Entradas

Esquerra Republicana recorda el saqueig i incendi de la vila de Terrassa el 1713

Com cada any per aquestes dates, Esquerra Republicana i Jovent Republicà han commemorat el saqueig i incendi de la vila de Terrassa per les tropes borbòniques, i en homenatge i memòria de totes aquelles persones que la van defensar el 4 de setembre de 1713.

L’acte s’ha fet aquest diumenge a la tarda a la plaça de la Torre del Palau amb la presència de militants i polítics de la formació independentista. El portaveu del grup municipal d’ERC-MES, Isaac Albert, ha aprofitat l’ocasió per explicar els trets principals de l’inici del nou curs polític.

Un cop acabats els parlaments s’ha realitzat l’ofrena floral davant la Casa del Poble, al Carrer Cremat.

Esquerra Republicana tanca el curs polític i vol definir la nova candidatura al gener de 2022

Esquerra Republicana de Terrassa tanca el curs polític en una assemblea virtual on defineix els objectius de futur de cara a setembre: Polítiques republicanes al govern de la ciutat, creixement i participació en la secció local i gener 2022 com a horitzó per una nova candidatura.

La presidenta de la secció local, Xènia Albà, va explicar el resultat de la reunió mantinguda amb la secretària general adjunta i portaveu nacional, Marta Vilalta, al Parlament . Una trobada on es va posar en valor Terrassa com la ciutat més gran de Catalunya amb un govern amb presència republicana i on s’ha sabut articular una activitat intensa des de la formació, l’Assemblea de dones o el mateix Jovent Republicà. Una activitat que, ara, Esquerra Republicana vol ampliar reforçant l’acció directa als districtes i en la dinamització de les seccions especialitzades com educació o medi ambient des d’on es dissenyen polítiques pel municipi.

També clau de futur en la política municipal, el procés de definició de candidatura amb visió ja a les eleccions vinents municipals. En aquest sentit, Xènia Albà, ha avançat que el partit està treballant el reglament que ha de portar a la definició d’un procés que «de forma assembleària, com sempre hem fet, ens permeti definir la millor candidatura per continuar construint un projecte republicà en benefici de la ciutat des del govern municipal». Un procés que es pot concloure a inicis de 2022.

En aquest sentit, el portaveu del grup municipal i primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, ha recordat que, malgrat anunciar que no repetirà com a candidat, «Seguim treballant en un govern que pensa en la ciutat, en la seva gent i en el projecte republicà. Tenim un projecte de ciutat que va molt més enllà dels personalismes, on ningú és imprescindible però tothom suma. I em trobareu al costat del talent i l’energia per continuar transformant Terrassa».

En aquest sentit, Isaac Albert, ha recordat a l’Assemblea l’esforç desenvolupat durant un curs polític on «la ciutat ha plantat cara a les diferents onades de la pandèmia donant resposta des de la proximitat a les necessitats socials i econòmiques, hem reorganitzat i enfortit el govern municipal, aprovant uns pressupostos claus i actualitzat el programa de govern».

 

Alamany: «Els debats feministes i de mobilitat de Terrassa són debats de país»

La regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, aposta per compartir polítiques entre la capital i les ciutats de l’àrea metropolitana, amb Terrassa com a exemple a seguir. Aquest dimarts al matí, de la mà del grup municipal republicà, ha visitat Terrassa per conèixer els projectes de ciutat, sobretot en matèria feminista i de mobilitat, a només uns dies per implementar l’àrea de vianants.

La regidora també s’ha interessat per la placa d’homenatge a Quiteria Tarragó, a l’edifici «Gotes de llet» del carrer Unió, i per la celebració del ple de dones que homenatjarà la primera regidora terrassenca. Alamany ha destacat els debats que surten de Terrassa, sobretot en els aspectes feminista i urbanístic, també després de la pandèmia, amb reflexions vàlides per a la transformació de l’espai públic per al conjunt del país.

ERC fa la valoració de mig mandat al Casal Cívic de Sant Pere

ERC ha fet la seva volaració del mandat, just quan travessem el seu equador. Ho ha fet al Casal Cívic del barri de Sant Pere, amb la presència dels regidors del grup municipal, encapçalat pel seu portaveu, Isaac Albert i la president del partit a Terrassa, Xènia Albà.

Els republicans han dit que calia un canvi de govern a la ciutat, després de l’hegemonia socialista. La valoració del que portem de mandat ha estat marcada per la pandèmia, que ha afectat greument l’economia. Tot i així, ERC ha explicat que des de l’Ajuntament s’han pogut prendre mesures quirúrgiques per donar resposta a les necessitats que anaven sorgint. Els eixos de l’acció de govern, han explicat els republicans, passen per un projecte de ciutat integral, urbanisme verd, polítiques econòmiques més socials i cooperatives, la inclusió social i la projecció de la cultura i l’esport.

