Entradas

L’itinerari de vianants i bicicletes que enllaça Terrassa i Matadepera, a finals de juliol

/0 Comentarios/en /por

La Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Terrassa i de Matadepera van aprovar un conveni per adaptar les carreteres  i implementar un itinerari de vianants i ciclistes entre aquestes poblacions, al setembre de 2018. Les dues rutes tenen una longitud total de 4,1 km i representen una inversió global de 3,2 milions d’euros.

Els treballs de l’itinerari entre Terrassa i Matadepera són els més  avançats. Van començar al desembre i tenen un termini d’execució de 7 mesos. Per tant,  està previst enllestir-los a finals de juliol. Completen el tram de carril bici que ja hi ha a la BV1221. Amb una amplada de cinc metres s’incorpora un espai pels vianants fins arribar a la trama urbana. També s’hi ha col·locat l’enllumenat i una separació de seguretat de la carretera. Un tram d’aquest carril passa per la BV 1275 per connectar fins a Matadepera.

L’altre itinerari, entre Matadepera i Sabadell, va més endarrerit, passa per la BV 1248, a la zona de Can Deu.

Amb aquestes dues actuacions s’incentiva una mobilitat més sostenible, a peu o en bicicleta, que permetrà reduir una part dels 34.000 vehicles diaris que en l’actualitat passen per les dues carreteres.

Els terrassencs i les terrassenques tenen rendes inferiors a la mitjana catalana, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , , /por
Terrassa té una renda per habitant de 16.500 euros i es troba per sota de la mitjana catalana (17.200 €) i per sota de  la de la comarca (17.600€), segons les darreres dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i totes fan referència al 2017. Els ingressos de les famílies terrassenques provenen en un 60,2% dels salaris, en un 19,9% procedeixen de l’excedent brut d’explotació (això vol dir rendes empresarials i professionals, majoritàriament) i en un altre 19,9% de prestacions socials.

Matadepera, amb 27.300 euros, registra la renda per habitant més elevada de Catalunya, seguida d’Alella (26.900). Tots dos amb una renda superior al 50% de la mitjana. Dos municipis més de la nostra comarca, Sant Cugat  i Sant Quize, superen la mitjana en un 25%. A l’altre extrem, Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb 11.500 euros per habitant, són els que registren les rendes més baixes.

Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals de Catalunya, n’hi ha 61 amb una renda per habitant per sobre de la mitjana catalana l’any 2017. En relació amb l’any anterior, més del 80% dels municipis han registrat increments de la renda per habitant.
A tot Catalunya, la renda per habitant augmenta un 1,3%  i l’increment afecta pràcticament totes les comarques, tot i que amb diferents intensitats.   El Vallès Occidental, el Barcelonès, l’Alt  Penedès i el Baix Llobregat, són les que registren increments inferiors a l’1%. A l’altre extrem, el Pallars Sobirà, amb un augment del 8,1%, seguit de l’Aran (6,3%) i el Solsonès (5,9%), encapçalen un grup de set comarques que han incrementat la renda per habitant més d’un 5%. El Tarragonès, és l’única comarca que se situa per sota del valor de l’any anterior (-0,2%) i perd dues dècimes.
El 2017, malgrat la lleugera pujada del Vallès Occidental, la nostra comarca juntament amb el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf, són les que tenen una renda per habitant més elevada per sobre de la mitjana catalana (17.200 €). El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit  pel Baix Llobregat (17.900 €), el Vallès Occidental (17.600 €) i el Garraf (17.300 €). En sentit contrari, el Montsià (12.200 €) i el Baix Ebre (13.300 €) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès és la comarca que presenta la proporció d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%).
Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya. La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%), seguida del Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%). Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.
Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,3% del total d’ingressos. El Berguedà és la primera en aquesta categoria (29,7%), seguida de la Terra Alta (26,2%), el Ripollès (25,8%) i el Pallars Jussà (25,7%). En canvi, l’Aran (14,0%) i la Cerdanya (14,4%) presenten les proporcions més baixes de prestacions socials.
 

A finals de juliol ja es podrà anar a Matadepera a peu o en bici pel camí que construeix la Diputació

/0 Comentarios/en , , /por

A finals de juliol ja es podrà anar de Terrassa a Matadepera a peu o en bicicleta. El diputat d’Infraestructures i Parcs Naturals de la Diputació, Pere Pons, acompanyat dels alcaldes Jordi Ballart i Nil López, ha pogut comprovar in situ el bon ritme de les obres, que van començar al desembre amb un termini d’execució de set mesos.

