Entradas

Terrassa s’adhereix al Manifest de la Red Innpulso per a la promoció d’innovació per pal·liar els efectes de la Covid

El Ple va aprovar el passat divendres, 24 de juliol, l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa al Manifest de la Red Innpulso per a l’impuls i promoció de les polítiques públiques d’innovació com a eines clau per pal·liar els efectes de la Covid-19 a les ciutats. Durant la crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19, des de la Copresidència de la Red Innpulso de Ciutats de la Ciència i la Innovació, representada pels municipis de Terrassa i Ermua (País Basc), es va plantejar la necessitat de realitzar una declaració institucional conjunta de totes les ciutats membres de la Red Innpulso. Les ciutats signats entenen que, davant d’aquest nou escenari, les polítiques públiques d’innovació es constitueixen com els motors fonamentals de creixement, productivitat, benestar i inclusió.

El passat 1 de juliol, la Red Innpulso, integrada per les 72 ciutats de l’Estat, va aprovar per unanimitat l’adhesió al Manifest, que declara que la ciència i la innovació representen, ara més que mai, un factor creixent de competitivitat i prosperitat, i que es necessita urgentment desplegar polítiques d’innovació ben dotades que esdevinguin una prioritat estratègica per a les ciutats.

Les ciutats de la Red Innpulso refermen amb aquest manifest el seu compromís amb la posada en marxa de mesures de futur encaminades a fomentar i impulsar polítiques i eines d’innovació en l’àmbit local amb l’objectiu de millorar el nivell del servei públic a la ciutadania i dinamitzar l’ecosistema local millorant, d’aquesta manera, l’eficiència del model productiu i la qualitat de vida de les persones. Consideren que la manera en que es pot donar una resposta a la situació actual és disposant d’assignació de recursos específics que els permeti desplegar polítiques locals de ciència i innovació.

 

L’Atlètic Terrassa organitzarà les Final Four del 2021

La propera edició de la Copa del Rei i de la Reina d’hoquei herba es disputarà a València, però els campions tant de la lliga de Divisió d’Honor Masculina com de la Iberdrola Femenina de la pròxima temporada es decidiran a Terrassa.

La Federació Espanyola (RFEH) ha atorgat a l’Atlètic l’organització de les Final Four 2021, competició que es disputarà l’1 i 2 de maig. Serà la segona vegada que aquests dos títols es decideixin sobre el Josep Marquès, després que el club de Can Salas ja acollís el desenllaç de la lliga, en l’actual format, el 2017. En aquella ocasió el trofeu masculí es va quedar a les vitrines groc-i-negres, després que el conjunt dirigit llavors per Dani Martín s’imposés en la final per 2 a 1 al Club Egara.

Així doncs els quatre primers classificats de la lliga regular tant masculina com femenina disputaran les semifinals l’1 de maig, mentre que a l’endemà tindran lloc les dues finals. Terrassa, doncs, encadenarà dues final four consecutives, ja que l’edició del 2019 es va desenvolupar al Pla del Bon Aire, amb títol masculí per a l’Egara.

Recordem que aquesta temporada, degut a la pandèmia per la Covid-19, es van donar per acabades totes les competicions, sense campions ni descensos i amb l’ascens de dos equips a la Divisió d’Honor tant masculina com femenina.

La FAVT renovarà la seva junta al setembre

La Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa ha celebrat aquest dimarts la reunió ordinària del consell gestor. Ha estat una trobada presencial al Casal Cívic de Ca n’Aurell, mantenint totes les mesures d’higiene i seguretat.

Entre els temes tractats, destaca el creixement de la FAVT amb les noves incorporacions de AV Sant Pere i Les Martines i treballant en col.laboració amb la Plataforma per la Maurina.

També s’ha informat que aquest any s’ha de renovar la junta. La convocatòria i la creació del comitè de candidatures serà el 3 de setembre. La presentació es podrà fer fins el 18 de setembre. Pel que fa a l’Assemblea General Ordinària es celebrarà el proper dia 3 d’octubre.

A més, s’ha donat a conèixer el treball dut a terme a les diferents associacions veïnals des de la Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès que, juntament amb la CONFAVC, es concentra principalment en la sanitat , la mobilitat i el transport.

D’altra banda, s’ha recordat que la FAVT treballa colze a colze amb la comunicació i difusió de temes veïnals a través de la seva web, les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

Finalment, s’ha destacat la col.laboració amb altres entitats i la participació en grups de treball. La FAVT està present a la Comissió Rieres de Terrassa, la Comissió per les Residències Públiques, l’Espai per la Defensa dels Drets Humans i Socials de Terrassa, la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, el Moviment per les Pensions Dignes de Terrassa. També participa en consells, taules i observatoris municipals.

La recollida selectiva frega el 40 per cent per primer cop a Terrassa

Terrassa és el segon municipi del Vallès Occidental, després de Gallifa, que menys residus genera per habitant i dia: 1,013 kilos, una mica menys que l’any passat. La mitjana comarcal és d’1,16 quilos per habitant i dia. Per arribar a l’objectiu marcat pel Consorci comarcal per la Gestió de Residus aquest 2020 n’hauríem de generar un 10 per cent menys.

