Els usuaris de Renfe es queixen de la poca informació sobre la circulació de trens per la vaga

Resignació entre els usuaris de Renfe en el quart dia de vaga de maquinistes. A l’hora punta del matí la freqüència de pas cap a Barcelona superava els tres quarts d’hora. Tot i així l’afluència de viatgers no era excessiva, segurament perquè, qui podia, ja s’ha buscat l’alternativa, ja sigui amb els Ferrocarrils, amb bus o amb vehicle privat.

Més que per la vaga en si a la que molts ja estan acostumats les queixes venen sobretot per la manca d’informació. I és que les pantalles no informen correctament i ningú sap quan circularà el proper tren ni per quina via arribarà. Per això les andanes estan buides i els viatgers s’acumulen al replà a l’espera de saber quan i per on passarà el comboi que volen agafar.

La vaga va acompanyada de les desavinences entre Renfe i els maquinistes per l’acompliment dels serveis mínims. La direcció de la companyia denuncia que molts empleats no han anat a treballar que només es compleixen la meitat dels serveis mínims pactats amb els sindicats.

Després d’un parèntesi dimecres, la vaga continuarà dijous i divendres i també dilluns i dimarts de la setmana que ve en ple pont el Pilar.

58 projectes de transformació de la mobilitat i l’espai urbà opten als fons europeus

Sistemes per localitzar la flota d’autobusos o per controlar tots els semàfors de la ciutat, la compra d’un autobús elèctric o panells led que informin de la qualitat de l’aire o de restriccions del trànsit a la ciutadania.

Són només alguns exemples d’un total de 58 projectes que pretenen millorar l’accessibilitat, pacificar el trànsit i millorar tecnològicament el transport públic amb l’ajuda dels fons europeus. Són els projectes que ha presentat l’Ajuntament de Terrassa a la convocatòria dels Next Generation en la categoria de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans.

Les actuacions es poden dividir en tres apartats: la implantació de la zona de baixes emissions, la priorització del transport públic col·lectiu com alternativa al vehicle privat i la millora i digitalització de l’activitat del serveis públics.

En conjunt, aquests projectes de mobilitat i, que avançarien exponencialment la Revolució Verda que es va iniciar al 2019, sumen 17,3 milions d’euros. 12,8 anirien a càrrec del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; 4,5, de l’Ajuntament i 100.000 euros correspondrien a la Diputació.

L’equip de govern destaca que només aquesta convocatòria iguala la partida prevista per inversions en els pressupostos municipals 2022 i això representa una oportunitat per avançar en la transformació de la ciutat entre 6 i 8 anys.

L’Ajuntament també ha presentat altres projectes que opten als fons europeus per valor de 26,5 milions d’euros i encara queden pendents algunes convocatòries que podrien enfilar aquesta xifra fins als 30 milions d’euros. Alguns dels projectes estan també pressupostats i, si arriben els diners europeus alliberarien recursos municipals per altres temes.

L’equip de govern creu fermament en l’atorgament de les subvencions perquè els projectes estan molt treballats i compleixen tots els objectius, diuen. Si és així, s’haurien de començar a licitar a l’abril de 2022 i haurien d’estar finalitzats al 2024.

El Govern Municipal presenta en audiència pública les grans línies del Pressupost Municipal 2022

El tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Isaac Albert, presentarà divendres a la ciutadania les grans línies de la proposta del Pressupost Municipal per al 2022 en una audiència pública. La sessió serà a les 16.30 hores en format telemàtic i es podrà seguir en directe des de la Plataforma Participa Terrassa i el canal de Youtube de l’Ajuntament .

La ciutadania i les entitats podran participar activament en l’audiència pública enviant les seves preguntes al Govern Municipal.

Hi ha diferents maneres de participar-hi:

  • Fer una pregunta escrita a l’apartat de comentaris de la plataforma Participa a Terrassa, fins a 24 hores abans de la sessió, és a dir, fins a les 16:30 del dia 7 d’octubre. Per poder publicar comentaris és necessari tenir un compte d’usuari/a en aquesta plataforma.
  • Participar en directe durant l’audiència pública per exposar les preguntes o aportacions. Cal inscripció prèvia, omplint el formulari que hi ha disponible a la plataforma fins a 24 h abans de l’inici de l’audiència (https://cutt.ly/zED7CBs).
  • Participar en el torn obert de preguntes de la sessió a través dels comentaris.
  • Fer arribar una pregunta durant els 7 dies posteriors a la realització de l’Audiència.

Durant l’audiència, el primer tinent d’alcalde donarà resposta a les preguntes plantejades i en cas que no es puguin contestar durant la sessió, es respondran per escrit a la secció de comentaris. A partir del moment en què es comparteixi la gravació, la ciutadania tindrà una setmana més per poder fer preguntes sobre el contingut de la sessió.

