Entradas

Junts per Terrassa proposa fraccionar la suma dels tributs municipals en dotze rebuts mensuals

El grup municipal de Junts per Terrassa proposa poder distribuir, de manera uniforme en dotze mensualitats, l’import de tots els tributs municipals. La dotzena quota podria variar perquè serviria per fer-hi ajustaments i aplicardescomptes o bonificacions.

El Consistori ja permet fraccionar l’IBI en sis mensualitats i la taxa de residus i la de guals en dues. Junts però creu que si l’import és fix i constant tot l’any les famílies poden planificar millor els seus pagaments i evitar ensurts al compte corrent. Això creuen, incrementaria les domiciliacions i faria baixar el cost municipal de la recaptació executiva.

La proposta que Junts per Terrassa durà al ple de novembre demana que els serveis econòmics de l’Ajuntament estudiïn la posada en funcionament del fraccionament uniforme de tributs de cara a poder-la incloure a les ordenances fiscals pel 2022. Caldrà explorar també si, a banda de l’IBI, l’impost de vehicles i les taxes de guals i de residus la mesura podria incloure l’Impost d’Activitats Econòmiques, el rebut de l’aigua i les quotes d’escoles municipals.

La tarifa plana en el pagament de rebuts ja s’aplica amb èxit en municipis com Granollers, Manresa, Lleida, Girona i Olot.

JxT reclama més diligència a l’equip de govern per suprimir el cablejat aeri

El gener de 2020, a proposta del grup municipal de Junts per Terrassa, es va aprovar per unanimitat al ple una proposta de resolució demanant la supressió del cablejat aeri a la ciutat, línies elèctriques i telefòniques que pengen de les façanes dels edificis, de pals o de fanals. L’objectiu del seu soterrament és millorar l’ordenació urbana, l’espai públic i eliminar barreres arquitectòniques i un perill per a la seguretat. La moció demanava fer un estudi dels punts deficitaris i problemàtics i estudiar quines accions es podien dur a terme des de l’ajuntament.

La formació lamenta que ja han passat deu mesos i no tenen coneixement de l’estat d’execució de la proposta més enllà de l’actuació que es va dur a terme al carrer Sant Antoni al maig. Per aquest motiu, demanen a l’equip de govern un major compromís amb aquest tema i li demanen quants suports elèctrics s’han retirat durant el 2020 i on, quines actuacions hi ha previstes, quantes reunions s’han fet amb les companyies elèctriques i de telefonia per tractar aquesta problemàtica i quantes incidències s’han denunciat a la via pública en aquest sentit.

El passat mes de maig, a proposta del grup parlamentari de Junts per Catalunya al Congrés, es va aprovar una Proposició No de Llei instant al govern espanyol a modificar la Llei General de Telecomunicacions i la Llei del Sector Elèctric per atorgar la potestat als ajuntaments de requerir el soterrament de les línies elèctriques i de telefonia.

JxT demana a l’equip de govern si ha instat Correos a dotar el servei del personal necessari

Junts per Terrassa demana a l’equip de govern quines gestions s’han dut a terme amb l’empresa Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos S.A. i davant del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per abordar el problema de manca de personal. El grup municipal recorda que al juliol el ple va aprovar per unanimitat un acord de junta de portaveus proposat per JxT instant a l’empresa a dotar el servei del personal necessari.

La formació fa aquesta petició a l’alcalde Jordi Ballart coincidint amb la concentració de CCOO i UGT, aquest dijous 5 de novembre, per denunciar una vegada més la falta de personal de l’empresa de Correos a Catalunya. Els sindicats afirmen que actualment, en molts centres de repartiment i oficines, no es cobreix entre el 30 % i el 40 % de la plantilla. Terrassa és un dels centres més afectats per la falta de contractació.

JxT demana a l’equip de govern que no transfereixi el seu romanent i abandoni la FEMP

Junts per Terrassa demana a l’equip de govern que es negui a transferir el romanent de l’ajuntament a l’Administració de l’Estat i que abandoni la FEMP com a senyal de protesta per l’acord signat pel govern central amb la Federació Espanyola de Municipis de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals.

Denuncien que és una decisió injusta, que no compta amb el consens del món local i que perjudica la ciutadania perquè enlloc de facilitar l’ús dels romanents de tresoreria per a despeses generals per part dels ajuntaments, se n’estableix la transferència voluntària de la seva totalitat, com a préstec, a l’Estat, que el retornarà en un termini de quinze anys a partir de 2022.