La recollida selectiva supera per primer cop el 40 per cent, concretament un 41 per cent a finals del 2019, 4 punts menys que la mitjana catalana. Està dos punts i mig per sobre de l’any anterior i nou punts més que al 2007. Tot i l’increment, queda encara molt camí per arribar al 60 per cent que el Consorci s’havia marcat per aquest 2020.

Només superen aquest percentatge Matadepera, Vacarisses i Palau-Solità, gràcies al seu sistema de recollida porta a porta. Sabadell, Sant Quirze i Rubí estan per sota del 40 per cent i Terrassa just en aquest percentatge. Cas a part és el de Gallifa, que amb menys de 200 habitants recicla només un 16 per cent.

Per fraccions la de paper i cartró és la que més es separa, un 63 per cent, seguida del vidre i els envasos, un 57 i un 53 per cent, respectivament. La fracció orgànica només es separa en un 31 per cent. Terrassa només supera la mitjana comarcal en paper i en envasos.

En aquesta primera meitat de l’any, ja amb l’efecte de la Covid-19, la generació de residus ha augmentat un 2,4 per cent quan, en tot l’any passat, ho va fer només un 1 per cent. La recollida d’orgànica i voluminosos baixa el seu increment a la meitat mentre que la resta torna a créixer després d’un any a la baixa. La recollida d’envasos s’incrementa un 18 per cent.

Totes aquestes dades comarcals no inclouen Badia, Barberà, Castellbisbal, Montcada, Ripollet i Sant Cugat, que gestionen els residus a través de l’Àrea Metropolitana.

Pau Quemada: «Uns Jocs Olímpics són suficientment atractius per fer un últim esforç»

Pau Quemada havia de ser aquest estiu un fix en l’onze titular de Fred Soyez a Tòquio. Per al davanter del Club Egara havien de ser els seus tercers i últims Jocs Olímpics, després de meditar molt bé la seva retirada. La pandèmia, però, ha trastocat els plans d’aquest jugador nascut fa 36 anys a Logronyo, però amb arrels totalment terrassenques, que allargarà una temporada més la seva carrera esportiva.

L’hem citat al restaurant BI-EN, perquè ens expliqui com ha viscut aquesta situació originada per la Covid-19 i els motius per no penjar encara l’estic. I és que la temporada 2020-2021, amb el permís del coronavirus, està plena de reptes. A l’octubre l’Egara lluitarà per alçar l’EHL i vol tornar a guanyar la Lliga, de la qual és el vigent campió, i la Copa del Rei. L’Europeu i la cita olímpica completen el calendari per al jugador ratllat, que buscarà a Tòquio un podi que no s’aconsegueix des de Pequín 2008.

No s’hi veu de moment a la banqueta i, quan es retiri, es vol dedicar en cos i ànima a l’escola de l’Egara, de la qual és el seu màxim responsable. Tot i que Tòquio 2021 acomiadarà una generació d’excel·lents jugadors terrassencs com el mateix Quemada, Quico Cortès, David Alegre o Roc Oliva, en sortiran d’altres de l’inesgotable planter que hi ha a la ciutat.

Pau Quemada ha estat el protagonista del tercer capítol d’AixòNoÉsTòquio

El rodatge va tenir lloc al restaurant japonès BI-EN de Terrassa

Tonyina, navalles i cloïsses, el menú degustació del rodatge

 

L’Ajuntament de Terrassa tindrà un protocol d’accessibilitat transversal

L’Ajuntament de Terrassa tindrà un protocol intern per garantir l’aplicació dels criteris d’accessibilitat a tots els serveis municipals. El consistori l’està treballant amb l’entitat Prou Barreres amb la finalitat que sigui una eina transversal a totes les àrees de l’Ajuntament. L’objectiu és que l’accessibilitat universal es converteixi en un tema transversal en tots els àmbits municipals, i que es percebi en totes aquelles obres, actuacions i actes que organitzi l’Ajuntament

El protocol és un pas més dins del Pacte per l’Accessibilitat, signat el juliol de 2012, que agrupa a entitats i representants municipals.

El protocol consisteix en l’elaboració d’unes fitxes específiques per a cada àrea de l’Ajuntament que faciliti la feina als tècnics a l’hora de garantir l’accessibilitat d’obres, serveis i actes municipals. La intenció és portar-lo a comissió informativa el setembre o octubre.

L’escola bressol Quitxalla tanca després de 48 anys

Divendres la llar d’infants Quitxalla va tancar portes per sempre. Ubicada al carrer de la Font Vella, aquesta escola bressol ha estat l’espai que durant quaranta-vuit anys ha viscut les primeres passes de molts terrassencs. El grup Montcau – La Mola, propietari del centre, ha decidit posar punt i final a aquesta trajectòria després no trobar cap nou espai adient per reubicar la llar d’infants un cop el llogater del local els va comunicar la seva voluntat de finalitzar el contracte.

