Entradas

Josep Rull: «Mai es va destinar un euro públic per finançar el referèndum»

Un dels moments més transcendents de la seva vida. Així ha definit Josep Rull el dia en què va signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. L’exconseller de territori i sostenibilitat ha comparegut avui al Tribunal Suprem en el judici del procés.

En el torn de la fiscalia, el polític terrassenc ha iniciat la seva declaració lamentant no poder disposar de la traducció simultània i, per aquest motiu, s’ha expressat en castellà. Rull ho ha atribuït al fet que el català sigui vist encara com una amenaça o un problema. Preguntat sobre el referèndum, Josep Rull ha reiterat que es van buscar totes les vies de diàleg amb Madrid, que mai es van destinar diners públics per al seu finançament i ha eximit de qualsevol responsabilitat els funcionaris de la Generalitat.

L’exconseller ha negat conèixer qualsevol detall de l’elaboració de les paperetes i les urnes que es van utilitzar l’1 d’octubre però ha manifestat que sempre va estar segur que hi serien. Per contra, ha assegurat que mai s’hauria imaginat el grau de violència emprat aquell dia.

En altres qüestions, el polític terrassenc s’ha referit al full de ruta com una declaració d’intencions i que no s’hi va incloure cap crida a la mobilització. Ha criticat que el govern espanyol utilitzés eines de caràcter excepcional per minimitzar de forma sistemàtica l’autonomia de Catalunya i ha subratllat que, en el seu exercici, sempre ha seguit l’equilibri entre l’imperi de la llei i el principi democràtic.

Miquel Sàmper: «Rull s’ha defensat molt bé en un judici que demostra la crisi de l’Estat de Dret»

La seu del partit de Rull a Terrassa, el PDeCAT, ha seguit de prop la declaració d’avui al Tribunal Suprem. El portaveu del grup municipal a l’Ajuntament, Miquel Sàmper, ha destacat la bona preparació de Rull, ha dit, en aquesta declaració, i ha trobat positiu que hagi barrejat aspectes tècnics i polítics davant la fiscalia.

Josep Rull podria encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions generals

Precisament el dia de la declaració de Josep Rull al Tribunal Suprem, s’ha donat a conèixer que el terrassenc podria ser el candidat de Junts per Catalunya a les eleccions generals del 28 d’abril.

Segons publiquen avui alguns mitjans de comunicació, l’exconseller encapçalaria una llista per Barcelona que també inclouria els noms d’Eduard Pujol i Míriam Nogueras.

Alguns digitals apunten que aquesta seria l’opció que Carles Puigdemont estaria defensant davant del president del PDECAT, David Bonvehí, per afrontar els propers comicis.

El terrassenc Josep Rull compareix aquest dimecres en el judici del procés

Després de les compareixences avui de Jordi Turull i Raül Romeva, aquest dimecres serà el torn del terrassenc Josep Rull per declarar al Tribunal Suprem en el judici del procés. Serà en la cinquena sessió de la vista.

A l’ex conseller de territori i sostenibilitat, en presó preventiva des de fa un any, se li imputen els delictes de rebelió i malversació.

Se l’acusa d’haver signat el full de ruta que va servir com a base del programa electoral del PdeCat, d’haver participat en les reunions per preparar l’estratègia independentista i d’haver negat el permís perquè un vaixell amb agents de policia amarrés al Port de Palamós. La Fiscalia sol·licita per a ell 16 anys de presó i l’Advocacia de l’Estat, 11.

Arrenca el judici que porta Josep Rull i 11 encausats independentistes més al Tribunal Suprem

Aquest dimarts al matí ha començat el judici pels fets de l’1 d’octubre. Un procés que porta al Tribunal Suprem 12 polítics catalans, entre ells, el terrassenc Josep Rull, pres des de finals de març de l’any passat.

Els líders independentistes estan acusats, entre d’altres delictes, de rebel·lió, sedició i malversació, per haver organitzat el referèndum i per la posterior declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017.

L’exconseller de territori i sostenibilitat, Josep Rull, s’enfronta a una pena de presó d’entre 11 i 16 anys, segons les peticions de l’Advocacia i la Fiscalia.