La formació argumenta que als ajuntaments, en ser la primera porta d’accés de la ciutadania i, alhora, l’administració més propera, se’ls ha posat a prova en diverses situacions d’emergència i ara, amb la pandèmia, s’ha posat en evidència la fragilitat dels mitjans locals, la manca d’eines per afrontar-ho i l’escassetat de recursos. Amb tot, segons el partit, han estat els ens locals els que millor han complert amb les mesures d’austeritat, com la llei d’estabilitat pressupostària de l’any 2012 i la limitació que imposava en la regla de despesa i la LRSAL del 2013.

Per tot això, defensa que, per tal que els ens locals puguin afrontar amb garanties nous rebrots però, a la vegada, també puguin aplicar mesures efectives per la inclusió social i la reactivació econòmica, així com pel sobreesforç i la greu tensió que viuen les hisendes locals degut a la pandèmia, calen nous instruments legislatius i econòmics.

Junts per Terrassa proposa tres acords per a la Junta de Portaveus

Junts per Terrassa presenta tres propostes de Junta de Portaveus per aquest ple del mes de juliol. La primera fa referència a pal•liar el dèficit en infraestructures que pateix Catalunya. Una segona perquè els Ajuntaments puguin disposar del seu superhàbit, fins ara limitat per la norma d’estabilitat pressupostària. I una tercera sol•licitant més recursos per a les oficines d’estrangeria.

Pel què fa a les infraestructures, Junts per Terrassa recorda que Catalunya va rebre l’any passat un 10,8 per cent de la inversió de l’Estat, molt inferior al seu pes en població i en el PIB i que, a més, aquesta inversió es troba per sota de la mitjana estatal. Un dèficit crònic que constata la Cambra de Barcelona en un estudi i que comptabilitza en 15.200 milions el cost de les infraestructures considerades prioritàries. Els acords recullen la transferència a la Generalitat dels recursos equivalents a les infraestructures no executades.

Pel què fa al superhàbit municipal, Junts per Catalunya rebutja la proposta del Ministeri d’Hisenda de finançar-se a través del superhàbit de les corporacions locals. I reclama que es deixi d’aplicar la llei de la despesa, al menys fins el 2021, per poder fer front amb els diners dels dos últims exercicis a la crisi que deixa el coronavirus.

Finalment Junts per Terrassa proposa un acord a la Junta de Portaveus per reclamar més recursos per a les oficines d’estrangeria després del seu tancament per l’estat d’alarma i del col•lapse que això ha generat en uns serveis ja habitualment saturats, segons la formació.

L’equip de govern proposa acords de suport als col·lectius de refugiats i persones LGTBI+

La coalició del govern municipal formada per Tot per Terrassa i Esquerra Republicana presentarà dos acords a la junta de portaveus d’aquest mes. Tots dos són de suport a col·lectius que celebren el seu dia ara al juny. Es tracta de les persones refugiades, amb motiu de la celebració del Dia Mundial en Defensa de les Persones Refugiades el 20 de juny, i de les persones LGTBI+, ja que el 28 de juny és el dia de l’orgull LGTBI+. Aquesta segona proposta d’acord insta a continuar lluitant contra la LGTBIfòbia i conscienciar sobre la diversitat sexual a Terrassa, però a la vegada fa propostes concretes com corregir els formularis oficials que puguin ser sexistes o binaris, permetre que les famílies homomarentals i homoparentals es puguin inscriure al registre civil i portar a Terrassa el servei de trànsit que atén les persones trans. L’acord també recull la petició de l’associació LGTBI+ Terrassa per reivindicar la hissada de la bandera de l’arc iris a l’Ajuntament durant els dies de visibilitat d’aquest col·lectiu després que el Tribunal Suprem ho hagi prohibit.

Els dos partits que formen l’equip de govern també compten amb afegir-se a l’acord de rebuig al racisme i la xenofòbia impulsat per Junts per Terrassa. En canvi, de moment només Esquerra Republicana ha confirmat que s’afegirà a Junts per Terrassa perquè l’Ajuntament es posicioni per pressionar el Congrés perquè obri investigacions sobre les GAL i l’origen de la fortuna real, així com per defensar la unitat de la llengua catalana a través d’un manifest de Plataforma per la Llengua.

 

 

JxT defensa la unitat de la llengua catalana, dona suport a la cultura i vol investigar els GAL

El grup municipal de Junts per Terrassa presenta tres nous acords de junta de portaveus que s’elevaran al ple de mes de juny, previst pel dia 30.

El primer fa referència a la darrera sentència del Tribunal Suprem que imposa el castellà com a llengua de comunicació institucional entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i dona la raó a un recurs del PP. Per això, la formació vol defensar la unitat de la llengua catalana a la sessió i que l’Ajuntament s’adhreixi al manifest «Som 10 milions, som una llengua» impulsat per Plataforma per la Llengua.

