Entradas

L’oposició veu un govern propagandista, buit de contingut i amb regust agredolç

Els tres partits de l’oposició són força crítics amb la gestió del govern en el primer aniversari de la victòria electoral de Tot per Terrassa.

El resultat electoral i el pacte entre aquesta nova formació i Esquerra van deixar el PSC a l’oposició després de 40 anys governant la ciutat. El socialistes donen cert marge al govern però a la vegada recorden que l’alcalde Jordi Ballart és el regidor més antic del Consistori. L’exalcalde Alfredo Vega diu que el nou executiu és propagandista, ple de personalisme i poca transparència i que es preocupa més per grans titulars. Vega veu Esquerra despreocupada per la participació quan van defensar-la quan eren a l’oposició.

Ciutadans és ara quarta força, per davant de Junts per Terrassa. La formació taronja, altra vegada amb Javier González com a cap de llista, manté els tres regidors del darrer mandat. També són crítics amb el nou govern malgrat haver compartit algunes de les mesures que ha impulsat. Fan un balanç agredolç d’aquest any, especialment en la gestió de la crisi sanitària, que consideren de cara a la galeria. Per Ciutadans la promoció econòmica hauria de ser la primera prioritat del govern.

Finalment Junts per Terrassa és ara la darrera formació política amb dos regidors. Presentaven l’exconseller a l’exili Lluis Puig com a candidat però va renunciar a l’acte de regidor en no poder ser als plens de forma presencial. Per la portaveu nacionalista, Meritxell Lluis, ha estat un any de desenganys i grans titulars però buit de contingut i sense comptar amb l’oposició. Troba a faltar el diàleg i consens que la seva formació buscava quan van ser al govern i posa com a exemple el Reglament de Participació Ciutadana. Lluis veu una confrontació constant entre el PSC i Tot per Terrassa que, diu, no fa cap bé a la ciutat.

PSC, Ciutadans i Junts per Terrassa valoren positivament la idea del Pacte de Ciutat per fer front a l’emergència sanitària i confien poder-hi participar activament.

Junts per Catalunya insta el Govern a que els ajuntaments puguin requerir el soterrament de les línies elèctriques i de telefonia

Junts per Catalunya ha presentat al Congrés una Proposició No de Llei (PNL) que insta el Govern espanyol a atorgar la potestat als ajuntaments de requerir a les empreses titulars de la xarxa de telefonia i electricitat el soterrament de les línies, a més d’exigir-ne una correcta conservació. D’aquesta manera s’eleva a la cambra la proposta de resolució que ja va aprovar l’Ajuntament de Terrassa a instàncies del grup municipal de Junts per Terrassa el passat mes de gener.

 “Les línies aèries incideixen en una pitjor ordenació urbanística, una pitjor eficiència de l’ús de l’espai públic, la generació de barreres arquitectòniques i un empitjorament de l’estètica dels carrers dels municipis”, explica el text de la PNL, que afegeix que quan hi ha tempestes, les línies es poden “despendre de les façanes o els pals on estan agafades i suposar un risc d’accident per la població o provocar talls en el subministrament”. Actualment, la potestat dels ajuntaments per reclamar els operadors titulars de les línies és mínima i ni tan sols poden reclamar-ne el soterrament quan s’obre una canalització de gas o aigua. Tampoc ho contemplen ni la Llei General de Telecomunicacions ni la Llei del Sector Elèctric i és per això que es demana un canvi en la legislació.

Junts per Terrassa presenta un bloc de preguntes sobre l’empadronament de persones sense llar fixa

Després del conflicte sorgit per les dificultats en l’empadronament de persones migrants sense llar fixa, Junts per Terrassa (JxT) ha decidit demanar explicacions a l’Equip de Govern. És per això que aquest dilluns, la portaveu del grup municipal, Meritxell Lluís, ha presentat un bloc de preguntes dirigides a l’alcalde Jordi Ballart.

En aquest text, JxT explica que «els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la denúncia efectuada per algunes entitats socials en relació a l’empadronament de persones sense domicili fix». És per això que la formació política local pregunta, en primer lloc, si l’Ajuntament ha rebut alguna queixa referent a aquesta qüestió i, en cas afirmatiu, quina resposta se li ha donat.

La portaveu del partit terrassenc també demana que se li detalli per escrit la informació que s’ofereix al web municipal sobre l’empadronament (normativa d’aplicació, terminis, documentació, etc.). Així mateix, Lluís sol·licita saber el nombre de peticions d’empadronament que estan pendents de resolució, els terminis de tramitació, quants empadronaments es van denegar els anys 2018 i 2019 i quins va ser els motius.

