Entradas

La Cambra afronta les seves eleccions amb un model consolidat de prestació de serveis empresarials

La darrera reunió de l’actual mandat de la Cambra de Comerç conclou un consolidat model de prestació de serveis empresarials i reflexiona davant la convocatòria electoral a les Cambres catalanes. Durant aquest mandat iniciat el 2010, l’entitat ha desplegat un intensiu pla d’acció focalitzat en el suport a les empreses i a les persones emprenedores. El 70 per cent dels ingressos provenen de la prestació de serveis directes, assolint un resultat positiu en els darrers 4 exercicis i una sòlida estructura de balanç.

Durant aquests nou anys l’entitat s’ha adaptat a la sostenibilitat econòmica amb recursos de les seves pròpies capacitats, oferint serveis empresarials d’acord amb el marc legal. Així deixa enrere l’etapa de les quotes obligatòries. Els membres de la Cambra també han reflexionat davant la convocatòria electoral a l’entitat i es posiciona a favor de la renovació dels òrgans de Govern de la institució i del seu projecte estratègic de gestió.

En aquest sentit diuen que és imprescindible tot l’empresariat per donar suport a l’entitat, però que per fer-ho és indispensable que els seus Òrgans de Govern siguin independents en l’exercici del càrrec, sempre neutrals i al servei de les empreses de la demarcació. Algunes dades assenyalen que en aquest període el Pla d’Acció de la Cambra ha comportat la creació de més de 1.000 noves empreses i més de 5.000 oportunitats de negoci internacional a través de 70 missions comercials, amb 575 empreses amb més de 87.000 tramitacions de gestió administrativa internacional.

400 empreses també han rebut assessorament i s’han fet 740 accions formatives per a més de 2.200 empreses. El Ple de laCambra deixa un model de gestió que es tradueix en superàvit en el tancament de l’exercici del 2018, assolint des del 2015 un resultat positiu. Això indica que la Cambra té una sòlida estructura de balanç, culminant un procés de reestructuració i adaptació d’acord amb la nova legislació per a les Cambres aprovada el 2014.

La CUP arrenca la precampanya a les Municipals amb «empenta col·lectiva»

Amb empenta col•lectiva. Aquest és el nom que la CUP ha donat a la primera trobada oberta, feta aquest divendres al Centre Cívic Francesc Macià, on s’ha aprovat un manifest amb 12 principis fonamentals que enceten el camí de la precampanya electoral. En la trobada també s’ha tractat una proposta pel procés d’elecció dels candidats a la llista electoral.

El manifest recull els principis bàsics de la formació que van des de la garantia del dret a un habitatge digne i la sobirania energètica, fins a la participació o la preservació de l’entorn natural. D’altra banda en l’assemblea també s’ha presentat una proposta pel procés d’elecció de la llista electoral. Un sistema on una comissió escull els cinc primers candidats a partir de les propostes de militants i simpatitzants. En pròximes sessions s’aprovaran la resta de candidats que hauran de signar un codi ètic.

El Partit Popular queda setè a Terrassa i a Catalunya

El Partit Popular és el gran derrotat en aquestes eleccions. A Catalunya ha quedat en setena posició, per darrera de la CUP, amb qui haurà de compartir grup mixt. Els populars perden vuit diputats i es queden amb tres i amb presència només a Barcelona.

Des de Terrassa els populars reconeixen que aquest es un mal resultat i que no han sabut explicar bé tot el que ha fet el PP per recuperar, diuen, la normalitat institucional a Catalunya. Tot i celebrar que les eleccions les hagi guanyat una força constitucionalista, els populars admeten que caldrà fer autocrítica.

Els resultats del Partit Popular a Terrassa tampoc no han estat bons. Han quedat també setens, a pocs vots d’atrapar a la CUP. La tendència general a Catalunya, diuen, no els ha acompanyat.

Marta Gimenez Arcusa era la candidata número 29 de la llista per Barcelona.

Catalunya en Comú lamenta no poder aplicar les seves polítiques socials

Catalunya en Comú Podem, una de les forces que havia d’actuar com a frontissa entre els blocs independentista i unionista, perd més de dos punts percentuals a Terrassa respecte les eleccions del 2015. I 3 escons al Parlament que passen a 8 dels 11 representants que tenien. Uns resultats que la formació admet com a dolents però que atribueix a les circumstàncies especials d’aquestes eleccions.