La formació també vol donar suport al sector cultural, recuperant i posant la cultura l’abast de tothom, millorar-ne el seu finançament i dignificar les condicions laborals dels seus treballadors.

Finalment, JxT vol investigar qui va ordenar i donar cobertura legal i política a les actuacions del Grup Antiterrorista d’Alliberament (GAL). Un informe de la CIA desclassificat apunta directament a l’expresident Felipe González com a màxim responsable i la formació demana que s’assumeixin responsabilitats polítiques d’aquells fets.

 

 

 

Junts per Terrassa es retira del Pacte de Ciutat

Junts per Terrassa es retira del Pacte de Ciutat fins que no es donin les condicions de diàleg sincer i col·laboració. Aquest dimarts a la tarda ja no assistirà a la reunió prevista, segons ha assenyalat el Grup Municipal en un comunicat que acaba de fer oficial.

En el mateix s’assenyala que «la decisió s’ha pres arran de les informacions aparegudes aquestes últimes hores en alguns mitjans de comunicació. Ahir, en roda de premsa, demanàvem responsabilitat de totes les parts per crear un clima de treball de confiança i respecte. Malauradament, lluny de solucionar-se, la picabaralla entre Tot per Terrassa i el PSC s’ha instal·lat en el terreny personal i això és molt perillós».

La portaveu de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís, ha precisat que «la ciutat no es mereix aquest espectacle i, des del nostre Grup, seguirem treballant i fent propostes per sortir de la crisi derivada per la Covid-19. L’emergència sanitària ha deixat pas a una emergència social i econòmica i la ciutadania ens reclama que ens deixem de picabaralles i unim esforços».

La nota afegeix que el «nostre compromís és amb la ciutat i esperem poder retornar a la taula del Pacte el més aviat possible. Malauradament, ara no es donen les condicions per fer-ho».

Junts per Terrassa veu molt complicat el Pacte de Ciutat davant el clima de confrontació

Junts per Terrassa veu molt complicat que el Pacte de Ciutat acabi prosperant. El grup municipal ha lamentat la tensió creixent entre Tot per Terrassa i el PSC i ha advertit sobre les dificultats que aquesta situació genera per tirar endavant un pacte que requereix el consens de tots els agents polítics, econòmics i socials de la ciutat. En aquest sentit, Miquel Sàmper ha estat molt crític amb la gestió de Jordi Ballart, coincidint amb el primer aniversari de la investidura de l’alcalde.

Per la seva part, la portaveu de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís, ha assenyalat que caldrà redefinir el pressupost municipal per adaptar-lo a la nova realitat generada per la crisi sanitària. Des de Junts per Terrassa asseguren que seguiran mostrant el seu compromís i lleialtat amb la ciutadania per tal d’aprovar el Pacte de Ciutat. Tot i així, descarten adoptar un paper mediador entre TxT i el PSC, a no ser que les dues forces oposades ho demanessin. El Pacte de Ciutat és una iniciativa impulsada pels cinc partits polítics amb representació al Ple. Si les discrepàncies ho permeten, l’objectiu és aprovar-lo a finals de juliol per tal de donar una resposta conjunta a la crisi social i econòmica.

Junts per Terrassa demana que el ple condemni l’assassinat de George Floyd

El grup municipal de Junts per Terrassa ha presentat una proposta d’acord per a la Junta de Portaveus amb l’objectiu que en el pròxim ple l’Ajuntament es posicioni a favor del moviment Black Lives Matter, nascut als Estats Units per lluitar contra el racisme institucional. En concret, el text demana que el ple del juny condemni l’assassinat de George Floyd, els de les persones afroamericanes i els de qualsevol minoria ètnica en mans de la policia, i que expressi el seu suport a les víctimes del racisme arreu del món. En segon lloc, l’acord també demana  potenciar el Servei d’Atenció i denúncia per a les Víctimes del racisme de l’Ajuntament de Terrassa.

En la proposta, Junts per Terrassa fa referència a les mobilitzacions pacífiques que s’han fet aquestes darreres setmanes a les principals ciutats estatunidenques per denunciar les desigualtats estructurals del país presidit per Donald Trump, accions secundades amb manifestacions a bona part de les capitals europees i també a Terrassa, amb la concentració del 4 de juny convocada per Solidaritat AntiRepressiva de Terrassa, Pla de Xoc Social Terrassa, Vaga Feminista 8M i Terrassa Sense Murs. El grup municipal justifica la necessitat d’aquesta iniciativa en l’àmbit municipal recordant l’augment del 24% en les denúncies per racisme a Catalunya el 2019, arribant a un total de 188 bo i tenint en compte que SOS Racisme calcula que el 53% dels casos es queden sense denúncia a conseqüència de la desconfiança en les autoritats.