Entradas

Jornada festiva pels 25 anys dels Diables de Ca n’Aurell entre foc, guspires i petards

La colla del Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n’Aurell ha donat el tret de sortida a la temporada del seu 25è aniversari. En un acte que la mateixa colla ha batejat com la “1a Diada de Foc dels Països Catalans”, diferents grups de cultura popular d’arreu del territori de parla catalana s’han aplegat aquest dissabte a Terrassa. A més dels amfitrions, també han estat convidats a la celebració tres colles de diables procedents del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya Nord.

La jornada festiva ha arrencat a les 12h del migdia, amb un acte d’homenatge a l’artista canaurellenc Antoni Solans, creador del primer Drac Baluk el 1992. Ara, 25 anys després, la colla celebra el seu primer quart de segle amb un bon estat de salut.

Durant la tarda, els participants han concorregut en una cercavila que ha arrencat a la plaça del Tint i ha finalitzat al Raval, passant per la Masia Freixa i comptant també amb diverses actuacions dels Bastoners de Terrassa.

A partir de les nou del vespre, la llum de les guspires i el soroll de petards han envaït els carrers del centre de la ciutat. Les quatre colles de diables han protagonitzat un correfoc realitzant el mateix recorregut de la cercavila, però a la inversa. Aquest primer acte de celebració dels 25 anys de la colla del Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n’Aurell ha finalitzat amb el concert del cantautor de les Terres de l’Ebre, Miquel del Roig.

La cultura popular surt a buscar l’Home dels Nassos

 Un any més el nassut de Nasrogent ha vingut a Terrassa el dia 31 de desembre per anar a buscar l’Home dels Nassos pels carrers del centre de Terrassa. Aquest com que la vigília de Cap d‘Any ha caigut en diumenge, els comerços han tancat i s’ha hagut de modificar el recorregut que ha anat des de la parròquia de la Sagrada Família fins la Plaça Vella passant per la Plaça del Progrés i el Mnactec.

Durant les diferents parades que ha fet per trobar-se l’home dels Nassos el Nassut ha anat acompanyat dels Pastorets que han ballat el seu tradicional ball de pastorets i també de l’Esbart Egarenc.

L’Home dels Nassos és una figura de la cultura popular que explica la història d’un home que té tants nassos com dies té l’any i que només surt el dia 31 de desembre. Molta gent, com el Nassut de Nasrogent, el surt a buscar al carrer, mirant de trobar un home amb més de 360 nassos, però el que no saben és que el dia 31 a l’any només li queda un dia i per tant tothom que té un nas és l’home dels nassos.

Lluís Puig es retroba amb un grup de terrassencs a Brussel·les

El conseller de cultura ja cessat pel 155, Lluís Puig, s’ha retrobat amb un grup de terrassencs convocats per l’ANC Terrassa a Brussel·les després de la manifestació multitudinària de dijous a la capital europea.

Lluís Puig ha aparegut a quarts de sis de la tarda a la Borsa de Brussel·les on l’ANC Terrassa i molts representants de la cultura popular hi estaven fent un acte informal amb uns 200 egarencs que s’hi havien desplaçat. L’han rebut amb crits de “No esteu sols” i s’ha cantat Els Segadors, un moment molt emotiu que ha fet que Puig no pogués contenir les llàgrimes.

Lluís Puig porta a Brussel·les més d’un mes amb Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret. Ara va a les llistes de Junts per Catalunya per Girona.

Abans que aparegués a l’acte l’ANC havia preparat una actuació informal de Castellers de Terrassa i Minyons, Bastoners i una cantada popular.

 

S’inaugura la 75a exposició de pessebres de Terrassa

Diumenge al matí després de la missa s’ha inaugurat la 75ena exposició de pessebres a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa. Una edició molt especial per l’aniversari que comença a celebrar l’Agrupació de Pessebristes fins l’any que ve.

A l’acte hi han acudit el bisbe auxiliar Salvador Cristau, que ha fet la benedicció dels pessebres, el Tinent d’Alcalde Amadeu Aguado i el president de la Federació Catalana de Pessebristes. Tots ells han reivindicat aquesta activitat tant arrelada a la cultura popular catalana. Des de l’agrupació de pessebristes de Terrassa es valorava d’aquesta manera.

A l’exposició s’hi poden veure fins a 21 pessebres diferents que han fet més de 60 persones que hi han col·laborat.

La canalla, protagonista del calendari de la cultura popular del 2018

La cultura popular ja té a punt el calendari 2018. Enguany s’ha optat per la canalla dels grups i entitats que formen part de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular. D’aquí el títol del calendari, “Creixem amb la cultura popular”.

Com l’any passat les imatges són del periodista i fotògraf Manel Marquès i el disseny de Ramon Codinas. De fotos n’hi ha 99 repartides en forma de mosaics entre els dotze mesos i la portada. En edicions passades el calendari ha estat obra de Montse Saludes i Jaume Olivet.

Alguns mesos s’il·lustren amb una festa tradicional del calendari com la cavalcada de reis, el carnestoltes o els pessebres. En d’altres amb diades habituals del mes: esbarts al març, bastoners a l’abril, gegants al maig, diables al juny, el Bitxo a l’octubre i castells al novembre. El calendari es completa amb imatges del Drac, sardanes i el Ball de Serrallonga.

El calendari de la cultura popular es vendrà a 8 euros a partir de la setmana que ve en diversos quioscos i llibreries. També es pot comprar directament a les entitats de la Coordinadora a 5 euros.