Els comuns lamenten el gir cap a la dreta que els resultats generals han donat als dos principals blocs. I asseguren que continuaran lluitant per impulsar les polítiques socials que proposen. Tot plegat en una festa tranquil•la que Catalunya en Comú Podem va celebrar a la seva seu del Passeig 22 de juliol.

El candidat de Junts per Catalunya, Josep Rull, ha votat aquest matí a l’escola Lanaspa

Amb bufanda groga i el pin de conseller de la Generalitat a la solapa de la jaqueta, Josep Rull ha arribat a Lanaspa a dos quarts d’onze del matí per exercir el seu dret a vot en aquestes eleccions. Ha anat acompanyat de Montserrat Caupena, presidenta de PDeCAT a Terrassa.

El conseller de Territori i Sostenibilitat cessat per l’aplicació de l’article 155 ha dit que aquestes eleccions són molt importants i que Catalunya s’ho jugat tot.

Rull ha afirmat que malauradament en aquesta jornada electoral s’ha de parlar de democràcia, llibertat, dignitat i amnistia.

 

Els col·legis electorals tanquen amb una participació del 80,58%

A Terrassa la participació en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya ha estat, en el moment de tancar els col·legis, del 80,58%, amb un total de 124.106 vots registrats fins a aquella hora. Si comparem aquesta data en les eleccions autonòmiques de 2015, la participació se situa més de 5 punts per sobre dels anteriors comicis (llavors va ser del 75,31%, és a dir, 115.325 vots).

Pel que fa a la participació per districtes, l’1 torna a ser el que registra una major participació ciutadana, amb un 84,63%. A continuació se situa el districte 5, amb un 82,74%. El districte 4 el trobem com a tercera zona de la ciutat, amb un 81,49%. El districte 3 (78,67%) i districte 6 (78,04%) són els següents, mentre que el menys participatiu és el districte 2, amb un 73,63%. Si analitzem les dades i les comparem amb les obtingudes en els darrers comicis del 2015, s’observa que els districtes 5 i 6 són els que registren un major augment de participació, amb una diferència que està al voltant del 6%.

 

Centre, el barri més participatiu; Vilardell, el que menys
Per barris, el Centre torna a situar-se com el més participatiu, amb un 86,58% del votants. En segon lloc se situa Antic Poble de Sant Pere (85,55%) i, en tercer, Can Roca (85,38%). A continuació hi trobem Pere Parres (85,27%), Vallparadís (84,20%), Xúquer (83,66), Ca n’Aurell (83,61%), Roc Blanc (83,26%) i Sant Pere (83,01%). En 10è lloc hi trobem Cementiri Vell (82,80%). seguit de Segle XX  (81,97%), Poble Nou-Zona Esportiva (81,91%), Can Boada Casc Antic (81,61%), Pla del Bon Aire (81,58%), Les Arenes – La Grípia – Can Montllor (81,23%), Can Palet de Vista Alegre (80,87%), Torre-sana (80,32%) i Les Fonts (80,28%).

Per sota del 80% de la participació el primer barri que trobem és Sant Pere Nord (79,85%), seguit de Pl. Catalunya – Escola Industrial (79,73%), La Maurina (78,01%), Can Palet (77,72%), Can Parellada (77,61%), La Cogullada (77,12%), Can Boada del Pi (77,08%), Can Jofresa (76,99%), Guadalhorce (75,00%), Can Tusell (72,61%), Can Palet II (72,30%), Egara (72,21%), Ca n’Anglada (71,23%) i Sant Llorenç (70,00%). Finalment, ja per sota del 70% de participació, se situen Montserrat (64,76%) i Vilardell (63,60%).

Durant la jornada electoral el web municipal terrassa.cat ha dedicat un apartat a les eleccions on es poden consultar les dades de participació i els resultats corresponents a comicis anteriors. L’Ajuntament també informa a través de les xarxes socials Twitter i Facebook al llarg de tot el dia. Un cop tancada la votació, el web municipal enllaça amb la pàgina del Ministeri de l’Interior on apareixeran les dades de l’escrutini de la ciutat.

Quan l’ajuntament disposi de totes les dades, la pàgina www.terrassa.cat/eleccions oferirà tots els resultats, segregats per districtes i barris.