D’altra banda, fent referència a una nota de premsa publicada per l’Ajuntament, JxT assenyala que «el Govern es comprometia a millorar els circuits establerts per l’empadronament de persones sense domicili fix». En aquest sentit, el partit de l’oposició es pregunta en què consistiran aquestes mesures. També en aquesta línia, l’escrit signat per Meritxell Lluís apunta que «el juny del 2018 l’Ajuntament va aprovar una proposta de resolució a favor de la creació del Consell d’Immigració i Ciutadania«, preguntant-se si l’Equip de Govern té la intenció de posar en marxa aquest òrgan de participació.

Finalment, la petició de Junts per Terrassa també reclama informació sobre com s’està gestionant aquest conflicte amb les entitats afectades. És per això que pregunta si l’Equip de Govern s’ha reunit amb el col·lectiu Terrassa Sense Murs o amb altres entitats que treballen a favor dels drets de les persones migrades. En cas afirmatiu, des de JxT exigeixen saber quan s’han fet aquestes reunions i quins compromisos s’han assolit.

Junts per Terrassa explica que «des del Grup Municipal hem seguit treballant, des del confinament, per fer arribar les nostres propostes i per fiscalitzar l’acció de l’Equip de Govern. Una tasca propositiva i de control que hem desenvolupat a través de les diferents reunions de Junta de Portaveus i en les comissions informatives del mes d’abril».

Junts per Terrassa proposarà al ple rebaixar l’IVA del sector esportiu

Junts per Terrassa proposarà aquesta tarda, en la reunió del govern amb tots els portaveus dels grups municipals, un acord per rebaixar l’IVA del sector esportiu del 21 al 10%.

Els nacionalistes volen portar a ple aquest tema perquè l’ajuntament ho demani al govern espanyol i estableixi una desgravació fiscal per a les empreses patrocinadores, vinculat a la Llei de Mecenatge Esportiu. De la mateixa manera, reclamen l’exempció de l’IVA de les inversions per als clubs i les associacions sense ànim de lucre.

Els responsables del partit al·leguen que l’esport és el quart pilar de l’estat del benestar i representa el 2,1% del PIB català, però que està infrafinançat des de fa anys i ara també haurà de fer front a les conseqüències de la crisi derivada de la Covid-19.

Segons Junts per Terrassa, la finalització d’algunes competicions, l’anul·lació de proves i el tancament de les instal·lacions esportives ha frenat en sec la majoria dels seus ingressos i molts s’han vist en la necessitat de presentar ERTO. De fet, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya calcula que 9.000 clubs catalans estan en risc de desaparició.

Junts per Terrassa reclama mesures econòmiques per fer front a la crisi del coronavirus

El grup municipal Junts per Terrassa proposa a la Junta de Portaveus dos acords per fer front a la crisi econòmica relacionada amb el coronavirus. En primer lloc reclama al Govern espanyol la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, la LRSAL, popularment coneguda com a Llei Montoro. Una proposta que ja ha arribat al ple en dues ocasions , el 2016 i el 2018, i que no permet als Ajuntaments endeutar-se ni que sigui per fer front a crisis tant greus com la del 2008 i ara la provocada pel Covid-19.

L’altre acord que proposa JxT és augmentar el pressupost del 2019 destinat a polítiques d’ocupació. A principis d’aquest mes el Govern espanyol va retallar un 55 per cent la partida per aquest concepte. Una rebaixa que representen uns 215 milions menys respecte l’any passat. Junts per Catalunya reclama més finançament en ocupació tenint en compte que el Vallès Occidental és la tercera comarca amb més ERTOS i que afecten a 79.000 treballadors.

D’altra banda fins ara la formació política ha donat suport al Govern local per fer front des de la ciutat a la crisi del coronavirus, amb mesures com la protecció dels menors o de suport a l’educació en un curs diferent. Tot i això reclama elaborar un nou pressupost municipal per fer front a la crisi, i reitera el seu suport al Govern per reclamar mesures a les administracions supramunicipals, com els dos acords a la Junta de Portaveus que ara presenta.

L’oposició demana mantenir el debat polític malgrat la crisi de la Covid-19

Els tres grups de l’oposició a l’Ajuntament de Terrassa: PSC, Ciutadans i Junts per Terrassa, destaquen que s’inicia la quarta setmana de confinament amb dades sobre afectats i defuncions més moderades respecte a dies enrere. Consideren que els indicadors positius no són casuals i que responen a les decisions preses dies enrere per les diferents administracions, a l’esforç realitzat pels serveis sanitaris del Consorci Sanitari de Terrassa, de l’Hospital Mútua i per empreses i entitats del tercer sector, i pel comportament solidari i exemplar dels veïns i veïnes de l aciutat.

