Entradas

Carmen Valverde: ‘Després de pintar Lluís Muncunill em sembla que l’he conegut personalment’

/0 Comentarios/en , , /por

Carmen Valverde va rebre l’encàrrec de pintar Lluís Muncunill a finals de maig, quan el ple aprovava la incorporació de l’arquitecte a la galeria dels il·lustres. Com a guia la pintora va escollir una foto de quan ell tenia uns quaranta anys, cap al 1900, sent arquitecte municipal. De fet hi ha poquíssimes imatges de Muncunill i totes són en blanc i negre. El marit de l’artista, Rafael Ferragut, l’ha ajudat en la recerca històrica sobre l’arquitecte.

Si reproduir l’expressió d’una persona en un retrat ja és prou complicat un dels detalls que més feina a Valverde és plànol de l’edifici de l’Ajuntament, que ell va projectar a principis del segle XX. Duu la seva signatura, reproduïda a la perfecció.

Abans de lliurar el retrat a l’Ajuntament, Carmen Valverde ha volgut que el veiés la historiadora Mireia Freixa, molt coneixedora de la figura de Muncunill.

Una tallista de Barcelona s’ha encarregat de fer les talles de fusta del marc amb elements tant destacats com l’escut de la ciutat a la part superior.

L’arquitecte Lluís Muncunill ja és Terrassenc Il·lustre i presideix el Saló de Plens

/0 Comentarios/en , , /por

L’arquitecte Lluís Muncunill ja és Terrassenc Il·lustre, el 18è de la Galeria. El seu retrat, en rigorós secret fins ahir, s’ha descobert aquest dimecres en presència de néts i besnéts de l’homenatjat i els alcaldes de Terrassa i Fonollosa, poble natal de Muncunill. El quadre l’ha pintat la terrassenca Carmen Valverde especialitzada en pintura naturalista.

Lluís Muncunill va ser arquitecte municipal durant 9 anys però les seves desavinences amb l’alcalde el van dur a explorar l’àmbit privat projectant habitatges, fàbriques i magatzems. A més de l’Ajuntament encara es mantenen uns seixanta edificis seus, com l’Escola Industrial, l’Arxiu Tobella, el Museu de la Ciència, la Masia Freixa o el Condicionament.

En nom de la família una de les nétes de Lluís Muncunill ha explicat amb anècdotes com era ell a casa, fora de l’àmbit laboral. I la historiadora Mireia Freixa ha glossat la figura de l’arquitecte

Als 150 anys del seu naixement Lluís Muncunill copresideix la paret principal del Saló de Plens al costat del primer il·lustre, Joaquim de Sagrera. Aquí hi havia Paulina Pi de la Serra, que ara ocupa el lloc de l’alcalde Jaume Vallhonrat, traslladat al passadís d’alcaldia.

Abans de destapar el quadre una guia del Museu de Terrassa ha fet un breu passeig comentat pels altres 17 Terrassencs Il·lustres.

La Galeria de Terrassencs Il·lustres es prepara per rebre el 18è retrat, el de Lluís Muncunill

/0 Comentarios/en , /por

La paret que ha presidit els milers d’actes que s’han celebrat al Saló de Plens de l’Ajuntament no ha canviat en 26 anys. Però ho farà aquest dimecres quan s’hagi penjat i descobert el retrat de l’arquitecte Lluís Muncunill, el 18è i darrer que s’incorpora a la galeria dels il·lustres.

Aquesta es va estrenar el 1915 amb l’industrial Joaquim de Sagrera. Copresideix la sala amb la darrera persona distingida, la publicista i escriptora Paulina Pi de la Serra, que va trencar el monopoli masculí dels il·lustres el 1992 amb el retrat acolorit i trencador de Roc Alabern. Amb la incorporació de Lluís Muncunill el quadre de Pi de la Serra es desplaçarà a una paret lateral.

Entre els notables dins la sala trobem tres alcaldes: Jaume Vallhonrat, promotor de la petició del títol de ciutat, Josep Garcia Humet, que només ho va ser dos anys, i Samuel Morera, qui va proclamar l’Estat Català el 1934 i es va haver d’exiliar a Occitània i Mèxic passada la Guerra Civil.

També el pintor Joaquim Vancells, que va remodelar els jardins del Parc de Sant Jordi,  l’abat de Montserrat durant 33 anys Antoni Maria Marcet, el jesuïta Jacint Alegre, el periodista satíric Josep Roca i Roca i el banquer Joan Marcet.

Dins del saló de plens només hi ha espai per deu quadres. Fora de la sala de sessions l’industrial, guerriller i alcalde Salvador Vinyals, el metge, periodista i alcalde Josep Ventalló, el capellà dedicat als pobres Francesc Rodó, conegut com el Canonge Rodó i el pintor i escultor Francesc Torras i Armengol, constructor dels Gegants Vells al 1850.

Completen els il·lustres l’industrial Alfons Sala, l’advocat Antoni Josep Torrella i l’historiador local i creador de la primera biblioteca pública a la ciutat Josep Soler i Palet.