la ciutadania i, sobretot, els grups d’interès d’FGC en la presa de decisions. En el cas del personal d’FGC, fomentant el lideratge participatiu i la cocreació en el nostre dia a dia, i que siguin els treballadors i treballadores qui decideixin en quins projectes s’ha de destinar una part de la inversió empresarial”. Aquest és un dels objectius i eixos que s’ha marcat la companyia en l’Estratègia d’Activisme 2030, presentada aquest any, i que “posiciona Ferrocarrils com una empresa activista en el foment de la participació, la implicació i la suma de talent de totes les persones que formen part de la companyia. El nostre objectiu és aconseguir que a partir del 2022 el 0,5% del pressupost anual d’inversió sigui definit en base al procés de pressupostos participatius”.

Aquest és un projecte pioner en l’àmbit de les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i es tracta de promoure que el personal i la ciutadania decideixin a què es destina una part del pressupost d’inversió. El procés de votació estarà obert fins a l’11 de juliol. Després, es realitzarà l’escrutini dels resultats per conèixer les propostes guanyadores.

Per vetllar pel correcte desenvolupament de tot el procés, així com per valorar la viabilitat de les diferents propostes, s’han format dues comissions, de coordinació i validació, formades per representants de diferents àrees de la companyia així com per personal d’un gabinet auditor extern. D’aquesta manera es vol garantir la transparència del procés i el dret de la ciutadania a participar-hi, afavorir el protagonisme dels grups d’interès en la presa de decisions i promoure la modernització de la gestió pública.

Nou projecte del Consell Comarcal per aprofitar els aliments sobrants de Mercavallès

El Consell Comarcal està impulsant un nou projecte d’aprofitament alimentari. La iniciativa s’anomena Mercat Circular i neix amb l’objectiu de lluitar contra el malbaratament de la fruita i la verdura que sobra de Mercavallès. Són productes frescos i de qualitat que, enlloc d’acabar a les escombraries, serveixen per donar suport alimentari a famílies vallesanes en situació vulnerable. D’aquesta manera, l’ens comarcal dona també un valor social a Mercavallès, més enllà de la seva funció comercial.

Després d’un mes de funcionament, la valoració dels responsables del projecte és més que positiva. La fita inicial de recuperar com a mínim un 10% del menjar sobrant s’ha complert amb escreix i ara l’objectiu és augmentar aquesta proporció. Segons un estudi realitzat a Mercavallès, fins ara cada any es llençaven uns 500.000 quilos de fruita i verdura. El nou projecte de Mercat Circular ha de servir per fer minvar aquesta xifra, distribuint els aliments a través d’entitats socials. És una acció més de l’ens comarcal vers la sostenibilitat alimentària, que complementa la tasca que ja realitza des de fa anys amb el programa Recooperem.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca atura un desnonament al barri de Can Palet

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha aconseguit aturar el desnonament d’una família que ocupa un pis al carrer Eugeni Ferrer Dalmau, al barri de Can Palet.

Nabil i Saray tenen una filla petita de 2 anys i el seu pis pertany a un fons voltor relacionat amb el Banc Sabadell.

Segons la PAH, la negociació ha estat molt dura i fins aquest matí no s’ha pogut aturar l’execució del desnonament. Expliquen també que la propera setmana iniciaran una negociació amb l’entitat bancària per arribar una solució. La família demana un lloguer social.

La plataforma recorda que el govern espanyol ha prorrogat la suspensió dels desnonaments fins al 9 d’agost però afirmen que la majoria dels jutjats no compleixen aquesta moratòria.