Els Castellers de Terrassa celebren la seva XXXVIII diada

Aquest diumenge els Castellers de Terrassa han fet la seva trenta-vuitena diada castellera al Raval de Montserrat de Terrassa. Una de les últimes on participaran els egarencs aquesta temporada i que ha servit per consolidar castells com el 3 o el 4 de vuit. Com a colles convidades han vingut a Terrassa els Moixiganguers d’Igualada, els Castellers d’Esplugues i els Castellers de Berga.

Com tantes altres diades d’aquests últims dies la dels castellers de Terrassa ha començat amb la lectura d’un manifest a favor de l’alliberament dels presos polítics dedicat especialment als dos consellers terrassencs, Josep Rull i Lluís Puig, molt lligats a la cultura popular de la ciutat i que ara un és a presó i l’altre a Brussel·les. Els grallers de totes les colles han tocat els segadors i s’han fet 4 pilars de 4 on s’han mostrat cartells a favor de la democràcia.

Els de casa han completat el 3d8, el 4d8 i el 2d7. A la ronda de pilars n’han fet dos de cinc. Després de la segona ronda on han aconseguit descarregar un 4d8 que se’ls hi havia complicat, demanaven fer el 5d8 però han optat per no fer-lo.

Els Moixiganguers han començat molt bé l’actuació amb la torre de 8 amb folre i han completat aquestes bones sensacions amb uns sòlids 3d8 i 48 a més del vano de 5. Els castells d’avui han suposat el centenar d’aletes de 8 aconseguides.

Pel que fa als castellers d’Esplugues han fet un 4d8, el 5d7, el 2d7 i han completat l’actuació amb 3 pilars de quatre. Per últims els de Berga han començat amb un 5d6 seguit del 4 i el 3 de set i han acabat amb dos pilars de 4. L’altra nota estranya de la diada ha estat el balcó de l’Ajuntament, amb pocs representants polítics i sense presència de Jordi Ballart, que dijous va dimitir com a Alcalde de Terrassa.

Terrassa acull el 69è concurs nacional de sardanes

Terrassa ha acollit el 69è concurs de sardanes. Setze colles s’han presentat a la ciutat per participar en una competició organitzada per l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits. El concurs ha tingut dues categories diferents: el campionat de Grans i el de Veterans. Aquesta és una de les semifinals del campionat de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya. Amunt i Crits explica com ho han organitzat.

Les colles han vingut de diferents poblacions com ara Barcelona, Sant Vincenç els Horts, Vic, Tarragona o Sabadell. Expliquen que la situació política ha afectat als assajos. Pel que fa a premis, en la categoria de Grans la colla barcelonina Violetes del bo ha quedat primera i en la de Veterans la Colla Sabadell.

A la tarda s’ha fet el concurs de sardanes revesses individual, que consisteix en endevinar el tiratge de les peces, i el Trivicrits per tots els assistents que hi volguessin participar.

En la categoria infantil Ivet Alzara de Terrassa ha quedat primera, Lluís Carall de Sant Vicenç dels Horts ho ha fet en la juvenil, el badaloní Jaume Roca ha guanyat en la categoria Gran i Joan Aracit de Barcelona en la Veterana. El Trivicrits se l’ha emportat el terrassenc Josep Colom.

El Laberint d’Arcàdia s’estrena a les Esglésies de Sant Pere, 25 anys després dels Jocs Olímpics

Les Esglésies de Sant Pere han estat el millor escenari aquest any per recuperar, 25 anys després de les olimpíades culturals de Barcelona 92, el muntatge “El Laberint d’Arcàdia”. El Laberint d’Arcàdia és una obra teatral que recupera els fets històrics del segle XIV quan l’Infant Martí va vendre la Vila de Terrassa al Casal de Barcelona per passar a ser un carrer de la capital. L’any 92 i amb l’assistència de 10.000 persones, es va representar en un Parc de Vallparadís en procés d’urbanització i amb la participació de 17 grups de Cultura Popular.

Aquest diumenge el Laberint d’Arcàdia ha tornat a representar-se gràcies a la comissió pel Laberint, aquest cop amb les Esglésies de Sant Pere d’escenari natural. D’altra banda i a la mateixa plaça del Rector Homs, els Amics de l’Òpera han ofert un tastet d’òpera i sarsuela per tots aquells amants d’aquesta música. L’òpera Romeo i Julieta ha estat una mostra de l’àmpli repetori que s’ha pogut seguir davant les Esglésies de Sant Pere.

Es presenta l’Àliga de Terrassa i el seu ball una setmana abans de la Festa Major

Aquest dissabte s’ha presentat l’Àliga de Terrassa. Com a figura més protocol·lària de l’imaginari festiu ha rebut una gran cerimònia d’estrena en societat. Als parlaments abans de descobrir-la s’ha destacat la il·lusió del Consell de l’Àliga de convertir-la en una figura de tots els ciutadans i la seva propera actuació a la Festa Major, d’aquí a una setmana. Després s’ha mostrat l’àliga per primera vegada al públic.

L’Àliga pesa 34 quilos i mesura poc més de tres metres i el seu escultor, Jordi Grau, l’ha fet d’una forma que la permet ballar millor. També incorpora les pedres a la corona de les muntanyes que envolten Terrassa. L’Àliga de Terrassa l’han apadrinat les de Vilafranca i Badalona, totes dues també construïdes per Jordi Grau. Les dues han ofert el seu ball davant la nova àliga. Després ha estat el torn del drac i dels gegants vells, com a testimonis i finalment s’ha pogut veure per primera vegada el ball de l’Àliga de Terrassa. Una coreografia de Marc Galí i amb música de Francesc Castillo. Per acabar s’ha seguit l’Àliga fins a la Plaça Vella on grups de cultura popular han actuat i s’ha ballat una Estapera conjunta.