També destaquen l‘esforç fet per tots els treballadors de l’Ajuntament per tal de mantenir en funcionament l’estructura municipal que ha permès garantir la prestació de serveis bàsics. També agraeixen la informació i les dades sol·licitades al govern de la ciutat i que s’han facilitat en la mesura de la capacitat de treball de cada àrea.

Al mateix temps, però, conscients de la excepcionalitat del moment, lamenten la impossibilitat de celebrar reunions, comissions informatives o juntes de portaveus, ni presencials ni virtuals. «Pensem que en una situació de crisi global com la que s’està vivint no és acceptable que els responsables polítics del tercer municipi més gran de Catalunya només es puguin interrelacionar mitjançant serveis de missatgeria instantània tipus WhatsApp, una eina limitada i poc adequada pel debat polític, i sobretot, veient com municipis molt més petits del nostre entorn disposen d’eines de teletreball i videoconferència amb absoluta normalitat. Creiem que al govern municipal, en aquest sentit, li ha mancat la voluntat de prioritzar la comunicació entre els diferents representants de la ciutadania».

L’oposició destaca que han proposat mesures encaminades a preveure i solucionar els problemes més immediats, garantint primer el suport a les famílies més vulnerables i compartint l’objectiu comú de recuperar el més aviat possible la vida quotidiana a la ciutat. En aquest sentit destaquen que han proposat: recordar a les comunitats de propietaris la necessitat de mantenir nets i desinfectats els espais comuns o promoure el bon veïnatge alliberant unes hores al dia les xarxes Wi-Fi domèstiques, facilitant així l’accés a l’estudi del infants de les famílies veïnes sense aquests recursos. També han proposat  adaptar la programació de la televisió pública local a la situació de confinament de les famílies i programar continguts amb caràcter educatiu per suplir la manca de classes lectives, a més de precintar les zones de jocs infantils per evitar contagis i evidenciar el confinament total. Afegeixen que van demanar aprofitar la reducció de la neteja viària per intensificar la neteja de les bateries de contenidors de recollida d’escombraries i desinfectar els seus entorns, insistir en el reforç de la desinfecció en espais de gran concurrència com mercats municipals i residències de gent gran, prioritzar el mantenint dels espais lliures de passeig i esbarjo de gossos d’ús intensiu, instar a Aigües de Les Fonts per a que apliqui a la tarifa de l’aigua els mateixos descomptes que l’empresa municipal TAIGUA, supervisar que les grans superfícies no facin competència deslleial al petit comerç venent productes no-essencials, rebaixar de 85 a 70 anys l’edat mínima per accedir a la xarxa de contacte telefònic i de seguiment per a persones grans que viuen soles, oferint trucades de control i acompanyament o dedicar les assignacions econòmiques dels grups polítics municipals a ajudes a les famílies més vulnerables i/o entitats de servei públic i voluntariat i que els banderes de la façana de l’Ajuntament onegin a mig pal en senyal de dol.

Finalment, l’oposició destaca que tot i no oblidar que són moments difícils s’ha de posar fil a l’agulla per recuperar el teixit productiu i evitar una crisi econòmica i social que incrementarà les desigualtats.

Junts per Terrassa presenta al ple un seguit de mesures per promoure i reconèixer l’esport femení

Junts per Terrassa presenta al ple de febrer un seguit de mesures per fomentar l’esport femení. D’entrada, l’adhesió de l’Ajuntament a la campanya ’T’ho estàs perdent’ que promou el govern català. També la posada en marxa, amb dotació de recursos al Consell Esportiu, d’un Observatori Terrassenc de l’Esport i l’Activitat Física que reculli dades que permetin fer polítiques transversals d’esport. I, amb l’ajuda dels mitjans locals, vol promoure un canal de comunicació àgil i directe entre les entitats, clubs esportius i mitjans de comunicació.

La proposta contempla fomentar la implicació de les dones en la direcció i gestió dels clubs esportius i reivindicar, al web municipal, les esportistes terrassenques de primer nivell.

Una segona proposta de Junts per Terrassa al ple de febrer proposa commemorar, pels volts del 10 de desembre, el 20è aniversari de la signatura de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. I que es faci juntament amb l’Espai per la Defensa dels Drets Humans i Socials de Terrassa, l’únic mecanisme de seguiment i control del compliment dels drets humans que hi ha a l’Estat espanyol.

