Entradas

La Barnahus de Terrassa podria entrar en funcionament a la tardor

Aquest dimecres s’ha constituït la Comissió territorial Barnahus a la vegueria de Barcelona. L’estratègia Barnahus se centra en la prevenció, la detecció precoç, l’atenció i la recuperació dels infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals mitjançant una actuació i una intervenció coordinades i eficaces dels departaments de la Generalitat.

La vegueria de Barcelona comptarà amb un total de sis centres que s’ubicaran a Granollers, Mataró, Terrassa, El Prat de Llobregat, Badalona i Barcelona. El Govern, a proposta del Departament de Drets Socials, ha donat llum verda a l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. L’estratègia té l’origen en la unitat del mateix nom que es va posar en marxa, de manera pionera, a Tarragona. La Barnahus –Casa dels Infants, en islandès– té l’aspecte d’una llar perquè les víctimes i les seves famílies hi reconeguin un espai amigable. Hi són ateses per un equip pluridisciplinari i especialitzat, que treballa en el tractament i recuperació de les víctimes seguint les pautes de la Xarxa Promise.

El bon funcionament d’aquest servei, que ha atès 451 casos des del seu inici, ha empès el Govern a estendre’n el model. Ja s’han presentat els projectes de Lleida i Manresa i en els pròxims anys se n’obriran 13. Dels 451 casos atesos, en 374 les víctimes han estat dones i 77 homes i 279 són nens i nenes nascuts el 2009 o abans. 231 casos estan judicialitzats, 151 pendents de judicialitzar i 69 tancats i sense judicialitzar.

Segons la Generalitat, l’objectiu és que les 6 cases Barnahus de la vegueria de Barcelona estiguin en funcionament el mes de novembre d’enguany. Ara, el Departament de Drets Socials, a través de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, posarà en marxa els equips de treball segons la ubicació de les Barnahus, amb personal de la Generalitat, ajuntaments i teixit social del territori.

https://terrassadigital.cat/terrassa-tindra-el-segon-centre-datencio-integral-a-infants-i-victimes-dabus-sexual-de-catalunya/

El renaixement espanyol amb «Cancionero», primera proposta del Sons del Temps

L’Esglesia de Santa Maria de la Seu d’Ègara ha acollit el concert «Cancionero» integrat per peces de «El Cancionero d’Elvas» (copiat entre 1560 i 1570) i «El Cancionero Musical de Palacio» (copiat entre 1505 i 1520). El recital ha transportat l’oient a una època de gran riquesa musical amb el renaixement espanyol.

«Cancionero» ha estat interpretat per la soprano Èlia Casanova i Belisana Ruiz amb la viola de mà. Èlia Casanova és una soprano molt reconeguda al nostre país en l’àmbit de la música antiga. Belisana és titulada en guitarra clàssica i contemporània a l’escola Superior de Música de Catalunya. Totes dues han actuat a diversos festivals i sales nacionals i internacionals de renom.

Ha estat la primera proposta del cicle Sons del Temps que durant les pròximes setmanes programa un seguit d’actuacions per gaudir de la ciutat amb música, cinema, teatre, patrimoni i activitats familiars.

El programa també té en compte els més petits i petites que, a més de concerts, podran gaudir d’un taller de construcció d’instruments a la Casa Alegre de Sagrera.

Terrassa, lleugerament per sota de la mitjana catalana en l’índex socioeconòmic territorial

Matadepera  amb 131,8, és el municipi català  de més de 500 habitants amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat. El segueixen Castellolí (125,8) i Sant Cugat del Vallès (124,9). Terrassa amb un IST de 97,6 se situada lleugerament per sota de l’indicador 100, que representa la mitjana de Catalunya.

En comparació amb altres municipis del Vallès Occidental, Terrassa es situa en un rang lleugerament superior a Sabadell.  Per sota, però de municipis com Matadepera i Sant Cugat, que lideren el rànquing català. Segons dades de l’Idescat de l’any 2020. L’IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 de situació laboral, 2 de nivell educatiu, 1 d’immigració i 1 de renda.

Un dels indicadors analitzats és la taxa d’ocupació a Terrassa, un 65,1% de la població té feina. D’aquests, un 11,6% són professionals de baixa qualificació.

