Entradas

Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa

La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.

El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultar al portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.

L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.

Primera sessió del Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència de Terrassa

Aquest dimarts a la tarda s’ha celebrat la primera trobada de l’any del Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència de Terrassa (CMIAT) del Districte 1. La regidora d’Infància, Adolescència i Joventut, Ona Martínez, ha assistit com a convidada a la sessió que s’ha fet de forma telemàtica.

El CMIAT és un òrgan participatiu creat el 2018, fruit de l’aposta de l’Ajuntament de Terrassa per fomentar la participació ciutadana i per promoure que infants i adolescents puguin opinar i ser escoltats i escoltades, en consonància amb el dret a la participació, que recull la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides, enfortint la cultura de la participació i el civisme.

L’integren infants i adolescents entre 10 i 14 anys, estudiants de 5è i 6è de primària i de 1r i 2n d’ESO, que provenen principalment dels diferents centres educatius i de lleure de la ciutat i que s’han presentat voluntàriament per formar-ne part.

El Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència reprèn la feina i l’encàrrec rebut el curs passat

El Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència de Terrassa (CMIAT) iniciarà  la seva activitat pel curs 2020-2021, amb la primera de les set reunions de districte programades durant el mes de desembre. En aquestes reunions, els amics i les amigues del CMIAT (al voltant de 135 infants i adolescents de 10 a 14 anys) reprendran l’encàrrec rebut el curs passat per part de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que no es va poder completar per la Covid-19.

La tasca consistia en preparar una campanya de sensibilització sobre residus i reciclatge i sobre camins escolars i mobilitat sostenible. El calendari de les trobades del desembre s’inicia aquest dia 11, al districte 1; el 14, al districte 4; el 15, als districtes 2 i 5; el dia 17, els 3 i 7 i, finalment, el dia 18 de desembre es reunirà el districte 6.

La situació provocada per la Covid-19 ha incidit directament en el funcionament del CMIAT, tant en el curs passat com en el present. Al març, l’activitat programada per la resta del curs es va haver d’aturar i els amics i amigues del Consell es van centrar a treballar missatges de suport, en forma de dibuixos i de poemes, adreçats a la gent gran, el col·lectiu de major risc davant la malaltia. També es va realitzar un vídeo explicatiu sobre el CMIAT i un manifest sobre l’impacte de la pandèmia en la infància i l’adolescència, que el Consell va traslladar a la regidora d’Infància, Adolescència i Joventut, Ona Martínez.

La regidora ha valorat molt positivament la tasca feta pel Consell durant el curs passat: “En un moment difícil, en què el CMIAT no podia funcionar amb normalitat, els amics i les amigues del Consell van demostrar que la infància i l’adolescència també són ciutadania activa, fent palès que aquest òrgan de participació està ple de sentit”, ha dit la regidora, que també ha recordat que “el Consell dóna veu a un sector de població al qual normalment no s’escolta, però que té molt a dir, i estic convençuda que enguany els nens i nenes tornaran a aportar idees per fer una Terrassa millor”.

Aquest curs, el CMIAT reprendrà la tasca aturada el curs passat. Per aquest motiu no s’ha celebrat el plenari del primer trimestre del curs, en què l’òrgan hauria rebut un nou encàrrec.

La metodologia de treball del Consell s’ha hagut d’adaptar a la situació i, de moment, totes les sessions seran telemàtiques. En aquesta primera ronda, les dinamitzadores del consell es presentaran als i les membres del consell, faran un repàs del funcionament de l’òrgan i de l’encàrrec rebut i es recolliran idees per a complir aquest encàrrec. Al gener hi haurà una segona ronda de trobades en què es començaran a treballar les idees recollides al desembre.