Un apoderat de Ciutadans volia impedir que es votés amb el llaç groc a l’escola Lanaspa

La jornada electoral a Terrassa ha transcorregut amb normalitat durant el matí. L’única nota de certa tensió s’ha viscut a primera hora del matí a l’escola Lanaspa. Segons fonts d’ERC, un apoderat de Ciutadans anava advertint a la gent que entrava que no es podia votar amb el llaç groc i avisava a la resta d’apoderats que no podien parlar amb els votants. Responsable de Junts x Catalunya i ERC li han comentat que els apoderats sí que poden parlar amb els votants, però en tot cas no demanar-lis el vot. Segons ERC, en un moment li han tocat l’espatlla i ha cridat «no me toques, no me pegues». La cosa no ha anat a més i a partir de llavors la jornada ha transcorregut amb tranquil·litat.

C’s guanya a Terrassa amb gairebé un 30 per cent dels vots

El comportament electoral dels terrassencs aquest 21 de Desembre és pràcticament calcat als resultats electorals del conjunt de Catalunya. La lectura política local és, aquest cop, extrapolable a la resta del país.

És a dir, Ciutadans també ha estat la força més votada a Terrassa. És la primera vegada que el partit taronja s’imposa en unes eleccions a la ciutat. Ha aconseguit el suport de 37.322 vots, un 29,77%. L’augment respecte les eleccions al parlament del 2015 és notable: han ampliat en 10.951 els seus votants. No cal dir que és el millor resultat de la història de Ciutadans a Terrassa. Però també de la mateixa manera que ha passat al conjunt del país, l’antic JuntsxSí, la suma de JuntsxCatalunya i ERC, continua sent més gran. És més, han aconseguit tots dos 7.347 vots més que els comicis del 2015: ERC 25.173 i JuntsxCatalunya 20.845. Al partit de Puigdemont el segueix de prop el PSC, amb 18.693 vots, un resultat similar a fa dos anys. Catalunya En Comú Podem també baixa a Terrassa i passa de 13.236 suports a 11.329. La CUP perd la meitat de vots i n’ha recollit 4.787. La patacada del PP també és considerable, quedant, aquí també, per darrera dels cupaires. Han votat els populars 4.691 persones, gairebé la meitat que el 2015.

En l’actual política de blocs, és convenient mirar-s’ho també des d’aquest prisma. Aquí els resultats sí que difereixen dels catalans: el bloc constitucionalista a Terrassa guanya en vots, i per força: 60.695. El bloc independentista, tot i trencar en 3.729 vots els sostre del 2015, es queda 50.805. Si hi sumem els vots de Catalunya En Comú, és a dir, de tots aquells que estan a favor d’un referèndum, surt una xifra gairebé calcada a la participació de l’1 d’octubre.

 

Cues a primera hora del matí en diferents col·legis electorals de Terrassa en una jornada sense incidències

 

Més de 154 mil terrassencs estan cridats a les urnes en les Eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest dijous 21 de desembre. I ho podran fer en alguna de les 244 meses repartides en els 46 col•legis electorals de la ciutat. A primera hora del matí s’han constituït les 4 meses amb tota normalitat a l’Institut Montserrat Roig. Els presidents i vocals han rebut les últimes instruccions, tant del personal de l’administració com dels Mossos d’Esquadra desplaçats. Apoderats i interventors estaven a punt i també els primers votants, que ja feien cua mitja hora abans de l’obertura del col•legi.

A les 9 del matí, amb puntualitat britànica, s’han obert els col•legis i s’han format les primeres cues. Els membres de la mesa s’encarregaven d’identificar el votant al mateix temps que demanaven si necessitaven justificant o no per a la feina. I és que l’excepcionalitat d’aquestes eleccions, en dia feiner, ha suposat que molts electors el demanessin per presentar-lo al seu lloc de treball, mentre que famílies senceres buscaven també la millor logística per gestionar la jornada.

La prohibició de la Junta Electoral Central a portar qualsevol símbol groc ha estat evident en els membres de la mesa, però també en els electors. La rumorologia a les xarxes sobre possibles impugnacions en algunes meses ha fet que molt pocs votants en portessin. Els pocs que mostraven el seu suport als Jordis i als membres del Govern cessats, no s’amagaven. Fins les 8 del vespre hi ha temps per exercir el dret a vot.

 

 

 

Cardús i Villatoro reflexionen sobre les eleccions

Unes eleccions excepcionals, de gran importància, amb líders polítics a la presó i amb enquestes contradictòries que acontenten a tot els partits. Sobre totes aquestes qüestions el candidat de Junts per Catalunya Salvador Cardús, acompanyat de l’escriptor Vicenç Villatoro, han reflexionat en un acte de campanya de petit format de Junts per Catalunya que gairebé ha reunit a un centenar de persones. L’acte ha acabat amb un sopar i amb el seguiment del Debat electoral.