Pel que fa a la renda mitjana per persona a la ciutat és de 13.243 euros, aquesta dada la situa molt per sota de municipis com Gallifa o Matadepera, que tenen rendes mitjanes més elevades al Vallès Occidental. Un 14,6% de la població té nivells baixos d’estudis i un 31,1% dels joves no completen estudis postobligatoris. Un altre aspecte rellevant és la presència d’estrangers procedents de països amb rendes mitjanes o baixes, que representen un 12,2% del total de la població a Terrassa.

Per barris i comarca

Una anàlisi més detallada dels barris i zones revela doncs.  que algunes àrees superen la mitjana catalana i s’apropen als municipis amb millor situació socioeconòmica. El centre de la ciutat és un bon exemple, amb un IST de 121, similar a Sant Quirze i Gallifa.

Lleugerament per sota, però amb valors més alts, hi ha la zona de Can Roca i el Pla del Bon Aire (107,4), Ca n’Aurell, amb 107,3 ​​a la zona oest i 111,9 a la zona est. També superen el llindar català el Segle XX, el Cementiri Vell, el Roc Blanc, la zona Torrent d’en Pere Parres i el sector de Sant Pere.

La majoria dels municipis del Vallès Occidental presenten indicadors que superen la mitjana catalana. Només sis municipis, entre els quals es troba Terrassa, es situen per sota de la mitjana. A mès, l’índex socioeconòmic de tota la comarca del Vallès Occidental és de 102,8, lleugerament superior, doncs, al valor referència de 100 per a Catalunya.

Detenen una persona per un presumpte delicte amb arma blanca a la Rambla i UCFR denuncia que és proper a Vox

La Policia Municipal ha detingut aquest dijous al matí una persona per un presumpte delicte amb arma blanca a la Rambla d’Ègara, a l’alçada del carrer Iscle Soler. El cos policial està investigant els fets.

Unitat contra el feixisme i el racisme de Terrassa ha denunciat a través de les xarxes socials que un militant de Vox hauria intentat apunyalar una persona que ha cridat «feixistes fora!» quan passava prop de la carpa electoral que la formació tenia a la Rambla.  Segons la plataforma, el presumpte agressor l’hauria perseguit amb una navalla. L’agredit ha presentat denúncia. La plataforma ha convocat una concentració contra la violència feixista aquest dijous a les 20.00 al Raval de Montserrat.

La Policia Municipal ha multat amb 2.000€ l’agredit segons l’article 18.1 de l’Ordenança de bases de convivència democràtica a la ciutat, per pràctiques discriminatòries de contingut xenòfob, racista, sexista, homòfob. Segons fonts municipals, els fets han passat a uns 50 metres de la carpa de Vox i s’ha actuat d’ofici, detenint el presumpte agressor per un delicte amb arma blanca i sancionant administrativament l’altra per haver-la agredit verbalment.

Per la seva banda, Vox nega que el presumpte agressor sigui militant de la formació. Des del partit lamenten la baralla que s’ha produït, diuen, a molts metres de la carpa que l’agrupació tenia instal·lada i en desconeix els motius.

El Segon Baròmetre Industrial de la Cecot apunta un alentiment de l’activitat per al segon semestre

Les dades del Segon Baròmetre Industrial de la Cecot apunten un alentiment de l’activitat per al segon semestre de l’any, tot i que les previsions indiquen una recuperació de cara al 2024. En la presentació del document, feta per Zoom, s’ha destacat que el sector no ha tornar als nivells prepandèmics i que aquesta retracció és una tendència mundial.

En el context de l’economia espanyola s’ha detectat que la indústria ha tingut una evolució molt més lenta que els serveis, amb una diferència que va del 20% al 70% del PIB. Un altre factor que explica la frenada és el nombre d’hores treballades, que també està per sota respecte el darrer trimestre de 2019.

Això indicaria que la recuperació general de l’economia no ha estat compartida pel sector industrial. Altres indicadors com el clima industrial, en termes negatius, també ho confirmen amb una caiguda de les expectatives de producció i del nivell de comandes.

