Entradas

Sònia Hernández explora els terrenys de la pèrdua amb el seu nou llibre ‘Maneras de irse’

/0 Comentarios/en , /por

Arriba a les llibreries «Maneras de irse», el nou treball de Sònia Hernández publicat per l’editorial Acantilado. L’escriptora nascuda a Terrassa i resident a El Masnou, reflexiona sobre les diverses formes d’afrontar una pèrdua, ja sigui causada per la mort o pel distanciament entre les persones. Ho fa a través d’un recull de relats formats per 13 històries i un denominador comú.

L’autora, periodista i gestora cultural s’ha vist un cop més abocada a l’escriptura, després d’haver publicat ja una desena de títols. Ara, amb aquest darrer llibre, la seva prosa destil·la grans dosis de sensibilitat, amb homenatges íntims a persones que perviuen en la memòria. Una veu que s’expressa mitjançant la ploma i el paper, com a teràpia per recórrer i superar tot tipus d’experiències personals.

Sònia Hernández havia exercit de periodista en diversos mitjans terrassencs de premsa escrita. A part, és també doctora en Filologia Hispànica i col·labora habitualment en el suplement Cultura/s, de La Vanguardia. L’any 2010 la prestigiosa revista britànica Granta la va incloure entre els millors narradors joves en llengua castellana.

‘Història de l’Esquerra Independentista’, 50 anys de trajectòria

/0 Comentarios/en , , , /por

El diputat de la CUP al Congrés, Albert Botran, ha presentat a Terrassa aquest dimecres el llibre “Història de l’Esquerra Independentista”,  del qual n’és coautor.

La publicació, de gairebé mil pàgines, relata en profunditat la trajectòria de cinquanta anys d’aquest moviment, des de la seva gestació fins a l’actualitat. L’historiador Carles Viñas ha coordinat el llibre, editat per Tigre de paper, on hi escriuen vint-i-dues autores i autors, El pròleg ha anat a càrrec de la veterana activista Blanca Serra i l’epíleg l’ha escrit Anna Gabriel, actualment exiliada a Ginebra. Al llarg dels 22 capítols es recull la història d’aquest moviment, que ha anat creixent i s’ha anat diversificant fins a convertir-se en determinant per a la política contemporània catalana, l’independentisme i també per a les esquerres.

L’acte, que ha tingut lloc al Casal Sant Pere, ha comptat amb la presència de representants històrics de l’esquerra independentista de la ciutat com Jordi Villena, exmilitant de MDT i de JIR; Oriol Herreries, de la Pua i del col·lectiu Xera; Maria Ferrer, de l’entitat Dones del Sac, i Laura Gràcia, qui ha estat militant d’Arran, de l’entitat Endavant i ara del nou casal La Tafanera.

 

 

 

Surt al mercat el primer llibre de novel·la negra de Xavi Pons

/0 Comentarios/en , /por

Els casos policials d’un inspector de policia a Terrassa i la seva lluita contra les màfies i la delinqüència, és l’eix argumental del primer llibre de novel·la negra de Xavi Pons, un policia real d’investigació criminal de la comissaria dels Mossos de la ciutat.

Des del 9 d’agost, «Nada que no estés dispuesto a perder», editat per libros.com, ja es pot trobar a les principals llibreries. El primer treball de l’ara també escriptor, neix per homenatjar la memòria de la seva família i alhora tenir un record pels companys de professió.

Fa més de 10 anys que aquest psicòleg de formació treballa a la comissaria dels Mossos de Terrassa, fet que li ha permès conèixer d’aprop el món de la màfia i el narcotràfic a la ciutat. Una crua realitat que ara ha novel·lat en aquest seu primer treball com a escriptor.