Es tracta d’un projecte molt reivindicat pels dos municipis, d’1,2 quilòmetres de longitud, el tram central del qual ja es va construir al 2010 amb la rotonda d’accés a Matadepera.

L’itinerari, on s’instal·larà enllumenat, és segregat de la calçada i té un carril de 2,5 metres per a ciclistes i un de 2 per a vianants, amb colors diferenciats. Això farà fer una mica més estreta la calçada principal però amb voral més ample. Entre la rotonda i Matadepera caldrà desplaçar la calçada un metre cap a la dreta.

Les obres van a càrrec d’Hercal i tenen un pressupost de 851,000 euros, dels quals l’Ajuntament de Terrassa, que té el terme municipal de gran part del recorregut, 29,000.

Ara el govern local haurà de donar continuïtat a l’actuació amb un carril bici urbà entre l’avinguda Lacetània i la plaça de l’Aigua. Està previst en 200,000 euros i no té data d’execució tot i que l’alcalde preveu que sigui aquest mandat.

L’actuació de la Diputació inclou, amb un mur d’escullera, arranjar el camí que va paral·lel a la riera de les Arenes per facilitar la seva continuïtat passant per sota el pont.

L’ens provincial es compromet a estudiar, per més endavant, la reivindicació de l’Ajuntament de Terrassa per habilitar un ramal de 500 metres cap al Nord, fins la següent rotonda i que donaria servei al Parc Audiovisual, el Leitat i l’Euncet.

La connexió directa amb Sabadell, més a prop

El carril entre Matadepera i Sabadell està en fase de licitació i es podria adjudicar abans de l’estiu. Un cop connectades les dues capitals amb Matadepera faltarà tancar el triangle amb una connexió entre elles per la N-150. Jordi Ballart confirma que la Generalitat ha adjudicat recentment el projecte constructiu.

Comencen el treballs del nou itinerari per ciclistes i vianants entre Terrassa i Matadepera

/0 Comentarios/en , /por

Les obres per construir un itinerari per a ciclistes i vianants entre Terrassa i Matadepera ja estan en marxa. Aquests dies es fan els treballs per a la localització de serveis. A partir del 2 de gener, les actuacions seran més visibles. Es reduirà l’amplada dels carrils de circulació, s’implantaran límits de velocitat més restrictius i s’adoptaran mesures de seguretat per als vianants.

L’actuació és fruit d’un conveni de col·laboració signat entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Terrassa i Matadepera. Els treballs, amb un pressupost de prop de 851.000 euros, van a càrrec de la Diputació, l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat.

El projecte, que també contempla la instal·lació d’enllumenat, preveu distingir els dos carrils amb paviments de diferents colors. A la carretera de Terrassa a Talamanca, l’itinerari es construirà a diferent nivell per als vianants respecte als ciclistes i es reduirà l’espai destinat als vehicles. Quan l’itinerari travessi el pont de la riera de les Arenes, l’espai disponible s’acumularà en un costat de la via en el que s’habilitarà una franja compartida per vianants i ciclistes, que estaran separats dels vehicles per una barrera de protecció.

D’altra banda, també es preveu prolongar els camins de servei als dos costats de la riera de les Arenes amb la construcció de murs d’escullera. I s’habilitarà un carril bici bidireccional, en el tram de l’avinguda Lacetània.

Les obres d’arranjament del camí de Terrassa a Matadepera, que en un tram circula de manera paral·lela a la riera de Les Arenes, ja han finalitzat. S’ha millorat el ferm i s’ha creat una franja verda, amb vegetació i arbrat.

Avinyonet del Penedès supera Matadepera com el municipi català amb més renda per càpita

/0 Comentarios/en , /por

Matadepera ja no és el municipi de Catalunya amb la renda més alta. L’ha superat, sorprenentment, Avinyonet del Penedès, que en els anys anteriors ni figurava en les primeres posicions. L’explicació d’aquest sorpasso es troba en el cobrament del divident d’unes accions per part d’un dels veïns, que ha fet que la renda d’aquest poble de 1.600 habitants de l’Alt Penedès s’hagi multiplicat per dos en tan sols un any. Així doncs, Avinyonet del Penedès va registrar el 2017 una renda bruta mitjana de 57.843 euros.

En el rànquing estatal se situa en segona posició, lluny encara dels 72.899 euros del municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón. Matadepera (55.579) cau del segon al quart lloc, també superat per poc per Boadilla del Monte (55.885).
En el top 10 de municipis amb la renda més alta hi trobem un altre del Vallès Occidental: Sant Cugat del Vallès (52.053), que és sisè del rànquing, trepitjant-li els talons a Alcobendas.