Aquesta Audiència Pública donarà el tret de sortida a un procés participatiu que clourà el dia 3 de novembre, quan és previst elevar la proposta al Ple Municipal en sessió extraordinària per a la votació del Pressupost i les Ordenances Fiscals 2022.

L’atur baixa per setè mes consecutiu i ja afecta menys de l’11 per cent de la població activa

Setè mes consecutiu amb l’atur a la baixa. A Terrassa el setembre es tanca amb 13.527 persones sense feina. Caldria remuntar-nos dos anys enrere, al setembre del 2019, per trobar una xifra similar. Respecte a l’agost l’atur baixa en 596 persones, un 4,2 per cent, i fa baixar la taxa d’atur a l’11,86 per cent. En un any el nombre de persones sense feina ha baixat en 3.041, un 17,4 per cent.

Al Vallès Occidental l’atur baixa per sota de la xifra simbòlica dels 50.000, com a finals del 2019. Ara hi ha 48.864 vallesans sense feina, 2.378 menys que a l’agost, un descens del 4,6 per cent. La taxa d’atur comarcal és del 10,82 per cent. En els darrers mesos l’atur comarcal ha baixat en més d’onze mil persones.

L’atur baixa a tots els municipis sense excepció. Com a Terrassa, el descens de la desocupació a Sabadell supera les 500 persones. A Ripollet, Rubí, Sant Cugat, Barbera i Cerdanyola superen el centenar.

 

Terrassa redueix el 80 per cent del consum energètic per la renovació de l’enllumenat

En els darrers anys Terrassa ha renovat 29.000 punts de llum i els 365 quadres de l’enllumenat públic, dins el projecte Terrassa Energia Intel·ligent, el TEI. Un programa que ha permès reduir l’abocament a la ciutat de prop de 2 tones d’emissions de CO2 anuals. El TEI també ha fet avançar en el desplegament de la banda ampla municipal per a la futura implantació a tota la ciutat del wifi ciutadà.

Un projecte global de 25 milions d’euros que es pagarà en els pròxims 15 anys amb l’estalvi d’energia generat. Aquests són només alguns dels beneficis del projecte nascut ara fa 7 anys i que ara es va consolidant a la ciutat. Una iniciativa que permet implantar una energia més neta, intel·ligent, sostenible i eficient, en benefici de la qualitat de vida de les persones.

Una pàgina web permet consultar en temps real qualsevol punt de llum de la ciutat, el tipus de llumenera, l’eficiència energètica, les incidències o l’estalvi acumulat, també en els quadres de l’enllumenat. El TEI també ha permès avançar en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en 12 edificis públics de la ciutat amb l’objectiu d’arribar a una producció anual de gairebé un milió de quilowatts hora i una reducció de 135 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

L’extensió de la xarxa de la banda ampla municipal assegura el desplegament de les tecnologies d’Internet de les coses que entre d’altres aplicacions ha permès instal·lar 24 sensors en els contenidors de vidre per millorar-ne la gestió.

L’associació TerrassaCentre treu les botigues al carrer

L’associació de comerciants TerrassaCentre torna a organitzar aquest divendres el ‘botigues al carrer’, una activitat en la que el comerç de la ciutat surt al carrer i les carpes tornen a instal.larse a la plaça Vella.

A més, els establiments ubicats a la illa de vianants treuen els seus productes davant del propi establiment. En aquesta jornada, els comerciants ofereixen els seus productes de temporada i promocions exclusives perquè tots els ciutadans gaudeixin de les compres a l’exterior en un ambient que vol fmentant el comerç local, sempre seguint les mesures sanitàries i de seguretat per evitar aglomeracions.

D’aquesta manera, l’associació TerrassaCentre segueix treballant per potenciar el comerç local i de confiança del centre de la ciutat El ‘botigues al carrer’ uneix les compres i l’oci a la ciutat amb l’objectiu de potenciar un comerç de proximitat basat en la qualitat, singularitat i diversitat dels seus productes.

Una quarta part de les empreses de la comarca milloren la seva activitat en el segon trimestre

El darrer estudi econòmic trimestral de la Cambra de Comerç de Terrassa mostra indicadors positius en l’activitat empresarial per primer cop des de l’inici de la pandèmia.

En concret, un 23,3% de les empreses manifesten que la seva activitat ha millorat en el segon trimestre d’aquest any, mentre que un 54,5% diuen que s’ha mantingut estable i un 22,2% que s’ha reduït.

Les expectatives dels empresaris de la demarcació de la Cambra de Terrassa per al tercer trimestre indiquen millores i que continuarà aquesta tendència a la recuperació.

El Ple de la Cambra de Terrassa també ha mostrat la preocupació per l’encariment energètic, el cost del transport marítim i la manca d’alguns subministraments. D’altra banda, el 81,3% dels membres del Ple de la Cambra consideren imprescindible l’ampliació de l’aeroport del Prat, però minimitzant l’impacte mediambiental.