El CMIAT és un òrgan participatiu creat el 2018, fruit de l’aposta de l’Ajuntament de Terrassa per fomentar la participació ciutadana i per promoure que infants i adolescents puguin opinar i ser escoltats i escoltades, en consonància amb el dret a la participació, que recull la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides, enfortint la cultura de la participació i el civisme. L’integren infants i adolescents entre 10 i 14 anys, estudiants de 5è i 6è de primària i de 1er i 2on d’ESO, que provenen principalment dels diferents de centres educatius i de lleure de la ciutat i que s’han presentat voluntàriament per formar-ne part.

L’òrgan compta actualment amb uns 135 amics i amigues del Consell, que es reuneixen mensualment agrupats per districtes. A més, tres cops durant el curs (dos cops, excepcionalment, en aquesta ocasió), es reuneix el Plenari del Consell, primer per rebre l’encàrrec municipal, després per fer seguiment de la feina feta i, finalment, per presentar una resposta propositiva sobre l’encàrrec rebut, més un informe recollint propostes i idees per a la millora de la ciutat en qualsevol altre àmbit. Aquest informe final constitueix l’aportació del Consell a la presa de decisions sobre les actuacions municipals i, a més, serveix per extreure’n l’encàrrec institucional pel curs següent.

Terrassa entra a la xarxa europea de ciutats contra el racisme que impulsa la UNESCO

La ciutat ha entrat a formar part de la Xarxa ECCAR, la Coalició Europea de Ciutats Contra el Racisme (European Coalition of Cities against Racism, en les seves sigles en anglès). La regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez, ha presentat la candidatura de la ciutat, per via telemàtica, a la Comissió i ha estat valorada amb el cent per cent de vots favorables.

Aquesta comissió està impulsada per la UNESCO des de l’any 2004 per establir una xarxa de ciutats interessades a compartir experiències per millorar les seves polítiques de lluita contra el racisme, la discriminació i la xenofòbia. La iniciativa compta amb el suport de l’Alt Comissionat de l’Organització de les Nacions Unides per als Drets Humans i de l’organització més gran de municipis del món, Ciutats Unides i Governs Locals (CGLU), de la qual Terrassa forma part.

La xarxa lluita contra qualsevol forma de racisme i discriminació i salvaguarda i promou els Drets Humans i el respecte a la diversitat. També enforteix la cooperació amb institucions, organitzacions i altres xarxes municipals europees que  estan compromeses amb les mateixes lluites.

El programa de Govern 2019-2023 recull la voluntat que Terrassa esdevingui una ciutat feminista i diversa, compromesa amb els drets humans, les llibertats i la democràcia. L’Ajuntament de Terrassa té una llarga trajectòria i compromís en la prevenció i l’abordatge del racisme i està entre les seves prioritats treballar en la implementació d’estratègies per lluitar contra la discriminació per motius d’origen nacional, ètnic, cultural i/o de creences religioses.

L’Ajuntament publica una base de dades amb prop de 4.000 víctimes terrassenques del feixisme

Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i, també, amb el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura, l’Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest dijous un document amb les llistes de terrassencs i terrassenques víctimes del feixisme. Aquesta recopilació històrica recull prop de 4.000 casos de persones nascudes o residents a Terrassa que van patir la repressió de la dictadura.

També s’hi inclouen els habitants de la ciutat que van ser deportats i van morir en camps de concentració nazis. Concretament, el document conté informació de 3.657 persones represaliades, fet que significa prop del 10% de la població de l’època a la ciutat. Tot i així, els responsables de la recerca històrica asseguren que la llista no és encara definitiva.

La publicació, que està previst que compti també amb la llista d’afusellats a Terrassa, es pot consultar a través del portal de dades obertes de l’Ajuntament. Historiadors i arxivers fan una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a completar o fins i tot ampliar aquesta base de dades.

L’Ajuntament de Terrassa rep el segell Infoparticipa de la UAB per la transparència en la comunicació

Terrassa rep el segell Infoparticipa que atorga la Universitat Autònoma en reconeixement al treball fet a les administracions en favor de la transparència en la comunicació.

La cerimònia s’ha fet virtualment des de la Sala d’Actes del Rectorat de la Universitat Autònoma i la regidora de Transparència i Qualitat Democràtica, Ona Martínez, ha estat l’encarregada de recollir el reconeixement.