Isaac Albert no repetirà com a candidat d’ERC a l’alcaldia

El Tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert de la ciutat, líder d’Esquerra Republicana i home fort de la política municipal, Isaac Albert, ha anunciat que deixa l’Ajuntament en acabar aquest mandat. Tot i que assegura continuarà fent política, no repetirà com a candidat a l’alcaldia a les eleccions municipals d’aquí a dos anys.

El conegut polític pel seu caràcter conciliador, tanca una etapa que considera acabada, i obre així un procés a Esquerra Republicana per escollir nou candidat a l’Ajuntament de la ciutat. Isaac Albert va ser cap de llista el 2007 i va formar part del Govern Socialista fins el 2011, any en què els republicans no van obtenir representació municipal.

El 2015 va liderar la tornada d’ERC a l’Ajuntament, aquest cop quatre anys a l’oposició. El 2019 Esquerra aconsegueix cinc regidors i entra a formar Govern amb Tot per Terrassa que guanya les eleccions. Isaac Albert també ha tingut càrrecs a la Diputació i ha treballat en diferents llocs de responsabilitat dins el partit.

Dos anys de la irrupció de Tot per Terrassa a les municipals i la victòria inesperada de Jordi Ballart

Aquest dimecres s’arriba a l’equador del mandat coincidint amb els dos anys de les eleccions municipals. Les va guanyar per sorpresa Jordi Ballart, que es presentava amb una formació nova i estrictament local, Tot per Terrassa, després d’haver dimitit i estripat el carnet del PSC per la presó i exili del govern català.

La victòria de Ballart posava fi a quaranta anys d’hegemonia socialista. Les urnes deixaven fora del Consistori el PP, la CUP i Terrassa en comú, que havia liderat l’oposició al mandat anterior. Tot per Terrassa i Esquerra de seguida inicien converses i a mitjans de juny presenten el Pacte de Govern. Al cap de dos dies Jordi Ballart torna a l’alcaldia 20 mesos després d’haver-la deixat.

Els dos partits formen un govern de quinze regidors i cinc àrees. Les de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat es fusionen i es crea la de Cicles de la Vida. El programa de govern inclou propostes ambicioses com el pla de rieres, la gratuïtat del bus fins a l’hospital o la Revolució Verda. L’ampliació gradual de l’àrea de vianants genera polèmica i el coronavirus n’atura la implantació. Al juliol d’aquest any s’implementarà a totes les zones de cop.

L’arribada de la pandèmia al març de l’any passat altera també els altres plans del govern, com a qualsevol altra administració. Una de les primeres mesures que adopta l’executiu és la compra d’un milió de mascaretes, una operació qüestionada per part de l’oposició.

Abans de l’estiu es comença a treballar, amb la resta de grups municipals i els agents econòmics i socials, un Pacte de Ciutat per donar una resposta unitària a la pandèmia. Els tres partits de l’oposició se n’acaben desmarcant per manca de confiança. Després del fracàs, el govern aprova un pla de xoc de disset milions d’euros per fer front als efectes de la Covid.

Al setembre el president de la Generalitat, Quim Torra, nomena Miquel Sàmper conseller d’Interior i Meritxell Lluís passa a substituir-lo com a portaveu municipal de Junts. Un mes després l’alcalde altera el cartipàs amb una intercanvi d’àrees entre el primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, que assumeix Serveis Generals i Núria Marín, ara a Promoció Econòmica.

La mala maror entre el PSC i Tot per Terrassa ha estat una costant aquests dos anys amb episodis com la presumpta vulneració del codi ètic per part de la regidora de Cultura, la gestió de les vacunes sobrants del Consorci Sanitari o la polèmica per l’anul·lació d’unes multes per incompliment del confinament. Fa unes setmanes es coneixia que la Fiscalia investiga Amadeu Aguado per possibles irregularitats en contractes culturals.

Aquests dos anys els pressupostos municipals s’han aprovat amb l’únic suport dels partits del govern. Pels comptes del 2020 l’oposició hi va votar en contra i pels del 2021 s’hi va abstenir. Els d’aquest any han inclòs partides per ajudar els sectors més afectats per la pandèmia.

Superat el mig mandat, els partits començaran a treballar a nivell intern les candidatures pel 2023. Fa uns dies, Jordi Ballart confirmava en un mitjà de comunicació que es tornaria a presentar.

Isaac Albert podria contemplar formar part d’algun departament del nou govern

Esquerra torna a la presidència de la Generalitat per primer cop des de la II República, un fet que per Isaac Albert és «molt important» pel partit. En referència al temps que ha passat des de les eleccions del 14 de febrer fins a la presa de possessió del govern, el portaveu municipal dels republicans a Terrassa opina que s’han «perdut tres mesos» i que ara l’executiu encapçalat per Pere Aragonès haurà de «donar respostes a la ciutadania» per superar la crisi derivada de la pandèmia. A la vegada, demana al nou govern que posi en valor «el 52% de vot independentista». Albert nega haver estat en les travesses per cap de les conselleries d’Esquerra, però tampoc tanca la porta a formar part d’algun d’aquests departaments.