A més, els preus industrials nacionals han sofert la major pujada dels darrers 25 anys, al voltant del 30%, com a conseqüència de les crisis provocades per la pandèmia i la guerra a Ucraïna. Una situació que moltes microempreses han hagut de repercutir molt lentament en els preus de venda.

Davant d’aquestes dades, la patronal, sempre defensora de la indústria com a motor de l’economia, ha reclamat un gran pla de xoc als diferents governs que permeti avançar el sector. Entre els punts bàsics que hauria d’incloure, Cecot reclama, entre d’altres mesures, millorar l’accés al sòl industrial, facilitar els tràmits i millorar la fiscalitat (pensant en les pimes i empreses familiars).

El Terrassa FC començarà la lliga el 3 de setembre rebent el Badalona Futur a l’Olímpic

El Terrassa FC ja sap quin és el camí que haurà de fer la temporada que ve al grup 3 de la Segona RFEF. El recorregut començarà a casa, el 3 de setembre davant el Badalona Futur. La primera sortida serà al cap de set dies, al camp del Club Lleida Esportiu. L’aturada de nadal es farà a la jornada 16, el 17 de setembre, quan visitarà l’Olímpic el CE Manresa. La lliga es reprendrà el 17 de gener, quan es disputarà l’últim partit de la primera volta. El Terrassa ho farà visitant el SCR Peña Deportiva.

El calendari és simètric. Per tant, el conjunt que dirigeix Gerard Garrido començarà la segona volta el 14 de gener al camp del Badalona Futur i acabarà la lliga regular rebent el SCR Peña Deportiva, el 5 de maig. Aquest serà l’últim partit de la temporada sempre i quan el Terrassa FC no hagi de disputar cap promoció ni cap play-off.

Terrassa guanya 32 pisos de lloguer social al Roc Blanc

La setmana que ve es començaran a entregar les claus d’aquests 32 habitatges de la carretera d’Olesa, al barri del Roc Blanc, acabats de rehabilitar per la Generalitat. Els pisos són de lloguer destinats a famílies, 10 dels quals són per a joves. El preu oscil·la entre 222 i 448 euros al mes i fan entre 40 i 60 metres quadrats. Aquesta promoció que aquest dijous ha visitat la Consellera forma part d’una política d’habitatge que comparteixen Generalitat i Ajuntament i que busca tot tipus de modalitats per augmentar el parc públic d’habitatge social.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va comprar aquest edifici mitjançant tanteig i retracte a una societat que el va deixar per acabar. L’Ajuntament ha portat tot el procés d’adjudicació amb la publicació de les llistes definitives el passat mes de novembre. D’altra banda a principis de març l’Ajuntament va signar un conveni per el qual l’Incasol construirà dues promocions d’habitatges de lloguer social a Torre-sana, amb 206 pisos nous.

La temperatura màxima de 42,2 graus és un rècord absolut a Terrassa?

L’estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya que està situada a Can Poal (al sud-oest de la ciutat, a tocar del Roc Blanc) va registrar aquest dimarts una temperatura màxima de 42,2 graus. Segons el Meteocat, és «clarament la temperatura més elevada mesurada en aquest indret de la ciutat«, des que l’estació es va posar en funcionament el 2018. A tot Catalunya es van batre rècords. A Figueres es va registrar la temperatura més alta mesurada mai a Catalunya, 45,3. Ara bé, els 42,2 graus és un rècord terrassenc?

El Meteocat creu que no. «En estacions que no són de l’SMC tenim constància que el 1987, durant una forta ponentada, es va arribar als 42 graus; i que a la calorada del 1982 possiblement es va superar lleugerament aquest valor«, expliquen responsables del servei.

Quan es tracta de sèries històriques antigues, a Terrassa cal trucar a la porta de Josep Maria Gibert, exprofessor de l’ESEIAAT i conegut aficionat a la meteorologia. És responsable de l’estació ubicada a l’Escola d’Enginyeria i passa les dades oficials a l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia). Té la sèrie més antiga de dades meteorològiques a Terrassa, des del 1969, i aquest dimarts va registrar 40,1 graus.