Els responsables del premi atorguen aquesta certificació a les webs municipals que obtenen millor qualificació en un rànquin que mesura 48 indicadors relacionats amb les polítiques de transparència.

L’Ajuntament de Terrassa ha obtingut el guardó en totes les edicions anteriors, aquest any revalidant la puntuació màxima de 100 punts que ja va obtenir l’any passat.

Per la seva banda, el Consell Comarcal del Vallès Occidental ha revalidat el segell de transparència i qualitat de la informació com a ens comarcal més ben valorat. El seu president, Ignasi Giménez, ha intervingut en nom de les institucions premiades i ha destacat: “la necessitat de la màxima transparència dels ens locals en els moments que estem vivint”.

Enguany, 113 ajuntaments, sis consells comarcals i tres diputacions de Catalunya han rebut el Segell Infoparticipa. Aquesta és la setena edició d’un premi que atorga el Consell Certificador del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural, de la Universitat Autònoma.

La Bústia Ètica i el Pla d’Integritat es presenten a principis d’octubre

La Comissió Informativa de Transparència reunida telemàticament aquest dimarts a la tarda ha anunciat que la Bústia Ètica i del Pla d’Integritat es presentaran públicament durant la primera setmana d’octubre. Ho ha anunciat la regidora de Transparència, Ona Martínez.

La Bústia Ètica és una eina que ha de permetre al personal de l’Ajuntament i als ciutadans en general comunicar males praxis en relació als principis ètics i normes de conducta regulats pel Codi Ètic Municipal. Estarà gestionada per la Síndica Municipal de Greuges, Isabel Marquès. Es presentarà quan ja es pugui obrir a la ciutadania.

Pel què fa al Pla d’integritat (una guia que ha de recollir el compliment normatiu i fomentar en el sector públic la cultura de la integritat) és un projecte impulsat per l’Associació Catalana de Municipis en col·laboració amb l’Oficina Antifrau i la Federació de Transparència i Bon Govern. El conveni està a punt de signar-se. A partir de llavors s’establirà el calendari i la metodologia. Una consultora externa formarà càrrecs electes, assessors, responsables d’àrea i  la resta de treballadors municipals sobre aquest tema i redactarà el projecte.

La Bústia Ètica i el Pla d’Integritat es donaran a conèixer públicament en el mateix acte.

Actes virtuals i reduïts per commemorar el 4 de setembre

Aquest divendres Terrassa ha recordat un any més el 4 de setembre de 1713, quan les tropes borbòniques van saquejar i incendiar la ciutat. La pandèmia, però, ha fet que fos una diada atípica: mentre que l’Ajuntament ha fet un acte simbòlic penjant un manifest al web municipal i l’habitual marxa de torxes ha estat suspesa, Esquerra Republicana sí que ha volgut mantenir la tradicional ofrena floral a la Casa del Poble del carrer Cremat. Ho ha fet, però, amb una comitiva reduïda a sis persones, entre les quals, la presidenta d’Esquerra a Terrassa, Xènia Albà, i la regidora Ona Martínez. En el seu discurs, Xènia Albà ha comparat la situació del mil set-cents tretze amb el temps present, assegurant que «la repressió actual no ve en cavall i crema les cases, però n’és hereva» i comparant la lluita dels qui van defensar la ciutat ara fa tres segles amb la situació dels independentistes presos i exiliats.

En acabar l’ofrena floral, els membres d’Esquerra s’han afegit als cants de la llibertat que es fan cada setmana al Raval de Montserrat, on també s’hi ha llegit un manifest amb motiu del 4 de setembre.

Els 39 casals d’estiu es tanquen amb només 6 positius per Covid-19 d’entre 2.316 participants

Durant juliol i agost només s’han detectat sis positius en els casals d’estiu d’un total de 2.316 infants i joves que han pres part en les 39 propostes impulsades per l’Ajuntament,; 26 al juliol i 13 a l’agost. El consistori també informa també que entre els 369 monitors i monitores que ha digirit l’oferta de casals, tan sols s’han registrat dos positius.