L’Ajuntament recorda a l’Agustín San José, deportat pels nazis

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa fa un nou pas en la recuperació de la memòria històrica. Aquest dijous ha estat una reunió amb Fausto San José, fill de l’Agustín San José, deportat al camp de concentració de Mathausen. L’alcalde, acompanyat per la regidora de Memòria Històrica Ona Martínez, ha descobert un llibre, «Retazos 1939-1945», que va fer l’Agustín sobre els deportats al tristament famós camp de concentració

D’altra banda, a la reunió també s’ha parlat d’un llibre escrit per Fausto San José sobre les riuades de 1962. Un encàrrec del aleshores alcalde Josep Clapés. El passat 5 de maig, dia de les persones deportades i víctimes de Mauthausen, coincidint amb l’alliberament del 1945, Terrassa va homenatjar a seixanta nou terrassencs, resistents republicans i lluitadors antifeixistes, deportats als camps d’extermini entre més de 9 mil persones.

L’ofrena floral i l’homenatge, davant la Capella del Cementiri Vell, també va servir per impulsar el projecte Stolpersteine per instal·lar unes llambordes especials davant els domicilis dels terrassencs deportats, entre els quals hi ha l’Agustín San José, per restablir la seva dignitat en front el feixisme.

L’escriptor Manuel Álvarez publica «La revolución de los menos»

/0 Comentarios/en , /por

«La revolución de los menos», és el darrer treball de l’escriptor rubinenc, Manuel Álvarez, un llibre de denúncia de la lluita silenciada en contra el franquisme i en favor del benestar social. Una forma de deixar constància del seu pensament polític a través de les set novel·les que ha editat. Uns llibres de diferent històries i temàtica però amb un rerefons social en comú.

Nascut a Lanjarón, Álvarez ha viscut tota la vida a Rubí. Des dels seus llibres reivindica una societat més lliure i més igualitària, donant veu als silenciats lluitadors contra les injustícies. El seu pròxim llibre a punt de sortir «El clan de la Procesionaria», està ambientada en la lluita contra les desigualtats a Andalusia.

Un terrassenc que ha passat 4 anys a La Modelo de Bogotà escriu un llibre i vol fer un documental

/0 Comentarios/en , , /por

Pedro Romero és un hostaler terrassenc de 51 anys que ha estat empresonat 4 anys a La Modelo de Bogotà (Colòmbia), del 5 d’agost de 2010 al 7 de gener de 2014.

Regentava el Mesón Don Pedro, del carrer Manresa. Tenia moltes factures pendents i la seva mare havia hipotecat el seu pis per pagar-les. Els terminis s’acumulaven i va pensar que portant cocaïna des d’aquell país per vendre-la aquí seria la manera d’eixugar el deute de cop. Va fer alguns viatges per establir contactes i en el primer carregament el van enxampar portant 7 quilos de cocaïna pura.

Sobre les històries d’altres presoners i la corrupció d’aquell Estat vinculada al tràfic de drogues, Romero ha escrit un llibre titulat «Desde el infierno» editat per Fedra al 2016. Ha venut més de 5.000 exemplars físics i l’obra porta ja 40.000 descàrregues digitals.

En una presó per a 2.500 persones van arribar a ser gairebé 10.000. Les condicions, diu, eren molt dures i poder sortir-ne és per a Romero una segona oportunitat. Quan ell va ingressar hi havien 35 espanyols i quan en va sortir, 75 (la majoria per delictes relacionats amb el tràfic de drogues).

Ara vol fer un documental que portarà el mateix títol però tractarà sobre la seva pròpia experiència. Es començarà a gravar el 28 de juliol a Can Jofresa i Can Palet amb molts terrassencs implicats en el projecte: Cristóbal Castro (fotògraf), Teodoro Rubio (historiador), Antón Blanco (músic), José Antonio Tàpia (actor), Uri Tàpia (periodista), María Luque (actriu) i el mateix Romero.

Per a més endavant vol escriure un llibre sobre la seva vida que espera que es porti a la gran pantalla.

 

 

«L’Arbre de la Vida», un nou recurs pedagògic per fomentar els records familiars

/0 Comentarios/en , , /por

L’Associació El Llibre de la Vida presenta el petit volum «L’Arbre de la Vida», escrit per l’activista cultural Santi Rius amb il·lustracions de Marta Rodríguez. Una edició que tracta d’oferir una visió amble entre els infants i la gent gran.