Per visualitzar millor la plaça del Drets humans Junts planteja convocar un concurs entre els alumnes de primària i secundària per escollir un treball artístic a instal·lar a la mateixa plaça.

Junts per Terrassa confia que la resta de formacions donin suport a les dues propostes.

Junts per Terrassa duu la regulació dels patinets i la retirada del cablejat aeri al ple de gener

La regulació de l’ús del patinet és una de les tres propostes que Junts per Terrassa presentarà al ple de gener. Plantegen que la Taula de Mobilitat impulsi un marc normatiu municipal que, seguint les directrius de la Direcció General  de Trànsit, tingui en compte aspectes locals com la zona de baixes emissions.

Mentre la ciutat no tingui una regulació pròpia, Junts per Terrassa demana que l’Ajuntament informi la ciutadania del contingut de la instrucció transitòria de la DGT, en vigor des del desembre. Els nacionalistes volen evitar que es repeteixi el cas recent d’un ciutadà que va ser sancionat per la Policia Municipal amb 1.500 euros per no tenir permís de circulació ni assegurança.

El document de la DGT és provisional, a l’espera d’una modificació del Reglament General de Circulació. Els nacionalistes insten el govern espanyol a tramitar amb celeritat la nova normativa.

Junts també vol que es suprimeixi el cablejat aeri de la ciutat. Proposa un conveni entre l’Ajuntament i les operadores d’electricitat i telecomunicacions amb un calendari que prioritzi les actuacions més urgents. La moció contempla que el Consistori pugui obrir expedients sancionadors si les companyies no hi col·laboren.

Finalment Junts per Terrassa presentarà un text en defensa del president Quim Torra i de la immunitat d’Oriol Junqueras per a què pugui ser eurodiputat. Un cop més es demana la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats.

La Junta de Portaveus prepara el ple de divendres

Reclamar les inversions que pertoquen a la xarxa ferroviària de rodalies, mostrar l’oposició a les noves tarifes del transport metropolità i reivindicar Terrassa com a zona 2, són tres punts d’una proposta que podria esdevenir un acord de Junta de Portaveus. Un acord que ha de recollir i millorar les propostes de resolució de Ciutadans, Tot per Terrassa i Esquerra Republicana i que també podria subscriure el PSC.

La Junta de Portaveus d’aquest dilluns també ha tractat la moció que presenta Ciutadans sobre la llibertat d’expressió al Campus de la Universitat Autònoma. Esquerra Republicana i els Socialistes hi podrien donar suport si es fa amb un redactat més genèric i es condemnen qualsevol tipus d’atac partidista. D’altra banda a la proposta presentada pel PSC d’aprofitar les dates de Nadal per promoure l’ús responsable de la tinença d’animals domèstics i la projecció del Centre d’Acollida Municipal, s’hi podrien sumar la resta de partits.

Per la seva banda tot apunta que Junts per Terrassa es quedarà sola amb la seva condemna al Decret Digital de l’Estat, que regula entre d’altres, els servidors i les pàgines web. També es quedarà sola Ciutadans amb la seva recuperada proposta d’implantar un model trilingüe a les escoles de la ciutat.

JxT proposa fer una guia de comunicació inclusiva i fomentar l’accessibilitat cognitiva a Terrassa

El grup municipal de Junts per Terrassa vol que la ciutat avanci cap a l’accessibilitat universal. Per això, al proper ple presentarà dues propostes de resolució per l’elaboració d’una guia de comunicació inclusiva i per fomentar l’accessibilitat cognitiva.

La guia vol promoure una comunicació lliure d’estereotips i prejudicis, i respectuosa amb tothom. L’elaboració hauria d’anar a càrrec de tot els òrgans de participació i serveis municipals. Un cop enllestida, caldrà adaptar tota la normativa i comunicació de l’Ajuntament i fer-ne difusió a la resta de la ciutat.

Pel que fa a l’accessibilitat cognitiva, Junts per Terrassa demana iniciar un pla de senyalètica per aplicar als edificis públics que incorpori els criteris d’accessibilitat sensorial i llenguatge clar. El grup proposa triar un equipament per fer una prova pilot i, en funció de l’avaluació que se’n faci, implementar-ho a la resta. A més, sol·licita publicar en lectura fàcil tota la informació municipal.

Finalment, Junts per Terrassa presentarà una tercera proposta de resolució perquè l’ajuntament s’adhereixi al manifest amb motiu del Dia Mundial per l’Eliminació de la Violència  contra la Dona, signat per la Generalitat, les quatre Diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Si aconsegueix el consens de  tots grups, podria convertir-se en un acord de junta de portaveus o una declaració institucional.