Entradas

PSC, ERC, Junts, comuns i Tot per Terrassa formen el govern del Consell Comarcal del Vallès Occidental

Aquest dijous s’ha celebrat el primer Ple ordinari del Consell Comarcal del Vallès Occidental del mandat 2023-2027. Durant la sessió s’ha aprovat la composició del cartipàs i del govern comarcal que formen tots els grups polítics comarcals que ostenten alcaldies a la comarca: PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem i Tot per Terrassa. Aquest és l’acord al qual han arribat les formacions polítiques i que ja va suposar l’elecció del president Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, per una àmplia majoria. El Ple del Consell Comarcal està format per 39 consellers i conselleres comarcals. Les sessions ordinàries del Ple es celebren el tercer dijous de bimestre a les 17 hores a la seu comarcal. Les properes sessions ordinàries s’estableixen pels dies 21 de setembre de 2023, 16 de novembre de 2023 i 18 de gener de 2024.

En aquest nou govern comarcal la regidora de Tot per Terrassa , Lluïsa Melgares, ostenta la cinquena vicepresidència. La primera és per al socialista de Barberà del Vallès Xavier Garcés. També s’han designat les atribucions a 10 consellers. Melgares portarà Vulnerabilitat Energètica i Mercavallès i Javier Garcia, del PSC terrassenc, Organització i governança.

El cartipàs 2023-2027
L’ampli acord de govern en el sí del Consell Comarcal ha permès la configuració del cartipàs comarcal. Segons ha aprovat avui el Ple, el govern comarcal comptarà amb cinc vicepresidències:

Vicepresidència 1ª – Xavier Garcés (PSC)
Vicepresidència 2ª – Montse Soler (ERC)
Vicepresidència 3ª – Míriam Casaramona (Junts per Catalunya)
Vicepresidència 4ª – Andrés Medrano (En Comú Podem)
Vicepresidència 5ª – Lluïsa Melgares (Tot per Terrassa)

El Ple d’avui també ha aprovat la delegació de les atribucions a 10 conselleres i conselleres de la següent manera:

Serveis socials, vulnerabilitat i ciutadania: Montserrat Rueda
Infància, adolescència, joventut, gent gran, igualtat i salut: Míriam Casaramona
Educació i esports: Manuel Robles
Emergència climàtica: Laura Oliver
Transició energètica: Andrés Medrano
Habitatge: Laura Navarro
Organització i governança: Javier Garcia
Impuls econòmic i del treball: Xavier Garcés
Promoció de la comarca i suport a petits municipis: Montse Soler
Vulnerabilitat energètica i Mercavallès: Lluïsa Melgares

Govern Consell Comarcal

Consell Comarcal Ple

 

 

Els degans del comerç reclamen donar prestigi al sector i més informació per impulsar un negoci

Donar prestigi al comerç, més ajudes de les institucions i més formació i informació per als joves per a que puguin impulsar el seu negoci. És el que demanen els comerciants de tota la vida, que veuen amb preocupació el tancament d’establiments ben antics de Terrassa.

Coneixedors de l’ofici, el reivindiquen i el defensen com a eix vertebrador de la ciutat. També es posen deures, conscients que cal empènyer entre tots per tirar endavant. Saben que els sous i els horaris actuals no ho posen fàcil per atraure personal i aconseguir la seva implicació.

Electrònica Tort

La Pastisseria Núria té més de 60 anys d’història. Els seus responsables ara són la segona generació de la família que se’n fa càrrec però saben que les filles no agafaran el relleu i respecten que vulguin impulsar el seu propi projecte de vida. La història d’Electrònica Tort és, fins i tot, una mica més antiga. El negoci també ha passat al fill però sembla que els nets no el continuaran.

Reclamen a l’Ajuntament una visió més àmplia del comerç i que no concentri la majoria dels esforços al centre. L’auge de les grans superfícies també els preocupa i demanen a la gent que els faci costat triant el comerç de proximitat. Amb tot, creuen que, si es fa bé, hi ha espai per a tothom.

La masia històrica de la Mata, en obres per encabir-hi el nou centre de recerca ambiental

Aquest és l’aspecte que ofereix l’edifici històric de La Mata, una antiga masia agrícola documentada des del segle XII: tapada completament per bastides. Declarada Bé d’Interès Local, es va restaurar parcialment durant els anys 90 però ara s’hi està fent una reforma més profunda amb l’objectiu d’acollir-hi un futur Centre de seguiment, divulgació i recerca ambiental. També es reubicaran les oficines d’administració del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Les obres es duen a terme gràcies als fons Next generation i amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

El nou centre comptarà amb diversos espais de treball, així com altres dependències per acollida d’activitats. També  amb espais de residència i estada amb pernoctació per als investigadors. A més contempla la reubicació de les activitats administratives i tècniques del parc, amb espai de recepció, oficines i sales de reunions.

La primera fase d’intervenció té un cost de 3,7 milions d’euros, una quarta part dels quals els aportaran els fons europeus.S’espera que la masia històrica de la Mata estigui en funcionament el setembre del 2024.