Esquerra atorga el premi Gorra Frígia a Creu Roja per la seva tasca social durant la pandèmia

Creu Roja ha rebut aquest dijous el Premi Gorra Frígia que atorga la secció local d’Esquerra Republicana. L’acte, anul·lat l’any passat, es fa pels volts de l’aniversari de la proclamació de la República i reconeix persones o entitats que defensen els valors de llibertat, igualtat i fraternitat. Enguany s’ha celebrat a la Societat Coral Els Amics amb control d’accés limitat a cinquanta persones però transmès en directe de forma telemàtica.

El president de Creu Roja Terrassa, Marià Gàllego, ha rebut el Gorra Frígia de mans de la presidenta local d’Esquerra, Xènia Albà, el primer tinent d’alcalde Isaac Albert i la secretària d’Atenció Sanitària i Participació de la Conselleria de Salut, Carme Bertral.

El jurat ha valorat la gran tasca feta per Creu Roja des de l’esclat de la pandèmia amb el repartiment de material a les residències, la gestió de l’escola França com a alberg d’emergència, el lliurament d’aliments a famílies i la gran tasca de conscienció per tota la ciutat. Més de 25.000 persones han estat ateses per l’entitat, que supera els 600 voluntaris.

Des de les portes de Lledoners el president nacional del partit i exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha enviat una salutació als terrassencs.

Durant l’acte de lliurament del premi Gorra Frígia Esquerra Republicana ha fet un sentit reconeixement als militants Joan Crispi i Fina Fontanals, morts el darrer any. També s’ha lliurat un record als militants que ja porten deu anys al partit.

Esquerra i Jovent Republicà proposen una moció en suport a la Llei per a la igualtat trans

Jovent Republicà, a través del Grup Municipal d’ERC-MES, presenta una Proposta de Resolució en favor del reconeixement dels drets de les persones trans. Un document que es presenta en el pròxim ple del dia 29, de manera conjunta amb els grups municipals de Tot per Terrassa i Junts per Terrassa.

La proposta demana, principalment, que el govern espanyol doni suport a la Llei per a la igualtat plena de les Persones Trans que presenta una «redacció que defensa l’autodeterminació de les persones i la despatologització, per així fer efectiu el reconeixement dels drets de les persones trans i suprimir els tràmits de tractaments mèdics, hormonals i informes psiquiàtrics pels quals han de passar les persones trans per fer efectiva l’autodeterminació de la seva identitat».

La proposta justifica que la Llei Trans no pretén «vulnerar els drets de ningú sinó tot el contrari, pretén avançar en el reconeixement de la igualtat entre les persones i aprofundir els seus drets fonamentals, com són la integritat física i moral, la intimitat i la protecció de la salut, la dignitat de la persona, i el lliure desenvolupament de la personalitat«. D’altra banda, Esquerra Republicana i Tot per Terrassa presenten un Acord de Junta de Portaveus amb motiu de l’esclat de la violència al Senegal que afecta a milers de ciutadans del país africà.

A Terrassa resideixen gairebé 1.200 veïns i veïnes d’origen senegalès, la tercera diàspora més nombrosa de terrassenques i terrassencs d’altres orígens de països que no són membres de la Unió Europea. Aquest fent, segons la proposta, «els converteix en un factor imprescindible per a la cohesió social de la nostra ciutat des d’un paradigma enriquidor de diversitat i diàleg intercultural i interreligiós. I és que els vincles solidaris amb el Senegal són ferms, com ho és el compromís amb el seu desenvolupament. Esquerra recorda que entre 2016 i 2020 les entitats terrassenques han realitzat 18 projectes de cooperació en aquest país, estrenyent els llaços amb diverses zones del territori».

ERC proposa al ple de febrer fer un front comú contra el feixisme i el discurs de l’odi

El Grup municipal d’Esquerra Republicana de Terrassa ha presentat a la junta de portaveus una proposta de resolució que vol lluitar contra el feixisme. «Parlem-ne, negociem-la, però la idea és que aquí hi ha de ser tothom, els partits amb representació però també fer-hi jugar el nostre teixit social». Amb aquestes paraules, el portaveu municipal d’Esquerra, Isaac Albert, ha explicat la moció que busca no propagar idees excloents i xenòfogues per explicar els problemes socials, culpabilitzant determinats col·lectius.

En aquest sentit, els republicans cerquen un consens al ple municipal per no blanquejar aquests discursos d’odi, alhora que es reforça el dispositiu municipal de lluita contra el racisme i es desenvolupa un programa de sensibilització comunitària per implicar entitats i ciutadania en l’eradicació de la xenofòbia.

En el mateix ple de febrer, els republicans també demanen al Procicat que valori obrir els esplais de dissabte al jovent, per l’important paper de l’educació en el lleure i perquè durant l’estiu es va demostrar que són activitats segures.

Finalment, ERC proposa al ple de Terrassa sumar-se a la campanya Amnistia i Llibertat que s’està desenvolupant a tot el país per cercar suports a una llei d’amnistia per totes les persones empresonades, exiliades o encausades per motius polítics.