La Diputació dona 1,3 milions d’euros a Terrassa per reimpulsar l’economia

La Diputació aprova el «Pla de resiliència local», un pla de xoc per ajudar als municipis a sortir de la crisi, dotat amb 50 milions d’euros que es repartiran per tot el territori. Al Vallès Occidental arribaran més de 7,7 milions d’euros. I a Terrassa més d’un milió 300 mil euros. Cada Ajuntament haurà de decidir en quins projectes inverteix els diners, sobretot destinats en l’àmbit social, la solvència financera, el canvi climàtic o la transformació digital.

Junts pel Vallès Occidental ha reclamat aquest migdia que els Governs impulsin aquells projectes que apleguin més consens. Junts per Terrassa reivindica tots aquells plans aprovats pel ple i que no s’han executat, en molts casos per falta de pressupost. Sobretot en sectors com el del comerç, l’atenció a les persones, el reciclatge a les deixalleries dins la lluita pel canvi climàtic, i al manteniment urbà.

A la resta de la comarca, Sant Cugat rebrà 666.000 euros, Matadepera 117.000 i Viladecavalls 114.000 euros. Aquests municipis han coincidit en que amb aquests diners es podran impulsar, completar o recuperar projectes que fins ara no s’han pogut executar per falta de pressupost. Aquestes subvencions que arribaran a principis d’any, es podran incloure en els pressupostos municipals. La Diputació espera aprovar nous plans territorials per al 2023, per recuperar l’activitat econòmica malmesa per la crisi.

El Consell Comarcal engega un pla de suport a la reconversió del sector de l’automoció

El Consell Comarcal, en el marc del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental, ha presentat aquest divendres el nou Pla d’acció de suport a la reconversió del sector de fabricació d’automoció. Aquest Pla vol incidir sobre un sector estratègic tant per l’activitat directa de les empreses com per l’afectació indidrecta i induïda en altres sectors. Al Vallès Occidental hi ha més de 50 grans empreses del sector, que, junt amb altres empreses de la cadena de valor, donen feina directa a més de 8.500 persones.

Els darrers anys, s’ha produït un retrocés de les vendes i una afectació a les plantilles de treballadors i treballadores. Les accions previstes al Pla volen donar resposta a les necessitats i estratègies de reconversió de les empreses del sector i pal·liar els efectes negatius sobre l’ocupació i la producció.

Aquest matí el Grup Impulsor del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental ha donat llum verda al Pla. Aquest Grup Impulsor està format per una representació de municipis de la comarca -Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Polinyà i Terrassa- , les organitzacions sindicals de CCOO i UGT, les organitzacions empresarials CECOT, CIESC i PIMEC, les cambres de comerç de Sabadell i Terrassa, i les universitats UAB, UPC i ESDI. Per part de Terrassa hi ha participat la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín.

L’Ajuntament de Terrassa organitza la 5a edició dels Premis Muncunill a la Innovació

El dijous 7 d’octubre se celebrarà la cinquena edició dels Premis Muncunill a la Innovació. Un certamen impulsat per l’Ajuntament de Terrassa amb l’objectiu d’apropar la innovació a la ciutadania des de totes les seves vessants i enfortir el posicionament de Terrassa com a referent dins l’àmbit de la innovació. L’acte institucional tindrà lloc a les 18.30 h al Teatre Principal, amb reserva prèvia i limitació d’aforament.

La gala, que es podrà seguir en directe a través del Canal YouTube de l’Ajuntament de Terrassa, estarà conduïda per la periodista Sheila Alen i tindrà tres parts diferenciades. La primera comptarà amb la conferència marc “El llegat Montessori a Terrassa: Innovació i diversitat” a càrrec de Núria Salán, professora i sotsdirectora de l’ESEIAAT i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. Durant la segona part de l’acte es procedirà al lliurament dels premis. La darrera part de la gala s’obrirà amb els parlaments institucionals a càrrec dels representants de l’Ajuntament de Terrassa, de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Ciència i Innovació i es clourà amb la representació d’un fragment de l’espectacle “Fenomen” a càrrec de Quim Girón, artista i creador de circ contemporani i Moon Ribas, coreògrafa cíborg.

Els premis Muncunill a la Innovació compten aquest any amb un total de cinc categories: local, empresarial, cultural, social i honorífic (que recaurà en Laura Tremosa, segona dona catalana en obtenir el títol d’Enginyera Industrial, pionera al nostre país en el cap de les ciències pures, entusiasta del desenvolupament tecnològic i impulsora del feminisme). Cadascuna de les categories dels Premis Muncunill a la Innovació té el seu propi jurat d’experts i expertes designat anualment per l’Ajuntament de Terrassa.