En un acte a la Casa Museu Alegre de Sagrera i amb una àmplia representació política i cultural, el rondallaire Miqui Giménez ha fet endinsar al públic en aquesta novedosa edició. «L’Arbre de la Vida» que es distribuirà gratuïtament a escoles, biblioteques i centres cívics, és un recurs didàctic més per a les escoles i també en l’àmbit familiar.

El llibre aporta una forma d’aprendre a donar valor als records de la família perquè els infants ajudin a preservar-los. Amb «l’Arbre de la Vida» Santi Rius s’estrena com a autor i també s’estrena Marta Rodríguez com a il·lustradora.

Jenn Díaz presenta «Dona i poder: Com i per què feminitzar la política» a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

L’escriptora i diputada al Parlament per Esquerra Republicana, Jenn Díaz, ha presentat aquest dissabte a Terrassa el seu últim llibre, «Dona i poder, com i per què feminitzar la política». Ho ha fet en un acte al Coro Vell, acompanyada de la presidenta local d’Esquerra, Xènia Albà, i de la regidora Ona Martínez.

Díaz ha exposat les línies generals del seu llibre, que assegura que, tot i que cada vegada hi ha més dones a la política, encara falta feminitzar-la més, perquè encara es considera que el seu lideratge i la seva manera de fer política són més dèbils que les masculines.

Jenn Díaz, que és diputada al Parlament des del 2017, ha recollit bona part d’aquesta experiència en la política en aquest nou llibre, que crida a anar un pas més enllà en la incorporació del pensament feminista a les institucions.

El periodista Salvador Cot publica ‘L’independentisme en deu victòries’

/0 Comentarios/en , /por

El fins ara director del diari digital El món, Salvador Cot, estrena el llibre L’independentisme en deu victòries, una anàlisi política de l’actualitat del periodista terrassenc que acompanya amb unes destacades il·lustracions del publicista Bicman. El llibre també representa una alenada d’optimisme per a l’independentisme i un fre a les aspiracions unionistes per Catalunya.

Salvador Cot és un dels periodistes més valuosos del país, conegut pels seus anàlisis sempre fidels a la realitat. El periodista ha forjat la seva carrera en els mitjans escrits, audiovisuals i digitals més importants del país. Ara, fa un pas més amb el segon llibre L’independentisme en deu victòries, on avisa del triomf a què aspira, la majoria política creixent dels últims anys a Catalunya.

Dels miasmes als microbis, el llibre de Lacueva sobre el metge terrassenc Aymerich i Gilabertó

/0 Comentarios/en , /por

«La lluita contra els enemics invisibles. Topografia mèdica del doctor Pau Aymerich i Gilabertó» és el títol del llibre del professor i historiador Josep Lluís Lacueva, editat per la Fundació Torre del Palau, que s’ha presentat aquest dijous al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC). L’acte forma part del programa d’activitats que estan lligades a l’exposició sobre epidèmies i pandèmies que acull el museu.

La investigació de Lacueva s’inicia fa 25 anys amb un informe sanitari anònim sobre Terrassa. L’historiador va descobrir l’autor visitant la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i a partir d’aquí va començar a estirar del fil.

Lacueva explica que el doctor i cirurgià terrassenc, Aymerich i Gilabertó (Terrassa, 1846 – Barcelona, 1921) viu en una època de transició. Fins aquell temps, la mortalitat s’explicava moltes vegades per factors diversos: emanacions fètides i per aigües impures que causaven miasmes. Aquesta teoria es considera actualment obsoleta i ha estat substituïda per la microbiana, que lliga l’origen de moltes malalties a virus i bacteris.

Lacueva ha verificat les dades de mortalitat de la Terrassa de finals del segle XIX aportades pel doctor consultant en el registre civil més de 3.100 casos. La publicació també conté informació sobre la pandèmia actual com a homenatge a les víctimes.