Eseiaat Ins Santa Eulàlia Àfrica

L’ESEIAAT i l’Institut Santa Eulàlia electrifiquen serveis i habitatges a poblacions de Senegal, Etiòpia i Kenia

Gràcies a la convocatòria d’ajuts del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC), estudiants i professorat del grau d’Enginyeria Elèctrica de l’ESEIAAT de la UPC i de l’Institut Santa Eulàlia de Terrassa donaran accés a l’electricitat a persones i serveis de la regió senegalesa de Thiancomunal, i també a Kenia i Etiòpia. L’acció a Senegal s’emmarca en l’eix de desenvolupament comunitari del projecte Papá Alpha.

El projecte Papá Alpha neix a l’any 2016 amb l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques de la població de la regió de Thiancoumanal (Senegal), promoure el desenvolupament integral, millorar les condicions sanitàries i implementar un desenvolupament econòmic sostenible. En aquest context, els professors de l’ESEIAAT de la UPC Álvaro Luna i Albert Sánchez promouen projectes de cooperació en l’àmbit de l’accés universal a l’energia i l’aigua.

Eseiaat Ins Santa Eulàlia Àfrica 4

Des de l’any 2019, gràcies a la tasca d’aquests professors, s’han pogut electrificar pous d’aigua, un dispensari mèdic, una escola i un taller tèxtil per a dones. Aquest any han posat en marxa un nou projecte. Es tracta de portar energia elèctrica a comunitats i famílies aïllades en la mateixa regió. Per això, l’estudiant de l’ESEIAAT Marc Líndez viatja aquest estiu a Thiancoumanal per instal·lar kits de generació d’energia fotovoltaica i bateries.

Eseiaat Ins Santa Eulàlia Àfrica 3

Els equips han estat construïts per estudiants de formació professional de l’Institut Santa Eulàlia de Terrassa sota la supervisió dels tècnics del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC a l’ESEIAAT.

Eseiaat Ins Santa Eulàlia Àfrica 2

Properament, a la tardor, una delegació de professors d’enginyeria elèctrica de l’ESEIAAT visitarà l’Hospital Rural de Gambo a Etiòpia, on el Doctor Iñaki Alegría exerceix com a Director Mèdic, i també un centre mèdic proper al Llac Victòria, Kenia. Les visites tindran per objectiu fer un estudi de les necessitats energètiques i promoure i executar posteriorment projectes que millorin el seu subministrament energètic i l’accessibilitat a fonts d’aigua netes.

L’agost començarà amb nous pics de calor, però pot acabar amb ruixats

La primera setmana d’agost ens podria portar de nou pics de calor com el que va viure Terrassa el passat 18 de juliol. Aquell dimarts, la ciutat va superar els 40ºC. Un fet que només ha quedat registrat quatre vegades en les quatre dècades que fa que tenim dades fiables de temperatura. Tot i això, en cap cas es va tractar d’una onada de calor. Segons explica el meteoròleg egarenc Marc Silvestre, per considerar-se onada han d’haver-hi, almenys, tres dies consecutius amb valors molt alts de temperatura i només en van ser dos.

En canvi, a finals d’agost podrien arribar les tan preuades pluges. Els models estacionals indiquen que la segona meitat del mes podria comportar precipitacions localment intenses. A tants dies vista, però, és impossible determinar-ne la localització exacta, de manera que també podria ser que plogués a prop de Terrassa i la ciutat quedés ben seca.

Pel que fa a la calor a les nits, Terrassa està vivint nits tropicals, però de moment ha escapat les nits tòrrides que pateix el litoral. Es considera nit tropical quan la temperatura està sempre per sobre dels 20ºC, mentre que tòrrida és quan mai baixa dels 25ºC.

La victòria del PSC és generalitzada als set districtes i a tots els barris amb una sola excepció

El PSC ha guanyat als set districtes de la ciutat amb un suport que va del 44 per cent de vots al districte segon al 28 al primer. La segona posició en la majoria de districtes és per a Sumar, excepte en el primer, que és per Junts, el segon per Vox i el setè pel PP. Esquerra aconsegueix ser la tercera força als districtes primer, quart i cinquè, Sumar al segon, el PP al sisè i Vox al setè.

Eleccions Generals 2023 Districtes

Resultats per barris

La victòria del PSC és generalitzada a tots els barris amb l’única excepció de l’Antic Poble de Sant Pere on, amb menys d’un 20 per cent dels vots, ha estat superada per Junts. Els socialistes s’han fet forts a Vilardell, Montserrat i Guadalhorce, on han superat el 50 per cent.

Tot i ser segona força a la ciutat, Sumar no aconsegueix superar el 20 per cent a cap barri. Frega aquesta xifra a Can Palet de Vista Alegre, Can Tusell i Can Roca.

Els PP supera el 16 per cent a Guadalhorce, Xúquer i Can Parellada mentre que en tots els barris supera el 8 per cent.

Esquerra té el suport més alt a Vallparadís, amb un 17 per cent dels vots mentre que a Vilardell amb prou feines arriba a l’1.

Vox supera el 17 per cent a Vilardell, Torre-sana i Can Parellada i en només dos barris està per sobre del cinc per cent.

