Entradas

Albert Pintó i Caye Casas competeixen a la secció oficial del Festival de Sitges amb ‘Matar a Dios’

Una família es prepara per celebrar el cap d’any. Estan en una casa aïllada, al mig del bosc, quan un misteriós rodamón irromp a la vetllada. És un nan i diu ser Déu. El seu missatge és que exterminarà l’espècie humana i que només se salvaran dues persones, les dues que triïn els membres d’aquesta família.

Aquest és el punt de partida de la hilarant proposta d’Albert Pintó i Caye Casas, MATAR A DIOS. Els terrassencs competeixen a la secció oficial del Festival de Sitges. La pel·lícula té previstos dos passis. El primer aquest dimecres, a dos quarts de 9 del vespre al Tramuntana Meliá. El segon, dijous dia 12, a un quart de 9 a l’Auditori Meliá.

Albert Pintó és director, guionista, realitzador de publicitat i professor de l’ESCAC. Caye Casas és dibuixant i també director i guionista. Tots dos han signat prèviament el multipremiat curt NADA S.A.

Aquesta és la tercera producció vinculada amb Terrassa que es presenta aquest any al festival de cinema fantàstic. El passat cap de setmana ja es van poder veure EL MISTERIO DE MARROWBONE i MUSA.

Un detingut per maltractar un gos i agredir, posteriorment, un agent de la Policia Municipal

A les 22.15 d’aquest dilluns, veïns del carrer Transversal, a l’alçada del carrer d’Albéniz, van demanar la presència de la Policia Municipal en un domicili de la zona perquè dos individus estaven fuetejant un gos amb una corretja. Un patrulla va acudir al lloc i va comprovar que al domicili hi havia dos individus amb dos gossos, un dels quals estava molt espantat i amb ferides a la boca.

Els agents van observar que un dels individus tenia les mans i la samarreta esquitxada de sang i el terra n’estava ple. En demanar-li la documentació, aquesta persona va facilitar verbalment una filiació falsa. Els agents el van informar que, en cas de no identificar-se amb la documentació i si feia cas omís a les seves indicacions, podria incórrer en un delicte de desobediència.

Malgrat els avisos, l’individu va mantenir una actitud hostil i, en un moment donat, va agredir un dels agents. Aquesta persona va ser detinguda per un delicte de maltractaments vers un animal i per incórrer en un altre delicte de desobediència i resistència als agents de l’autoritat. L’agent agredit es va traslladar a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa per ser atès de lesions. L’altre individu també va ser detingut perquè tenia pendent una ordre de crida, cerca i detenció emès per un jutjat de Manresa. Es va donar avís al CAAD per fer-se càrrec de la recollida i acolliment dels dos gossos.

El XV Sopar Solidari de l’AVAN ha recaptat 4.500 euros per als programes de lleure

El XV sopar solidari de l’AVAN ha recaptat 4.500 euros. Aquests diners es destinaran als programes de lleure que té l’associació.

L’acte ha tingut lloc aquest passat divendres a l’Hotel Don Cándido i hi ha comptat amb la participació de 186 persones. Hi han assistit representants de les diferents administracions, així com de nombroses entitats i empreses, a més d’usuaris, socis, voluntaris i tècnics de l’AVAN.

Ens els parlaments, l’associació ha anunciat que ja compta amb 24 places concertades i continua lluitant per aconseguir un nou local a Terrassa.

Actualment l’AVAN té més de 1.100 famílies associades i atén més de 1.000 persones durant l’any.

Èxit de la primera Mostra de Vins i Tapes del Camí Fondo

Les fires gastronòmiques han proliferat els darrers anys i també la coneixença del vi. Molts bars i bodegues s’han llençat a fer classes de cates per aquells que volen aprofundir en el coneixement d’aquest producte amb tanta tradició a casa nostra. Doncs bé, els bars i restaurants del Camí Fondo han organitzat aquest cap de setmana la Primera Mostra de Vins i Tapes. Hi han participat els establiments Bizarre, Quicuina, Syrah Terrassa i el Doll Bretó. També hi va ser el celler Gran Anyada, d’Esparraguera. Com poden veure a les imatges, el temps va acompanyar i la fira va ser tot un èxit d’assistència i va deixar petit el carrer del Camí Fondo.

L’escultura d’Ester Ramón es pot veure al Centre Cultural

Fins al 29 d’octubre es pot visitar a l’Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa l’exposició d’escultura Eadem mutata resurgo, de l’artista Ester Ramón, presentada per l’Estudi Tigomigo.

L’escultora egarenca s’endinsa en una reflexió plàstica sobre la corba de l’espiral que li serveix per intentar esbrinar els límits entre l’essència i la superfície de les coses.

Ester Ramón és llicenciada en Belles Arts i especialista en escultura.

La seva obra s’ha exposat a Terrassa, Barcelona, Màlaga, Osca i també a França i a Itàlia. El seu treball combina l’escultura en bronze, l’alumini i l’acer, amb altres materials com la fusta, el fang i el guix. En els últims anys, les seves obres han evolucionat cap a la pintura.

El centre terapèutic d’atenció especialitzada Can Pau obre les portes al Portal Nou

Terrassa compta amb un nou centre terapèutic d’atenció especialitzada. Es diu Can Pau i ha obert les portes aquest divendres al Portal Nou.

Hi fan un pla de tractament basat en la identificació precoç dels trastorns infantils i adolescents. Posteriorment, un diagnòstic multidisciplinar contempla l’avaluació de les capacitats i les necessitats individuals.