El tancament de la llar d’infants Quitxalla deixa catorze persones sense feina i s’afegeix al de tres escoles bressol de la ciutat més: El Bambi, El Virolai i Snoopy. D’aquesta manera, amb quatre de les vint-i-nou escoles bressol privades de la ciutat que han tancat definitivament, Terrassa acaba el curs lleugerament per sobre del percentatge d’escoles bressol que han tancat a Catalunya des de la declaració de l’estat d’alarma, el deu per cent. A finals de maig, vint-i-una llars d’infants privades de la ciutat ja van fer una carta pública denunciant que això podia passar.

El SIAD va atendre un 14% més de dones durant el confinament

El confinament per contenir la Covid-19 ha tingut una repercussió directe en com s’han viscut les situacions de violència masclista a Terrassa. Així ho posa de manifesta l’informe que ha elaborat el SIAD, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Terrassa, que ha comparat les dades registrades entre el 16 de març i el 24 de maig del 2020 i el mateix període de l’any passat. En aquests gairebé dos mesos i mig el SIAD ha atès un 14% més de dones, passant de les 345 a les 393. El perfil d’aquestes dones no ha canviat gaire: són majoritàriament d’entre 30 i 45 anys, casades, i de nivell socioeconòmic mig. Això és degut a que la majoria de les dones ateses durant el confinament ja eren usuàries dels serveis i s’ha produït un nombre petit de noves entrades.

On les dades es disparen més, en relació a l’any passat, és en el nombre de cites, que durant el confinament han estat telemàtiques, i les accions, és a dir, les gestions complementàries que es deriven de les cites. El 2020 el SIAD ha realitzat 928 cites, un 45% més que el 2019; i 511 accions, un 142%. Aquests augments han estat especialment rellevants als serveis de Psicologia (209 dones ateses) i el d’Inserció Laboral (59 dones ateses).

En resum, conclou l’informe, «la covid19 ha tingut un impacte evident sobre les usuàries del SIAD, ja que la majoria de les consultes han estat vinculades a la demanda de prestacions socials per emergència d’un col·lectiu ja molt vulnerable, i al suport psicològic per l’augment de l’angoixa provocada pel confinament i per l’augment de la percepció d’estar patint situacions de violència masclista en l’àmbit de la parella.»

21 alumnes de Terrassa obtenen una nota igual o superior a 9 a la selectivitat

21 alumnes de Terrassa han tret una nota de 9 o superior a la selectivitat. La qualificació més alta l’ha obtingut Mariona Vila Martín de l’escola Montcau-La Mola, amb un 9,66. La segueixen amb un 9,50 Guillem Gómez Serra, del Petit Estel-Escola Nova, i Marta Huertas Mazoriaga, de l’Institut Can Jofresa. La resta d’alumnes són de Mare de Déu del Carme, l’Escola Pia, Tecnos, Institut Montserrat Roig, Can Roca, Les Aimerigues i la Farga, i tots han tret una nota entre 9,30 i 9.

Cinc estudiants catalans comparteixen la nota més alta, un 9,90, que s’ha assolit en la convocatòria de la selectivitat d’aquest curs. Les notes màximes les han aconseguit dues noies i tres nois d’instituts de Santa Coloma de Gramenet, Manlleu, Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona i Sant Cugat del Vallès

A tot Catalunya, el 94,48% dels examinats ha superat la PAU, mentre que el 2019 va ser del 96,60% el 2019. Malgrat que el percentatge d’aprovats és inferior al de l’any passat, en xifres absolutes n’hi ha hagut més. L’any passat hi va haver 30.103 aprovats, i aquest any en són 30.873. La nota mitjana global de les PAU  ha estat de 6,616 (6,615 el 2019).

Les proves d’aquest any es van fer els dies 7,8, 9 i 10 de juliol un total de 39.110 estudiants. Les proves d’accés a la universitat van estar marcades enguany per l’afectació derivada per la situació d’emergència a causa de la COVID-19.

Multes de fins a 15.000 euros per fer «botellón»

El govern català ha prohibit fer «botellón» a tot Catalunya des d’aquest mateix dimarts. Ho ha anunciat la portaveu del govern, Meritxell Budó, al principi de la roda de premsa sobre els acords del consell de govern.

El Procicat ha aprovat una resolució per la qual «es prohibeix, per raons de salut pública, a tot el país, el consum compartit de begudes alcohòliques a la via pública i a la resta d’espais oberts al públic«.

Budó ha afegit que l’incompliment d’aquesta resolució «es tipificarà com a sanció greu«, per la qual cosa els infractors podran ser sancionats amb multes d’entre 3.000 i 15.000 euros.

Correspondrà als Ajuntaments dur a terme «totes les funcions de vigilància, d’inspecció i de control» necessàries per vetllar pel compliment de la resolució del Procicat.

La decisió de prohibir el consum d’alcohol a l’aire lliure arriba quatre dies després del tancament dels locals d’oci nocturn.