Junts és especialment forta a l’Antic Poble de Sant Pere i al Centre, superant el 20 per cent dels vots i, en menor mesura a Ca n’Aurell, Vallparadís i Sant Pere, Segle XX i Pere Parres.

Finalment, la CUP supera el 3 per cent a l’Antic Poble de Sant Pere, al Centre a Ca n’Aurell i a Sant Pere.

La resta de formacions no arriben al tres per cent en cap dels barris.

Podeu consultar tots els resultats per barris i districtes aquí.

El canvi climàtic asseca les pinasses del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El canvi climàtic no és una amenaça, sinó una realitat. I els seus efectes es comencen a notar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La pinassa és una subespècie de pi, que viu a més alçada i en entorns més humits que el pi blanc. Fa temps que pateix la disminució de les pluges i l’augment de les temperatures. Molts exemplars s’estan assecant: les fulles cauen i les que queden agafen un to marronós. Des d’aquest camí, prop de Sant Llorenç Savall, es veu a simple vista el contrast de colors amb les alzines del costat.

Per redreçar la situació la Diputació va començar a actuar fa deu anys. Primer, intentant eliminar la seva compètència, l’alzina, i després fent planter amb les llavors de les pinasses. Cap dels dos mètodes va funcionar i ara es vol plantar les llavors al mateix entorn.

Les pinasses que morin no es retiraran. El seu tronc encara pot ser profitós per a altres espècies de la flora i la fauna del parc.

Pinassa

La retirada ‘poc respectuosa’ dels arbres al carrer Tarragona fa replantejar les obres

Aquest dilluns han començat unes obres al carrer Tarragona que han de facilitar l’accés als vehicles d’emergència. Per fer-ho cal retirar unes jardineres elevades de formigó, amb els seus arbres, en el tram comprès entre els carrers Gregal i de Llevant, que impedeix el pas de vehicles. Les obres consisteixen en l’enderroc dels escocells per crear-ne uns de nous a nivell de terra, que es desplaçaran a un lateral per tal de permetre generar un pas de 3,50 metres lliure d’obstacles.

El treballs, però, no han agradat els veïns per la manera com s’han tret els arbres. El regidor Noel Duque ha qualificat a les xarxes la retirada de ‘poc respectuosa‘ i ha dit que les obres s’aturaran i es demanarà a l’empresa responsable que transplanti els arbres a l’àrea de lliure circulació de gossos que hi ha prop de la zona. L’Ajuntament ha dit que un topògraf examinarà les obres per a fer-ne un replantejament.

D’altra banda, també es durà a terme una actuació al carrer del Mestral, perpendicular al carrer de Tarragona i en el qual hi ha uns bancs que seran traslladats al nord del carrer per millorar-ne el pas. L’Associació de Veïns de Can Tusell havia sol·licitat a l’Ajuntament de Terrassa la realització d’aquestes actuacions per garantir que el serveis d’emergència poguessin accedir al carrer fàcilment en cas de necessitat.

Nou premi per a la saxofonista terrassenca Maria Torres Melgares

L’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica ha atorgat el premi Impuls d’enguany a la Maria Torres Melgares. La saxofonista egarenca, de 25 anys d’edat, viu als Estats Units des del 2020. Primer hi va anar per estudiar un màster de música en interpretació de saxo de la Universitat de Michigan. Un cop acabat, actualment és a la Universitat d’Iowa fent el doctorat en saxo.

Tot i ser d’una ciutat tan lligada al jazz, la Maria es dedica a la música clàssica. Explica que simplement és perquè és el que va començar a tocar al Conservatori de Terrassa. Tenia nou anys i va escollir l’instrument perquè el seu avi el tocava, però en aquell moment ni li passava pel cap que s’acabaria dedicant a la música.

A més de guanyar el premi Impuls, aquest estiu la Maria també ha gravat el seu primer disc. L’enregistrament, realitzat aquest juliol a Portugal amb el pianista Xavier Ricarte, forma part d’un altre premi que l’egarenca va guanyar l’any passat: el del Festival Internacional de Saxo de Palmelas.

Tanca el Forn de la Rasa després de 71 anys d’activitat

Tanca un altre comerç històric de la ciutat. El Forn de la Rasa abaixa la persiana aquest dissabte. El seu propietari, en Ramon, té gairebé 69 anys i ha decidit jubilar-se. Després de pensar-ho durant molt de temps, ha arribat el moment de prendre una decisió.

Els seus pares van agafar el negoci l’any 1952. Llavors ja era un forn i s’hi van dedicar durant tota la seva vida. En Ramon i la seva dona van agafar el relleu anys més tard.

Ara, però, no hi relleu ni traspàs. Els fills no han volgut continuar amb el negoci familiar i la situació econòmica actual tampoc permet que el forn continuï l’activitat en unes altres mans.

Ha estat un cúmul de circumstàncies. A l’edat i la manca de relleu generacional, s’hi ha afegit l’encariment de les matèries primeres i l’energia i també un canvi d’hàbits de la gent.

Des del Forn de la Rasa agraeixen la fidelitat tant dels treballadors amb els que han comptat com dels clients que durant tants anys els han fet costat.