Els més de dos milers de participants han estat infants i joves d’entre 3 i 17 anys (1.848 al juliol i 468 a l’agost). Els sis casos positius per Covid19 detectats entre el total d’inscrits s’han repartit en 3 al juliol i 3 a l’agost. Pel que fa als 2 positius detectats entre els 369 monitors i monitores (dels 283 que van treballar al juliol i 86 a l’agost), els trobem també repartits en un cas el juliol i un altre a l’agost.

Davant les dades, la regidora d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i Famílies, Ona Martínez, ha valorat com a ‘excel·lent’ la feina exercida per les entitats de lleure, associacions sense ànim de lucre, associacions de famílies d’alumnes i associacions de mares i pares que s’han encarregat de l’organització dels casals. I és que es tracta de molts pocs positius iamb contagis que sempre s’han produït fora dels casals i sense cap cas de contagi entre membres d’un mateix casal. Martínez destaca la ràpida detecció dels casos i activació dels protocols quan s’ha presentat el mínim símptoma. La regidora també remarca la coordinació permanent entre entitats i serveis amb el Departament de Salut de la Generalitat i el seguiment i rastreig epidemiològic dels casos confirmats. A més de garantir el dret al lleure dels infants i joves amb una molt bona qualitat i mesures de prevenció, les xifres demostren, conclou la regidora, que els casals eren possibles, a més de molt necessaris per al desenvolupament educatiu de la infància i la joventut.

Recordem que l’Ajuntament de Terrassa va unificar en un únic projecte totes les activitats d’estiu per a infants i joves en un nou model transversal per donar resposta a la crisi social i educativa provocada per la Covid-19. Així va néixer el +Estiu, que proposava casals i mig centenar d’activitats lúdiques i culturals per a infants i joves d’entre 3 i 17 anys amb totes les mesures preventives i d’higiene necessàries.

Els monitors i monitores han fet cursos preparatoris per tal de reformular les activitats i adaptar-se als nous requeriments per fer front al risc de contagi per coronavirus. També les despeses de neteja s’han incrementat de forma exponencial respecte a anys anteriors per seguir els protocols de desinfecció. També s’ha doblat l’oferta respecte a l’any anterior destinada a infants i joves amb diversitat funcional.

El Centre Universitari de la Visió revisarà la visió de nens i nenes d’entitats cíviques terrassenques

Durant aquest mes de juliol, el Centre Universtari de la Visió revisarà la salut visual de prop d’un centenar de nens i nenes d’entre 6 i 14 anys d’entitats cíviques de la ciutat com l’Espai Tremola, l’Esplai La Fàbrica o la Comunitat Islàmica Annour, entre d’altres. Un projecte fruit del treball conjunt entre el Centre Universitari de la Visió i l’Ajuntament i que forma part del programa Mirades Solidàries articulat per l’acció social del CUV.

El regidor d’Universitats, Pep Forn, i la regidora d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i famílies, Ona Martínez han visitat aquest dijous les instal·lacions del CUV de la UPC-FOOT que es troba dins del Campus Universitari de Terrassa. Durant la visita, els regidors han pogut conèixer de primera mà les iniciatives solidaries que s’estan duent a terme gràcies a l’estreta col·laboració entre l’Ajuntament i el Centre Universitari de la Visió.

Ambdós regidors han expressat la seva satisfacció pel benefici i l’impacte social que aquests projectes de caràcter solidari tenen en la societat i en la ciutat i han mostrat la seva intenció d’explorar i obrir noves vies de col·laboració per reforçar les línies de suport a aquests projectes conjunts entre Ajuntament i centres universitaris com el CUV, que representen un referent del retorn social de la universitat.

Han estat a​​companyats de la directora del Centre Universitari de la Visió, Núria Tomás i del degà de la FOOT, Joan Gispets.