Les cocapitals vallesanes estan molt lluny d’aquestes xifres. Sabadell ocupa la posició 261, amb una renda bruta mitjana de 28.510 euros; Terrassa és una mica és avall, al lloc 347 i una renda de 27.366 euros.

Per comunitats, la que té una renda mitjana més alta és Madrid, seguida de Catalunya, Ceuta, Melilla, illes Balears, Astúries i Aragó. A la cua hi trobem Galícia, Múrcia, Andalusia i, per últim, Extremadura.

Arrangen el Camí de la Riera cap a Matadepera amb un paviment reciclat i vegetació als marges

/0 Comentarios/en , /por

Divendres passat va començar l’arranjament d’una part del camí de Terrassa a Matadepera per la Riera de Les Arenes. Aquesta intervenció farà més amable una zona que ja avui és força usada com a passeig a peu o en bicicleta entre els dos municipis. Concretament és el tram paral·lel a la riera des de l’avinguda de Font i Sagué cap amunt.

Els treballs consisteixen en retirar les clapes d’asfalt, desbrossar i instal·lar nous drenatges i una capa de material porós reciclat. El camí té 866 metres de longitud i una amplada de 9 metres. La part central tindrà una capa de rodadura. A la banda del marge que dóna a la riera es plantaran un centenar d’arbres, bàsicament lledoners, freixes i pollancres, però també alguns exemplars de plataner i pi pinyer. A l’altra banda s’hi plantarà vegetació arbustiva i forestal com romaní i ginesta.

Les obres les executa l’empresa Natural i Art Jardiners i té un pressupost de 84.200 euros.

Una part del camí que s’arranja forma part del camí circular de l’Anella Verda que envolta Terrassa amb un perímetre de 34 quilometres.

Lluís Vila i Clàudia Montagut s’imposen en la Cursa Popular de Matadepera

/0 Comentarios/en , /por

Prop d’un miler de corredors i corredores han participat aquest dissabte a la tarda en la tradicional Cursa Popular de Matadepera, emmarcada en el programa d’actes de la Festa Major del municipi. El primer en creuar la línia de meta ha estat, precisament, un corredor local. El matadeperenc Lluís Vila s’ha imposat a la resta de participants en recórrer els deu quilòmetres del traçat en només 33 minuts i 17 segons. Khalid Kharbouch (amb 33’24”) i Lahcen Harbil (amb 33’56”) han estat els següents classificats. El guanyador de l’edició 2018, Marc Otero, ha quedat fora del podi i ha finalitzat la prova en quarta posició. A la cursa també hi ha pres part l’alcalde del municipi, Nil López. En categoria femenina, la guanyadora ha estat Clàudia Montagut, que ha parat el temps en 39’51”. L’han acompanyada al podi Montserrat Estany (amb 40’27”) i Airina Guillen (amb 40’29”). Aquesta última ha repetit la tercera posició que ja va assolir l’any passat.

La Cursa Popular de Matadepera és una prova puntuable dins el Circuit Activa’t. Abans de l’edició absoluta, la cita esportiva ha comptat amb les també tradicionals proves infantil i mini, amb 1.400 i 400 metres, respectivament. Grans i petits han pogut córrer junts fins a creuar la línia d’arribada.

L’edició 2019 de la Cursa Popular de Matadepera ha estat la primera que ha introduït un canvi pel que fa al punt de sortida i arribada. En aquesta ocasió, la meta estava ubicada a l’Escola Joan Torredemer, en lloc de l’habitual punt davant del Pavelló.

L’alcalde de Matadepera, Nil López, nou president del Consorci per a la Gestió de Residus

/0 Comentarios/en , /por

El Ple de Constitució del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, celebrat dimarts, ha escollit i nomenat la presidència, que recau en mans de l’alcalde de Matadepera, Nil López, pel mandat 2019-2023, el setè mandat d’aquest ens. El plenari també ha nomenat els membres de la Comissió Executiva i la nova gerència de l’ens comarcal. Les votacions han comptat amb el vot a favor de 13 ajuntaments i el Consell Comarcal i l’abstenció dels ajuntaments de Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Palau-solità i Plegamans, Sant Quirze del Vallès i Sant Llorenç Savall.

Nil López és l’actual alcalde de Matadepera. És Graduat en Arquitectura per l’Escola Tècnica d’Arquitectura del Vallès i cursa un Grau de Gestió i Administració Pública. Ha treballat en un despatx d’arquitectura i va ser regidor d’Urbanisme i Obres de l’Ajuntament de Matadepera del 2015 al 2019. Amb la seva elecció es converteix en el tercer president que ha tingut el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental.