Aquesta primera jornada del judici, que està previst que s’allargui com a màxim fins el 20 de maig, s’està dedicant a les qüestions prèvies. Després de l’obertura de la sessió per part del president del tribunal, Manuel Marchena, s’ha llegit el contingut de les acusacions i s’ha donat pas al torn de les defenses. La inclusió de testimonis i documents rebutjats, la participació d’observadors internacionals i el dret de protesta són algunes de les primeres qüestions que s’han plantejat.

En la fase de les acusacions, hi intervindran en primer lloc la Fiscalia, seguida per l’Advocacia de l’Estat i després l’acusació particular, que exerceix el partit d’ultradreta Vox.

Els partits i entitats independentistes fan una crida a donar a suport als encausats en les accions programades aquests dies, entre les que destaca la vaga general convocada per dijous 21 de febrer.

Josep Rull va sortir dues hores de Lledoners amb permís d’urgència per visitar el seu fill ingressat

El terrassenc Josep Rull va sortir de Lledoners durant dues hores el 5 de gener per visitar el seu fill petit a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Segons confirmen des del Departament de Justícia de la Generalitat, Rull va obtenir un permís extraordinari d’urgència per visitar, sota custòdia policial, el seu fill després que aquest caigués a terra durant la visita familiar que es va produir al centre penitenciari el mateix dissabte al matí. El menor es va donar un fort cop al cap que el va deixar inconscient. Davant la pèrdua de coneixement, els serveis mèdics van traslladar-lo d’urgència en ambulància a l’hospital manresà. La forta commoció hauria deixat el nen desorientat durant unes hores, fet pel qual l’exconseller va sol·licitar la tramitació del permís extraordinari d’urgència per poder visitar-lo.

Des del Departament de Justícia es confirma que Serveis Penitenciaris va contactar amb el jutjat de guàrdia de Manresa, qui va confirmar que el reglament penitenciari preveu la concessió de permisos extraordinaris d’urgència per part de l’administració competent, en base a l’article 161.4 de la llei penitenciaria estatal, que faculta el director general de Serveis Penitenciaris a autoritzar-ne. Si bé les decisions sobre els presos preventius depenen del seu jutge, en aquest cas del Tribunal Suprem, la llei estatal també reconeix el dret a la tramitació dels permisos extraordinaris d’urgència i sota custòdia policial.

Un cop tramitada l’autorització, Josep Rull va sortir de la presó de Lledoners a les 17:18, sempre sota custòdia policial, en direcció a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Després de visitar el seu fill, Rull retornava al centre penitenciari a les 19:20h, segons confirmen des del Departament de Justícia. Aquella mateixa nit de Reis el fill petit de Rull va tornar a casa.

Rull, Turull, Sánchez i Forn deixen l’hospital i tornen a la presó de Lledoners

Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sánchez i Joaquim Forn han abandonat la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa. Els quatre polítics han sortit cap a la presó de Lledoners a primera hora de la tarda. Quan s’ha donat a conèixer que serien traslladats, l’ANC ha fet una convocatòria a les portes de l’equipament per donar-los suport. La crida ha mobilitzat una quarentena de persones.

Els presos van arribar a l’Hospital de Terrassa dijous passat, després d’abandonar la vaga de fam que mantenien des de feia gairebé 3 setmanes. L’objectiu era fer seguiment i control del seu estat de salut a mida que retornaven progressivament a una alimentació normal. Al centre sanitari, Rull, Turull, Sánchez i Forn s’han recuperat en un mòdul ordinari i cadascun a la seva habitació.

A dia d’avui, els metges consideren que han sortit de la fase de risc i que el seu estat ha millorat. Per això, els han donat l’alta però hauran de seguir encara una dieta especial durant uns dies més.

A través del seu compte de Twitter, el terrassenc Josep Rull, igual que els seus tres companys, ha anunciat el seu trasllat i ha agraït l’atenció rebuda a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa.