Gibert confirma el Meteocat. El valor més alt mesurat per la seva estació és del 6 de juliol del 1982, quan el termòmetre va marcar 42,6 graus. Quatre dècimes per sobre dels 42,2 de Can Poal de dimarts. El rànquing històric, creuant les dades de les dues estacions és el següent:

  1. 42.6 graus. 6 de de juliol de 1982 (ESEIAAT)
  2. 42.2 graus. 18 de juliol de 2023  (Can Poal)
  3. 40.5 graus. 4 de juliol de 1994  (ESEIAAT)
  4. 40.3 graus. 15 d’agost de 1987  (ESEIAAT)

Cal afegir que aquest dimarts diverses estacions de la xarxa Meteoclimatic (estacions d’aficionat i no oficials) van superar els 40 graus. Però en tot cas és molt excepcional que a Terrassa s’arribi a aquestes temperatures. En el registre del professor Gibert només s’ha superat la barrera dels 40 graus quatre vegades en 54 anys.

Biciclot donarà una segona vida a un centenar de bicicletes més recollides a les deixalleries

Les deixalleries municipals reben, al llarg de l’any, desenes de bicicletes que ja no donen servei als seus propietaris o que la Policia Municipal ha recuperat abandonades pel carrer. Enlloc de convertir-les en ferralla l’entitat Biciclot els busca una  segona vida.

Això es possible gracies al conveni signat l’any passat entre l’Ajuntament i aquesta entitat de Barcelona. En aquest any i mig ja s’han lliurat més de 400 bicicletes, de passeig i de muntanya, d’adults i infantils. Biciclot les repara per a entitats que en demanen o les fa servir com a material per als cursos i tallers de mecànica que organitza. Aquest dimecres ha rebut la setena tongada amb un centenar de bicicletes més.

El conveni entre l’Ajuntament i Biciclot es va signar a principis de l’any passat i té una vigència de dos anys prorrogables a dos més. La bona valoració que fan les dues parts confirma dona per feta la continuïtat del conveni.

A banda de les bicicletes l’Ajuntament també té signats convenis per l’aprofitament de l’oli vegetal i de la roba usada. El govern municipal estudia canalitzar altres altres tipus de residus

 

 

 

Mediterránea de Cátering oferirà el servei de menjadors escolars a partir de setembre

L’Ajuntament de Terrassa i Mediterránea de Cátering han signat avui dimecres l’adjudicació del contracte de concessió del servei de menjador a les escoles públiques d’educació infantil i primària i instituts escola de Terrassa. El procés de licitació arriba així a la seva fi després que el Tribunal de Contractes del Sector Públic de Catalunya decidís, la setmana passada, no admetre a tràmit el recurs presentat per l’actual concessionària, SEHRS.

L’admissió del recurs hagués comportat paralitzar el procés de licitació i hagués obligat a prorrogar el contracte actual. L’Ajuntament de Terrassa, entenent que l’empresa feia un ús abusiu de la normativa presentant un recurs per aconseguir continuar prestant el servei, va demanar al tribunal que no l’acceptés a tràmit.

La decisió del tribunal fa possible que Mediterránea de Cátering pugui assumir la gestió del servei des de l’inici del proper curs. Aquests dies, els Serveis d’Educació i l’empresa treballen en l’operativa del traspàs del servei perquè tot estigui a punt el 6 de setembre.

El nou contracte, amb una durada de dos anys prorrogables a dos més, comportarà diverses millores sobre les actuals condicions del servei, començant per una major exigència en la qualitat i diversitat alimentària: almenys el 20% de les matèries primeres han de ser aliments de producció ecològica i de proximitat. Un altre aspecte rellevant del contracte és la gestió adequada del temps de lleure dels infants, en la línia de l’Educació 360 i en consonància amb el projecte educatiu de cada escola. També es preveuen accions de formació del personal de monitoratge i cuina,  incorporació d’estudiants en pràctiques d’FP dual i l’adopció de mesures per a la reducció de sorolls. Pel que fa a les beques de menjador, la nova adjudicatària n’ofereix 635, és a dir 135 més que l’anterior.

Els Serveis d’Educació monitoritzaran la prestació del servei i destinaran recursos per assegurar el compliment de totes les clàusules del contracte. El contracte especifica que la nova concessionària ha d’integrar totes les persones que treballaven per a SERHS als menjadors de Terrassa amb les mateixes condicions laborals.