La nova presidència ha remarcat en el seu discurs d’investidura que “la gestió dels residus és un tema cabdal en la lluita contra el canvi climàtic i en l’agenda del Objectius de Desenvolupament Sostenible”. Ha indicat que el principal objectiu del mandat ha de ser “revertir la situació actual del 39% de reciclatge per assolir els objectius previstos impulsant tots els canvis possibles per tal de donar un tomb definitiu a aquest estancament de la recollida selectiva, impulsant definitivament la separació de la fracció orgànica i consolidant les altres fraccions, insistint amb els beneficis ambientals i econòmics però també en el civisme als pobles i ciutats de la comarca ”. “Hem demostrat amb escreix ser una comarca capdavantera en la gestió dels residus, fruit del consens, i no ens podem permetre no assolir els objectius mediambientals”, ha assegurat.

També ha demanat “la implicació de tots els municipis. Especialment dels que generen més, és a dir, de les dues cocapitals. Sabadell i Terrassa. Terrassa i Sabadell. Juntes generen dos terços dels residus municipals del Vallès Occidental, més del 65%. L’altre terç se’l reparteixen la resta de municipis”.

El recent nomenat president del Consorci ha afirmat que “hem de planificar un nou sistema de recollida que fomenti el reciclatge i això també implicarà un replantejament del model de plantes que tenim en l’actualitat”. Així mateix, ha dit, “les taxes dels ciutadans s’han d’adequar als costos del servei. N’haurem de parlar i haurem de treballar conjuntament, des de la complicitat i pensant en el conjunt de la comarca”.

També ha apuntat que “hem d’estudiar la nostra acció en temes relacionats amb l’energia, ja que el consorci té futur per ser molt més que un gestor de residus i esdevenir un ens amb competències en energia neta i assequible, polítiques contra el canvi climàtic, sense oblidar les accions per fer front al malbaratament alimentari, l’impuls de la economia circular i  les ciutats sostenibles. Igual que seguirem insistint en la sensibilització i educació ambiental, consolidant i repensant les activitats que s’ofereixen des del Consorci”.

Simulacre de rescat per part dels Bombers per difondre consells de seguretat en espais naturals

/0 Comentarios/en , /por

Els Bombers de la Generalitat han realitzat aquest dimecres al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a Matadepera, un exercici de rescat en paret amb l’objectiu de difondre consells de seguretat al medi natural.

Durant els mesos d’estiu augmenta l’afluència de persones al medi natural i això fa que també s’incrementi el nombre de rescats i recerques. Per aquest motiu, la unitat del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat ha fet el rescat en paret d’una cordada d’escaladors.

Per tal d’evitar possibles accidents es recomana que les persones que practiquin activitats al medi natural tinguin consciència de certes mesures preventives, tant en la planificació com durant l’activitat.

Consultar la previsió meteorològica és fonamental abans i durant la sortida al medi natural i, per tal d’oferir informació acurada a temps real, el Servei Meteorològic de Catalunya i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya han creat el portal web MeteoMuntanya.cat

Enguany, els Bombers de la Generalitat ja han realitzat 699 actuacions en el medi natural, sent el Vallès Occidental, amb 43, la tercera comarca amb més rescats i recerques.

Terrassa participa a la III Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès

/0 Comentarios/en , /por

Avui se celebra la tercera Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès, en aquesta ocasió, a la facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu d’aquesta trobada és vetllar per la protecció d’aquests espais, i garantir una gestió sostenible del territori compatible amb el desenvolupament de l’activitat econòmica i el seu ús social.

La participació de Terrassa es concreta en el dia d’avui a la taula rodona sobre experiències de gestió municipal: el cap del servei de gestió ambiental de l’Ajuntament, Ignasi Planas, fa compareixença parlant sobre l’Anella Verda. Demà continua l’activitat amb un debat el qual s’estructurarà al voltant de l’espai natural de la via verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt, amb representants dels ajuntaments de Matadepera, Castellar, Sabadell, Sant Quirze, Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès. El debat comptarà amb la presència del tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat terrassenc, Marc Armengol.

Després de dues edicions, la  primera el 1997, a Terrassa; i la segona el 2007, a Sabadell, en aquesta ocasió l’objectiu és repassar les actuacions realitzades en aquestes darreres dues dècades i analitzar l’estat del territori vallesà. Aquesta tercera conferència està organitzada per l’ADENC amb la col·laboració del departament de Geografia de la UAB.