El president i el secretari general de la Cecot, Antoni Abad i David Garrofé, es van reunir dimarts a la tarda amb el conseller de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, donant continuïtat a la ronda de trobades amb el nou Govern iniciada amb el vicepresident, Pere Aragonés, i que ja ha dut l’entitat de representació empresarial a trobar-se amb el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló i amb el president de la Generalitat, Quim Torra.
La reunió amb El Homrani ha tingut com objectiu l’intercanvi d’impressions sobre diferents aspectes relatius al món de l’empresa, la formació, el mercat de treball i l’impacte que el desenvolupament de l’activitat econòmica té sobre la cohesió social de Catalunya.
Abad i El Homrani van tenir ocasió de saludar-se per primera vegada durant l’acte de lliurament de premis als Nous Professionals que va tenir lloc el passat 20 de juny a la seu de l’organització empresarial i intercanviar unes primeres impressions sobre la necessitat de treballar en la dignificació de la formació professional i en establir una governança coordinada per definir un nou model de formació professionalitzadora al llarg de la vida laboral de les persones. Una governança coparticipada pels departaments d’Ensenyament i de Treball de la Generalitat de Catalunya, representants dels treballadors i de les empreses.
A més d’aprofundir sobre aquest aspecte, la conversa entre el president de la Cecot i el conseller de Treball s’ha centrat en la situació i possibles mesures sobre el mercat de treball i la cohesió social, en aquest cas des del punt de vista del sector empresarial associat a la Cecot.
L’organització empresarial, mitjançat la seva Fundació Cecot Persona i Treball, està ultimant un estudi sobre mercat de treball i un dels punts destacats que Abad ha avançat en la reunió amb El Homrani és la baixada exponencial de la demografia poblacional durant els últims anys. En aquest aspecte, la Cecot ha traslladat al conseller la necessitat de plantejar polítiques per afavorir l’increment de la natalitat, mesures d’atenció a la població activa i una estratègia de selecció en origen.
Entre els temes exposats per la Cecot també s’ha fet referència a la necessitat de replantejar el model del SOC i els serveis que ofereix al ciutadà que, segons Abad, “fa molts anys i moltes legislatures, i moltes voluntats de canvi, però que els resultats no són efectius, ni òptims”. A criteri dels representants de la Cecot, caldria posar al ciutadà que requereix dels serveis d’ocupació com a subjecte del procés i no com a “objecte” del procés. “La sensació que té la persona que queda desocupada és la d’un instrument molt burocràtic i poc pragmàtic”, ha afirmat David Garrofé, secretari general de la Cecot. “Caldria un servei que posés a la persona desocupada al centre, que atengués en primera instància les necessitats anímiques per superar la situació d’atur i no deixar passar més d’una setmana en ser atès i en començar a fer l’itinerari adient per tal de tornar-se a ocupar en el menor temps possible”, ha afegit Garrofé. Per al sector empresarial caldria aplicar el principi de subsidiarietat de manera que es deixés per al sector públic l’oferta de serveis bàsics i els adients per cobrir les primeres necessitats dels ciutadans, reduint les tasques administratives actuals en justificacions, tràmits, etc. en favor d’una major i millor atenció a les persones per part de les persones del sector públic.
Com ja va expressar al president Torra, la Cecot considera que per poder assolir un alt nivell de qualitat democràtica és imprescindible definir polítiques empresarials, econòmiques, educatives, etc. tenint sempre en compte la cohesió social.
Abans de finalitzar la trobada, els assistents van poder fer un breu apunt relacionat amb la necessitat de gestionar la situació de les persones refugiades que arriben a Europa. “Espanya hauria d’assumir les seves responsabilitats en aquest tema, com a membre de la UE, i preparar el país per acollir persones que han hagut d’abandonar casa seva per conflictes bèl·lics en la seva majoria”, ha comentat Garrofé, “aquesta situació s’ha de gestionar, per raons humanitàries i de desenvolupament social”.