D’aquesta manera, l’Associació de Musicoteràpia i Psicoteràpies s’adreça a l’atenció integral de la família, a través de diferents programes que tenen en compte l’alimentació, la música, l’estimulació i les habilitats socials.

El fotògraf Sergi Càmara mostra l’odissea dels refugiats cap a Europa al Parc de Sant Jordi

L’Ajuntament, a través del Servei de Solidaritat i Cooperació Internacional, ha portat a Terrassa l’exposició del fotògraf Sergi Càmara Refugiats, l’odissea cap a Europa. Aquesta mostra, que es pot veure al Parc de Sant Jordi fins al 27 d’octubre, dóna a conèixer les rutes d’exili cap al continent europeu de molts refugiats de procedència diversa en la recerca d’una nova vida, lluny dels conflictes bèl·lics que sacsegen els respectius països. L’objectiu de la mostra és sensibilitzar l’opinió pública sobre les persones refugiades, coincidint amb la finalització del termini que s’havia fixat per a l’acollida a l’estat espanyol de 17.337 persones, de les quals només n’han arribat 1.983.

A les imatges captades per Sergi Càmara es pot visualitzar gran part del camí que han recorregut milers de refugiats patint  tota mena de riscos. El fotògraf va viatjar a punts conflictius de l’èxode de refugiats: les illes gregues de Lesbos i Kos, prop de Turquia, un dels principals punts d’entrada d’Europa de les persones que fugen; el pas fronterer d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia; Belgrad; la frontera entre Sèrbia i Hongria; Budapest; la localitat fronterera de Tovarnik, i Melilla. Les imatges documenten el perill de les travessies pel mar en embarcacions en què s’amunteguen moltes persones, les llargues caminades, les esperes a les fronteres, les estades a ciutats com Belgrad o Budapest a l’espera de sortir cap al destí desitjat, els viatges amb tren, el testimoniatge de les famílies. També s’hi pot veure la tasca de l’ONG catalana Open Arms, que porta a terme operacions de salvament al mar.

Presència terrassenca, de nou, a la 50a edició del Festival de Sitges fins al 15 d’octubre

La 50ª edició del Festival de Sitges ja està en marxa i com ve sent habitual els últims anys, compta amb representació terrassenca. Aquest any són tres les pel·lícules relacionades amb la nostra ciutat i dues s’estrenen aquest cap de setmana: ‘El secret de Marrowbone’ i ‘Musa’.

La primera és el debut en la direcció de Sergio G. Sánchez i fa pocs dies que ha passat pel Festival de Sant Sebastià, en el marc de la Secció Oficial però fora de concurs. S’ha rodat a Terrassa, als platós del Parc Audiovisual, i el seu productor executiu és Jose Antonio Bayona. A Sitges es podrà veure en una sessió especial aquest diumenge 8 a un quart de 6 de la tarda. ‘El secret de Marrowbone’ se situa al 1969 quan una dona britànica i els seus quatre fills es traslladen a una nova localitat per començar una nova vida. Quan mor la mare, els joves l’enterren en secret i comencen a aïllar-se del món, assetjats per una presència que els amenaça.

Un altre dels títols més esperats pels seguidors del cinema fantàstic és la nova pel·lícula de Jaume Balagueró, ‘Musa’, un dels habituals del festival. El director ha triat Terrassa per sisena vegada per a la seva darrera producció cinematogràfica. ‘Musa’ s’estrena Sitges a la secció Oficial Fantàstic fora de competició i es podrà veure en tres sessions al llarg del cap de setmana, dues dissabte i una diumenge. Balagueró ens apropa en aquesta ocasió a la història del professor Samuel Solomon. Després de la sobtada i tràgica mort de la seva nòvia, té un malson recurrent en què una dona és assassinada. I aquella mateixa dona és trobada morta, en idèntiques circumstàncies a les del somni.

Fins el 15 d’octubre, Sitges exercirà d’aparador de les últimes novetats de gènere fantàstic, les propostes més arriscades, les grans produccions i també les petites joies del cinema independent.

Toni Prunés presenta el seu llibre «L’atzarosa vida de Marty Bosc»

La llibreria Cinta del carrer Ample de Terrassa ha estat escenari aquest dijous de la presentació del llibre de Toni Prunés titulat «L’atzarosa vida de Marty Bosc».

La trama de la novel·la és el desencantament d’un home normal, educat, i de com la vida el porta per camins difícils.

Se centra en els darrers quaranta anys de Catalunya. A mig camí entre diversos gèneres, la novel·la conté traces d’intriga, política, societat, corrupció, amor, mort i uns polsims de sexe; tot ben amanit amb la ironia pròpia del seu autor.

El terrassenc Antoni Prunés, que va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa, avisa que el lector lliure s’ho passarà bé amb el llibre, mentre que l’adoctrinat patirà molt.

La lluita per salvar el català a «La llengua dibuixada» d’Enric Larreula

L’Ateneu Terrassenc ha estat escenari aquest dijous a la tarda de la presentació del llibre «La llengua dibuixada» d’Enric Larreula Vidal.

El seu autor parla de la seva lluita per salvar l’ús de la llengua catalana tot aprofitant els dibuixos que entre els anys 1977 i 1984 va fer per a la revista Butlletí dels Seminaris de la DEC d’Òmnium Cultural, en els quals intentava ridiculitzar les actituds i el discurs dels contraris a la Normalització Lingüística.

L’escriptor barceloní Enric Larreula va fer feines diverses fins que es va dedicar a ensenyar la llengua catalana. Va ser professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.

Ha escrit molts llibres per a infants, joves i adults, de contes, novel·les, poesia i assaig.