El PDeCAT demana el suport municipal a la vaga de fam dels presos Rull, Forn, Turull i Sànchez

El Partit Demòcrata de Terrassa ha presentat una proposta d’acord de Junta de Portaveus en què demana el suport municipal a la vaga de fam dels presos Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Turull i Jordi Sànchez.

Els demòcrates recorden que els polítics Jordi Turull i Jordi Sànchez van iniciar el passat dissabte 2 de desembre una vaga de fam per denunciar «el bloqueig que el Tribunal Constitucional està imposant a l’accés al Tribunal Europeu dels Drets Humans». Una vaga a la qual, recorden, s’hi han sumat avui dimarts Josep Rull i Joaquim Forn.

Per al PDeCat, la duresa que comporta aquesta acció demostra «la fermesa de les conviccions tant d’en Josep Rull, d’en Joaquim Forn, d’en Jordi Turull i d’en Jordi Sànchez com de la resta de presos i exiliats i confirma el seu compromís amb la lluita pacífica». L’agrupació municipal qualifica l’acció com a «excepcional i extraordinària» i que «torna a situar amb més força el focus sobre l’arbitrarietat de la justícia espanyola» que, segons exposen al document, «està instruint una causa política amb arguments falsos, atemptant contra drets fonamentals, com la presumpció d’innocència o el dret a un procés judicial amb garanties».

Des del Partit Demòcrata reiteren la seva solidaritat amb aquesta vaga de fam. Una acció pacífica que, afirmen, «no es fa contra ningú, sinó a favor de remoure consciències i voluntats: no es busca cap tracte de favor, ni tan sols una resolució positiva dels recursos; sinó demanar que es respectin els seus drets».

És per tots aquests motius que el PDeCAT proposa a la Junta de Portaveus que doni suport a la decisió de Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Turull d’iniciar una vaga de fam en denúncia a l’actuació del Tribunal Constitucional. També demana el suport a totes les accions judicials impulsades pels polítics  a la presó per tal d’aconseguir que es revisi una presó provisional que consideren «totalment injusta». En el mateix document es proposa que s’exigeixi al Tribunal Constitucional que resolgui els recursos d’empara presentats pels presos. Finalment, l’acord proposa fer arribar aquests posicionaments al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Senat, al Parlament Europeu, a Amnistia Internacional i a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH), a més del mateix Tribunal Constitucional.

 

Josep Rull i Joaquim Forn s’afegeixen a la vaga de fam per denunciar el bloqueig del TC

Els exconsellers empresonats Josep Rull i Joaquim Forn han anunciat aquesta tarda que a la mitjanit se sumaran a la vaga de fam indefinida que Jordi Turull i Jordi Sánchez van iniciar dissabte.

En un comunicat conjunt enviat des de la presó de Lledoners Rull i Forn diuen que ho fan per denunciar que el Tribunal Constitucional bloqueja l’accés a la justícia europea i als tribunals internacionals amb el seu comportament injust i arbitrari.

Al comunicat els exconsellers asseguren que la vaga de fam és una decisió meditada  i que no tenen altra opció que utilitzar aquesta forma extrema de pacífica protesta per defensar els seus drets fonamentals i reclamar un judici just.

Rull i Forn demanen a la població que es mantingui serena, ferma i convençuda la legitimitat de la seva protesta.

Manifestació de rebuig per les penes demanades en el procediment judicial del «Procés»

Centenars de persones van manifestar-se aquest divendres al vespre en una mobilització convocada per l’ANC i Òmnium Cultural en protesta per les peticions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en el procediment judicial pel «Procés».

La marxa va començar al Raval de Montserrat per acabar al carrer Baldrich, davant la seu de la Comissaria de la Policia Nacional, on es va llegir un manifest de rebuig.

Recordem que la Fiscalia feia públiques el mateix dia les peticions de condemna pels acusats pel procés independentista i pel referèndum de l’1 d’octubre.

Demana 16 anys de presó a l’exconseller de territori Josep Rull pels delictes de rebel·lió i malversació de fons. Per la seva banda l’Advocacia de l’Estat rebaixa la petició de pena a 11 anys i 6 mesos perquè no l’acusa de rebel·lió sinó de sedició, a banda del de malversació.